Em sento com un arbre després d'un fort ruixat. La nostra relació s'ha acabat tan de cop com va començar. Has marxat i s'ha estroncat el diluvi de sensacions. N'intento conservar les últimes gotes però, poc a poc, també s'escolaran.
Aquest microrelat me l'ha inspirat el dibuix que encapçala el post i que m'he emportat sense permís del blog de la CARME que avui celebra els seus 1001 moments.
A canvi li he deixat aquest petit text per col·laborar en la celebració. :-))
MOLTES FELICITATS, CARME!
17 comentaris:
Gràcies, em fa il·lusió veure'l aquí també! Ara mateix anava a penjar-lo al post! No m'he pobit resistir a passar primer per aquí en veure'l a la barra lateral.
Una anraçada.
CARME: Gràcies a tu també, m'he atrevit a fer-ho sense dir-te res perquè volia que fos com un "regal sorpresa" per aquesta celebració dels 1001 que segur que no es fan cada dia. Me n'alegro que t'hagi agradat!
És maquíssim, Mac!!! M'agrada molt, molt!!
Molt bon homenatge per un bloc que s'ho mereix!
*Sànset*
Molt bonic (i trist)! Potser hi trobo a faltar la forma de sonet :-P però bé :-)
ASSUMPTA: Gràcies de veritat! :-)
SÀNSET: La CARME es mereix molt més que això. ;-))
P-CFACSBC2V: Si que és trist, fins i tot resignat diria jo, però mira m'ha sortit així. En quant a fer-ne un sonet doncs no ha pogut ser que estàvem limitats a les 50 paraules. :-DD
Mac, els sonets et queden molt bé, a part del mèrit afegit de la rima...
Però aquest no està molt bé, aquest està MOLT BÉ, MOLTÍSSIM BÉ, amb majúscules! :-)
ASSUMPTA: Doncs MOLTÍSSIMES GRÀCIES (també en majúscules i a més en negreta). :-DD
Saps, no explicaré el perquè, però penso que si m'ha sortit relativament bé és perquè és una mica així mateix com em sento aquests dies... No és greu per això, ho superarem! :-)))
Preciós t'ha quedat MacAbeu...un pèl melancòlic....però preciós... ànims!
Sí... quan parlem des del cor és quan més macos ens queden els escrits, això és ben cert :-)
Doncs molts, molts, molts ànims!!!
Anima't a fer-ne un altre, va!! Jo ja n'he fet tres! :-)
M'encanta això de buscar petites històries en cinquanta paraules :-))
ELVIRA i ASSUMPTA, gràcies pels ànims. Estic bé, per dir-ho com el jovent d'ara, només m'he "ratllat" una mica. :-DD
I ASSUMPTA, no sé si en faré algun més, però el que si et puc anunciar és que l'altre encàrrec que em vas fer ja està acabat i programat per dissabte. ;-))
Fins demà, que ja sabeu que a casa dinem d'hora. :-)
Ostreeeeeeees!! pel dissabte!! Sabia que ho aconseguiries :-DDD
ja tinc ganes de veure'l! ;-))
Que podré jugar jo o només és per gent que no sàpiga de que va aquesta història? :-)
Sí, sí, típic horari escocès, ho comprenem jejeje
ASSUMPTA: No sé que dir-te, no he fet un enigma "strictu sensu" (qui deia que les classes de llatí del BUP no servien per a res? :-DD).
Primer parlo una mica del llibre i després n'extrec uns fragments per fer una pregunta. No és res complicat encara que no l'hagis llegit, però si l'has llegit i el recordes bé doncs encara serà més fàcil. :-))
Reverència per la Carme, que es mereix el món sencer per ser com és i per les seves idees blogaires que sempre ens enganxen.
I a tu, doncs bona aportació a la causa. A mi me'n va sortir un de trist també, però vaig decidir acabar-lo amb conya, perquè l'ocasió no volia llàgrimes sinó celebració. 1001 posts!!!!
XEXU: M'afegeixo a la reverència, més que merescuda per la CARME. I aquest matí ja he llegit la teva aportació que m'ha agradat força, ja saps que m'agraden els finals sorprenents i el teu és molt bo. :-))
Jejeje segur que ja el tens programat i tot!! ;-))
Val doncs, potser millor que jo no jugui ;-)
Gràcies a tots, jo si que us faig reverències a vosaltres!
I abraçades a munts!
Publica un comentari a l'entrada