GRÀCIES!!

BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dilluns, 19 de setembre del 2022

Relats Conjunts (setembre - 2022)


Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre «Dansa de la núvia a l'aire lliure» (Pieter Brueghel el Vell - 1566).



LA CARN ÉS FEBLE

Mossèn Agapit està escandalitzat. És inconcebible que allò que aquelles dues beates li han explicat abans d’entrar a missa primera hagués succeït a la seva parròquia. D’entrada no va voler creure-s’ho, no podia ser que els seus feligresos arribessin a aquells extrems de depravació, però finalment ha hagut de claudicar davant la realitat dels fets corroborats per múltiples testimonis i proves fefaents. Si, fins i tot, n’hi ha de gràfiques com aquella vergonyosa imatge dels inicis de la festa on queda ben clar que, des de bon començament, el nivell d’excitació era màxim (només cal observar aquells protuberants embalums als pantalons d’alguns dels ballarins masculins). Una excitació que, segons li han confirmat, ben aviat va provocar que el que havia començat com un innocent ball de noces esdevingués una disbauxa desenfrenada i acabés en una bacanal llibertina.

Mossèn Agapit també està indignat. Però si ell mateix havia oficiat aquella boda amb tota normalitat i sense adonar-se de res. Com podia imaginar que quan els feia el sermó parlant de l’estimació, de la compenetració i de la reproducció s’ho acabarien agafant pel cantó que no tocava? Com podia sospitar que aquella alegria, ara que hi pensava potser un pèl desmesurada, que tots els convidats mostraven en sortir de la cerimònia fos un primer indici de com aniria la cosa unes hores més tard? No ho podia entendre. Ell els coneixia a tots, la majoria eren feligresos de tota la vida. Al llarg dels anys, hi havia establert una relació de confiança. En sabia els secrets, els hi donava suport quan li demanaven. I ara li responien d’aquesta manera, enganyant-lo com si fos un babau? No tenien perdó de Déu i a fe que s’asseguraria de fer-los-hi pagar amb fortes penitències. És que era molt gros allò, se’n feia creus que haguessin estat capaços de muntar una orgia a la seva parròquia i ni un sol dels participants, però ni un de sol, hagués pensat a convidar-lo.


12 comentaris:

Pons ha dit...

Per mi que ningú ha tingut la força de voluntat per confessar-li a mossèn Agapit que ell té uns gusts sexuals massa extravagants pel tipus d'orgia generalista que volien muntar.

sa lluna ha dit...

Crec que li pica més que no l'hagin convidat que realment el que feren.
A tu i a l'Artur no vos quedaran hores per a complir penitències.🤭

Aferradetes, Mac.
PS: Vos volia demanar si vos va bé el Blogger. Tu i molts més heu passat a finals de la llista que tinc al blog, no surt aquest post a la llista de lectura i quan pico a l'enllaç em surt això:
tag:blogger.com,1999:blog-14991496908812473072022-09-19T15:14:01.534+02:00...
I una llarga llista més que no vull copiar per si faig més mal que bé.

sa lluna ha dit...

Ahhh i per arribar al post, m'he hagut d'anar a missatges anteriors.🤔

sa lluna ha dit...

Mira el comentari que deu haver quedat a brossa.

Carme Rosanas ha dit...

He, he, he... aquest final m'ha fer riure molt.

Potser que Mossèn Agapit hauria d'haver estat més al cas... no és gaire previsible que el convidessin a una orgia, home! si els haguera dit que li agradaven les orgies, potser hi haurien pensat. He, he, he...

Molt bon relat, Mc!

Carme Rosanas ha dit...

AH! a mi, com a Sa lluna, tampoc em surt el teu blog a la barra lateral... espero que me'l tornin aviat.

McAbeu ha dit...

PONS: Doncs potser sí que és això. De fet, si tanta confiança té aquest mossèn amb els feligresos i tant els coneix els secrets, no seria estrany que ells també li coneguessin alguns secrets... inconfessables. I si has de convidar algú a una festa que saps que li semblarà poca cosa, doncs te n'estàs. ;-D

McAbeu ha dit...

SA LLUNA: Sí que sembla que la indignació va més per aquesta banda, sí. :-))

Tens raó, ens hauríem de confessar per tenir pensaments impurs. ;-)

PS: Últimament, Blogger sembla que no toqui ni quarts ni hores. A mi també em passa això que comentes i alguns dels blogs de "la meva blogosfera" han deixat d'actualitzar-se i han passat al final de tot de la llista. No és el cas del teu, però sí el de la Carme i el d'en Pons, per exemple. Tinc també un problema amb el de l'Artur que m'ha desaparegut del tot i no hi ha manera de tornar-lo a posar.
Això que expliques que et surt quan prems l'enllaç és normal perquè l'enllaç no actualitzat apunta als feeds del blog. Per exemple, en el cas de la Carme seria [http://carmerosanas2.blogspot.com/feeds/posts/default] i s'obre una pàgina plena de text. Per anar al blog has d'esborrar manualment la part final deixant-ho en [http://carmerosanas2.blogspot.com] i s'obrirà el blog. Pot ser una solució provisional mentre no ho solucionin.

PS2: Efectivament, el teu primer comentari havia anat a parar al correu brossa. En canvi, els altres dos no. Una altra mostra de la "bona feina" que últimament fa Blogger.

McAbeu ha dit...

CARME: Mossèn Agapit deu pensar que és molt trist haver de dir que vols que et convidin a una festa. És una cosa que hauria de sortir d'ells.
:-DD

Gràcies. M'ha sortit força irreverent, però només està fet amb ganes de riure. M'alegro que t'hagi provocat aquest efecte. :-)

PS: Jo també ho espero que ho arreglin ben aviat. Com li he dit a SA LLUNA el teu també és un dels blogs que ha deixat d'actualitzar-se a la meva barra lateral i ha passat al final de tot de la llista sense saber per què.

artur ha dit...

Ai, com son aquests feligresos ...s'ho agafen tot al peu de la lletra i desprès . el mossèn, encara es queixa !! heheheh Ja ho vaig dir jo !....se'n va anar cap a la vinya a resar i es va perdre el millor acte .... el d'aparellament ! hehhehe.
A mi , de moment en funciona bé (el blogger !) , nomes en alguns blocs hi ha algun problema per deixar missatges , però ara ja li he agafat el truc !. Potser serà que el mossèn ja ens està excomunicant a tu i a mi, per irreverents !! ;DD
Una història divertida, com era d'esperar !! Salut ;)

McAbeu ha dit...

ARTUR: Aquesta és la diferència que et vaig dir quan vaig comentar el teu relat. El teu mossèn es perd la part final (sembla que per voluntat pròpia) en canvi, el meu es perd tota la festa (i no per ganes). :-))

Això de les errades de Blogger es veu que va per barris, és cert. Ara bé, si en el meu cas és un càstig per irreverent, trobo molt injust que a tu et funcioni correctament. :-DDD

Moltes gràcies. M'alegro que t'hagi agradat.

artur ha dit...

:DDD és que encara no m'han trobat !!

Publica un comentari a l'entrada