La LÒGICA es defineix, segons la segona accepció que en dona el diccionari català-valencià-balear (DCVB), com: «Manera rigorosa de raonar; encadenament racional de les coses».
En conseqüència, un PROBLEMA DE LÒGICA és aquell enigma mental que es pot solucionar mitjançant l’ús d’un tipus de raonament deductiu que ens permeti estudiar ordenadament les dades per, d’aquesta manera, poder aplicar (o descartar) en cada moment les pistes que ens ofereix l’enunciat fins a aconseguir treure’n l’entrellat.
Sovint, quan aquests enigmes són publicats en forma de passatemps, incorporen un gràfic en forma de taula que relaciona les incògnites de l’enunciat i les pistes que aquest ens ofereix. A mesura que avancem en la resolució de l’enigma, s’han d’anar marcant les diferents caselles d’aquesta taula (generalment, amb una X quan descartem una relació o amb un punt quan trobem una concordança) fins a aconseguir completar-la i així descobrir, finalment, la resposta buscada. Segons s’indica al recull ENIGMAS Y JUEGOS DE INGENIO (Grijalbo – 2011) aquests enigmes de taula lògica van aparèixer per primera vegada l’any 1962 als Estats Units i, entre altres denominacions, s’acostumen a conèixer pel terme japonès SUIRI, expressió que significa «raonament» o «raonar» i que també designa les novel·les de trama policíaca.
Al llibre de Rosalind Moore, LOS MEJORES PROBLEMAS LÓGICOS (Martínez Roca – 1990) trobem la següent defensa entusiasta d’aquest tipus de passatemps:
«Els problemes lògics són els més populars i sol·licitats entre els diferents tipus de jocs d'enginy. I això no és estrany, perquè són interessants, excitants i estimulants: resoldre problemes lògics agilitza la ment, posa a prova la capacitat de raonar, i es converteix en un passatemps de primera».
A la mateixa obra, també se’ns explica el mètode a seguir per resoldre aquests enigmes amb alguns exemples solucionats pas a pas. A continuació us en faig un resum:
En conseqüència, un PROBLEMA DE LÒGICA és aquell enigma mental que es pot solucionar mitjançant l’ús d’un tipus de raonament deductiu que ens permeti estudiar ordenadament les dades per, d’aquesta manera, poder aplicar (o descartar) en cada moment les pistes que ens ofereix l’enunciat fins a aconseguir treure’n l’entrellat.
Sovint, quan aquests enigmes són publicats en forma de passatemps, incorporen un gràfic en forma de taula que relaciona les incògnites de l’enunciat i les pistes que aquest ens ofereix. A mesura que avancem en la resolució de l’enigma, s’han d’anar marcant les diferents caselles d’aquesta taula (generalment, amb una X quan descartem una relació o amb un punt quan trobem una concordança) fins a aconseguir completar-la i així descobrir, finalment, la resposta buscada. Segons s’indica al recull ENIGMAS Y JUEGOS DE INGENIO (Grijalbo – 2011) aquests enigmes de taula lògica van aparèixer per primera vegada l’any 1962 als Estats Units i, entre altres denominacions, s’acostumen a conèixer pel terme japonès SUIRI, expressió que significa «raonament» o «raonar» i que també designa les novel·les de trama policíaca.
Al llibre de Rosalind Moore, LOS MEJORES PROBLEMAS LÓGICOS (Martínez Roca – 1990) trobem la següent defensa entusiasta d’aquest tipus de passatemps:
«Els problemes lògics són els més populars i sol·licitats entre els diferents tipus de jocs d'enginy. I això no és estrany, perquè són interessants, excitants i estimulants: resoldre problemes lògics agilitza la ment, posa a prova la capacitat de raonar, i es converteix en un passatemps de primera».
A la mateixa obra, també se’ns explica el mètode a seguir per resoldre aquests enigmes amb alguns exemples solucionats pas a pas. A continuació us en faig un resum:
COM RESOLDRE PROBLEMES LÒGICS
Aquests problemes d'enginy són exactament el que el seu nom indica, és a dir, problemes (passatemps, en realitat) basats en la lògica. Per resoldre'ls, no cal cap coneixement especialitzat, ni un vocabulari extens. Tot el que fa falta és sentit comú i una certa capacitat de raonament. Són casos clàssics de deducció on, normalment, se’ns demana que ordenem dues o més sèries de dades relacionades entre si, per exemple, quin nom de la primera es correspon amb tal nom de la segona, etc. A l’enunciat sempre trobarem totes les dades necessàries per arribar a la solució.
