La definició d’HOMEOTELÈUTON al Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC2) és: Terminació igual dels membres d’un període, sia un conjunt de mots amb la mateixa síl·laba, sia un conjunt de frases amb la mateixa paraula.
Etimològicament, prové dels mots grecs "ὅμοιος/hómoios" (semblant) i "τελευτή/teleutế" (final) i és, per tant, una figura retòrica que consisteix en la repetició d'una o més síl·labes finals homòfones de paraules, versos o frases.
Un exemple seria el següent text: «A ciutat, el candidat a diputat m’ha convidat a un restaurant acreditat. Hem demanat verat arrebossat amb pa torrat i ens l’han donat passat i mal assaonat. No m’ha agradat aquell plat caducat i, per dignitat, l’he tornat i he marxat indignat sense cap comiat. Quin disbarat!».
Com s’ha vist, el recurs fònic dels jocs de paraules creats pels homeotelèutons contribueix a donar un ritme poètic a un text en prosa i, alhora, posant en relleu aquesta HOMOFONIA en les terminacions de certes paraules s’aconsegueix un efecte d’insistència i, sovint, també humorístic que crida l’atenció del lector.
És en aquest sentit que s’han utilitzat els HOMEOTELÈUTONS en diversos camps que van des de la literatura als eslògans publicitaris. Vegem-ne alguns exemples:
En teatre clàssic, en trobem a EL MALALT IMAGINARI (1673). A l’escena V del tercer acte d’aquesta coneguda obra de Jean-Baptiste Poquelin [Molière] (1622 – 1673), el doctor Purgon, indignat perquè l'hipocondríac Argan ha rebutjat una de les seves lavatives, li "explica" les conseqüències del seu acte insensat amb un reguitzell de malalties cada vegada més greus. L’autor fa que totes aquestes calamitats tinguin la mateixa terminació i així, jugant amb l’arrel etimològica erudita dels mots, provoca l’efecte còmic desitjat. Us transcric aquest fragment amb la traducció de Josep Carner (1884 – 1970):
Etimològicament, prové dels mots grecs "ὅμοιος/hómoios" (semblant) i "τελευτή/teleutế" (final) i és, per tant, una figura retòrica que consisteix en la repetició d'una o més síl·labes finals homòfones de paraules, versos o frases.
Un exemple seria el següent text: «A ciutat, el candidat a diputat m’ha convidat a un restaurant acreditat. Hem demanat verat arrebossat amb pa torrat i ens l’han donat passat i mal assaonat. No m’ha agradat aquell plat caducat i, per dignitat, l’he tornat i he marxat indignat sense cap comiat. Quin disbarat!».
Com s’ha vist, el recurs fònic dels jocs de paraules creats pels homeotelèutons contribueix a donar un ritme poètic a un text en prosa i, alhora, posant en relleu aquesta HOMOFONIA en les terminacions de certes paraules s’aconsegueix un efecte d’insistència i, sovint, també humorístic que crida l’atenció del lector.
És en aquest sentit que s’han utilitzat els HOMEOTELÈUTONS en diversos camps que van des de la literatura als eslògans publicitaris. Vegem-ne alguns exemples:
En teatre clàssic, en trobem a EL MALALT IMAGINARI (1673). A l’escena V del tercer acte d’aquesta coneguda obra de Jean-Baptiste Poquelin [Molière] (1622 – 1673), el doctor Purgon, indignat perquè l'hipocondríac Argan ha rebutjat una de les seves lavatives, li "explica" les conseqüències del seu acte insensat amb un reguitzell de malalties cada vegada més greus. L’autor fa que totes aquestes calamitats tinguin la mateixa terminació i així, jugant amb l’arrel etimològica erudita dels mots, provoca l’efecte còmic desitjat. Us transcric aquest fragment amb la traducció de Josep Carner (1884 – 1970):
Ja que us heu declarat rebel als remeis que us ordenava.
[...]
He de dir-vos que us abandono a la vostra mala constitució, a la intempèrie de les vostres entranyes, a la corrupció de la vostra sang, a l’acritud de la vostra bilis i a la feculència de les vostres humors.
