Des del blog Tens un racó dalt del món ens repten cada dimecres a jugar amb la literatura.
Ha arribat el 209è Joc Literari, que torna a ser un joc creatiu. Aquesta vegada ens demana un text de lliure extensió i gènere on el protagonista, un/a xiquet/a de dos anys, expliqui en primera persona el primer cop que va a un circ.
No he acabat d'aconseguir entrar en el registre d'un nen tan petit però he intentat escriure sobre les emocions d'una primera visita a un circ. També sé que la probabilitat que un nen parli amb rimes no és massa alta i que si a més acabés fent un sonet ja seria digne d'aparèixer al Llibre dels Rècords, però n'ha sortit un. Pura casualitat, és clar! ;-)
No he acabat d'aconseguir entrar en el registre d'un nen tan petit però he intentat escriure sobre les emocions d'una primera visita a un circ. També sé que la probabilitat que un nen parli amb rimes no és massa alta i que si a més acabés fent un sonet ja seria digne d'aparèixer al Llibre dels Rècords, però n'ha sortit un. Pura casualitat, és clar! ;-)
Mira papa, surten els pallassos!.
Mira mama, un lleó ha saltat!.
Mira papa, l’elefant ha ballat!.
Mira mama, són cavalls amb llaços!.
Per què tenen tan vermells els nassos?.
Per què aquella senyora ha volat?.
Per què no li cau per terra cap plat?.
Per què el forçut té tan grans els braços?.
M’agrada el pallasso del nas vermell,
i el que més tard ha sortit cantant,
i el conill que ha sortit d’un barret vell.
I encara més el grandiós elefant,
jo vull tornar a veure’l i estar amb ell.
Al circ, molt i molt bé m’ho estic passant.
Mira mama, un lleó ha saltat!.
Mira papa, l’elefant ha ballat!.
Mira mama, són cavalls amb llaços!.
Per què tenen tan vermells els nassos?.
Per què aquella senyora ha volat?.
Per què no li cau per terra cap plat?.
Per què el forçut té tan grans els braços?.
M’agrada el pallasso del nas vermell,
i el que més tard ha sortit cantant,
i el conill que ha sortit d’un barret vell.
I encara més el grandiós elefant,
jo vull tornar a veure’l i estar amb ell.
Al circ, molt i molt bé m’ho estic passant.
EL REPICÓ DEL SONET
Quan el circ ja plegava
El nen s’ha posat a plorar
La mare, el consolava
El pare, haurem de tornar
(QUADERN DE MOTS)
Mama, que de gran el Cola-Cao m'ha fet!,
que no m'espanten lleons ni pallassos.
De nens que d'anar al circ no són capaços,
a València n'hi ha un i li diuen Joanet.
(JPMERCH)
Amb fins equilibristes
i valents trapezistes,
pallassos de nas roig
que omplen xics de goig.
(RAFEL)
15 comentaris:
Molt bé McAbeu! Aquest xiquet no s'assembla molt al meu.
Quin sonet, tu! Quina gràcia, quin art!! A mi em costa molt quadrar síl·labes i rimes... enhorabona!
Vés a saber els vailets tenen cops amagats! bon sonet!
fantàstic, gràcies
Ja ho vaig dir l'altre vegada, amb molta simpatia en MacAbeu m'ha "picat"
Quan el circ ja plegava
El nen s’ha posat a plorar
La mare, el consolava
El pare, haurem de tornar
JPMERCH: El teu sembla més poruc però també és més realista. :-))
YÁIZA: No et creguis que jo en sé gaire, però m'agrada aquest repte (que vaig començar mig en broma) d'intentar fer un sonet gairebé a cada Joc Literari d'en Tibau.
ELFREELANG: I a més, no diuen que cada vegada pugen més espavilats? :-D
JESÚS: No podia fallar!. :-))
QUADERN: I jo que me n'alegro! :-)
Gràcies pel repicó (de veritat que no era la meva intenció)
QUADERN: Ja ho sé però em fa gràcia deixar-ne constància al post en aquesta "secció" que em vaig inventar el mes passat. Per mi és tot un honor, així que gràcies a tu!
Dels més bonics que has fet... t'ho dic de veritat...
Aquest petit que va dient "mira mama, mira papa" i després comença amb els seus "per què", m'ha semblat tan real...
Molt tendre, molt maco. Et felicito ;-)
En general, fas servir un to més aviat desenfadat, per somriure, a vegades directament fent broma... i bé, aquest també fa somriure, però per la tendresa que causa el xiquet :-)
(Ara en recordo un que també em va agradar molt perquè també era com més profund... però sóc incapaç de recordar el tema... vaig a buscar-lo) :-)
Ep! Jo també en vull.
Mama, que de gran el Cola-Cao m'ha fet!,
que no m'espanten lleons ni pallassos.
De nens que d'anar al circ no són capaços,
a València n'hi ha un i li diuen Joanet.
ASSUMPTA: Gràcies de veritat, m'agrada que m'ho diguis perquè aquest Joc Literari ha estat dels que més m'ha costat posar-m'hi. No sabia com fer parlar a un nen tan petit, fins que em va venir l'idea de fer un "recull de frases" que un nen diria en un circ ressaltant detalls mínims de l'espectacle que li cridessin l'atenció. Me n'alegro que us hagi agradat! :-))
JPMERCH: I tant que si, que el Repicó del Sonet està obert a tothom. (I me n'alegro que gràcies al Cola-cao ja no et facin por ni els lleons ni els pallassos) ;-D
Un gran sonet que recull la curiositat infantil:
amb fins equilibristes
i valents trapezistes,
pallassos de nas roig
que omplen xics de goig.
Caram, que artistes que sou! Jo no he fet un rodolí en la vida!
Bonic i màgic com el circ
RAFEL: Moltes gràcies per la teva aportació al "Repicó del Sonet"
EVA: És qüestió de posar-s'hi, jo m'ho prenc com un joc. :-))
MONTSE: Gràcies!!
Publica un comentari a l'entrada