PARONOMÀSIA

El Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC2) defineix la PARONOMÀSIA com una figura retòrica que consisteix en la proximitat de dos o més mots que només es diferencien en algun fonema, o en l’ús del mateix mot en dos sentits diferents.

Per tant, i en contraposició als HOMÒNIMS que són els mots amb significat diferent que coincideixen exactament en la manera de pronunciar-se o escriure’s [‘frau’ (congost) / ‘frau’ (engany)], els PARÒNIMS són aquelles paraules diferents en significat i molt semblants en grafia sense ser exactament iguals [‘simple’ (senzill) / ‘ximple’ (beneit)].

Aquesta característica dels mots parònims els fa molt apropiats per formar part de molts jocs de paraules perquè aquesta similitud entre ells facilita l’ambigüitat i provoca una distorsió del missatge transmès creant l’equívoc o la sorpresa que són la base de diversos jocs lingüístics.

Un exemple d’aquests jocs de paraules seria el que Màrius Serra al seu MANUAL D'ENIGMÍSTICA (Columna – 1991) anomena CANVI i que defineix d’aquesta manera:

És una adaptació de la denominació italiana ‘cambio’ del popular joc francès ‘métagramme’, que consisteix en la substitució d’una lletra o síl·laba en una paraula per una o més d’altres, per tal de formar cada vegada un mot diferent.

En el mateix llibre i a l’entrada dedicada a la PARONOMÀSIA, també podem llegir el següent:

Des d’un punt de vista enigmístic, la paronomàsia vocàlica és el joc més fascinant. La possibilitat de trobar sèries de cinc mots parònims que només es diferenciïn en una vocal és una de les recerques clàssiques dels juganers de mena. Allò del ‘pim-pam-pum’ però en complet. Hi ha força exemples il·lustres de troballes paronomàstiques en totes les llengües.
[...]
En Víctor Alba, en un anecdotari anomenat ‘Homo Sapiens Catalanibus’ (Pòrtic, 1974), esmenta una frase paronomàstica de similar magnitud en català, atribuïda al filòsof Francesc Pujols. Resulta que a l’època hi havia un poeta anomenat Climent [Carles Fages de Climent (1902 – 1968)] que emprava una llengua de tall arcaïtzant. Rebla Alba que tothom li deia el «Faixes» de Climent perquè sempre anava molt tibat. Es conta que quan Climent publicà un llibre anomenat ‘Les bruixes de Llers’, Pujols va deixar anar: «A les llars de Llers els llirs i els llors són llurs»

Per acabar, us deixo unes quantes frases paronomàstiques a tall d’exemple i us convido, si us ve de gust, a fer créixer la llista als comentaris:

• En una terrassa de Terrassa venen terrissa.
• La gata xata mata la rata.
• Els de la ceba van molt a la seva.
• Amb un sanglot li va passar el singlot.
• Compte!, el comte histèric vol explicar-nos un conte històric.
• La sang blava reial no és real, es tracta del típic tòpic.
• Aquesta nau espacial és molt especial, porta el signe de la constel·lació del Cigne.
• La data d’inici de l’avanç és la dada que has de buscar abans.
• És molt lleig això d’espiar, hauràs d’expiar aquest pecat si no vols caure a l’infern en picat.
• Per consegüent, has de ser conseqüent i no anar tant de bòlit quan albires un bòlid al cel.
• És un delicte flagrant que em trepitgis el terra que estic fregant amb aquest detergent tan fragant.
• Aquest actor fa un posat moix perquè camina coix d’ençà que el teló li va caure sobre el taló.
• Van al·ludir a un suposat cervell per eludir les responsabilitats del servei.
• Per una espècie de previsió, van augmentar la provisió d’espècia.
• Depenent del tràfic, el dependent passa més o menys tràfec.
• Carregant aquest sac de musclos, se’t desenvoluparan els músculs dels muscles.
• La vaig abraçar i em va abrasar, aquest és l’efecte que em provoca l’afecte.
• En Mac no és un mag, el que publica al blog ho treu d’un bloc de notes vell que només a ell li sembla bell.

---

GLOSSARI:

• Paronomàsia

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA: