BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dissabte, 23 de juny de 2012

Poesia en aigua freda (HE OMPLERT LA BANYERA...)


El blog HE OMPLERT LA BANYERA D'AIGUA FREDA ens convida a participar en la seva primera proposta d'iniciativa blogaire fent-nos fer una POESIA EN AIGUA FREDA.


Es tracta de fer un poema amb rima, extensió i temàtica lliures que sigui més o menys divertit i on aparegui la paraula "banyera". Tenim temps fins el 8 de juliol, així que us animo a que us hi apunteu, que com més serem més riurem. Jo, que en cosa de poesia sóc molt monotemàtic, he fet un sonet:

Després d'un dia de feina ben feixuga,
només volem un pèl de tranquil·litat
i, com no podem donar-nos a la fuga,
tenim un lloc on aparcar l'ansietat.

Com posant-nos la closca d'una tortuga,
entrem a la banyera que hem preparat
amb el nostre sabó de matafaluga,
l'esponja, les sals i l'aneguet daurat.

Amb això en tenim prou, no demanem més.
Volem gaudir ben tranquils d'aquesta estona,
on la resta del món no hi té pas accés.

I just quan la vida ens sembla rodona,
justament en l'instant que tot ens fa el pes,
exactament ara... el telèfon sona!



EDITAT EL 10/07/2012:
Doncs resulta que aquesta iniciativa blogaire d'en JORDI tenia un premi a sortejar entre tots els participants i l'atzar ha fet que me l'emportés jo com podeu veure AQUÍ. :-))
Cosa que em fa doblement content, primer perquè d'aquesta manera puc dir que tinc un sonet premiat en un Certamen de Poesia :-DD i segon perquè el premi és un clauer la mar de xulo que ha fet l'ASSUMPTA.
Així que només puc dir una cosa, MOLTÍSSIMES GRÀCIES!!


18 comentaris:

Jpmerch ha dit...

Sí senyor, sol passar. Molt encertat el sonet.

Carme ha dit...

Molt bo, com sempre Mc!

Divertit en la seva frustració final... coses de la vida...

XeXu ha dit...

Hehehe, bo bo! Com no, tu seguin les estrictes normes de la poesia, i complint tots els requisits demanats. Ara que ho penso, a banda de tenir gràcia per escriure, fer un poema de forma correcta és una mica com un trencaclosques, no?

Alba ha dit...

i és que sempre sona en el moment menys oportú!!!
Molt bo Mac!!!

Yáiza ha dit...

T'has deixat el pas previ imprescindible a qualsevol intent de relaxació: desconnectar el mòbil i despenjar el fix! Hehehe!! Pobre noi, quin greu... a més, el telèfon sol sonar quan ja estàs xop i ple d'escuma, no abans, no..!

Drapaire de mots ha dit...

A qui no li ha passat mai? Et fiques a la dutxa i .... no hi ha res més empipador: telèfon o timbre ja se sap.... Perquè no sabem fer el sort? Potser seré una tonta, però sempre acabo sortint de la dutxa, arggggg
: ))

sa lluna ha dit...

I dius...no, no sortiré, però ja tens la tovallola a la mà!

Tot un encert, molt bon dia Mac!!

Jordi ha dit...

Ostres, tant real com la vida mateixa McAbeu!! Jo ja he après i sempre m'emporto el mòbil i el telèfon sense fils al lavabo, per si de cas.

Bé, això també passa de vegades a altres llocs quan fas altres coses... :-)

Moltes gràcies per participar!! L'Assumpta ja està contenta, segur!!

Assumpta ha dit...

No per res, però això és un fet científicament demostrat!! El telèfon SEMPRE sona quan ets a la dutxa o a la banyera, sempre!! :-DDD

Per cert riiiiiiiing riiiiiing :-DD

És que aquest detall de l'aneguet l'he trobat una genialitat MADE IN MAC!! :-DDDDDDD

Doncs sí, XEXU, és veritat, una mica com un trencaclosques con totes les peces han d'encaixar... mai m'ho havia plantejat així! ;-))

Assumpta ha dit...

Ai, que quan he posat el meu comentari encara no hi havia el d'en JORDI!! Hem entrat al mateix temps, però mentre jo buscava un aneguet ben bonic m'ha passat al davant amb el comentari!! ;-)))

Sí que estic contenta, sí, JORDI, hi ha una participació fantàstica i un sonet d'en MAC no podia pas faltar... és "un clàssic" :-DDD

Elfreelang ha dit...

Un gran i fresc sonet !!!! és la llei de Murphy ....a mi sempre em truquen mentre sóc al lavabo !!!
-))

joan gasull ha dit...

el telèfon s'ha de desconnectar o tenir-lo ben a prop.....però mai ens ha d'interrompre res del que estem fent

montse ha dit...

Deixa'l sonar, continua gaudint del bany,,,,,,,, ja s'ha parat.

El porquet ha dit...

Cony de telèfon, sempre sona en el pitjor moment. I segur que, a més, deu ser una teleoperadora d'aquelles que ens intenta vendre la moto. Nooo, no l'agafis!!!!

penyabogarde ha dit...

Som la penya Bogarde i anem de blog en blog gràcies al Jordi de la Banyera, us fem particeps del nostre nou poema complementari "en temps de banyera II".

EN TEMPS DE BANYERA II (o de quan la clau de volta reflexava el vaivé de l'escuma de la banyera d'en Banyeta).

Banyera ferma i ben parada
en el temps, en el cristall maragda.
Una riba es despren del llac estany,
solca el sostre i s'entabana.
Solitud del banyador de fons,
entremaliat i saltimbanqui,
arlequí i hipofosfat pirat.
Banyera ferma i ben parada
en el temos, en el cristall maragda.
Aturem els rellotges, fascinats,
enraulits per la bruixola,
cavant fonaments d'altri.
Quina banyera, la d'en Banyeta,
la que des de la mort plàcida i sana
ens saluda i del cor en fa la calma!

(esperem que us hagi agradat, ara es tracta que visiteu el nostre blog com a penyora, hi trobareu gent que coneixeu i podreu dançar en el seu absurd i resolutiu plantejament...visiteu-nos, deixeu comentaris...som la Penya Bogarde.
la nostra adreça còsmica: penyabogarde.blogspot.com )

Gràcies.

McAbeu ha dit...

Gràcies a tots per passar per aquí. M'he divertit força fent aquest sonet per la primera iniciativa blogaire de cal Banyeres i m'alegra que us agradi. :-))

Rafel ha dit...

Potser la solució és la dutxa telèfon. O tallar el cable. :)

Assumpta ha dit...

Eeeeei, quina gràcia m'ha fet veure el clauer aquí!! :-)))

He rellegit el teu sonet i, bé... que està genial, digne guanyador d'un concurs de poesia!! ;-)))

Publica un comentari a l'entrada