[...]
I vull que abans de quatre dies esdevingueu incurable.
[...]
Que caigueu a la bradipèpsia.
[...]
De la bradipèpsia a la dispèpsia.
[...]
De la dispèpsia a l'apèpsia.
[...]
De l'apèpsia a la lienteria.
[...]
De la lienteria a la disenteria.
[...]
De la disenteria a la hidropesia.
[...]
I de la hidropesia a l'agonia, on us haurà portat la vostra follia.
[...]
He de dir-vos que us abandono a la vostra mala constitució, a la intempèrie de les vostres entranyes, a la corrupció de la vostra sang, a l’acritud de la vostra bilis i a la feculència de les vostres humors.
[...]
I vull que abans de quatre dies esdevingueu incurable.
[...]
Que caigueu a la bradipèpsia.
[...]
De la bradipèpsia a la dispèpsia.
[...]
De la dispèpsia a l'apèpsia.
[...]
De l'apèpsia a la lienteria.
[...]
De la lienteria a la disenteria.
[...]
De la disenteria a la hidropesia.
[...]
I de la hidropesia a l'agonia, on us haurà portat la vostra follia.
Una altra mostra literària apareix al llibre EXERCICIS D’ESTIL de Raymond Queneau (1903-1976). Aquesta obra, de la que ja vam parlar en un post anterior, conté fins a 99 variacions d’una mateixa història i una d’elles es titula, precisament, «Homéotéleutes». Us deixo a continuació la traducció al català que van fer, l’any 1989, Annie Bats i Ramon Lladó per a l’editorial Quaderns Crema:
Per un rodal de camí ral, un pardal de carnaval, alt com un fanal i amb una mona pasqual dalt el timbal, fa un salt i diu mal d’un animal per un assalt lateral: «Criminal, no s’hi val», però al final vol deixà’l per un setial del gabial municipal.
Al cal d’una horal, davant l’estacial de Saint-Lazale l'observal que xerral sobre un botal, un botal d’abrical.
Al cal d’una horal, davant l’estacial de Saint-Lazale l'observal que xerral sobre un botal, un botal d’abrical.
En l’àmbit de la cultura popular, podem citar el llibre JOCS DE PARAULES I JOCS DE MEMÒRIA (Edicions El Mèdol - 2003) que fou publicat per primera vegada l'any 1933 com a volum VI de la "Biblioteca de Tradicions Populars". En el capítol dedicat a les "rondalletes", el folklorista Joan Amades (1890 – 1959) ens parla d’un joc de paraules que feia servir les rimes (en aquest cas, inventades) per allargar les rondalles quan els que les havien d’explicar no en tenien gaires ganes:
Un altre tipus ben curiós i no gaire abundant de joc de paraules és aquell que pren l’aspecte de rondalla, i que consisteix a afegir a darrera del substantiu dominant de cada oració uns mots fòssils, de pronúncia un xic revessa, sempre iguals en llur arrel, però que canvien la terminació per fer-la rimar amb l'acabament del substantiu a què van afegits. Els exemples en donaran millor idea:
Una vegada eren tres germans, colans, bufans, entrampolicans;
varen anar de cacera, colera, bufera, entrampoliquera,
i mataren un conill, colill, bufill, entrampoliquill;
el van portar a casa d'una noia, coloia, bufoia, entrampolicoia,
i li van dir: - Noia coloia, bufoia, entrampolicoia,
ens vol coure aquest conill, colill, bufill, entrampoliquill?
- Sí, nois, colois, bufois, entrampolicois;
poseu-lo damunt la taula, colaula, bufaula, entrampolicaula,
i quan hauré rentat els plats, colats, bufats, entrampolicats,
us el faré amb romesco, colesco, bufesco, entrampoliquesco...
Una vegada eren tres germans, colans, bufans, entrampolicans;
varen anar de cacera, colera, bufera, entrampoliquera,
i mataren un conill, colill, bufill, entrampoliquill;
el van portar a casa d'una noia, coloia, bufoia, entrampolicoia,
i li van dir: - Noia coloia, bufoia, entrampolicoia,
ens vol coure aquest conill, colill, bufill, entrampoliquill?
