BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dissabte, 3 de maig de 2014

Relats Conjunts (abril - 2014) bis


Ja vaig publicar, dissabte passat, la meva col·laboració en els RELATS CONJUNTS del mes d'abril. Però aquesta setmana hi torno amb una continuació del meu relat.
La "culpa" és de l'ASSUMPTA que als comentaris d'aquell post va escriure una possible continuació del meu conte amb ella de protagonista. Em va fer gràcia la idea i me'n va inspirar una altra a mi. Així que aprofitant el seu text (és la part del mig, la que explica la fugida de la dona) m'ha sortit el que llegireu a continuació que podríem dir que està escrit a dues mans. En honor a la co-autora, la protagonista del relat també es diu Assumpta però fent constar, és clar, que aquest relat és ficció, els personatges són inventats i qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència... o no!. ;-)).

"Passeig sota la pluja" (Leonid Afremov)


UN PASSEIG ACCIDENTAT

- Posa't més sota el paraigües, amor, se t'està mullant tota la bossa. I és que és tan grossa i, a més, amb aquesta mania que tens de portar-la sempre tan plena. Quantes vegades t'he dit que no cal que intentis vendre les teves manualitats a tots els llocs on anem?
- No em fa cap vergonya fer-ho!. No sé qui em va dir una vegada que només hem de tenir vergonya de fer coses mal fetes...
- Si no ho dic per això, ho dic perquè ets la presidenta-fundadora de la cadena d'establiments de manualitats més gran del país que, com ens va explicar en Mac al seu últim informe, aquest trimestre passat ha facturat per valor de gairebé 10 milions d'euros. I ja saps que, entre la web i les botigues, donem feina a més de 200 persones. Dues de les quals són les noies que avui estaven venent els nostres productes a la parada de la fira de la festa major d'aquest poble. Així que no només no et cal sinó que podríem dir que, venent el que portes a la bossa, t'estaves fent la competència a tu mateixa...
- En Mac és el director financer i entén molt de números, tu ets advocat i fas una feina excel·lent com a cap de l'àrea jurídica de l'empresa però m'has de reconèixer que de fer i vendre manualitats no en teniu ni idea. A la gent li agrada que li expliquis com estan fetes les coses que venem i, a més, a mi m'encanta fer-ho. Quin mal hi ha?
- Calla!!
- Què vol dir que calli?. A mi no em facis call...
- Xit!!!. He vist algú que ens seguia... s'ha amagat darrere aquell arbre... Déu meu!!. Ve cap aquí i porta un ganivet a la mà... Fuig estimada, intentaré aturar-lo...
- Fugir?. Com vols que fugi i et deixi aquí?
- Fes-ho, si us plau... si ens separem tindrem més possibilitats de sortir-nos-en... corre i truca a la policia... t'estimo... ves...


... Em sembla que no ha vist per on me n'anava... ai... he de vigilar no trepitjar cap fulla o faré soroll i em sentirà... tant que m'agrada la tardor i els núvols i el que donaria ara perquè fóssim a l'estiu i estigués tot sec, entre els bassals i les fulles faig tant enrenou que em descobrirà de seguida... on és el telèfon?... no trobo mai res en aquesta bossa... em tremolen les mans...

1...1...2... Emergències... Mossos!!...

I després, a córrer!! I on m'amago si em ve al darrera?

- 112. Emergències. Digui'm?
- Mossos!! Ràpid!!... Un boig!!... ho sé... escorpí, múltiple de quatre... ho he pressentit...
- Com diu? On és? Està bé?

Noooo... dóna la volta... ve cap a mi!!!

- Un boig amb una navalla!! A la rambla de Vilamolla!! Ràpiiiiiiid...

No puc córrer... l'artritis... la tendinitis em té presonera. M'atraparà!!

- Hola maca... Ja t'he atrapat!... Prepara't a morir...


* * * * *

- Tranquil·la, senyora, ja ha passat tot i no pateixi pel seu marit que tampoc està ferit. L'agressor l'ha fet caure a terra i ha perdut els sentits, però ara ja està completament recuperat. De fet, això li ha salvat la vida. Han tingut molt bona idea de separar-se, quan aquell individu ha vist que el seu marit s'havia desmaiat, l'ha deixat estar i ha preferit anar al seu darrere per evitar que ens truqués. El que és estrany en canvi, és que vostè l'hagi pogut desarmar i fer-lo fugir. Perdoni que li digui, però no sembla que estigui massa en forma. Com s'ho ha fet?
- Està perdonat, agent. No pateixi. Miri, ni jo mateixa sé com ho he fet. Només recordo que quan aquell desgraciat m'ha atacat amb el ganivet, he aixecat instintivament la bossa i el punyal s'hi ha quedat clavat. He aprofitat aquell petit moment de desconcert per donar-li un cop a la cara amb la mateixa bossa que li ha fet saltar dues dents. Després el covard ha fugit corrents, jo diria que plorava i tot. Per cert, parlant de les seves dents, segur que si les busquen les trobaran per aquí terra. Poden ser una pista, oi?.
- Sí senyora, ja les tenim. Per si no n'hagués prou amb les empremtes dactilars del ganivet, segur que amb l'ADN que en traurem, podrem detenir ben aviat a aquest delinqüent. Però permeti'm que insisteixi, com pot ser que d'un simple cop amb la bossa de mà hagi desarmat, ferit i fet fugir a un presumpte assassí?. Què hi porta a dins?.
- Bé, el que m'ha salvat la vida perquè és on s'ha quedat clavat el ganivet és l'últim model de llibreta per fer scrapbooking que ha tret la meva empresa, és de mida A4 amb fulls de paper artesanal fet a mà i cobertes de fusta natural reciclada. Pesa una mica però té molta presència i està molt bé de preu, no li faria gràcia comprar-ne una?. I sinó, també hi porto clauers de feltre, punts de llibre o unes polseres molt maques. No en voldria una per una neboda seva?. O per a vostè mateix, agent?. Sí home, sense manies!, que els homes també poden portar polseres de boletes!...

37 comentaris:

XeXu ha dit...

No t'ha passat mai que en alguns escrits intueixes una mica de propaganda subliminar? Ai, ara no ho sabria dir...

Home, jo em demano ser l'agressor, no? Aquí donen papers a la carta! Les dents encara les tinc totes, torçades però totes!

McAbeu ha dit...

XEXU: Només subliminar?. ;-DD.
Home, doncs no hauria estat mala idea fer-te fer de "dolent". El que passa és que aleshores el marit de la protagonista a més de perdre els sentits també li hauriem d'haver trencat les cames... i no sé si a en Josep Lluís li hauria fet molta gràcia.

Assumpta ha dit...

QUÈ BO!!! :-DDDDD

ÉS GENIAL!! BONÍSSIM!!!

No en tenia ni idea de per on sortiria el relat qua ho vas dir i ha superat amb escreix totes les meves expectatives!! :-DDD

Genial, magnífic!!

I, la veritat és que jo crec que les xifres que dones sobre el nostre negoci (t'acabo d'ascendir a soci!), segur que en un futur no gaire llunyà seran realitat!! :-DDD

Assumpta ha dit...

Segueixo (és que tenia por d'un atac de catalèpsia informàtic... el tio ha tardat gairebé mitja hora a engegar-se, pobre)

Ara no hi és en Josep Lluís, ha marxat a comprar pel seu pare i després es quedarà a fer-li una estona de companyia, però quan torni, o per la tarda, ja li ensenyaré ;-))

Ostres, quina il·lusió em fa això de la meva empresa, donant feina a 200 persones!!! I tants milions!! Uaaaaaaaau!!

MAC, tu que ets el soci-director financer... oi que no treballem amb La Caixa? Estem amb bancs solidaris i coses així, oi? :-)))

Assumpta ha dit...

Estava mirant els enllaços... hehehe... quina feina!! :-DDD

McAbeu ha dit...

ASSUMPTA: Me n'alegro que t'agradi. Espero que a en Josep Lluís, també. :-)

De fet, ho fet per això. No només perquè em donis feina quan siguis rica sinó perquè em facis soci de l'empresa. Objectiu complert! :-DD

És clar que no treballem amb La Caixa. Ho vam deixar de fer quan ens van dir que ara que teniem tants ingressos ja no ens aplicarien les comissions que fins aquell moment ens cobraven per només tenir saldos que just ens permetien arribar a final de mes. :-P

Els enllaços ajuden a entendre millor la història, eren necessaris. :-))

Assumpta ha dit...

Sí, sí... és veritat!! Recordo que em vas explicar la "cara de tonto" (més)que se li va quedar a l'Isidre Fainé quan li vas comunicar que perdia la nostra fortuna!! :-DDDD

McAbeu ha dit...

ASSUMPTA: Jo diria que encara no ho ha entès a hores d'ara. :-DDD

Carme ha dit...

He, he, he, m'ho he passat pipa amb la història i encara més amb els comentaris...

I sí... Quins enllaços !! Déu m'hi do... Genial, genial...

Ei no voldríeu pas una col.laboració de tant en tant per aquesta empresa tan xula?

M'alegro que hagueu deixat de treballar amb la Caixa... No m'agrada la Caixa!!!

McAbeu ha dit...

CARME: N'hauria de parlar amb la presidenta-fundadora però estic segur que no hi haurà cap problema per acceptar la teva col·laboració, almenys jo com flamant nou soci no hi posaré cap impediment. ;-DD

I pel que fa a això de La Caixa comparteixo també aquest sentiment de desgrat, el que passa és que em sembla que qualsevol altre banc (almenys d'aquests més grans) seria més o menys el mateix.

Assumpta ha dit...

MAC, he pensat que, al nostre negoci, hi podríem afegir l'edició de cert tipus concret de llibres. Llibres il·lustrats de categoria...

Pàgines plenes de contes i relats, o de poemes i pensaments i, per a cadascun un dibuix molt especial. No valdria qualsevol dibuix, clar. Ha de ser algú que "mimi" cada obra... Nosaltres som artesans! Artesans dels bons! ;-)

Voldria una artista que fes una barreja de dibuix-pintura... quelcom senzill en la seva estructura però brillant en l'elecció dels colors i les formes...

Voldria que les persones que llegissin els contes (que podrien ser tant infantils com per a totes les edats), els poemes o els pensaments, reflexions... gaudissin tant de la paraula com de la imatge i que, al final, quedés sempre una sensació positiva.

Si coneixes algú capaç de dur a terme una col·laboració així, ja hi pots parlar. Pels diners no pateixis.

I, parlant de diners, pensa dilluns en girar el xec per les Missioneres de la Caritat, pel centre de Barcelona, que cada dia atenen més gent.

Bé, vaig a dissenyar unes quantes coses més... Crec que faré unes arracades lexicogràfiques :-DD

McAbeu ha dit...

ASSUMPTA: Quina casualitat, em sembla que tinc la persona apropiada per aquesta feina. I pels altres tràmits tampoc no hi pateixis que ja ho tenia en compte. Tu centra't en el disseny i la creació que de tenir al dia la paperassa ja me n'encarrego jo. :-DDDD

Assumpta ha dit...

Genial!! :-DDDDDD

Ara he de marxar, quan torni t'explico més coses ;-))))

Assumpta ha dit...

Ja sóc aquí! ;-))

Abans, quan he entrat estava amb en Josep Lluís. Ell ja sap què són els "Relats Conjunts", així que li he ensenyat la imatge i li he dit que llegís el teu primer relat... L'ha llegit amb atenció i el final li ha sorprès, ha dit que era molt bo ;-))

Llavors li he explicat el meu comentari i que tu havies dit que faries un final pel teu relat agafant com a idea el meu comentari (això li he explicat dues vegades perquè primer havia entès que jo havia fet UN RELAT contestant el teu...) :-))

I bé... ÈXIT TOTAL!!! :-))) No sé què li ha fet més gràcia, si la descripció REAL de la meva bossa, sempre tan plena... si el fer-la servir com a arma o... ehem... els DEU MILIONS DE FACTURACIÓ!! :-DDDD



McAbeu ha dit...

