BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dissabte, 11 de juliol de 2009

Enigmes de la vida (8) - LES NOSTRES TRADICIONS


Demà, a la muntanya de la Mussara (Baix Camp), s'ha convocat un Aplec de Sardanes.

No sé si alguns de vosaltres pertanyeu al món sardanista, ja us avanço que jo no. I no per res, simplement és un món on mai hi he entrat.

Malgrat això, hi ha dos motius que fan que me'n faci ressò:

El primer és que es tracta de la recuperació d'uns actes que havien quedat aturats ja fa 30 anys i que ara es volen tornar a posar en marxa per part d'un grup de joves i no tan joves de Vilaplana.

El segon motiu és que hi he col·laborat de manera tangencial. Un d'aquests organitzadors és amic meu i ja fa alguns mesos em va fer avinent la seva implicació. Entre altres coses s'havia d'encarregar de fer la pàgina web de l'esdeveniment i em va demanar la meva col·laboració. Es tractava de trobar un servidor gratuït a Internet que oferís unes mínimes prestacions juntament amb una facilitat d'us. Jo feia poc que havia canviat el meu blog a Blogger sense gaires problemes per tant vaig triar els Llocs Web de Google, vaig obrir-hi un compte i vaig fer un esborrany de pàgina web que després ja acabarien ells. Ha quedat una web senzilla (a cavall regalat...) però crec que prou correcta, compleix perfectament la funció d'informar de l'acte i a més la compra d'un domini .cat l'ha fet de fàcil accés.

Aquestes ganes de recuperar un esdeveniment que formava part de les nostres tradicions per part d'una gent, alguns dels quals encara no havien nascut quan se'n va fer l'últim, em provoca un dels meus enigmes de la vida que us trasllado: Penseu que les tradicions pròpies de la nostra cultura gaudeixen de bona salut o, simplement, van agonitzant lentament?

Una noticia com la que us comento o la “moda” dels castellers sembla que ens portarien a contestar que si, però per altra banda també sabem que la afluència de participants a aplecs sardanistes i similars va de baixa i per tant potser haurien de contestar que la salut no és tan bona. Què en penseu?

Per la meva part, us convido demà a
l'Aplec de Sardanes de La Mussara – 2009
que no dubto que serà tot un èxit, si més no la feina feta pels organitzadors s'ho mereix de sobres.

13 comentaris:

- assumpta - ha dit...

Si més no, el món sardanista sembla que encara gaudeix de bona salut, perquè la gent que ho segueix és gent molt fidel. Com es tracta normalment de famílies, els seus fills també segueixen aquesta tradició. De moment encara s'estrenen noves sardanes la qual cosa també és bona. (Espero no anar errada, en aquest aspecte sardanístic). Respecte a d'altres tradicions, de moment sembla que n'anem recuperant (per mostra el que tu ens expliques), no obstant això si ho miro en el conjunt... tinc el meus dubtes.
Crec que cal seguir-les, no es poden perdre, perquè si és així els que hi perdrem serem tots plegats. Potser cal estalviar-se un dia de platja o x i quan hi ha esdeveniments com aquest, anar-hi!
Que ho gaudiu força!, de ben segur que ens ho explicaràs, no?

Per cert, la pàgina informativa dels actes, molt bé! Compleix amb escreig la seva funció!!!
Crack, crack! (Ep, que no s'ha trencat res, eh) Felicitats!!!
;)

Puigmalet ha dit...

Avui no et perdis l'AVUI, company.

Asimetrich ha dit...

La Mussara és un lloc preciós. Si a més s'hi va per recuperar tradicions, ja no es pot demanar més. Suposo que la pèrdua de tradicions, malgrat ser trist, és quelcom natural. A més, actes que avui puguin semblar novedosos, potser d'aquí a 100 anys es converteixen en tradició. Així que, fins a cert punt, que es perdin tradicions no ho trobo massa dramàtic... fins a cert punt, eh?. A més, si hi ha gent com aquests amics de Vilaplana disposats a recuperar-les, no es pot demanar més.

Salut.

captaire ha dit...

Crec que hi ha força gent jove que s'implica en diverses activitats de cultura popular, i que s'hi implica força, però que desgraciadament són minoria dintre de la societat, que en general no hi mostra el més mínim d'interès a excepció de dies puntuals (Festes Majors, etc.)
O sigui, que les entitats de cultura popular i tradicional tenen bona salut, però que la societat en general cada cop n'està més allunyada i un clar exemple és la sardana: als esbarts i colles sardanistes hi ha molta gent jove, però a les ballades a les places de pobles i ciutats tot és gent gran.

