Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "La loteria [Die Staatslotterie]" (Vincent van Gogh - 1882).
LOTERIA: MATEMÀTIQUES O SUPERSTICIÓ?
- Qui és l’últim?
- Vostè, que acaba d’arribar.
- Molt graciós. Em poso a la cua, doncs. Tot i que no m’esperava trobar tota aquesta multitud. Com és que hi ha tanta gent esperant per comprar loteria?
- No se n’ha assabentat? Aquí va caure la grossa de l’últim sorteig i, des d’aleshores, això s’ha tornat una bogeria. Fins i tot han hagut de contractar un nou ajudant, però som tants clients que igualment no donen l’abast. Tots volem comprar un bitllet d’aquesta administració esperant que ens toqui. Ja se sap que la sort va a ratxes i si ara ronda per aquí val més aprofitar-ho abans que marxi.
- Això que diu és una gran bestiesa. Perdoni, no el vull ofendre. Simplement, em refereixo al fet que el joc de la loteria es basa en una probabilitat matemàtica i, com que cada sorteig comença de nou, el resultat obtingut en una rifa anterior no influeix de cap manera en el següent. Convindrà amb mi que si dins el bombo hi ha totes les boles, qualsevol d’elles té la mateixa probabilitat de sortir. Per tant, que a l’últim sorteig hagi tocat el premi en aquesta administració no vol dir que ara tornarà a tocar-hi ni vol dir tot el contrari. Realment, no és garantia de res. Per això se’n diu joc d’atzar, perquè no es pot preveure el resultat.
- Home, vist així...
- I no parlem de la possibilitat real d’aconseguir un bon premi. Entre desenes de milers de números, només un serà el primer. Una probabilitat ben ínfima si ens parem a pensar-ho.
- Però diuen que hi ha una gran quantitat de bitllets agraciats en cada sorteig, no?
- Un clar exemple de publicitat enganyosa. No hauríem de confondre «agraciat» amb «premiat» perquè no és exactament el mateix. Pensi que entre els «agraciats» també compten els reintegraments que, de fet, no són cap premi perquè només et tornen els diners que ja tenies. Com que perquè et toqui el reintegrament has d’encertar l’última xifra del número premiat, un jugador de loteria té un 10% de probabilitats de mantenir intactes els seus diners. En canvi, per a un no jugador que no compra cap número aquesta possibilitat és del 100%. Els únics que guanyen diners segurs amb les loteries són els que les organitzen, ja hi pot pujar de peus.
- Sap que gairebé m’ha convençut i que començo a pensar que realment és una bestiesa perdre el temps en aquesta cua. Així i tot, tinc encara un dubte. Em permet una pregunta?
- És clar. Digui...
- Què fa vostè aquí? Si confia tant en les matemàtiques, en la teoria de la probabilitat i en la llei de l’atzar, com és que ha vingut precisament a comprar loteria d’aquesta administració com tots nosaltres?
- No és el mateix, ja li he explicat que els meus motius no tenen res a veure amb els seus.
- Però alguna raó hi haurà, no?
- Sí, és clar. Justament vostè l’ha citat al principi de la nostra conversa. He vingut a aquesta administració i no a qualsevol altra perquè aquí han contractat un treballador nou.
- El coneix? És un familiar seu, potser, i vol ajudar-lo a mantenir el lloc de feina augmentant la clientela del negoci?
- No, no, res d’això. El que passa és que m’han dit que el nou dependent és una mica geperut i penso demanar-li que em deixi fregar-li el dècim per la gepa després de comprar-lo. Segur que així em toca el premi gros!!!
- Vostè, que acaba d’arribar.
- Molt graciós. Em poso a la cua, doncs. Tot i que no m’esperava trobar tota aquesta multitud. Com és que hi ha tanta gent esperant per comprar loteria?