ASSUMPTA: Estic content que li hagi agradat a en Josep Lluís. :-)
Digues-li que em va saber una mica de greu fer-lo desmaiar a mig relat però que va ser per exigències del guió. :-D

sa lluna ha dit...

jejjje que bo tot, el relat, els comentaris i tota la feinada que has feta!!
Per cert, ja he treballat algun cop amb la genial Assumpta com a dissenyadora, si em pogués fer el favor de parlar amb ella per si té treball ... vostè que ja és soci.
Moltíssimes gràcies, per endavant!! ;)

Aferradetes i mil somriures ☺

Assumpta ha dit...

MAC... què et sembla si obríssim una línia de sabates i bosses?

El que passa és que jo tinc idees i tal, però no conec massa aquest món. No deus pas saber d'algú que poguéssim fitxar per crear i assessorar aquest nou departament?

McAbeu ha dit...

SA LLUNA: M'alegra que t'ho hagis passat bé llegint el relat, aquesta era la intenció. :-)
I, pel que fa a l'altre tema: Cap problema, ja ho pots donar per fet! :-DD

ASSUMPTA: Em sembla una idea genial per la que ja tinc la persona adequada que, a més, també ens anirà bé per allò que parlàvem l'altre dia sobre la necessitat d'obrir una delegació a Ses Illes. ;-DD

Bruixeta ha dit...

No sabria dir si he rigut més amb el relat o amb el vostres comentaris :)
Una historia genial Mac, i es la nostre Assumpta n té de tots colors i per tothom,eh?. Felicitats a tots dos!!!

McAbeu ha dit...

BRUIXETA: Gràcies!. :-)

Assumpta ha dit...

Holaaaa!!

Ostres, MAC, quin dia!!...

Fes-me un favor, si us plau, parla amb el proveïdor que vulguis però que em portin un ordinador nou com més aviat millor. Aquest que tinc li queden "dos telenotícies"...

De passada, pregunta si cal canviar teclat, pantalla i impressora. La pantalla em molesta una mica a la vista, no sé si sóc jo que em faig gran o què. En tot cas, la impressora, tant si la canviem com si no, necessita tinta (no ho diguis a ningú però fa setmanes que se'm va acabar i encara no en tinc. Qualsevol que llegís això pensaria que no tenim calers... mare meva!!)

Holaaaaaa BRUIXETA!! ;-))

sa lluna ha dit...

☺ Fet! A les vostres ordres, jejjje

Nanit ☽

McAbeu ha dit...

ASSUMPTA: A veure si li trobes solució a aquests "problemes informàtics" i com dius que sigui ben aviat. El que si et puc dir és que el teclat, la pantalla i la impressora no caldria canviar-los (sempre que funcionin bé, és clar). I tens raó, llegint això ningú diria que facturem 10 milions per trimestre. ;-P

SA LLUNA: Aviat et farem arribar els contracte perquè el signis. .-DDD

Assumpta ha dit...

Deu milions per trimestre?? No havies dit deu milions per any?... Ai, la meva ment creativa es despista en aquestes coses tan tangibles ;-)))

LLUNA... T'explico bàsicament què vull i tu deixa anar la teva imaginació i fantasia:

- Sabates i sandàlies CÒMODES i boniques. No em vull dedicar a sabata de saló ni res semblant. Vull coses "portables" i que no surtin cares. Fes també espardenyes de colors, amb cintes, brodats, coses alegres (arribem a temps de treure una línia aquest estiu? Parla amb en MAC per qüestions de pressupost)

- Bosses de diferents mides però bàsicament GRANS. Les bosses grans, de materials que es puguin rentar sense problema... posa-hi butxaques, cremalleres, espais per a portar cosetes...

