Des del blog Tens un racó dalt del món ens repten cada dimecres a jugar amb la literatura.
Ha arribat el 116è Joc Literari, que torna a ser un joc creatiu. Aquesta vegada ens demana un text inspirat en aquesta imatge.
A mi m'ha sortit això:
No m'agrada la feina que faig. Ja sé que em direu que no m'hi haig d'implicar, que només és feina, que hi ha coses pitjors... i us asseguro que en sóc conscient però hi ha dies que tot això em supera.
No em fan por ni el silenci ni la foscor que envolta sempre les cases on treballo, hi estic força acostumat. El que m'impressiona més és pensar que els objectes que veig formaven part de la vida d'unes persones i que han deixat de fer-ho de cop.
Per exemple, ara mateix sóc a l'habitació on segurament hi dormia una nena en edat escolar. El primer que veig és una bola del món a la prestatgeria, quantes vegades els dits de la nena l'han resseguit buscant els països que li han ensenyat a classe de geografia i ja no ho podran fer més?. I aquesta nina de damunt del llit, quantes vegades ha vetllat un son infantil que potser mai més serà tranquil?. I aquell despertador, sens dubte un record de família, que aquest matí l'ha avisat per última vegada que era l'hora d'anar a escola?.
I tot això potser no m'importaria tant si totes aquestes andròmines tinguessin algun valor, però per culpa de la maleïda crisi la gent compra coses cada vegades més barates i això ens obliga als lladres a carregar amb tot el que trobem per poder guanyar-nos la vida com abans.
8 comentaris:
ha, ha, la crisi afecta a tothom. Gràcies per la teva participació de nou
Ostres, t'ha quedat de nassos, m'agrada molt!
molt original, i tant!. M'afegeixo a les felicitacions.
Ei, està molt bé!!! Primer em pensava que es tractava d'un antiquari…
Ostres!! Què original!! :-))
Mentre llegia he pensat en un munt d'oficis, però mai se m'hagués ocorregut "aquest" :-))
Gràcies a tots per les felicitacions.
Quan el vaig començar a escriure, tenia clar això de ser una mica original fugint dels objectes abandonats a les golfes i vaig pensar en el sac d'un lladre (com als TBO's).
Després era qüestió d'explicar-ho de manera ambigua sense deixar clar això del lladre fins al final i veig que ho he aconseguit: P-CFACSBC2V hi ha vist un antiquari, la meva neboda va pensar en un investigador del CSI a l'escena d'un crim, un amic en un bomber després d'un incendi... tal com diu ASSUMPTA un munt d'oficis possibles menys el correcte un lladre i la seva veu de la consciència ;-)
La teva neboda en un investigador del CSI? Jejeje a mi també em va passar pel cap quelcom semblant!! ;-))
Investigadors desprès d'alguna desgràcia... (tot i que no vaig pensar en el bomber)
I també vaig pensar en una casa que havia hagut de ser deixada perquè els propietaris no podien pagar la hipoteca i que, qui parlava era un taxador!!
molt enginyós!!
a tot lector li agrada que el sorprenguin.
Publica un comentari a l'entrada