- No se n’ha assabentat? Aquí va caure la grossa de l’últim sorteig i, des d’aleshores, això s’ha tornat una bogeria. Fins i tot han hagut de contractar un nou ajudant, però som tants clients que igualment no donen l’abast. Tots volem comprar un bitllet d’aquesta administració esperant que ens toqui. Ja se sap que la sort va a ratxes i si ara ronda per aquí val més aprofitar-ho abans que marxi.
- Això que diu és una gran bestiesa. Perdoni, no el vull ofendre. Simplement, em refereixo al fet que el joc de la loteria es basa en una probabilitat matemàtica i, com que cada sorteig comença de nou, el resultat obtingut en una rifa anterior no influeix de cap manera en el següent. Convindrà amb mi que si dins el bombo hi ha totes les boles, qualsevol d’elles té la mateixa probabilitat de sortir. Per tant, que a l’últim sorteig hagi tocat el premi en aquesta administració no vol dir que ara tornarà a tocar-hi ni vol dir tot el contrari. Realment, no és garantia de res. Per això se’n diu joc d’atzar, perquè no es pot preveure el resultat.
- Home, vist així...
- I no parlem de la possibilitat real d’aconseguir un bon premi. Entre desenes de milers de números, només un serà el primer. Una probabilitat ben ínfima si ens parem a pensar-ho.
- Però diuen que hi ha una gran quantitat de bitllets agraciats en cada sorteig, no?
- Un clar exemple de publicitat enganyosa. No hauríem de confondre «agraciat» amb «premiat» perquè no és exactament el mateix. Pensi que entre els «agraciats» també compten els reintegraments que, de fet, no són cap premi perquè només et tornen els diners que ja tenies. Com que perquè et toqui el reintegrament has d’encertar l’última xifra del número premiat, un jugador de loteria té un 10% de probabilitats de mantenir intactes els seus diners. En canvi, per a un no jugador que no compra cap número aquesta possibilitat és del 100%. Els únics que guanyen diners segurs amb les loteries són els que les organitzen, ja hi pot pujar de peus.
- Sap que gairebé m’ha convençut i que començo a pensar que realment és una bestiesa perdre el temps en aquesta cua. Així i tot, tinc encara un dubte. Em permet una pregunta?
- És clar. Digui...
- Què fa vostè aquí? Si confia tant en les matemàtiques, en la teoria de la probabilitat i en la llei de l’atzar, com és que ha vingut precisament a comprar loteria d’aquesta administració com tots nosaltres?
- No és el mateix, ja li he explicat que els meus motius no tenen res a veure amb els seus.
- Però alguna raó hi haurà, no?
- Sí, és clar. Justament vostè l’ha citat al principi de la nostra conversa. He vingut a aquesta administració i no a qualsevol altra perquè aquí han contractat un treballador nou.
- El coneix? És un familiar seu, potser, i vol ajudar-lo a mantenir el lloc de feina augmentant la clientela del negoci?
- No, no, res d’això. El que passa és que m’han dit que el nou dependent és una mica geperut i penso demanar-li que em deixi fregar-li el dècim per la gepa després de comprar-lo. Segur que així em toca el premi gros!!!
14 comentaris:
Ja veig que de tots els de la cua, no s'en salva ni un. No sé quin és pitjor que l'altre... he, he, he... no sabia pas com l'acabaries. Sempre la teva sorpresa final!
Un aplaudiment, Mc.
CARME: Jo fa molts anys que no crec en els jocs d'atzar perquè considero que només són una manera segura de llençar els diners. Les matemàtiques demostren clarament que les possibilitats de perdre són molt més altes que les de guanyar alguna cosa. Però, tot i això, hi ha molta gent que a cada sorteig pensa que es farà ric. Aquesta il·lusió només pot estar basada en raons poc 'racionals' i això és el que he volgut mostrar en el meu relat. Efectivament, ho has resumit molt bé, dels que estan en aquesta cua "no se'n salva ni un". :-))
Gràcies!