- Dissenya també moneders i bitlleters que hi vagin a joc.

Pensa materials que siguin bons però no cars: Nosaltres venem qualitat a bon preu... No competim ni amb les botigues "chic" "pijes" ni amb "els xinos" o "bazars".

Parla amb la gent que fa estudis de mercats (en MAC ja te'ls presentarà) per veure quins proveïdors ens poden servir materials bé de preu. Pensa que tenim la sort que som una empresa molt consolidada i que, quan traiem un producte ja sabem que té moltes possibilitats de venda, per tant, això permet comprar molta matèria prima i aconseguir bons preus.

Els materials bàsics han de ser d'aquí. Catalunya, País Valencià o les Illes... Alguns complements es poden comprar fora però sempre dins la Unió Europea. No volem ensurts ni problemes.

Bé doncs, benvinguda i endavant!!! :-))

McAbeu ha dit...

ASSUMPTA: És que jo, quan m'hi poso no m'hi poso per poc. ;-DD

Assumpta ha dit...

Doncs mira... apuja't el sou... tu mateix :-DDDDDDD

McAbeu ha dit...

ASSUMPTA: Ja hi he pensat però si m'apujo el sou no tindrem tants beneficis i aleshores me'n tocarà menys com a soci. És molt complicat això de fer de director financer!! :-DDDD

Assumpta ha dit...

Doncs en això sí que no et puc pas ajudar que no hi entenc gens ni mica :-P

Tu mateix... tot i que, des d'un punt de vista que no té res a veure amb els "números", diré que sempre m'ha agradat més això d'apujar sous a la gent que treballa, fa bé la seva feina i s'ho mereix, que no pas repartir beneficis entre socis. Els beneficis s'han d'invertir per crear més feina, perquè tothom se'n beneficiï. Per tant, si et serveix la meva opinió, m'agradaria més compensar al MAC que m'ha ajudat a tirar endavant aquest imperi treballant que al MAC soci (encara que sigui el mateix) però, com jo no hi entenc, fes el que vulguis que tens la meva confiança, jo vaig a mirar com està la capa d'esmalt de les arracades lexicogràfiques (cert, cert hehe) ;-))

McAbeu ha dit...

ASSUMPTA: He anat al blog de la botiga a veure les arracades lexicogràfiques. Són xulíssimes!. T'han quedat molt i molt bé, de veritat. Al proper consell d'administració proposaré un augment de sou però per a tu. :-DDD

Assumpta ha dit...

Eeeeei!! hehehe :-DDDD MOLTES GRÀCIES!! ;-))) Oeeeeeeeeeee oeeeeeeeee oeeeeeeee

La veritat és que m'han costat moltíssim de fer, ho reconec. No per la idea, que ja es veu que no és complicada i la tenia bastant clara, sinó la part de la capa de "Glossy accents" que és com un vernís força líquid que, quan s'asseca queda transparent, brillant i amb cos (o sigui, dona "gruix" a la peça) però si en poses massa s'escampa, cau... i si en poses poc queden trossets sense... S'ha de fer primer un cantó, deixar assecar i després l'altre... imagina dos dies de fenia per una peça de 5 Eur.... De veritat que no entenc com podem facturar tant :-DDDDDDDDDDD

sa lluna ha dit...

jejjje quin parell de dos!! ;)

McAbeu ha dit...

ASSUMPTA: T'he de dir que quan les he vist m'han semblat barates a 5 € i ara que m'expliques el que costen de fer encara m'ho semblen més.
Així que tens raó no pot ser que facturant el que facturem, els beneficis no es notin. Hem de despatxar immediatament el director financer!!

SA LLUNA: Quan ens donen corda (o quan ens la donem nosaltres mateixos), l'ASSUMPTA i jo podem dirigir una empresa multinacional o viatjar a l'espai exterior sense ni despentinar-nos. Ens agrada jugar, no hi podem fer més. :-))

ASSUMPTA: Torno a ser jo, mira que quan he dit de despatxar al director financer... que potser m'he precipitat una mica. :-DDDDD

Assumpta ha dit...

