Relats Conjunts (abril - 2014) bis

Ja vaig publicar, dissabte passat, la meva col·laboració en els RELATS CONJUNTS del mes d'abril. Però aquesta setmana hi torno amb una continuació del meu relat.
La "culpa" és de l'ASSUMPTA que als comentaris d'aquell post va escriure una possible continuació del meu conte amb ella de protagonista. Em va fer gràcia la idea i me'n va inspirar una altra a mi. Així que aprofitant el seu text (és la part del mig, la que explica la fugida de la dona) m'ha sortit el que llegireu a continuació que podríem dir que està escrit a dues mans. En honor a la co-autora, la protagonista del relat també es diu Assumpta però fent constar, és clar, que aquest relat és ficció, els personatges són inventats i qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència... o no!. ;-)).

"Passeig sota la pluja" (Leonid Afremov)

UN PASSEIG ACCIDENTAT

- Posa't més sota el paraigües, amor, se t'està mullant tota la bossa. I és que és tan grossa i, a més, amb aquesta mania que tens de portar-la sempre tan plena. Quantes vegades t'he dit que no cal que intentis vendre les teves manualitats a tots els llocs on anem?
- No em fa cap vergonya fer-ho!. No sé qui em va dir una vegada que només hem de tenir vergonya de fer coses mal fetes...
- Si no ho dic per això, ho dic perquè ets la presidenta-fundadora de la cadena d'establiments de manualitats més gran del país que, com ens va explicar en Mac al seu últim informe, aquest trimestre passat ha facturat per valor de gairebé 10 milions d'euros. I ja saps que, entre la web i les botigues, donem feina a més de 200 persones. Dues de les quals són les noies que avui estaven venent els nostres productes a la parada de la fira de la festa major d'aquest poble. Així que no només no et cal sinó que podríem dir que, venent el que portes a la bossa, t'estaves fent la competència a tu mateixa...
- En Mac és el director financer i entén molt de números, tu ets advocat i fas una feina excel·lent com a cap de l'àrea jurídica de l'empresa però m'has de reconèixer que de fer i vendre manualitats no en teniu ni idea. A la gent li agrada que li expliquis com estan fetes les coses que venem i, a més, a mi m'encanta fer-ho. Quin mal hi ha?
- Calla!!
- Què vol dir que calli?. A mi no em facis call...
- Xit!!!. He vist algú que ens seguia... s'ha amagat darrere aquell arbre... Déu meu!!. Ve cap aquí i porta un ganivet a la mà... Fuig estimada, intentaré aturar-lo...
- Fugir?. Com vols que fugi i et deixi aquí?
- Fes-ho, si us plau... si ens separem tindrem més possibilitats de sortir-nos-en... corre i truca a la policia... t'estimo... ves...


... Em sembla que no ha vist per on me n'anava... ai... he de vigilar no trepitjar cap fulla o faré soroll i em sentirà... tant que m'agrada la tardor i els núvols i el que donaria ara perquè fóssim a l'estiu i estigués tot sec, entre els bassals i les fulles faig tant enrenou que em descobrirà de seguida... on és el telèfon?... no trobo mai res en aquesta bossa... em tremolen les mans...

1...1...2... Emergències... Mossos!!...

I després, a córrer!! I on m'amago si em ve al darrera?

- 112. Emergències. Digui'm?
- Mossos!! Ràpid!!... Un boig!!... ho sé... escorpí, múltiple de quatre... ho he pressentit...
- Com diu? On és? Està bé?

Noooo... dóna la volta... ve cap a mi!!!

- Un boig amb una navalla!! A la rambla de Vila-molla!! Ràpiiiiiiid...

No puc córrer... l'artritis... la tendinitis em té presonera. M'atraparà!!

- Hola maca... Ja t'he atrapat!... Prepara't a morir...

* * * * *

- Tranquil·la, senyora, ja ha passat tot i no pateixi pel seu marit que tampoc està ferit. L'agressor l'ha fet caure a terra i ha perdut els sentits, però ara ja està completament recuperat. De fet, això li ha salvat la vida. Han tingut molt bona idea de separar-se, quan aquell individu ha vist que el seu marit s'havia desmaiat, l'ha deixat estar i ha preferit anar al seu darrere per evitar que ens truqués. El que és estrany en canvi, és que vostè l'hagi pogut desarmar i fer-lo fugir. Perdoni que li digui, però no sembla que estigui massa en forma. Com s'ho ha fet?
- Està perdonat, agent. No pateixi. Miri, ni jo mateixa sé com ho he fet. Només recordo que quan aquell desgraciat m'ha atacat amb el ganivet, he aixecat instintivament la bossa i el punyal s'hi ha quedat clavat. He aprofitat aquell petit moment de desconcert per donar-li un cop a la cara amb la mateixa bossa que li ha fet saltar dues dents. Després el covard ha fugit corrents, jo diria que plorava i tot. Per cert, parlant de les seves dents, segur que si les busquen les trobaran per aquí terra. Poden ser una pista, oi?.
- Sí senyora, ja les tenim. Per si no n'hagués prou amb les empremtes dactilars del ganivet, segur que amb l'ADN que en traurem, podrem detenir ben aviat a aquest delinqüent. Però permeti'm que insisteixi, com pot ser que d'un simple cop amb la bossa de mà hagi desarmat, ferit i fet fugir a un presumpte assassí?. Què hi porta a dins?.
- Bé, el que m'ha salvat la vida perquè és on s'ha quedat clavat el ganivet és l'últim model de llibreta per fer scrapbooking que ha tret la meva empresa, és de mida A4 amb fulls de paper artesanal fet a mà i cobertes de fusta natural reciclada. Pesa una mica però té molta presència i està molt bé de preu, no li faria gràcia comprar-ne una?. I sinó, també hi porto clauers de feltre, punts de llibre o unes polseres molt maques. No en voldria una per una neboda seva?. O per a vostè mateix, agent?. Sí home, sense manies!, que els homes també poden portar polseres de boletes!...