Pel que fa a les dues activitats que conec bé (perquè hi participo activament):
Els castells: fa uns anys que com dius sembla que estiguin de moda. S'han creat colles noves (també n'ha desaparegut alguna) i hi ha hagut força progrés en general. Això ha estat sobretot per la implicació que han tingut els mitjans de comunicació -seccions fixes als diaris, programa setmanal al C33-, però el llenguatge periodístic també ha fet que cada vegada més es tracti els castells com una competició (amb la invenció de rànquings i tot) que no pas com una festa popular, cosa que personalment no m'agrada gens.
Els diables i bèsties de foc: hi ha moltes colles de diables, amb moltes sortides, però la ditxosa normativa europea sobre pirotècnia posa en perill els correfocs. Ens diuen els polítics que podem estar tranquils, que ja ho tenen gairebé resolt. Però ja sabem que quan un polític promet alguna cosa ja podem començar a tremolar...

Assumpta ha dit...

Crec que ni tenen bona salut ni agonitzen... Han estat malaltones (no greus) i ara sembla que es comencen a recuperar :-)

Sóc seguidora castellera des de fa molts anys... i de joveneta ballava sardanes (ara no puc) i espero de tot cor que aquestes tradicions no es perdin mai, que es vagin recuperant i que siguin viscudes com a signe de la nostra cultura, la nostra identitat...

He tingut una invitació molt maca per a poder-hi assistir per part d'una blogàire i no podré, però us enllaço el seu blog perquè sempre parla de coses molt nostres amb unes fotografies magnífiques i val la pena visitar-lo (Tu, Mac, ja sé que el conèixes jeje)

Visca Catalunya!!

Trini ha dit...

Espero que no hi pugin gaires cotxes, sinó la rotllana l'hauràn de fer dalt al xalet. :)

zel ha dit...

Mira, em sembla que la sardana agonitza lentament, tot i que es fan coses, i algunes molt ben fetes. Nosaltres, a l'escola, cada any fem un curs de deu sessions de sardanes pels nens i nenes de 6 a 10 anys, i a molts els agrada, tenin en compte que tenim uns monitors que combinen la tradició amb adaptacions modernetes i la mainada s'engresca...

Ja veurem, falta difusió, reconeixem que no són mediàtiques, com diuen ara...

Un petó!

P-CFACSBC2V ha dit...

Les tradicions tendeixen a veure's com una cosa carrinclona i del passat. Si es pogués canviar aquesta percepció, aniríem bé.

(El dia que la sardana es balli a les discoteques… No, no, és broma! :-D)

Assumpta ha dit...

Ostres, enllaça al blog però a un altre post... no sé pas què he fet :-)

Aquí: http://planetaigua.blogspot.com/

:-))

aigua ha dit...

hehehe M'has fet riure Assumpta :)
el món es fet de petites coses mentres hagi algú que es mogui les tradicions no moriran :)

McAbeu ha dit...

-ASSUMPTA-: Segur que mentre hagi gent que aguanti la cosa aguantarà, i esperem que sigui per molts anys. M'alegra que t'agradi la web (una mica casolana però, com tu dius, compleix perfectament la seva funció) i, em sap molt greu, però motius familiars m'impediran anar a l'Aplec i no podré fer el resum de la jornada però em sembla que he trobat una solució. Al final del comentari ho explico

PUIGMALET: Gràcies per l'avís!

ASIMETRICH: A mi també em sembla que les tradicions han de ser una cosa viva i això implica que en desapareguin algunes i que n'apareguin d'altres.

CAPTAIRE: Tens raó en tot el que dius i confirmo que quan els polítics diuen que no cal que patim per alguna cosa és quan pateixo més.

ASSUMPTA: Llàstima que no pots, que no podem, anar-hi perquè segur que valdrà la pena.

TRINI: Doncs no sé com s'ho arreglaran perquè s'espera molta afluència.

ZEL: Esperem que revifi, doncs.

P-CFACSBC2V: És qüestió d'engrescar la gent.

AIGUA: Un bon resum, tens tota la raó.
_____________________________

Ahir vaig parlar amb el meu amic, em va dir que pels comentaris que li han fet i les demandes d'informació que ha rebut l'organització li sembla que l'Aplec serà un èxit total.
Li vaig comentar que em sabia molt de greu però que em seria molt difícil anar-hi i em va contestar que ja m'enviaria un e-mail explicant-m'ho.
Aleshores li vaig demanar que, en lloc de l'e-mail, entrés aquí i ens ho expliqués una mica a tots. Esperem que ho pugui fer!

Assumpta ha dit...

Aigua Va ser un gest molt maco :-)

Mac Li faràs una entrevista al teu amic? :-))

McAbeu ha dit...

ASSUMPTA, potser no seria mala idea això de l'entrevista però simplement li vaig demanar una petita ressenya.
Mentrestant, us recomano un reportatge, amb fotos i tot, que ha fet AIGUA al seu blog.

Publica un comentari a l'entrada