TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Consol "
EL MAGATZEM
 | BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 € |
dilluns, d’octubre 19, 2015
741.- La parella perfecta amb rellotges imperfectes
741.- Anna i Benet són parella. Es porten un any de diferència, un dels dos va néixer l'any 1982 i l'altre és del 1981 o del 1983, no ho sabem. El que si sabem és que ella va néixer al mes de març i ell al gener. Quan es van conèixer es van comprar dos rellotges de busques, un per cadascun d'ells, que ja no es posen perquè cap dels dos marxa gaire bé però que els agrada continuar mantenint en funcionament com un bonic record de parella. El rellotge de l'Anna es retarda 10 segons cada hora i el de Benet s'avança 10 segons cada hora. Fa anys, el dia de l'aniversari d'en Benet, tots dos van posar els seus rellotges a l'hora exacta a les 12 del migdia i ens diuen que, sense tocar-los més, no van tornar a marcar la mateixa hora fins el dia que l'Anna va fer els 21 anys. Sabent això podeu dir-nos les dates de naixement de l'Anna i d'en Benet?
dissabte, d’octubre 17, 2015
Relats Conjunts (octubre 2015)
Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "Xiquets a la platja" (Joaquim Sorolla - 1910).
TEORIA DE L'EVOLUCIÓ CREACIONISTA
El primer ésser humà aparegué dins el mar primigeni mitjançant un acte específic de creació divina. La seva forma inicial fou la d'un fetus que s'alimentava dels nutrients aportats directament per l'aigua. Aquest fet, que evidentment en l'actualitat no seria possible, s'explica per l'alta qualitat alimentària de l'aigua de mar d'aquella primera època. Parlem dels temps anteriors al diluvi universal que, entre d'altres catàstrofes que ara no venen al cas, provocà un canvi en la composició d'aquell líquid primigeni convertint-lo en l'aigua salada que coneixem en els nostres dies.
Els estudiosos no es posen d'acord amb els terminis, mentre uns parlen de 9 mesos d'altres apunten als 9 milions d'anys, però el fet és que aquell primer fetus va anar evolucionant fins convertir-se en un infant de pit que, adaptat totalment al medi aquàtic, vivia dins el mar com un peix dins l'aigua. Les dades, gairebé irrefutables, ens indiquen que en aquest estadi evolutiu el petit bebè deixa d'assimilar nutrients directament de l'aigua i comença a alimentar-se de llet que, gairebé segur, obtenia d'altres mamífers marins com els dofins o, en el cas de tenir més gana, les balenes. Hi ha estudis, força tendenciosos, que dubten d'aquest fet però està clar que els seus autors obliden que l'home és l'únic ésser intel·ligent de la creació i, per tant, li neguen la seva capacitat de fer servir aquesta intel·ligència per aprofitar-se de les altres espècies que convivien amb ell en aquell mar primigeni. Aquest segon estadi de l'evolució humana fou més llarg, en aquest cas la forquilla amb la que treballem es mou entre els 10 anys i els 10.000.000, durant el qual el primer ésser humà continuà creixent fins convertir-se en un nen.
Un nen que estava, com ja hem dit, completament adaptat al medi aquàtic però que no en tenia prou i per això, utilitzant una vegada més la seva intel·ligència congènita, decidí fer el pas de sortir de l'aigua per conquerir la terra ferma. La imatge que encapçala aquest article recrea d'una manera magistral aquell precís moment. El nen humà, nu i arrossegant-se, surt fora del mar. És el primer instant, ben aviat es posarà dempeus i farà els primers passos en el nou medi, entrant així a l'etapa adolescent de l'evolució humana. Una etapa convulsa i plena de canvis, el fet de tornar-se bípede afavoreix el desenvolupament del cervell i l'home adquireix ràpidament noves capacitats que li permeten seguir evolucionant. Un exemple, la vergonya que s'adquireix en aquesta edat provoca que l'humà adolescent s'adoni que va despullat i que ha de procurar-se alguna cosa que li cobreixi el cos, apareixent d'aquesta manera la primera industria tèxtil.
Arribem així a l'adultesa, l'última etapa (fins ara) de l'evolució, on l'home ha aconseguit el límit més alt de la seva intel·ligència i la segueix fent servir per utilitzar el medi en el seu únic profit sense pensar en les conseqüències socials, mediambientals i d'altra diversa índole que això pot provocar. No sé si ja ho he dit, però es nota que l'home és l'espècie més intel·ligent del planeta... i tant, si es nota.
