En Jesús M. Tibau ens proposa un nou Joc Literari. Hem d'escriure un text (relat, poema, etc) inspirat en un vídeo seu que ens il·lustra com, de vegades, els records poden ser ben poca cosa; mostrant-nos com desapareix "el fràgil i tendre solatge del record", per utilitzar les seves mateixes paraules. Jo n'he fet un sonet:
RECORDS
Amb el record tornem a on hem estat,
revivim allò que fa temps vam viure,
riem amb el mateix que ens havia fet riure,
plorem igual del que ja havíem plorat.
Amb el record podem tornar al passat
i això no és dolent si el volem descriure,
si només fem anar el pensament lliure
tenint clar que no hi és el que ha marxat.
No ens podem aferrar mai a un record,
perquè no tenen mai prou consistència
i només imiten l'original.
Amb això hi hem d'estar tots ben d'acord,
recordar és perfecte en essència
si no deixem de viure al món real.
Amb el record tornem a on hem estat,
revivim allò que fa temps vam viure,
riem amb el mateix que ens havia fet riure,
plorem igual del que ja havíem plorat.
Amb el record podem tornar al passat
i això no és dolent si el volem descriure,
si només fem anar el pensament lliure
tenint clar que no hi és el que ha marxat.
No ens podem aferrar mai a un record,
perquè no tenen mai prou consistència
i només imiten l'original.
Amb això hi hem d'estar tots ben d'acord,
recordar és perfecte en essència
si no deixem de viure al món real.
9 comentaris:
Unes paraules brillants Mac! El record és meravellós i perfecte, però no ens hi podem aferrar.
Una abraçada!
Recordar és un pilar fonamental per seguir endavant i no caure en els mateixos errors del passat. I per esbossar un bon somriure quan el record s'ho val. No ens han d'encegar en el nostre camí, però jo els considero molt vàlids i necessaris!
Un altre sonet, amb veritats com temples!
El que diu el porquet, totalment d'acord.
Els teus sonets, són preciosos Mac.
Ostres, MAC!! M'agrada moltíssim!! Hi tens la mà trencada ja en això de fer sonets... el llegeixes i sembla que sigui "fàcil"... i això vol dir que, justament, té molt de mèrit!! Et felicito!! :-)))
ALBA. Gràcies, m'alegra que t'hagi agradat.
EL PORQUET: Tens raó. Els records i la memòria són molt necessaris però no per tornar-los a viure sinó per viure millor el present amb l'experiència que et donen.
CARME: Moltes gràcies!
DRAPAIRE DE MOTS: Jo també hi estic d'acord. I gràcies pel "piropu" :-))
ASSUMPTA: No són tan difícils de fer però si que és veritat que cada vegada em costen menys. Gràcies!!
fantàstic, com sempre
"Sin memoria, sin memoria, no puedo vivir sin memoria", diu el cantant. Suposo que tampoc sense tocar de peus a terra.
JESÚS: Gràcies. Ja sap que en tens part de "culpa" :-D
HELENA: És exactament això. La memòria és molt necessària per tocar bé de peus a terra.
Publica un comentari a l'entrada