GRÀCIES!!

BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dilluns, 14 de març de 2022

VICEVERSA

Hi ha una figura literària anomenada HIPÀL·LAGE (del grec clàssic υπαλλαγή, 'substitució') que el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC2) defineix com una «Figura retòrica que consisteix en un bescanvi de construcció entre dos termes». En la seva forma més habitual, es produeix desplaçant un adjectiu dins del text per a atribuir a un substantiu una qualitat o acció pròpia d'un altre substantiu proper, trencant així la relació lògica dins l’oració. És un recurs usat, sobretot, en poesia per causar estranyesa i remarcar que es tracta d'un registre literari.

Aquesta figura retòrica és la base dels VICEVERSA. Un joc de paraules que es construeix a partir de l’ambigüitat creada al formar una frase on es duplica un sintagma invertint-ne els components, més o menys alterats, per aconseguir un significat diferent llegint les mateixes paraules en un altre ordre. Aquest contrast de sentit entre les dues ‘versions’ que s’obtenen gràcies a aquesta inversió és l’objectiu buscat i el resultat pot anar des d’una obvietat trivial («No és el mateix una nit de marxa que marxar de nit») fins a una citació cèlebre més elaborada com la brillant frase de Pascal: «Si no actues com penses, acabaràs pensant com actues» o la coneguda màxima antimilitarista: «És més fàcil militaritzar un civil que civilitzar un militar». Tanmateix, el més habitual és trobar-los com un popular joc de la tradició oral que sovint els presenta com una FACÈCIA (els coneguts acudits que comencen amb «No és el mateix...») buscant l’efecte xocant i divertit del DOBLE SENTIT.

A l’opuscle titulat «EL CATALÀ, MARE DE TOTES LES LLENGÜES" (Editorial Millà – 1979) en descobrim uns quants exemples clàssics del català:
  • No és el mateix vi bo que boví.
  • Ni mort de pena que pena de mort.
  • Ni cos de fada que fa de cos.
  • Ni llardó que ‘dòllar’.
  • Ni galimaties que Maties Galí.
  • Ni car ‘ron’ que roncar.
  • Ni una vela cara que una caravel·la.
  • Ni ‘oscense’ que sense os.
  • Ni una costella a la brasa que una brasa a la costella.
  • Ni Anna Porcell que porcellana.
  • Ni quina mar!, que Marquina.
  • Ni un mal de cap que un cap de mal.
  • Ni un joc de taula que una taula de joc.
  • Ni la cullera de fusta que la fusta de Cullera.
  • Ni Pau Garí que ‘garipau’.
  • Ni un viatge de gorra que una gorra de viatge.
  • Ni vestits de ball que ball de vestits.
  • Ni fer de nas que «què n'has de fer!».
  • Ni uns fusells de carro que un carro de fusells.
  • Ni senyora d'abric que un abric de senyora.
  • Ni un all sec que un secall.
  • Ni un pessic de pa que un pa de pessic.
  • Ni mil cent que cent mil.

També podem trobar diversos VICEVERSA en una de les divertides cançons de Pere Tàpias (1946 – 2017). El cantautor vilanoví va publicar l’any 1987 el disc LA MAR DE BÉ que conté el tema «Màximes i mínimes» amb una lletra plena d’aquests jocs de paraules. Us la transcric a continuació i us deixo l’àudio per si voleu escoltar-la.

MÀXIMES I MÍNIMES (Pere Tàpias)
[«La Mar de Bé» / PDI – 1987]

No és el mateix, no senyor, no senyor,
que no i que no, que no, no, no, no, no, no.
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no.
No és el mateix, no senyor, no senyor,
que no i que no, que no, no, no, no, no, no.

La cuina pobra que la pobra cuina
El pa de pessic que el pessic de pa
Una cuixa de cabrit que un cabrit d'una cuixa
Ni tres sota zero que sota tres zero
Un ministre d'Hisenda que la hisenda d'un ministre
El ple de l'Ajuntament que l'Ajuntament ple
El nen que riu que el riu d'un nen
La família fora que: Fora la família!
L'art de menjar que menjar de l'art
La patata al caliu que el caliu de la patata.

