BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dissabte, 26 de juny de 2010

Relats Conjunts (juny - 2010)


Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "Saturn devorant un fill" (Francisco de Goya - 1819/23).



EL SENYOR SATURN I EL SEU FILL

En Pere Ignasi Saturn tenia moltes ganes de tenir un fill i, per això, quan la seva dona es va quedar embarassada fou l'home més feliç del món.

Poques dones han estat tan ben cuidades durant l'embaràs, en Pere Ignasi no volia còrrer cap risc i no li deixava fer res. Ella es deixava aviciar i foren un mesos plàcids, plens d'amor que encara van estrènyer més els llaços que unien aquella parella modèlica. Quan va arribar l'hora, feia temps que ho tenien tot preparat i a les primeres contraccions van anar cap a l'hospital sense preses i amb els nervis justs, més produïts per l'emoció del moment que no per la improvisació.

El part va anar molt bé, tant per a la mare com per al fill. Perquè, tal com en Pere Ignasi secretament desitjava, va ser un nen. Un nen molt bufó, rosset com la mare i amb els ulls color mel del pare. Un nen per menjar-se'l a petons, deia orgullós en Pere Ignasi mentre l'ensenyava a tots els parents que van anar a veure'l, primer a l'hospital i després a la seva nova habitació que li havien preparat a casa amb aquella sanefa blau cel que quedava tan bé.

El nen anava creixent en un ambient feliç i ple d'amor, passant de ser un nadó molt bufó a un nen molt maco i confirmant, cada vegada més, que n'hi havia per menjar-se'l a petons. Era un nen preciós i al seu pare li queia la baba quan li feia el petó de bona nit després d'explicar-li un conte o quan veia la cara d'enveja dels altres pares quan l'anava a recollir cada tarda a l'escola i el nen es llançava als seus braços fent-li un gran petó mentre li preguntava que li havia portat per berenar.

Però arriba un moment que tot s'acaba i una tarda el nen no li va voler fer cap petó quan va sortir de l'escola. En Pere Ignasi és va quedar parat, no s'esperava que el nen li expliqués que els companys de classe se'n reien d'ell amb tants petonets i que ja no li en volia fer cap més, que ja s'havia fet gran i els homes no es fan petons. A l'arribar a casa, en va parlar amb la seva dona que li va dir que no passava res, que era ben normal i que, a poc a poc, aquell nen petit s'estava fent un home i que aquesta reacció no significava que no els estimés, només volia dir que estava creant la seva personalitat i que això no era cap cosa dolenta, més aviat tot el contrari. Ens segueix estimant i nosaltres el seguim estimant com sempre, va afegir la seva dona, simplement hem d'evitar això dels petons.

En Pere Ignasi hi va pensar i va arribar a la conclusió que la seva dona tenia raó. Per això aquella nit va anar, com sempre, a l'habitació a acotxar al seu fill i com sempre va llegir-li un conte, però quan va ser el moment de "menjar-se'l a petons" va decidir treure el "a petons".

25 comentaris:

P-CFACSBC2V ha dit...

És clar, és clar, si no s'han de fer petons…

Bon conte! :-)

XeXu ha dit...

Caram, que bèstia el tal Pere Ignasi! Una solució una mica radical, no? Bon conte, però quines esgarrifances!

deomises ha dit...

És autobiogràfic? ;) jeje, dràstica solució, McAbeu! Delicte per omissió seria? Bon relat, això també,

d.

Elvira FR ha dit...

o sigui que se'l va cruspir! molt bo el relat! se't felicita senyor McAbeu!

lolita lagarto ha dit...

Molt ben trenat el relat, a això se'n diu fer les coses literalment i com et manen.... sense petons!

rits ha dit...

m'has deixat glaçada!
molt bó!

Assumpta ha dit...

Mac... després de llegir aquest relat crec que t'he agafat una mica de por...

És terroríficament bo!! magníficament ben escrit però... fastigós... aquest Pere Ignasi... uffff... Terrible... però boníssim.

Però... tu ets inofensiu... oi, Mac? :-) (somriure mig espantat)

zel ha dit...

Això que diu l'Assumpta em passa a mi, un xiquet de fàstic, no?

Però sí, molt ben escrit!

McAbeu ha dit...

Gràcies pels vostres comentaris.

Només dir-vos que aquest no és el quadre que triaria pel menjador de casa, no porta gens de "bon rotllo" i per això m'ha sortit el relat que ha sortit. :-)

I sobretot dir a en DEOMISES que no és autobiogràfic ;-) i a l'ASSUMPTA que DE CAP MANERA jo em menjaria un nen cru... estan molt millor a la brasa i amb un bon allioli. :-DDD

montse ha dit...

No ens deixis tant angoixats , i diga'ns que t'has oblidat d'esborrar la paraula menjar.

Salut!

Assumpta ha dit...

Maaaaaac!!! Jajaja ets terrible!!

Jo prefereixo costelletes de xai a la brasa amb allioli...

captaire ha dit...

Ja ho diuen: "de petits te'ls menjaries, i de grans lamentes no haver-ho fet". En Pere Ignasi es va curar en salut ;)

M'ha agradat. Macabre, però m'ha agradat.

Carme ha dit...

Buf! jo m'estic resistint a aquest quadre.

Subscric del tot el comentari del Captaire. A mi també m'ha vingut al cap aquesta frase feta i també el trobo macabre, però m'ha agraddat.

kweilan ha dit...

Molt bo! Amb aquest quadre només surten temes esgarrifosos :)

captaire ha dit...

Si segueixes amb aquest estil de contes macabres t'hauràs de canviar el nom per McAbreu ;)

sànset i utnoa ha dit...

I quan va acabar, en Pere Ignasi va necessitar un bon "tanto" de bicarbonat...

Bon relat!

*Sànset*

Assumpta ha dit...

Aquest conte passarà a la història Xarel·liana... uffff :-DDD

garbi24 ha dit...

Viernes 13 al costat de això sembla una pelicula de riure. Però s'ha de reconeixer el bon treball. El teu, noel del Ignasi

Assumpta ha dit...

Em sembla que en Saturn s'ha menjat el post d'avui :-)

McAbeu ha dit...

Us torno a agrair els comentaris i us animo, als que encara no ho heu fet, a fer un relat sobre aquest quadre. És un quadre "horrorós" però estan sortint uns relats boníssims, i no ho dic per aquest, evidentment. :-)

Clar que si us decidiu a fer-ho no tardeu gaire, ara mateix estic escoltant per la ràdio que ja hi ha sentència de TC sobre l'Estatut i molt em temo que quan la publiquin aquest si que serà un text macabre de veritat que difícilment podreu superar. :-P

PS: (dedicat a l'ASSUMPTA que ho diu i pels altres que ho penseu :-DD) L'enigma d'avui està a punt de sortir, continuïn atents a la pantalla. ;-)))

Assumpta ha dit...

Ostres, doncs he estat entrant un munt de vegades i al final amb tot això de l'Estatut m'he distret i... apa, ja està... Darrerament no tinc massa sort, la veritat :-)

Jordi Casanovas ha dit...

Bona història! :)

Nets de Junh ha dit...

Molt bó, i original!

Pd40 ha dit...

Carai, què animal aquest home! Bé, el relat ja ho porta, no? Original i amb un final inesperat :P

La Meva Perdició ha dit...

Potser aquesta atracció tenia quelcom a veure amb aquella oloreta tan bona que fan els nens petits i el minyó tenia una mica de Jean Baptiste Grenouille, el protagonista de “El Perfum”. Molt bon relat. ^_^

Publica un comentari a l'entrada