Plantegem a continuació un exemple de problema de lògica. Com la majoria d'aquests passatemps, l'enunciat consta d'una introducció i d'una sèrie de pistes. L'última part del plantejament ens indica les dades que hem de determinar per resoldre'l.
Exemple:
Una dona assisteix a una festa. Li presenten a quatre homes en una successió més aviat ràpida i, com és freqüent en aquestes reunions, aviat es fa esment a l’ocupació de cadascú. Malauradament, a la noia li falla una mica la memòria. Al cap de mitja hora, només és capaç de recordar que ha conegut el senyor Castany, el senyor Blanc, el senyor Bru i el senyor Ros. Sap que un d'ells és fotògraf i que també hi ha un botiguer, un banquer i un cantant, però li resulta impossible fer concordar noms i professions. La seva amfitriona, una amiga aficionada a les bromes, es nega a refrescar-li la memòria, però li proporciona quatre pistes. Per fortuna, la lògica de la noia és millor que la seva memòria i, ràpidament, aparella cada home amb la seva ocupació. Podeu fer-ho també vosaltres? Aquestes són les pistes:
1. El senyor Blanc sondeja el banquer sobre la possibilitat d'obtenir un préstec.
2. El senyor Castany va conèixer al fotògraf quan el va contractar per fer les fotografies del seu casament.
3. El cantant i el senyor Blanc són amics, però mai han tingut tractes de negocis.
4. Ni el senyor Bru ni el cantant coneixien el senyor Ros abans de la festa.
Resolució:
El primer pas consisteix a assenyalar totes les dades òbvies a partir de la informació donada a les pistes. De la número 1 es dedueix clarament que el senyor Blanc no és banquer. La pista número 2 diu també clarament que el senyor Castany no és el fotògraf. Segons la pista número 3, el senyor Blanc no és el cantant. I a la pista número 4 es pot veure que ni el senyor Bru ni el senyor Ros són el cantant.
Amb això, hem comprovat que l'únic que pot ser cantant és el senyor Castany que, per tant, no serà ni fotògraf (cosa que ja sabíem), ni botiguer, ni banquer.
Arribats a aquest punt, fa la impressió que ens trobem en una situació «desesperada». Ja hem utilitzat totes les claus i hem aparellat només un nom amb la seva professió, sense possibilitat de formar cap altra parella. Com hem de seguir, llavors?
Doncs el proper pas serà rellegir les pistes, considerant al mateix temps la nova informació que hem obtingut. Sabem que el senyor Castany és el cantant i que ha tingut tractes de negocis amb el fotògraf (pista 2). Però el cantant mai ha tingut tracte de negocis ni amb el senyor Blanc (pista 3), ni amb el senyor Ros (pista 4). El que significa que ni el senyor Blanc ni el senyor Ros poden ser el fotògraf. Hem trobat, per tant, noves respostes. El fotògraf ha de ser el senyor Bru i, per descart, el senyor Blanc ha de ser el botiguer.
Finalment només ens queda per determinar quina professió exerceix el senyor Ros i qui és el banquer. Òbviament, perquè és l’única possibilitat que ens queda, deduïm que el senyor Ros és el banquer. I amb això queda resolt tot el problema.
Totes les qüestions de lògica són tan fàcils de resoldre?
Per descomptat que no. Una gran part dels problemes són molt més complicats que aquest exemple que acabem de donar. Requereixen bastant més temps i cal pensar molt abans d'arribar a la solució. No obstant això, la tècnica que s'aplica per aconseguir-ho és essencialment la mateixa. Tota la informació necessària la dona el mateix problema, sigui en el plantejament o en les pistes. A mesura que es vagin eliminant possibilitats, disminuiran les eleccions a fer, fins que, finalment, podrem determinar algunes dades. Al seu torn, aquesta certesa ens permetrà normalment reduir les possibilitats en altres sèries de dades. Sempre que determinem alguna cosa, haurem de tornar a les pistes i rellegir-les, retenint a la memòria les dades que hem descobert. Tot d'una, una frase de les pistes ens dirà una cosa que no havíem copsat abans, amb el que reduirem encara més les possibilitats, fins que acabarem per localitzar tots els elements i el problema quedarà solucionat.
I després de la teoria, toca passar a la pràctica. A continuació, us deixo el PROBLEMA DE LÒGICA que va sortir publicat a la pàgina 22 del primer número de la revista PASSATEMPS d'Enigma Card. Ja sabeu que els comentaris estan a la vostra disposició per si us ve de gust provar de resoldre’l.
Aquests problemes d'enginy són exactament el que el seu nom indica, és a dir, problemes (passatemps, en realitat) basats en la lògica. Per resoldre'ls, no cal cap coneixement especialitzat, ni un vocabulari extens. Tot el que fa falta és sentit comú i una certa capacitat de raonament. Són casos clàssics de deducció on, normalment, se’ns demana que ordenem dues o més sèries de dades relacionades entre si, per exemple, quin nom de la primera es correspon amb tal nom de la segona, etc. A l’enunciat sempre trobarem totes les dades necessàries per arribar a la solució.
Plantegem a continuació un exemple de problema de lògica. Com la majoria d'aquests passatemps, l'enunciat consta d'una introducció i d'una sèrie de pistes. L'última part del plantejament ens indica les dades que hem de determinar per resoldre'l.
Exemple:
Una dona assisteix a una festa. Li presenten a quatre homes en una successió més aviat ràpida i, com és freqüent en aquestes reunions, aviat es fa esment a l’ocupació de cadascú. Malauradament, a la noia li falla una mica la memòria. Al cap de mitja hora, només és capaç de recordar que ha conegut el senyor Castany, el senyor Blanc, el senyor Bru i el senyor Ros. Sap que un d'ells és fotògraf i que també hi ha un botiguer, un banquer i un cantant, però li resulta impossible fer concordar noms i professions. La seva amfitriona, una amiga aficionada a les bromes, es nega a refrescar-li la memòria, però li proporciona quatre pistes. Per fortuna, la lògica de la noia és millor que la seva memòria i, ràpidament, aparella cada home amb la seva ocupació. Podeu fer-ho també vosaltres? Aquestes són les pistes:
1. El senyor Blanc sondeja el banquer sobre la possibilitat d'obtenir un préstec.
2. El senyor Castany va conèixer al fotògraf quan el va contractar per fer les fotografies del seu casament.
3. El cantant i el senyor Blanc són amics, però mai han tingut tractes de negocis.
4. Ni el senyor Bru ni el cantant coneixien el senyor Ros abans de la festa.
Resolució:
El primer pas consisteix a assenyalar totes les dades òbvies a partir de la informació donada a les pistes. De la número 1 es dedueix clarament que el senyor Blanc no és banquer. La pista número 2 diu també clarament que el senyor Castany no és el fotògraf. Segons la pista número 3, el senyor Blanc no és el cantant. I a la pista número 4 es pot veure que ni el senyor Bru ni el senyor Ros són el cantant.
Amb això, hem comprovat que l'únic que pot ser cantant és el senyor Castany que, per tant, no serà ni fotògraf (cosa que ja sabíem), ni botiguer, ni banquer.
Arribats a aquest punt, fa la impressió que ens trobem en una situació «desesperada». Ja hem utilitzat totes les claus i hem aparellat només un nom amb la seva professió, sense possibilitat de formar cap altra parella. Com hem de seguir, llavors?
Doncs el proper pas serà rellegir les pistes, considerant al mateix temps la nova informació que hem obtingut. Sabem que el senyor Castany és el cantant i que ha tingut tractes de negocis amb el fotògraf (pista 2). Però el cantant mai ha tingut tracte de negocis ni amb el senyor Blanc (pista 3), ni amb el senyor Ros (pista 4). El que significa que ni el senyor Blanc ni el senyor Ros poden ser el fotògraf. Hem trobat, per tant, noves respostes. El fotògraf ha de ser el senyor Bru i, per descart, el senyor Blanc ha de ser el botiguer.
Finalment només ens queda per determinar quina professió exerceix el senyor Ros i qui és el banquer. Òbviament, perquè és l’única possibilitat que ens queda, deduïm que el senyor Ros és el banquer. I amb això queda resolt tot el problema.
Totes les qüestions de lògica són tan fàcils de resoldre?
Per descomptat que no. Una gran part dels problemes són molt més complicats que aquest exemple que acabem de donar. Requereixen bastant més temps i cal pensar molt abans d'arribar a la solució. No obstant això, la tècnica que s'aplica per aconseguir-ho és essencialment la mateixa. Tota la informació necessària la dona el mateix problema, sigui en el plantejament o en les pistes. A mesura que es vagin eliminant possibilitats, disminuiran les eleccions a fer, fins que, finalment, podrem determinar algunes dades. Al seu torn, aquesta certesa ens permetrà normalment reduir les possibilitats en altres sèries de dades. Sempre que determinem alguna cosa, haurem de tornar a les pistes i rellegir-les, retenint a la memòria les dades que hem descobert. Tot d'una, una frase de les pistes ens dirà una cosa que no havíem copsat abans, amb el que reduirem encara més les possibilitats, fins que acabarem per localitzar tots els elements i el problema quedarà solucionat.
I després de la teoria, toca passar a la pràctica. A continuació, us deixo el PROBLEMA DE LÒGICA que va sortir publicat a la pàgina 22 del primer número de la revista PASSATEMPS d'Enigma Card. Ja sabeu que els comentaris estan a la vostra disposició per si us ve de gust provar de resoldre’l.
 |  |  |
25 comentaris:
No tinc ni memòria ni lògica. I tot i tenir una mica de sentit d'orientació (no sempre) m'he perdut en el teu escrit.
Doctor, és greu?
XAVIER: Gens greu, no pateixis. Els passatemps són només per a això, per passar el temps. I si aquests en concret no t'acaben de fer el pes, no passa res. Només faltaria. :-)
Tinc una mica d’embolic entre el pare i el sogre i el gendre, però provo si és així...
La mare té 49 anys, és doctora I es diu Carlota
El pare té 47 anys és botiguer i es diu Pere
El sogre té 50 anys és advocat i es diu Xavier
El gendre té 27 anys és botiguer i es diu David
La germana gran es diu Marta té 20 anys i es hostessa
Les bessones tenen 11 anys, són estudiants i es diuen Núria i Isabel
Adoro els problemes de lògica!!
Però tinc cada vegada més embolics informàtics per poder entrar als blogs. Ara no em deixa posar comentaris des del mòbil ni la meva poc estimada Tauleta... he d'entrar per força des de l'ordinador, que està vellet, va lent, la cadira no és còmoda, em fan mal els genolls quan m'aixeco... uffff... però ja m'avorreixo a mi mateixa de tants ais i uis...
Però, a més, quan entro, em trobo que la CARME... SEMPRE ha passat primer i ja ha resolt el passatemps. Però bé, al menys saludar...
MAC, com el dia 19 és el meu aniversari... (Ara acabo de recordar que fa 15 dies va ser el teu... FELICITATS, MAC!! HEHEHe... des de l'ordinador no et puc posar emoticonos, dibuixets, carones, cors, copes de cava, pastissos...) doncs em podries regalar un PROBLEMA DE LÒGICA només per a mi, amb la prohibició total i absoluta de que ningú digui RES abans que jo :-DDDD
CARME: Tot i l'embolic que dius, te n'has sortit perfectament. La teva resposta coincideix totalment amb la solució que va sortir publicada a la revista "Passatemps". Molt bona feina. Felicitats!! :-)
ASSUMPTA: Aquests maldecaps informàtics teus sí que són un problema que s'escapa de tota lògica. :-P
Sé del cert que altres comentaristes del blog escriuen els seus comentaris des del mòbil, així que no puc entendre que pot provocar que tu no puguis fer-ho. En fi, espero que s'arregli com més aviat millor perquè, encara que sigui només per saludar, m'agrada anar veient-te per aquí. :-)
Ja veig que ho dius de broma perquè saps que no puc publicar un enigma prohibint que ningú el comenti (aquí estem a favor de la llibertat :-D) però és que la solució és més fàcil que això. Només cal que provis de resoldre el passatemps abans de mirar si algú ho ha fet abans als comentaris. Si el més divertit d'un enigma és sempre provar de solucionar-lo; després, quan ja se sap la resposta, perden tota la gràcia. :-))
I moltes gràcies per la felicitació. :-)
Tinc molt poca connexió i, quan puc entrar, la pàgina se'm queda bloquejada. Ho intento de nou, espero tenir sort aquest cop. Un passatemps molt interessant, però quan les circumstàncies no són favorables, és més que impossible resoldre'l.