=================
Nota de l'autor: Els lectors amatents s'hauran adonat que no dono dades numèriques dels anys en que l'evolució humana arriba a l'etapa adulta. Això és perquè hi ha moltes discrepàncies segons la font consultada. Mentre hi ha estudis que consideren que l'home es fa adult als 18 (anys o milions d'anys, segons la forquilla) hi ha altres dades que demostren que hi ha homes de 20, 30 i, fins i tot, més enllà que encara no han evolucionat prou per ser considerats com adults.
Una altra nota de l'autor: Sóc conscient que aquest text pot generar dures crítiques. Evidentment no per la treballada teoria que hi presento (que no es pot discutir perquè moltes de les coses que hi explico les he tret de llibres, alguns d'ells molt antics), sinó perquè algú pot sentir-se ofès considerant l'article políticament incorrecte. No es pot negar que en tot el text parlo exclusivament de l'home obviant, per tant, les dones. Us presento les meves excuses per aquest fet i us demano que no hi busqueu cap ànim discriminatori vers el sexe femení. Simplement és que malgrat que sabem del cert que la dona fou creada a partir d'una costella de l'home encara no coneixem en quin moment exacte de l'evolució es va donar aquest fet i, per tant, a hores d'ara som incapaços de situar el lloc de la dona en aquesta teoria evolutiva. Hi ha treballs que apunten que aquest lloc és un pas per darrere de l'home, altres afirmen que haurien de ser dos passos. Cal doncs estudiar-ho més acuradament i això és el que continuarem fent sense descans fins poder presentar-ne les conclusions en un proper article que deixi al sexe dèbil en el lloc que es mereix.
Els estudiosos no es posen d'acord amb els terminis, mentre uns parlen de 9 mesos d'altres apunten als 9 milions d'anys, però el fet és que aquell primer fetus va anar evolucionant fins convertir-se en un infant de pit que, adaptat totalment al medi aquàtic, vivia dins el mar com un peix dins l'aigua. Les dades, gairebé irrefutables, ens indiquen que en aquest estadi evolutiu el petit bebè deixa d'assimilar nutrients directament de l'aigua i comença a alimentar-se de llet que, gairebé segur, obtenia d'altres mamífers marins com els dofins o, en el cas de tenir més gana, les balenes. Hi ha estudis, força tendenciosos, que dubten d'aquest fet però està clar que els seus autors obliden que l'home és l'únic ésser intel·ligent de la creació i, per tant, li neguen la seva capacitat de fer servir aquesta intel·ligència per aprofitar-se de les altres espècies que convivien amb ell en aquell mar primigeni. Aquest segon estadi de l'evolució humana fou més llarg, en aquest cas la forquilla amb la que treballem es mou entre els 10 anys i els 10.000.000, durant el qual el primer ésser humà continuà creixent fins convertir-se en un nen.
Un nen que estava, com ja hem dit, completament adaptat al medi aquàtic però que no en tenia prou i per això, utilitzant una vegada més la seva intel·ligència congènita, decidí fer el pas de sortir de l'aigua per conquerir la terra ferma. La imatge que encapçala aquest article recrea d'una manera magistral aquell precís moment. El nen humà, nu i arrossegant-se, surt fora del mar. És el primer instant, ben aviat es posarà dempeus i farà els primers passos en el nou medi, entrant així a l'etapa adolescent de l'evolució humana. Una etapa convulsa i plena de canvis, el fet de tornar-se bípede afavoreix el desenvolupament del cervell i l'home adquireix ràpidament noves capacitats que li permeten seguir evolucionant. Un exemple, la vergonya que s'adquireix en aquesta edat provoca que l'humà adolescent s'adoni que va despullat i que ha de procurar-se alguna cosa que li cobreixi el cos, apareixent d'aquesta manera la primera industria tèxtil.
Arribem així a l'adultesa, l'última etapa (fins ara) de l'evolució, on l'home ha aconseguit el límit més alt de la seva intel·ligència i la segueix fent servir per utilitzar el medi en el seu únic profit sense pensar en les conseqüències socials, mediambientals i d'altra diversa índole que això pot provocar. No sé si ja ho he dit, però es nota que l'home és l'espècie més intel·ligent del planeta... i tant, si es nota.
=================
Nota de l'autor: Els lectors amatents s'hauran adonat que no dono dades numèriques dels anys en que l'evolució humana arriba a l'etapa adulta. Això és perquè hi ha moltes discrepàncies segons la font consultada. Mentre hi ha estudis que consideren que l'home es fa adult als 18 (anys o milions d'anys, segons la forquilla) hi ha altres dades que demostren que hi ha homes de 20, 30 i, fins i tot, més enllà que encara no han evolucionat prou per ser considerats com adults.
