BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dissabte, 19 de maig de 2012

Relats conjunts (maig - 2012)



Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "Forgotten sunglasses" (Vladimir Kush - 2008).



UNA MODA PERILLOSA

Aprofito l'espai setmanal que m'ofereix aquest prestigiós mitjà de telecomunicació per comentar un anunci per paraules publicat aquí mateix a l'edició d'ahir. El copio textualment: “Perdudes ulleres d'estrabisme a la zona de la platja llarga. Es gratificarà la seva devolució.”

No, no he trobat les ulleres; ni m'importa si el seu propietari (segons l'anunci, una noieta de 17 anys de la zona alta) les acaba recuperant o no. El tema del meu article d'avui és avisar sobre aquesta estranya moda que s'està estenent entre la nostra joventut. Una moda que potser a molts de vostès els fa gràcia o simplement pensen que és una altra carallotada típica de noies i nois desvagats a la que no cal donar-li importància. Doncs s'equivoquen, la cosa comença a ser greu.

Per sort, ens queda molt lluny l'època en que els defectes físics sovintejaven entre la nostra població. Sembla que hem oblidat aquells temps en que els avis dels nostres avis eren massa grassos o massa prims, massa alts o massa baixos. Ja no recordem aquells dies en que els nens i els grans podien necessitar ulleres perquè no hi veien prou o audiòfons perquè no hi sentien amb claredat. Aleshores tots volien assolir la perfecció, tothom hi somniava encara que en aquella època era impossible i només disposaven de tractaments pal·liatius i cosmètics on la gent es gastava gran part dels seus estalvis però que no arreglaven els defectes sinó que només els dissimulaven.

Doncs ara que, per fi, la genètica ens ha permès assolir la perfecció física. Ara que tots som guapos, rossos i amb els ulls blaus. Ara que hem eradicat la majoria de les malalties que havien de suportar els nostres avantpassats. Ara, precisament, surten aquests noiets de casa bona proclamant que “la perfecció no mola”?. Com s'atreveixen a passejar-se pel carrer amb aquests tipus de pròtesi que simulen un defecte físic, com si tots els avenços que tants sacrificis han costat d'aconseguir no haguessin servit per res?.

No ho podem permetre. Pares i mares, impediu que el vostre fill (pel qual vau pagar un dineral al genetista que li va netejar l'ADN abans de que nasqués) surti de casa coixejant amb una crossa que no necessita; no deixeu que la vostra filla de 15 anys porti unes ulleres que provoquen vista cansada per molt de moda que estiguin. Sigueu ferms perquè si no ho aturem ara, què serà el següent?. Què fareu quan els vostres fills us diguin que ja no volen portar l'uniforme perquè no els “mola” el color cian?. Com impedireu que un dia es neguin a acceptar el menjar sintètic, higienitzat i saludable que ens subministren les màquines expenedores?.

Potser penseu que exagero i que no n'hi ha per tant, però ja s'han descobert sectes que es dediquen a defensar que les diferències físiques entre persones no tenen perquè ser dolentes i que, d'amagat, vesteixen com volen. Fins i tot (i demano disculpes per haver d'escriure-ho que a mi em fa tant de fàstic com a vostès) mengen plantes i animals perquè diuen que “són més naturals”. Si senyors, hi ha gent que volen tornar al salvatgisme del segle XXI i això ho hem d'evitar amb totes les nostres forces. Encara hi som a temps. Hem de mantenir-nos vigilants, aturar-ho als primers símptomes i no defallir. Ho aconseguirem.

18 comentaris:

El porquet ha dit...

Veig que aquest quadre està despertant la vena de la ciència ficció en molts blogaires!

Mac, m'ha encantat aquest relat! És futurista però inquietantment realista. Molt i molt ben aconseguit!

I és que ja ho tenim això els humans, tot torna, se'n diu vintage ara, d'aquí un temps se'n dirà alguna altra cosa, però tot torna. Som així d'estúpids, de rebels o d'intel·ligents... això ja depèn de cadascú, o d'allò que pretenguem tornar a posar de moda!

Jpmerch ha dit...

Una aportació carregada de ironia, però que suggereix diverses reflexions cap a les modes i els canvis culturals. Molt interessant.

pons007 ha dit...

1984 is back!

XeXu ha dit...

Tu ets un visionari! Primerament, molt ben escrit aquest article. I després, que qui sap si arribarem algun dia a una situació així. I com sempre, hi haurà ferms defensors del règim, i gent transgressora. Molt bona proposta.

montse ha dit...

Bon relat amb un futur uniformat i ple de normatives. Encara som a temps per canviar-lo. Visca la diversitat.

Yáiza ha dit...

