GRÀCIES!!

BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dissabte, 15 de setembre del 2012

Jocs Literaris (ANTAVIANA / TENS UN RACÓ DALT DEL MÓN)


Ja sabeu, perquè ho he dit moltes vegades, que em diverteix fer sonets i que aquesta és l'única motivació que m'impulsa a fer-los. Per això avui, i després del llarg descans estiuenc, he aprofitat els convits de dos blogs amics per fer-ne un parell. Estic segur que m'ho sabreu perdonar. :-))

Amb el primer m'uneixo a la celebració del Post 1300 del blog ANTAVIANA que ens convida a fer un text literari (poema, conte, diàleg teatral...) basat en aquesta fotografia d'un gat en la penombra d'una habitació:

EL GAT NEGRE?

Tots els gats són ben negres en la foscor.
Sembla que portin un destí malastruc,
que un munt de desgràcies vindran de retruc
i això alguns ho aprofiten per fer-nos por.

Per això el primer pas ha de ser aclaridor.
Per veure clar que ens enganyen amb un truc
ens cal obrir els ulls i deixar de fer el ruc,
ens cal deixar entrar el sol enlluernador.

Si el veiem bé, el gat ja no ens espantarà
que només està buscant la llibertat
i no té res de dolent en essència

Així que cridem, com aquell, “YES, WE CAT”
i no ens els creiem, que res bo s’acabarà.
Al revés, començarà la independència.



I amb el segon, col·laboro amb el 252è Joc Literari del blog TENS UN RACÓ DALT DEL MÓN. Els Jocs Literaris d'en Tibau són un clàssic dels jocs catosfèrics i una cita obligada pels meus sonets, per això no  en podia faltar un al primer Joc Creatiu de la temporada que ens demana un text literari inspirat per aquesta fotografia del seu fill que, deixat anar de la mà de sa mare, entra al seu primer dia d'escola:


PRIMER DIA D'ESCOLA

El nen, de la mare s'ha deixat anar
i avança cap a la porta, decidit.
Ha d’anar sol a l’escola, com li han dit.
No les té totes, però no pensa plorar.

La mare, al seu fill ha de deixar marxar.
Sap que no passarà res, que és eixerit;
però no pot evitar un rau-rau al pit.
Malgrat això, no plora; se’n sap estar.

El pare, s’ha quedat a la vorera.
Diu que és per fer-los una fotografia
que després penjarà al blog, per fer-ne un joc.

Però, de fet, si es queda tan endarrere
és perquè ningú no vegi com fa via
la llagrimeta que li cau a poc a poc.

10 comentaris:

Roser Caño Valls ha dit...

OHH quin poema tan bonic! Li llegiré al meu gatet, ben segur que li encanta! Moltes gràcies ;-)

Jesús M. Tibau ha dit...

moltes gràcies, és un plaer retrobar-se amb els teus sonets

Carme Rosanas ha dit...

Els teus sonets, ja són un clàssic o una tradició que es troba a faltar quan no hi són...

Cpontents de retrobar els teus sonets que sempre, sempre regalen somriures...

Elfreelang ha dit...

M'agraden molts tots dos! et proclamo president de la república catalana dels sonets!

Assumpta ha dit...

Molt bons tots dos!! :-))

El primer, reivindicatiu i el segon súper tendre... m'agraden!! ;-))

sa lluna ha dit...

Boníssims els dos, no podria escollir!!

Bona tarda!

Rafel ha dit...

Molt bons els sonets, mentre pugem la rampa diem Yes, we cat.

Sílvia ha dit...

Genials! Es nota que has agafat energies aquest estiu ;)

McAbeu ha dit...

Moltes gràcies a tots!! :-))

Drapaire de mots ha dit...

Tots dos són macos, però crec que el segon m'atrau més. Es que em va la llagrimeta. ;-) i es tan tendre!.
Felicitats pels dos.

Publica un comentari a l'entrada