Jo crec que a aquest pobre comprador de loteria que s'ha trobat amb un tal McAbeu, geni dels jocs matemàtics i arts de màgia, com a mínim que li toqui "alguna coseta més" que el reintegrament !...pobret !! mira que desanimar així al personal ! hehehe , però al final del relat, he vist, per goig de tots els compradors, que també "ell", en té una miqueta d'il·lusió i també cau a la "trampa" del joc estrella de Nadal .... ni que sigui, pel morbo de tocar-li la gepa al venedor ! hehehe..... Bona ocurrència has tingut, mestre !!. Salut ;)
ARTUR: No diuen que la il·lusió és l'últim que es perd? :-DD
M'alegro que t'hagi agradat! Salut!!
Apaaaaaa, sí, sí, una teoría molt matemática aquesta de la gepa del dependent, molt lògic a i científicament demostrada!! 😜😜😜
M'has fet pensar en moltes persones que he trobat al llarg de la meva vida que, després de riure's que jo fos creient i de dir-me que tinc un "amic invisible"... em diuen tan tranquils que coneixen una vident fantàstica que ho sap tot i que els aconsella en la vida...
En tot cas, té raó el prota del relat, és molt difícil que et toqui... Però no és impossible!!! 😜😜😜
*lògica
ASSUMPTA: En els meus relats m'agrada, ja ho sabeu, fer caure als meus protagonistes en aquest tipus de 'contradiccions vitals' que jo exagero, però que crec que ens representen a molts de nosaltres. El meu matemàtic que, com que sap del cert que la probabilitat d'encertar la grossa és molt minsa, prefereix posar les seves esperances de fer-se ric en una superstició ridícula, fa riure si tu vols, però també té un punt d'entranyable perquè, per a mi, tenir aquest tipus de contradiccions no és mal senyal. A mi em fan molta més por els que estan convençuts de tenir sempre tota la raó, com aquests que expliques que gosen riure's de les creences dels altres amb una hipocresia que esparvera. En fi, ja diuen que hi ha d'haver gent per a tot en aquesta vida.
És cert, no és impossible que et toqui el premi gros de la loteria... però el que també és veritat és que no és tan possible com ens volen fer creure. ;-)
Això és com el caçador caçat.
La il·lusió és l'arma més forta que hi ha i tenir una vida una mica més bona està en el cap de molta gent. Tots sabem que és molt difícil, però tots sabem també que no és impossible.
Molt bon relat, la superstició inclosa. 😉
Aferradetes, Mac.
SA LLUNA: Aquesta esperança dels que hi juguen, aquesta il·lusió de "és difícil, però no impossible" és el que fa que les loteries siguin un negoci molt lucratiu... pels que les organitzen.
Entén-me, jo no tinc res a dir si algú vol gastar-se els seus diners en un joc d'atzar sempre que sigui això, un joc, però si el que hi aposta ja no està jugant sinó que hi diposita tota la seva il·lusió de poder millorar, aleshores la cosa es complica perquè la gran majoria de les vegades l'únic que en traurà és més frustració. Però si no és així i sabem entendre que tot és, com he dit, un joc d'atzar on no ens fa res perdre uns quants diners no hi ha d'haver cap problema i fins i tot pot tenir la seva gràcia que algú suposadament assenyat s'arribi a creure que un gep dona sort quan li fregues un bitllet de loteria. :-))
Gràcies, una abraçada també per a tu!
Els teus personatges sempre ens reserven una bona sorpresa final! Mira que semblava assenyat, em pensava que la cosa aniria per allò de comprar un número no fos cas que els toqui a tots i a ell no, però res més lluny, tenia un motiu de pes... per dir-ho d'alguna manera... Bon relat!
XEXU: En ocasions, fins i tot els més assenyats poden arribar a perdre el seny. :-D
De vegades el tema no ho permet o simplement no em surt, però llevat d'aquestes excepcions m'agrada intentar aconseguir en els meus relats aquest efecte xocant que busca sorprendre els lectors. S'ha convertit una mica en marca de la casa. Gràcies, m'alegro que t'hagi agradat.
La loteria, l'impost per aquells que no saben matemàtiques.
PONS: Estic completament d'acord amb aquesta definició.
:-)))
Publica un comentari a l'entrada