Oh, no. No és el mateix, no senyor, no senyor,
que no i que no, que no, no, no, no, no, no.

Un urinari públic que el públic d'un urinari
Els peus de porc que el porc de peus
El ‘tonto’ d'una classe que una classe de ‘tonto’
La cara de tres déus que tres déus de cara
Tenir un pa a l'ull que un ull al pa
Un model de presó que la presó Model
El cul d'una vaca que una vaca de cul
Un mestretites que les tites del mestre
Un ou dur que un dur d'un ou
La T petita, que petita la té [x2]
El carrer de les Tàpies que el Tàpias al carrer
Que la mamà ve [x3], que bé que la mama.

No, no, no, no, no.
No és el mateix, no senyor, no senyor,
que no i que no, que no, no, no, no, no, no...


Caràtules del casset i el disc (que presenta un senzill jeroglífic)
de l’àlbum «LA MAR DE BÉ» de Pere Tàpies [PDI – 1987]







12 comentaris:

sa lluna ha dit...

Molt divertides, l'explicació i la cançó.
"No és el mateix viure al carrer del Mig, que al mig del carrer!"🤭

Aferradetes, Mac.


McAbeu ha dit...

SA LLUNA: Bona aportació. Moltes gràcies!

Chiloé ha dit...

Sí, sí, sí... No es lo mismo "no tengo marido", que "no, tengo marido".

Carme Rosanas ha dit...

Molt interessant. No coneixia o no recordava aquesta figura retòrica, l'HIPÀL·LAGE. Hi pensaré a veure si l'utilitzo algun cop. La trobo engrescadora i bonica.

No és el mateix dormir a sota el llit que dormir al llit de sota.
No són el mateix tres crostons de pa que un pa de tres crostons.

McAbeu ha dit...

CHILOÉ: Gràcies també per la teva aportació, tot i que el teu joc de paraules no seria exactament un viceversa sinó que l'hauríem d'incloure dins de la categoria dels Jocs de Puntuació que són els que juguen amb la duplicitat de sentit que pot provocar, com en el teu exemple, l'ús o no d'una simple coma. Efectivament, la teva frase no és la mateixa amb la coma que sense la coma... ni de lluny. :-D 

McAbeu ha dit...

CARME:  Ben trobats els teus dos exemples. Gràcies!!
A mi també m'agrada descobrir coses com això de la hipàl·lage quan preparo aquests posts de Glossari. Com a mínim em pot servir, si algun dia en fas servir alguna en els teus poemes, per poder reconèixer-la... suposo :-)) 

artur ha dit...

Els filòlegs i lingüistes tenen una professió ben entretinguda...per no avorrir-se mai ! Molt encertats els exemples i la cançó del Pere (que el trobem a faltar a Vilanova !)en la seva millor línia satírica ;)
Salut !.

Chiloé ha dit...

Estaba de broma. Es que todo lo relativo al lenguaje me parece una maravilla. Ahora sí: No es lo mismo que la chica salga de barrio que el barrio salga de la chica.

McAbeu ha dit...

ARTUR: Sobretot els especialitzats en ludolingüística. Aquests sí que es passen tot el dia jugant... amb les paraules. :-DD

A mi m'agradaven (i m'agraden) molt les cançons de Pere Tàpias. També les més conegudes com "La moto", però sobretot les que, com apuntes, mostraven el seu vessant més de sàtira i crítica social com "Li deien Johnny Castells", "El candidat" o la meva preferida "El fet del senyor Canons". 

McAbeu ha dit...

CHILOÉ: No havia entès la broma, ho sento. Gràcies per l'aclariment i per la teva nova proposta. :-)

Compartim la fascinació pel que fa a la llengua, a mi també em meravella tot el món de la ludolingüística i els jocs de paraules.

Pons ha dit...

No és el mateix visca el Pons que Pons el visca, ja que mentre el primer té tot el sentit el segon no té cap sentit.

McAbeu ha dit...

PONS: Has captat perfectament la idea del post. ;-)

Publica un comentari a l'entrada