LLUNETA... Així, de comentari en comentari, en MAC i jo una vegada vàrem escriure una novel·la de ciència ficció sencera... Amb una estació a l'espai on els encarregats de les naus de transport jugaven al pinacle i tot :-DD

Però el que sí vàrem fer una vegada és una mini-novel·la de veritat!!! :-DD

Jo vaig fer un relat i en MAC em va fer les imatges (amb unes fotos preparades especialment) i, al cap d'un temps, ell va continuar aquell relat, però en forma molt més llarga, en capítols, i va fer un mini enigma de "policíac" (amb els mateixos personatges que jo havia fet) i, llavors, jo li vaig fer els dibuixos :-DDD

La culpa de tot va ser un petit comentari d'en MAC a un post meu dient que ell cada any es guarda una agenda en blanc, sense utilitzar, i que en tenia ja tretze :-DDDD

A veure si t'ho sé posar per ordre:

aquí el post inicial on en MAC fa la confessió raríssima de guardar agendes en blanc :-DDD

Després, al blog d'en MAC es va produir aquesta conversa:

ASSUMPTA LI DIU A EN MAC "Vols que et posi jo deures?
Et puc donar una idea per un relat, o un poema, el que sigui :-))
Ens podríes posar una foto de les teves TRETZE agendes!! :-)))
"

McABEU CONTESTA A ASSUMPTA:
"Fem-ho a mitges, tu escrius alguna cosa (jo no hi sé veure el què) sobre 13 agendes buides i jo faig la foto, i dissabte que ve ho publiquem tots dos (un joc de blogs però només amb dos blogs).
Ja sé que es com un atracament, però has començat tu :-DD
"

I jo vaig acceptar. El que passa és que el relat em va sortir una mica llarg, per tant el vaig partir en DOS.- La primera part la vaig publicar al MEU BLOG i la segona AL BLOG D'EN MAC, però totes dues eren escrites per mi (de moment) en MAC va posar les imatges:

Aquí tens la

primera part del relat, publicada al meu blog. La foto és autèntica de les 13 agendes hehehe

segona part del relat, escrita per mi, publicada al blog d'en MAC amb fotos d'en MAC fetes especialment tal com exigia el guió...

Però això no és res... :-)))

Assumpta ha dit...

Al cap d'un temps, i basant-se en els mateixos personatges, en MAC va escriure una mini-novel·la en cinc capítols que vàrem anar publicant alternativament al seu blog i al meu. TOT EL TEXT ERA D'ELL... i aquesta vegada jo em vaig encarregar de la imatge amb dibuixos.

Durant una setmana, els nostres blogs es van dedicar únicament a això. El dia que publicava en MAC, jo remitia a la gent allí i feia un post petit sobre alguna cosa de detectius.
El dia que el capítol el publicava jo, en MAC remitia a la gent al meu blog i ell publicava el post petit.

Ens havíem de sincronitzar per publicar exactament a la mateixa hora (ell ho tenia tot programat i jo sempre anava al darrer minut hehe) Com, a més, era un enigma en el que s'havia d'endevinar un assassí, doncs havíem de tancar els comentaris, que s'enviaven per correu!! :-))

Si vols jugar a endevinar l'assassí, aquí tens els capítols per ordre:

00) Presentació

01) Capítol I

02) Capítol II

03) Capítol III

04) Capítol IV

05) Capítol V

Assumpta ha dit...

I... AQUÍ totes les explicacions, opinions dels blogaires que van participar, guanyadors, etc ;-))

I pensar que ja han passat quatre anys!! Llavors la meva edat encara començava per 4, el meu ordinador funcionava com una seda i vivíem delícies futboleres amb en Pep :-DDD

McAbeu ha dit...

ASSUMPTA: Que bé que ens ho vam passar amb aquella novel·la de lladres i serenos. :-DD

Assumpta ha dit...

I taaaaant!! ;-)))

Publica un comentari a l'entrada