Relats Conjunts (juny - 2010)

Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "Saturn devorant un fill" (Francisco de Goya - 1819/23).

EL SENYOR SATURN I EL SEU FILL

En Pere Ignasi Saturn tenia moltes ganes de tenir un fill i, per això, quan la seva dona es va quedar embarassada fou l'home més feliç del món.

Poques dones han estat tan ben cuidades durant l'embaràs, en Pere Ignasi no volia còrrer cap risc i no li deixava fer res. Ella es deixava aviciar i foren un mesos plàcids, plens d'amor que encara van estrènyer més els llaços que unien aquella parella modèlica. Quan va arribar l'hora, feia temps que ho tenien tot preparat i a les primeres contraccions van anar cap a l'hospital sense preses i amb els nervis justs, més produïts per l'emoció del moment que no per la improvisació.

El part va anar molt bé, tant per a la mare com per al fill. Perquè, tal com en Pere Ignasi secretament desitjava, va ser un nen. Un nen molt bufó, rosset com la mare i amb els ulls color mel del pare. Un nen per menjar-se'l a petons, deia orgullós en Pere Ignasi mentre l'ensenyava a tots els parents que van anar a veure'l, primer a l'hospital i després a la seva nova habitació que li havien preparat a casa amb aquella sanefa blau cel que quedava tan bé.

El nen anava creixent en un ambient feliç i ple d'amor, passant de ser un nadó molt bufó a un nen molt maco i confirmant, cada vegada més, que n'hi havia per menjar-se'l a petons. Era un nen preciós i al seu pare li queia la baba quan li feia el petó de bona nit després d'explicar-li un conte o quan veia la cara d'enveja dels altres pares quan l'anava a recollir cada tarda a l'escola i el nen es llançava als seus braços fent-li un gran petó mentre li preguntava que li havia portat per berenar.

Però arriba un moment que tot s'acaba i una tarda el nen no li va voler fer cap petó quan va sortir de l'escola. En Pere Ignasi és va quedar parat, no s'esperava que el nen li expliqués que els companys de classe se'n reien d'ell amb tants petonets i que ja no li en volia fer cap més, que ja s'havia fet gran i els homes no es fan petons. A l'arribar a casa, en va parlar amb la seva dona que li va dir que no passava res, que era ben normal i que, a poc a poc, aquell nen petit s'estava fent un home i que aquesta reacció no significava que no els estimés, només volia dir que estava creant la seva personalitat i que això no era cap cosa dolenta, més aviat tot el contrari. Ens segueix estimant i nosaltres el seguim estimant com sempre, va afegir la seva dona, simplement hem d'evitar això dels petons.

En Pere Ignasi hi va pensar i va arribar a la conclusió que la seva dona tenia raó. Per això aquella nit va anar, com sempre, a l'habitació a acotxar al seu fill i com sempre va llegir-li un conte, però quan va ser el moment de "menjar-se'l a petons" va decidir treure el "a petons".