Aferradetes, Mac.
SA LLUNA: No passa res. El passatemps no es mourà d'aquí (almenys mentre el Sr. Blogger no mani una altra cosa). Així que si un dia amb circumstàncies més favorables t'hi vols posar, aquí el trobaràs. :-)
Trobo avorrits aquests problemes de lògica d'anar seguint el fil, es com fer un sudoku però amb paraules, i no m'agraden els sudokus.
PONS: Recorda-m'ho quan publiqui el post de glossari dedicat als sudokus. ;-)
Hola
Doncs sí... Des de l'ordinador no tinc CAP problema.
Des del mòbil ara resulta que no em reconeix. Em demana la contrasenya i quan li poso diu que no està segur que sigui jo, que m'enviarà un missatge (que NO rebo) i no sé quantes més punyetes. Estic FARTA!!
Ara provaré amb la Tablet que em van obligar a comprar.
Hola, Mac...des de la tablet puc posar dibuixets 😉😉👍👍🌹🌺
Torno a ser a l'ordinador, que té un teclat com Déu mana i no aquesta cosa repulsiva tàctil... Aquí no puc posar emoticons no sé per què.
Bé... veig que Tablet i PC em reconeixen exactament igual, amb la foto, les inicials (que ho vaig posar per pujar els posts al blog d'en Josep Lluís i que quedés més impersonal... ai, quina mè... tanta seguretat per res... si, total, ens poden investigar com vulguin...
Calla!!
Vaig a provar des del mòbil com a anònima... o posant el nom. Sense que sigui Compte de Google.
Hola
Doncs bé... ara veig que així ho puc fer... però jo vull ser jo... En fi...
Hola
Ha estat la Tablet... El mòbil no... Segueixo provant (Ordinador)
Perdona, MAC per ser tan pesada!!
SIIIIIIIIIIIIIII!!!!
He hagut d'ajustar el mòbil a l'ordinador AMB la Tablet... és de bojos.
Doncs ja està.
Ja sóc persona hehehe
ASSUMPTA: Amb l'excusa de la seguretat de les dades personals, per poder accedir als nostres comptes ens obliguen a donar encara més dades personals... que és l'únic que de veritat els interessa.
En fi, la qüestió és que sembla que ho has pogut arreglar. Me n'alegro. :-))
Benvolgut MAC, no ho podies haver explicat millor!
N'estic farta.
Si fins al dia "X" puc entrar sense problemes, per què a partir del dia "Y" han de dubtar de si sóc jo o no sóc jo? Què els he informat d'algun robatori? Oi que no? Doncs que facin com sempre i ja està. Si, de cop, canvio de mòbil, llavors entendria que preguntessin, però si jo no canvio res, em molesta molt que em demanin més números, més claus, més mails.
A més, per què si jo tinc un PC, un mòbil i una Tablet (per obligació "gràcies a La Caixa"), per què ho he de tenir TOT com si fos una sola cosa? Ells m'obliguen a tenir com una mini-xarxa. Tinc un únic compte de Google i, entri per on entri, he de fer servir el mateix...
Després et pregunten per mail "Hi ha hagut una activitat bla, bla... eres tu?", doncs si jo responc SÍ, ja m'haurien de deixar en pau... Doncs no, enviant una clau a la tablet per regularitzar el mòbil... De bojos.
Gràcies per tot, MAC ;-))
ASSUMPTA: El problema és que quan comencem a donar-los dades mai en tenen prou. Ho expliques molt bé quan dius que, com que saben que aquests tres dispositius són teus, t'obliguen a "unificar-los" i depens d'un per activar l'altre. Per això, jo m'he negat sempre a donar cap informació suplementària sobre mi. Per exemple, el Sr. Blogger em coneix com McAbeu i sap el meu mail del blog i un altre de recuperació però, en cap cas, coneix el meu telèfon personal perquè aquest només el faig servir per al meu correu personal. Potser sí que així estic "menys connectat" però m'estalvio problemes com els que comentes.
Tens TOTA la raó... malament el moment en que, pensant que feia bé, els vaig donar un telèfon...
Ah!! I és que tot i que en tenen un, encara a vegades en volen UN ALTRE "per si un cas". Impresentables.
Publica un comentari a l'entrada