Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre «Dona espigada amb gat [Karcsú nő macskával]» (Géza Faragó – 1913).
.jpg?uselang=ca)
LLARGA I PRIMA
La Neus ha estat sempre una dona molt alta i esvelta. En edat escolar, ja passava per més d’un pam a la resta dels seus companys de classe i quan s’ha anat fent gran, això no ha canviat gens. La causa l’hem de buscar en la genètica, tot és culpa dels gens de la família. Entre els seus avantpassats trobaríem molts exemples de "gegants" que superaven l’alçada mitjana de la seva època i, fins i tot, uns quants que la superaven de molt. Només cal mirar el retrat del besavi Nicolau per comprovar-ho, aquell home era alt com un sant Pau. Per tant, sempre ha tingut clar que la seva mida no és cap maledicció, sinó una herència familiar i de les herències (de les genètiques, però també en general) no se n’ha de renegar mai. De totes maneres, i malgrat que és conscient que, en alguns casos, l’excessiva alçada es pot considerar un defecte, a ella aquest aspecte mai li ha representat cap problema ni li ha comportat cap inconvenient. La Neus té un «poder» que la fa estar per sobre de qualsevol possible defecte.
Per això, si excloem la tieta Natàlia que li diu "espigada" (però la tieta és de la família i se li pot perdonar), mai ha hagut de patir cap burla ni cap insult per la seva mida. No cal dir que ara que és adulta no els permetria pas, però fins i tot se’n deslliurava quan era petita. I no us penseu que els nens de la seva escola no fossin tan cruels com acostuma a ser la mainada habitualment. Prou que martiritzaven per portar ulleres a Oleguer "el quatre-ulls" o pel seu sobrepès a la pobra Elisa "la vaca". Però a ella, no. A la Neus ningú li deia mai res en aquest sentit... gràcies al seu «poder».
Amb tant de misteri, potser us esteu imaginant que aquest poder té alguna cosa a veure amb la màgia negra o l’esoterisme. Doncs us equivoqueu, el tema no va per aquí. És cert que fa una bona temporada que sempre se la veu acompanyada d’un gat negre com el sutge que sembla la seva ombra i no la deixa ni un instant. Però això és simplement una casualitat i en cap cas vol dir que la Neus sigui una bruixa capaç de llençar maleficis o fer pocions estranyes. Res d'això, el seu «poder» és més prosaic que totes aquestes martingales... i molt més efectiu.
Un poder, per altra banda, que malgrat que tots el voldríem perquè ha de ser un goig poder viure amb la tranquil·litat que viu la Neus, no està pas a l’abast de tothom. Només uns quants poden posseir-lo i si ella el té és perquè l’ha obtingut, precisament, gràcies al protagonista del quadre que mencionàvem abans. El besavi Nicolau Bufa fou un emprenedor que va saber convertir una rònega fira de poble en un modern parc temàtic, el famós "Bufaland Park Resort", i a continuació va fundar l’empresa familiar BUFA Entertainment S.A. que va acabar esdevenint l’actual multinacional de l’entreteniment present als cinc continents amb uns ingressos nets de centenars de milions d’euros cada any. La nostra amiga és, doncs, multimilionària i aquest és el seu «poder». Ningú se’n riu d’un multimilionari si sap el que li convé. Per molt que tothom vegi que la Neus és exageradament llarga i prima, ningú troba rellevants aquests detalls perquè l’única cosa realment important és que sigui parenta d’en Bufa.
Per això, si excloem la tieta Natàlia que li diu "espigada" (però la tieta és de la família i se li pot perdonar), mai ha hagut de patir cap burla ni cap insult per la seva mida. No cal dir que ara que és adulta no els permetria pas, però fins i tot se’n deslliurava quan era petita. I no us penseu que els nens de la seva escola no fossin tan cruels com acostuma a ser la mainada habitualment. Prou que martiritzaven per portar ulleres a Oleguer "el quatre-ulls" o pel seu sobrepès a la pobra Elisa "la vaca". Però a ella, no. A la Neus ningú li deia mai res en aquest sentit... gràcies al seu «poder».
Amb tant de misteri, potser us esteu imaginant que aquest poder té alguna cosa a veure amb la màgia negra o l’esoterisme. Doncs us equivoqueu, el tema no va per aquí. És cert que fa una bona temporada que sempre se la veu acompanyada d’un gat negre com el sutge que sembla la seva ombra i no la deixa ni un instant. Però això és simplement una casualitat i en cap cas vol dir que la Neus sigui una bruixa capaç de llençar maleficis o fer pocions estranyes. Res d'això, el seu «poder» és més prosaic que totes aquestes martingales... i molt més efectiu.
Un poder, per altra banda, que malgrat que tots el voldríem perquè ha de ser un goig poder viure amb la tranquil·litat que viu la Neus, no està pas a l’abast de tothom. Només uns quants poden posseir-lo i si ella el té és perquè l’ha obtingut, precisament, gràcies al protagonista del quadre que mencionàvem abans. El besavi Nicolau Bufa fou un emprenedor que va saber convertir una rònega fira de poble en un modern parc temàtic, el famós "Bufaland Park Resort", i a continuació va fundar l’empresa familiar BUFA Entertainment S.A. que va acabar esdevenint l’actual multinacional de l’entreteniment present als cinc continents amb uns ingressos nets de centenars de milions d’euros cada any. La nostra amiga és, doncs, multimilionària i aquest és el seu «poder». Ningú se’n riu d’un multimilionari si sap el que li convé. Per molt que tothom vegi que la Neus és exageradament llarga i prima, ningú troba rellevants aquests detalls perquè l’única cosa realment important és que sigui parenta d’en Bufa.