Ostres, Mac! Clap-clap-clap, eh! Em penso que l'adjectiu "original" te'l guanyes sobradament. Ho és molt, i a més, escrit en un gènere periodístic molt ben defensat. Per acabar-ho d'adobar, ens poses en un futur hipotètic en què la norma i la transgressió són just al contrari del que tenim ara... però alhora en són el resultat evident, si mai esdevé possible. La nostra societat, en general, persegueix la perfecció física (si això pot existir), i ara el "millor" que un jove a la moda pot voler és apropar-se a aquesta perfecció... potser això en futures generacions ens conduirà a una societat perfecta. On la moda serà ser imperfecte? No sona descabellat. Però epserem no arribar a l'extrem de manipular gens per tenir fills guapos! M'ha agradat molt, i tant!

Elfreelang ha dit...

Genial relat! esperem que no passi....visca la imperfecció!

Ventafocs x ha dit...

M'ha encantat aquest relat! Salutacions!

Assumpta ha dit...

Ostres, MAC, quina passada de relat!! Molt, molt, molt bo!! Boníssim!!

I, per cert, quina por pensar que, segur, segur, algunes "ments" estarien encantades que això que expliques fos veritat: Selecció genètica, que només puguin néixer els més perfectes... ui... ui... potser no estem tan lluny d'aquestes coses...

De fet, qui no ha sentit (o potser... defensat?) que un nen amb un defecte físic no té dret a néixer, tot afegint un "pobret" perquè sembli que qui ho diu ho fa per una mena de bé general?

És que si permetem que els imperfectes i els malalts segueixin existint, com aconseguirem ser tots rossos, alts, guapos... i vestir de color cian?

McAbeu ha dit...

EL PORQUET: És un quadre rar, no és estrany que en surtin relats "rarus". :-D. Tens raó amb això de les modes, al final tot torna d'una manera o altra.

JPMERCH: Gràcies. Moltes vegades les modes només reflecteixen l'esperit de contradicció o de fer-se veure, sense gaire cosa més al darrere.

PONS: M'has descobert, no t'ho creuràs però "1984" és el llibre que estic rellegint ara mateix. :-D

XEXU: Espero no ser-ho de visionari, no m'agradaria gaire un futur com el que explico. Però tens raó, passi el que passi sempre n'hi haurà que n'estaran a favor i d'altres en contra... almenys que, amb la genètica, ens extirpin també la llibertat de pensament. ;-D

MONTSE: Visca!. No hem d'aspirar a ser tots iguals, hem d'aspirar a que aprenguem a respectar les diferències.

YÁIZA: Gràcies. Just el que dius és el que volia transmetre amb el relat. I jo també espero que no s'arribi mai a aquests extrems.

ELFREELANG: Esperem-ho, seria molt avorrit si tot fos massa perfecte.

VENTAFOCS X: Moltes gràcies, salutacions també per tu.

ASSUMPTA: M'alegro que t'hagi agradat. Penso igual que tu, aquestes decisions preses "pel bé de tots" sense tenir en compte l'opinió d'aquests "tots" són sempre les pitjors i les que poden fer més mal. A mi em faria por viure en una societat on tots siguéssim guapos, rossos i amb els ulls blaus... per molt de joc que facin amb l'uniforme cian. :-)

Carme ha dit...

Un gran aplaudiment Mc! Molt original i molt bo!

M'ha encantat... aquest futur terrible! Ni que sigui per reconciliar-nos amb la nostra pròpia època! :) Genial!

Rafel ha dit...

Un bon relat futurista, ben inquietant i carregat d'ironia.

joan gasull ha dit...

crec que és hora de començar una revolució per començar a demanar que tot torni a la normalitat de les diferències.....jo mateix ja cap dona m'agrada, totes son massa perfectes....vull altre vegada veure algun saxó per sobre del texà.
He vist que hi ha una cassolada organitzada des del Face

Dafne ha dit...

Osti, si ja som rarets ara, només ens faltaria ser així!!!
Visca les ulleres, els rínxols (perquè diuen que és una imperfecció, i la meva gran alçada, hahahahaha)

Anònim ha dit...

Senzillament genial!!!

McAbeu ha dit...

CARME: Gràcies. La nostra pròpia època té coses dolentes però espero que la solució no sigui anar a pitjor. :-)

RAFEL: M'alegro que t'hagi agradat.

JOAN GASULL: Estic amb tu. Un sacsó ben posadet alegra la vida. :-D

DAFNE: Visca les imperfeccions que no ho són de cap de les maneres, per molt que ens ho vulguin fer creure. :-))

ANÒNIM: Doncs, senzillament, moltes gràcies. :-))

Ferran ha dit...

Molt bona lectura, i agradable de llegir. Ja ho tenen les modes que et cansen si tots porten el mateix i/o són iguals els qui comparteixen físics i costums iguals. Una bona proposta per fer pensar.

McAbeu ha dit...

FERRAN: Gràcies. De fet és això, quan una moda és seguida per massa gent... passa de moda.

Publica un comentari a l'entrada