El 20 de juliol de 1969 la missió Apollo 11 de la NASA va trepitjar la Lluna per primera vegada i aquí hem commemorat aquest 55è aniversari publicant, cada segon dimecres de juliol, agost i setembre, algunes ressenyes de llibres clàssics on s’anticipaven els viatges lunars.
Avui toca l’última...
Avui toca l’última...
 |
|
|
 |
 |
OBJECTIU: LA LLUNA / HEM CAMINAT DAMUNT LA LLUNA
[Tintin 16: Objectif Lune / Tintin 17: On a marché sur la Lune]
(Hergé – 1953 / 1954)
[Tintin 16: Objectif Lune / Tintin 17: On a marché sur la Lune]
(Hergé – 1953 / 1954)
D’igual forma que Jules Verne gairebé cent anys abans, el dibuixant belga Georges Remi (Hergé) va dedicar dos volums de «Les aventures de Tintín» a explicar-nos un viatge a la Lluna, en aquest cas el del jove reporter intrèpid que protagonitza els seus còmics.
El primer llibre (OBJECTIU: LA LLUNA – 1953) comença quan Tintín i el capità Haddock reben un telegrama del professor Tornassol demanant-los que vagin a Sildàvia on descobriran que el seu amic està treballant en la construcció d’un coet de propulsió atòmica que ha de servir per al primer viatge tripulat a la Lluna. Es tracta d’un projecte d’alt secret i els controls d’accés al Centre de Recerques Atòmiques on els han portat són molt estrictes, però malgrat això uns espies estrangers han pogut infiltrar-s’hi i gairebé aconsegueixen que el vol del coet de prova se’n vagi en orris. Per sort i gràcies a una bona idea d’en Tintín, els espies no se’n surten i la construcció de la versió definitiva del coet pot seguir endavant fins que, finalment, s’enlairarà amb els nostres protagonistes a dins. Així s’acaba la primera part que (també com va fer Verne) ens deixa amb l’ai al cor perquè no sabem si els astronautes, que no responen a la ràdio, han sobreviscut al llançament. Serà al segon volum (HEM CAMINAT DAMUNT LA LLUNA – 1954) on comprovarem que estan tots bé i que el seu viatge continua. Els ‘dolents’, però, no s’han rendit i a mesura que avanci la trama encara podem esperar més d’una sorpresa i, fins i tot, un tràgic gir de guió.
Fa molts anys que no soc lector habitual de còmics, però em va fer gràcia recuperar aquests dos ‘Tintins’ que anticipen l’arribada de l’ésser humà a la Lluna que es produiria realment només una dècada i mitja després. Aquesta proximitat temporal permet a Hergé ser força realista en els detalls científics i, en la mesura que evita els elements més fantàstics, això augmenta la versemblança del seu viatge lunar. Segons he llegit, ell mateix va dir que havia pres la decisió de no fer-hi sortir "ni homes de la lluna, ni monstres, ni sorpreses increïbles" sinó que, al contrari, va optar per documentar-se a bastament sobre coets i viatges espacials per a garantir aquest realisme que dèiem. Així mentre gaudim d’una aventura emocionant trobem nocions de física nuclear, un disseny del coet similar al dels míssils V-2 alemanys de la Segona Guerra Mundial, l’aparició de l’asteroide Adonis que fou descobert l’any 1936 (tot i que realment aquest asteroide no orbita entre la Terra i la Lluna) o la presència de gel a la Lluna (només una suposició a l’època, però que actualment ha esdevingut una certesa), entre altres detalls ben realistes.
Naturalment, aquest afany de divulgació científica queda integrat en el món de fantasia propi dels còmics de Tintín i, per això, a més de la trama d’espies que he citat, tampoc no hi falta una bona dosi de situacions divertides a càrrec de personatges com el professor Tornassol (científic despistat i força dur d'orella), el capità Haddock (mariner amic de Tintín, molt afeccionat al whisky, a fumar en pipa i als insults grandiloqüents, que sempre acaba rebent) o els inefables Dupond i Dupont (una parella de detectius incompetents i curts de gambals). És evident que es tracta d’un còmic juvenil i que com a tal s’ha de prendre, però és aquesta barreja d’un dibuix acurat molt detallista amb una història plena d’acció i d’humor el que ha fet que «Les aventures de Tintín» sigui considerada una de les sèries de còmics més important i influent del segle XX que agrada a lectors de totes les edats. En el meu cas, no em fa res admetre que m’ho he passat prou bé llegint-ne aquests dos volums.
El primer llibre (OBJECTIU: LA LLUNA – 1953) comença quan Tintín i el capità Haddock reben un telegrama del professor Tornassol demanant-los que vagin a Sildàvia on descobriran que el seu amic està treballant en la construcció d’un coet de propulsió atòmica que ha de servir per al primer viatge tripulat a la Lluna. Es tracta d’un projecte d’alt secret i els controls d’accés al Centre de Recerques Atòmiques on els han portat són molt estrictes, però malgrat això uns espies estrangers han pogut infiltrar-s’hi i gairebé aconsegueixen que el vol del coet de prova se’n vagi en orris. Per sort i gràcies a una bona idea d’en Tintín, els espies no se’n surten i la construcció de la versió definitiva del coet pot seguir endavant fins que, finalment, s’enlairarà amb els nostres protagonistes a dins. Així s’acaba la primera part que (també com va fer Verne) ens deixa amb l’ai al cor perquè no sabem si els astronautes, que no responen a la ràdio, han sobreviscut al llançament. Serà al segon volum (HEM CAMINAT DAMUNT LA LLUNA – 1954) on comprovarem que estan tots bé i que el seu viatge continua. Els ‘dolents’, però, no s’han rendit i a mesura que avanci la trama encara podem esperar més d’una sorpresa i, fins i tot, un tràgic gir de guió.
Fa molts anys que no soc lector habitual de còmics, però em va fer gràcia recuperar aquests dos ‘Tintins’ que anticipen l’arribada de l’ésser humà a la Lluna que es produiria realment només una dècada i mitja després. Aquesta proximitat temporal permet a Hergé ser força realista en els detalls científics i, en la mesura que evita els elements més fantàstics, això augmenta la versemblança del seu viatge lunar. Segons he llegit, ell mateix va dir que havia pres la decisió de no fer-hi sortir "ni homes de la lluna, ni monstres, ni sorpreses increïbles" sinó que, al contrari, va optar per documentar-se a bastament sobre coets i viatges espacials per a garantir aquest realisme que dèiem. Així mentre gaudim d’una aventura emocionant trobem nocions de física nuclear, un disseny del coet similar al dels míssils V-2 alemanys de la Segona Guerra Mundial, l’aparició de l’asteroide Adonis que fou descobert l’any 1936 (tot i que realment aquest asteroide no orbita entre la Terra i la Lluna) o la presència de gel a la Lluna (només una suposició a l’època, però que actualment ha esdevingut una certesa), entre altres detalls ben realistes.
Naturalment, aquest afany de divulgació científica queda integrat en el món de fantasia propi dels còmics de Tintín i, per això, a més de la trama d’espies que he citat, tampoc no hi falta una bona dosi de situacions divertides a càrrec de personatges com el professor Tornassol (científic despistat i força dur d'orella), el capità Haddock (mariner amic de Tintín, molt afeccionat al whisky, a fumar en pipa i als insults grandiloqüents, que sempre acaba rebent) o els inefables Dupond i Dupont (una parella de detectius incompetents i curts de gambals). És evident que es tracta d’un còmic juvenil i que com a tal s’ha de prendre, però és aquesta barreja d’un dibuix acurat molt detallista amb una història plena d’acció i d’humor el que ha fet que «Les aventures de Tintín» sigui considerada una de les sèries de còmics més important i influent del segle XX que agrada a lectors de totes les edats. En el meu cas, no em fa res admetre que m’ho he passat prou bé llegint-ne aquests dos volums.
Aprofito per desitjar-vos una
MOLT BONA DIADA
NACIONAL DE CATALUNYA
MOLT BONA DIADA
NACIONAL DE CATALUNYA
13 comentaris:
Com a llunàtica i encara "nina" no em faria res llegir aquestes aventures d'en Tintín i tota la colla. En Jan McPetit disposat a tot. ;-)
Bona Diada, Mac.
Aferradetes.
SA LLUNA: He de dir que vaig dubtar a incloure uns còmics a la llista de ressenyes. Tenia molt clar que volia llegir les obres de Verne i de Wells, però no sabia quina tercera opció triar. Finalment, em vaig decidir per aquests Tintins i, potser perquè també soc encara una mica 'nen', no me'n vaig penedir gens. ;-)
Ja n'havia donat algunes mostres abans, però és ben cert que el fet que s'hagi avingut a viatjar fins a la lluna i tot, demostra que en McPetit s'atreveix a qualsevol cosa. :-DD
Moltes gràcies. Abraçades!!
Una mica espoiler el títol del segon volum, no? Abans no es preocupaven per aquestes coses, per exemple, no hi havia cap problema a traduir una pel·lícula com "La semilla del diablo".
Em fa gràcia que en els anys 50 tot havia de funcionar amb energia atòmica, amb la trilogia de la Fundació passa el mateix, modes de l'època.
Sobretot era súper important fer-li un vestit espacial al gos totalment articulat i funcional, cosa que inexplicablement encara no s'ha replicat a la realitat.
PS: Bona diada sona bastant millor que feliç diada
PONS: Efectivament. Si, com vaig fer jo, agafes els dos llibres junts per llegir-los seguits, el títol del segon et xafa completament l'expectació que et deixa el final penjat del primer. Una expectació relativa, de totes maneres... ;-)
És ben certa aquesta fascinació que creava l'energia atòmica a mitjans del segle XX, semblava que seria la solució per a gairebé tot. Després, a mesura que es va anar descobrint que tenia algunes 'contraindicacions', el tema es va anar refredant.
Potser és que la Laika no se'l mereixia, però és evident que en Milú no es podia quedar sense vestit espacial. Només faltaria! :-DD
PS: Et sona millor perquè l'ús del "bon, bona" és la fórmula de felicitació que està fixada en la nostra llengua en aquests casos i, per tant, és una expressió més genuïna en català que el "feliç" que és més típic de l'espanyol. Malgrat això, ambdues es consideren correctes normativament.
Jo no soc gaire de còmics, però amb els anys he fet algunes excepcions: Tintin, Asterix, Charlie Brown, Mafalda... i segur que me'n descuido algun. Aquests, els he llegit però fa molt temps. Gairebé que em fas venir ganes de tornar-hi.
Gràcies Mc! Quina sort tenir un McPetit que siguitan valent... ;)
Abraçades.
CARME: N'has citat alguns dels grans clàssics :-). De tots ells també n'he llegit algun exemplar i també, com tu, ja fa molt de temps que ho vaig fer. Com dic al post, em va fer gràcia tornar-hi ara amb aquests dos aprofitant l'avinentesa de la commemoració de l'arribada a la Lluna i realment em van deixar més satisfet del que m'esperava. No tinc cap intenció de tornar a enganxar-me als còmics, però no et dic que si de casualitat me'n cau un a les mans no ho aprofiti per 'recordar els vells temps'. ;-)
A en McPetit no li fa por res, a veure on li toca anar l'any que ve... :-DD
Moltes gràcies. Abraçades!!
Tot i que Tintin està molt bé, jo llegia l'Astèrix i encara en conservo alguns d'ells !...i ja tenen els seus anyets ;). He estat pensant en la teva especial tria "estival" de viatges "low cost" a la lluna que ens has ofert aquest estiu i se'm acut, que com a colofó de la sèrie , afegir-te una obra no literària, sinó fílmica , que també t'agradarà possiblement !. És la pel·lícula "Viatge a la lluna" de 1902, de Georges Méliès, en la que fa la seva adaptació particular de les obres de J.Verne (De la Terra a la Lluna) i H.G.Wells (Els primers homes a la lluna) i així pots tencar el cercle estiuenc, que et sembla ? ;D
https://youtu.be/4NEutEOC8ZQ?feature=shared
Salut i tot desitjant que hagis tingut una bona Diada, també !!.