- Sí, nois, colois, bufois, entrampolicois;
poseu-lo damunt la taula, colaula, bufaula, entrampolicaula,
i quan hauré rentat els plats, colats, bufats, entrampolicats,
us el faré amb romesco, colesco, bufesco, entrampoliquesco...
Per acabar, buscarem uns últims exemples endinsant-nos en el món de la publicitat on, potser amb més assiduïtat anys enrere que no pas ara, sovint s’han fet servir les «rimes fàcils» per ressaltar el missatge d’eslògans publicitaris tan diversos com els que veiem en la següent imatge:
 |  |  |
10 comentaris:
Els anuncis s'han convertit en uns clàssics, excepte el de la Nocilla que no l'havia sentit mai, te l'has inventat?
PONS: Sí que ho són uns clàssics aquests anuncis, de fet per a la imatge he triat expressament els eslògans amb rima que m'han semblat més coneguts i que em sonaven més.
Per tant, i contestant la teva pregunta, t'he de dir que no me n'he inventat cap i que aquest "Nocilla, que merendilla!" va ser, segons he llegit, el primer eslògan de la marca a finals dels anys 60 quan va començar a vendre's el producte al mercat espanyol. Uns quants anys més tard van treure el famós "Leche, cacao, avellanas y azúcar" que segur que et sona més, però a aquest, com que no és un homeotelèuton, no li toca sortir al post.
I gràcies a aquesta publicitat, en Lamas va quedar com "el rey de las camas".😉
Suposo que per edat, em sonen tots.
Molt interessant el teu post.
Aferradetes, Mac.
SA LLUNA: Als anys 80, en Lorenzo Lamas sortia a la sèrie "Falcon Crest" i era tot un sex-symbol de l'època. Els senyors de Reig Martí van voler aprofitar aquesta fama per vendre més roba de llit i el joc de paraules "Lamas - Camas" va sortir sol. :-D
Tens raó que d'aquí li va quedar aquest apel·latiu, tot i que a l'anunci el "Rey de las camas" no era l'actor sinó l'empresa en un altre joc de paraules, en aquest cas "Reig - Rey", que només funciona (d'aquella manera) si no llegeixes el cognom d'aquesta família valenciana en el seu idioma original.
Gràcies, m'alegro que ho hagis trobat interessant. Abraçades!!
Camarero, qué hay?
Calisay!
HOMEOTELÈUTONS! Déu-n'hi-do amb la parauleta... he, he, he... segur que no la faré servir mai (tu sí, ja ho has fet) però m'agrada molt de conèixer-la i si ens expliques tan bé la seva etimologia encara m'agrada més.
I els exemples tots molt bons. Es anuncis, els recordo tots, cosa de l'edat, que ens permet haver sentit (o patit) fins i tot els més antics, que en Pons no coneix. I el del Xavier també.
Un recurs ben enginyós i que no és fàcil de construir, però que veiem que en la publicitat, se'n surten prou bé !.
Salut :)
XAVIER: Molt bon exemple, també. M'has fet recordar que aquest mateix licor, per allà als anys 80, s'anunciava amb un altre eslògan amb idèntica rima: “Ay, ay, ay que me sabe a Calisay”.
CARME: No vull semblar massa primmirat, però tu també has fet servir la parauleta quan l'has citat per dir-me que no la faries servir mai. :-DD
He d'admetre, però, que fora d'aquest post i els seus comentaris no sembla que tinguem gaires oportunitats de fer-la servir. Com tu, en tinc prou de conèixer-la i haver après una nova manera d'anomenar aquest tipus de rima dins d'un text en prosa.
Estic content que t'hagin agradat els exemples i, com hem dit més amunt, els anuncis són tots uns clàssics... per això els vaig triar.
ARTUR: Sempre depèn de la rima que triïs, però és ben cert que si pretens fer un text gaire llarg i amb prou sentit la cosa es pot complicar força. En el cas dels eslògans publicitaris com que, al contrari, són generalment frases curtes aquest problema no hi és i tot es limita a trobar una rima amb prou gràcia.
Publica un comentari a l'entrada