12 comentaris:
Creo que el relato refleja con ironía una realidad bastante incómoda: no siempre es la personalidad ni la seguridad lo que nos protege, sino el poder que otorga el dinero. Me gusta cómo juega con el misterio del “poder” de Neus para después desmontarlo de forma cruda y casi sarcástica. Su altura parece que nunca fue el verdadero tema; lo que la hace intocable es su apellido y su fortuna. Es una crítica sutil a una sociedad que calla y respeta no por bondad, sino por interés.
Me encantó
Un abrazo y feliz fin de semana
Ai, aquests maleïts diners que ho corrompen tot!
Ben cert que, per desgràcia, és el poder més gran i sinó li pots preguntar al Trump, a Elon Musk o a altres com ells.
Molt bona crítica.
Aferradetes, Mac!!
Són els mateixos superpoders que té el Batman! Qui sap si el senyor Wayne es diu Bufa de segon cognom, els rics sempre han sigut molt d'ajuntar-se amb altres rics.
NURIA: El refranyer ja ens ho diu: "Tant tens, tant vals". És un fet que, per desgràcia, sovint només se'ns valora per la riquesa que posseïm. I això comporta que els més rics no necessitin guanyar-se el respecte sinó que, com dius perfectament, ja l'obtinguin per simple interès.
M'alegro que t'hagi agradat el relat. Moltes gràcies!
Bon cap de setmana. Abraçades!
SA LLUNA: Cada cop més, sembla que en la nostra societat només comptin els diners. Aquests nous multimilionaris (com els que cites) que s'han convertit en els amos del món són admirats per gent que queden emmirallats per la seva riquesa sense adonar-se que perquè uns pocs en tinguin més, n'hi ha d'haver moltíssims que es quedin amb menys. Diuen que els diners no fan la felicitat; però, com li passa a la protagonista del meu relat, no hi ha dubte que et faciliten molt la vida tal com està muntat tot.
Moltes gràcies.
Abraçades!!
PONS: Un superpoder que, a més, no hi ha cap kriptonita que el debiliti. ;-)
Una família elegant. He revisitat el post del besavi Nicolau Bufa. No el recordava i he vist que hi vaig deixar un comentari.
D'aquí a 11 anys, recorda'm de tornar a visitar aquest post de la Neus.
Jo també he revisat el post del Nicolau Bufa. I he rigut per partida doble.
Molt bona reflexió, d'aquest superpoder que no està a l'abast de tothom. Però que al final és el que més compta.
M'ha agradat molt i m'ha fet gràcia la frase final.
Molt bona idea de relat. Un aplaudiment.
Abraçades.
XAVIER: A una família amb pasta llarga com aquesta, l'elegància els ve de sèrie. :-D
Ja hi pots comptar! Només cal que d'aquí a onze anys els Relats Conjunts encara funcionin, que aleshores proposin un quadre amb un personatge "allargat" a l'estil Greco, que el XAREL-10 continuï en marxa, que jo encara tingui ganes d'escriure relats i que, a més, estigui prou inspirat per fer una història sobre un descendent llunyà del senyor Bufa. Semblen moltes coses i qualsevol d'elles podria acabar fallant, però si tot continua rutllant em comprometo a incloure en aquell futur relat un enllaç perquè recordis tornar aquí a rellegir la història de la Neus. ;-)
CARME: Aquesta pintura de Géza Faragó em va fer venir al cap de seguida aquell altre quadre de Diego Rivera que també havia estat proposat pels Relats Conjunts i vaig voler unir els dos relats d'alguna manera. Se'm va acudir fer-ho explicant que gràcies a la fortuna del besavi, la besneta ha tingut una vida més fàcil que la de la resta de la humanitat sense familiars multimilionaris i, és clar, tornant a aprofitar l'expressió popular "Llarg i prim, parent d'en Bufa" per arrodonir-ho amb aquest final, que em fa content que t'hagi agradat.
Moltes gràcies per l'aplaudiment. Abraçades!!
Molt ben lligada la teva història d'avui amb la precedent d'en Bufa , que li aporta el llinatge i el "poder" a la protagonista del quadre d'avui !. És cert que molta gent atorga pleitesia als poderosos, només per què ho són , pel poder dels diners i obviant altres detalls que potser i segurament, serien més destacables.... encara que jo, no m'hi contaria entre ells, això em posarà a la "llista negra" de la Neus, segurament ... : ) , però en canvi, si li que li dono mèrit al seu besavi, que al menys s'ho va treballar ! .
Ben trobat, McAbeu !!. Bona setmana ; )
ARTUR: Tampoc jo m'hi compto, però n'hi ha molta de gent que sembla estar constantment al servei dels poderosos rient-los totes les "gràcies". Potser tindria lògica si en traguessin algun profit directe, però la gran majoria de les vegades no és així i és en aquests casos que em costa d'entendre aquesta admiració servil que gasten.
I això no va en contra dels rics que, com dius del besavi Bufa, si s'ho han guanyat doncs cal felicitar-los, sinó que de qui parla malament és de tota la seva colla de seguidors incondicionals que, des del meu punt de vista almenys, només fan el ridícul.
Moltes gràcies. Bona setmana!!
Publica un comentari a l'entrada