ARTUR: Em sembla d'allò més bé, és clar. La teva idea és, certament, el colofó perfecte per a tancar aquesta sèrie estiuenca de clàssics sobre viatges lunars.
Sempre ve de gust tornar a veure El "Viatge a la Lluna" de Georges Méliès com a joia del cinema que és i és ben veritat que agafa idees dels llibres de Verne i Wells que vaig ressenyar al juliol i a l'agost, així que millor no pot ser. ;-)
A més hi ha un altre detall que ens fa més proper aquest film que, tot i que és prou conegut, no vull deixar de comentar aquí. Com era habitual amb les 'superproduccions' de l'època, Méliès va distribuir dues versions d'aquesta pel·lícula, l'estàndard en blanc i negre que ens has enllaçat i una altra en color pintada a mà fotograma a fotograma. Doncs resulta que no se n'havia conservat cap de la versió acolorida que es va considerar perduda durant dècades fins que l'any 1993 se'n va trobar una còpia en una donació d'un col·leccionista anònim a la Filmoteca de Catalunya. Estava en tan mal estat que la restauració es va allargar durant anys, però finalment van poder recuperar-la.
[youtube.com/watch?v=ywdun1t8ROg]
Ja veus que m'ha agradat molt el teu regal, no podíem acabar millor aquesta commemoració dels 55 anys de la Missió Apollo. Moltes gràcies!!
PS: També és genial que encara tinguis els Astèrix que llegies de petit, fa molt de goig conservar aquestes coses. Salut!!
Moltes gràcies per posar la "cirereta" al pastís ! hehehe.... també està molt bé, aquesta versió acolorida i amb explicacions i música, la fa molt atractiva; tot i que m'ha sorprès veure que quan llencen el coet cap a la Lluna, la bandera del comitè de comiat, que en la versió blanc i negre, s'intueix com una bandera francesa ( Méliès era francès) en la versió acolorida surten els colors de la bandera espanyola ! Oh ! hehehe
Bé, McPetit, t'esperem el proper estiu !!, salut ;)
ARTUR: No ets l'únic, a mi també em va xocar veure la bandera espanyola en la versió en color. :-D
Sembla evident que la bandera original era la de França que és el país d'on prové la pel·lícula i a més, com dius, la versió en blanc i negre també sembla confirmar-ho perquè de les tres franges, la superior que correspondria al blau es veu una mica més fosca que l'inferior que seria la vermella. Però cal tenir en compte que aquesta versió acolorida fou trobada a la Filmoteca de Catalunya i que, per tant, és lògic pensar que era una còpia destinada a l'estat espanyol. Com que el màrqueting fa molts anys que funciona, es veu a principis del segle XX també tenien clar que adaptar els productes al públic que els ha de consumir ajuda que es venguin millor i aquesta és la raó que aparegui la 'rojigualda' que, en ser l'única còpia que ha arribat fins als nostres dies, els restauradors van respectar tal com la van trobar.
A en McPetit ara li toquen uns mesos de descans, però ja té ganes de tornar a treure el cap l'estiu que ve. :-))
Gràcies a tu. Salut!!
Bones vacances McPetit , fins aviat !! ;)
Tots dos llibres em van agradar molt i els vaig llegir un munt de vegades. I la resta de tintíns.
Hagis passat també tu una bona diada.
ARTUR: :-))
XAVIER: Jo no recordava haver-los llegit abans aquests del post, però quan ho he fet ara he vist que em sonava força la trama segurament perquè els vaig veure en la sèrie de dibuixos animats quan la van emetre per TV3. De totes maneres, per fidel que sigui una sèrie segur que val la pena llegir-ne els còmics i és un goig poder-los haver llegit tots. Els conserves encara?
Igualment. Gràcies!!
Publica un comentari a l'entrada