Una altra nota de l'autor: Sóc conscient que aquest text pot generar dures crítiques. Evidentment no per la treballada teoria que hi presento (que no es pot discutir perquè moltes de les coses que hi explico les he tret de llibres, alguns d'ells molt antics), sinó perquè algú pot sentir-se ofès considerant l'article políticament incorrecte. No es pot negar que en tot el text parlo exclusivament de l'home obviant, per tant, les dones. Us presento les meves excuses per aquest fet i us demano que no hi busqueu cap ànim discriminatori vers el sexe femení. Simplement és que malgrat que sabem del cert que la dona fou creada a partir d'una costella de l'home encara no coneixem en quin moment exacte de l'evolució es va donar aquest fet i, per tant, a hores d'ara som incapaços de situar el lloc de la dona en aquesta teoria evolutiva. Hi ha treballs que apunten que aquest lloc és un pas per darrere de l'home, altres afirmen que haurien de ser dos passos. Cal doncs estudiar-ho més acuradament i això és el que continuarem fent sense descans fins poder presentar-ne les conclusions en un proper article que deixi al sexe dèbil en el lloc que es mereix.
divendres, d’octubre 16, 2015
Refranyer Jeroglífic 072
QUIN REFRANY ÉS?
Sabem que els refranys són molt antics i que provenen de la nostra tradició oral que es perd en el temps...
Però potser encara venen de més lluny. Una troballa recent ha permès descobrir uns jeroglífics perduts on sembla que els catalans d'antigues civilitzacions ja ens van deixar les seves sentències més o menys enigmàtiques.
Avui us demano que m'ajudeu a desxifrar una d'aquestes imatges i, per si de cas necessiteu ajuda, us enllaço el blog d'en V. Pàmies que és tot un expert en això de les parèmies. ;-)
Però potser encara venen de més lluny. Una troballa recent ha permès descobrir uns jeroglífics perduts on sembla que els catalans d'antigues civilitzacions ja ens van deixar les seves sentències més o menys enigmàtiques.
Avui us demano que m'ajudeu a desxifrar una d'aquestes imatges i, per si de cas necessiteu ajuda, us enllaço el blog d'en V. Pàmies que és tot un expert en això de les parèmies. ;-)
TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Lluna "
TAMBÉ PODEU VEURE LA RESPOSTA CORRECTA SI PREMEU AQUÍ
TAMBÉ PODEU VEURE LA RESPOSTA CORRECTA SI PREMEU AQUÍ
dijous, d’octubre 15, 2015
Endevinalla 740
E740.- Verd al néixer, / negre al créixer / i ara, al morir, / d'encès carmí.
TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Jo rai! "
dimecres, d’octubre 14, 2015
740.- Una pregunta teològica
740.- Un estudiant de teologia es acusat de no aprofitar els estudis i el seu professor l'amenaça d'expulsar-lo. El noi li diu: "Si li faig una pregunta sobre Déu que vostè no sàpiga contestar i jo si, n'hi hauria prou per demostrar-li que si m'aplico en els estudis?". El professor accepta, convençut que ho sap tot sobre Déu i el noi el sorprèn amb aquesta pregunta: "Què és el que vostè i jo podem veure però que Déu no veurà mai?". El professor replica que no hi ha res que Déu no pugui veure però quan el noi li va donar la resposta, va haver de reconèixer que tenia raó i li va perdonar el càstig. Quina va ser aquesta resposta?
TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Jo rai! i Consol "
dimarts, d’octubre 13, 2015
Endevinalla 739
E739.- Semblo sorra i no sóc sorra, / sóc blanc, ben blanc, més que blanc; / la vida a tothom endolceixo / amb els llaminers davant.
TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Puigmalet "
dilluns, d’octubre 12, 2015
739.- Dia de desfilada militar
739.- El capità de la caserna militar ha donat ordres estrictes als dos sergents de brigada que estan sota el seu comandament: "Per a la desfilada heu de fer formar els soldats de les vostres companyies formant un quadrat perfecte. Entesos?. Ar!". Els sergents han anat immediatament cadascú a la seva companyia per complir les ordres de fer formar la tropa. Si els efectius de les companyies diferien en 217 soldats i la més nombrosa va formar 7 files més que l'altra, podeu calcular quants homes tenia sota les seves ordres el capità de la caserna?
TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Sergi i Pons007 "
Subscriure's a:
Missatges (Atom)