Com cada estiu, la CARME torna a encarregar-se de fer la substitució dels Relats Conjunts en vacances i aquest juliol ens proposa que escrivim un relat inspirat per aquesta fotografia:
PSICOANÀLISI
- Ja has tornat de la visita al psicoanalista? Sí que has fet via, em pensava que duraven més aquestes sessions.
- He plegat abans d'hora. M'he adonat que no em podia ajudar gens aquell metge.
- Però si és una eminència i ens el van recomanar molt. Què ha anat malament?
- Al principi, res. Quan he entrat al seu despatx, ha sigut molt amable i m'ha fet ajeure damunt un divan força còmode. Tot seguit, m'ha demanat que li expliqués què em preocupava i, és clar, jo li he relatat el somni que em turmenta.
- Aquell on camines sobre l'aigua?
- Exacte. Li he dit: Miri doctor, fa dies que tinc un somni recurrent. Em veig sortint de casa i trobant-me que no hi ha carrers sinó només una gran extensió d'aigua per on haig de caminar. No puc tornar enrere, així que avanço però cada vegada més angoixat perquè, a cada pas que dono, em penso que m'enfonsaré i m'ofegaré.
- I ell, què t'ha dit?
- Que no sóc el primer a qui li passa això. Que tot prové d'aquesta època d'inseguretat que ens ha tocat viure. Les circumstàncies que ens envolten s'han tornat incertes i és aquesta incertesa la que ens fa sentir que no trepitgem terra ferma i que, en qualsevol moment, tot se'n pot anar en orris.
- Jo ho trobo ben assenyat tot això...
- I ho és. El problema ha vingut quan m'ha dit que per solucionar-ho és necessari reduir al màxim aquesta incertesa que em rodeja. No serà fàcil, ha recalcat, perquè sovint no podem incidir sobre els factors externs però sí que podem actuar en l'àmbit personal i per això el primer pas és procurar fer del nostre dia a dia un lloc més segur. A partir d'avui, ha de ser més caut i dedicar uns segons a reflexionar que li cal fer en cada moment. És sabut que ser previngut ajuda a estar més tranquil, per tant ha de procurar anar sobre segur a cada pas que faci. Recordi, ha insistit, vagi sempre amb peus de plom.
- Doncs a mi em sembla un bon consell. No entenc la teva reacció en contra.
- Un bon consell? Que no hi toques, tu tampoc?? Li dic que em sento com si caminés sobre l'aigua i ell em recomana que vagi amb peus de plom!! Aquest paio no vol curar-me, el que vol és veure'm enfonsat!!!
- He plegat abans d'hora. M'he adonat que no em podia ajudar gens aquell metge.
- Però si és una eminència i ens el van recomanar molt. Què ha anat malament?
- Al principi, res. Quan he entrat al seu despatx, ha sigut molt amable i m'ha fet ajeure damunt un divan força còmode. Tot seguit, m'ha demanat que li expliqués què em preocupava i, és clar, jo li he relatat el somni que em turmenta.
- Aquell on camines sobre l'aigua?
- Exacte. Li he dit: Miri doctor, fa dies que tinc un somni recurrent. Em veig sortint de casa i trobant-me que no hi ha carrers sinó només una gran extensió d'aigua per on haig de caminar. No puc tornar enrere, així que avanço però cada vegada més angoixat perquè, a cada pas que dono, em penso que m'enfonsaré i m'ofegaré.
- I ell, què t'ha dit?
- Que no sóc el primer a qui li passa això. Que tot prové d'aquesta època d'inseguretat que ens ha tocat viure. Les circumstàncies que ens envolten s'han tornat incertes i és aquesta incertesa la que ens fa sentir que no trepitgem terra ferma i que, en qualsevol moment, tot se'n pot anar en orris.
- Jo ho trobo ben assenyat tot això...
- I ho és. El problema ha vingut quan m'ha dit que per solucionar-ho és necessari reduir al màxim aquesta incertesa que em rodeja. No serà fàcil, ha recalcat, perquè sovint no podem incidir sobre els factors externs però sí que podem actuar en l'àmbit personal i per això el primer pas és procurar fer del nostre dia a dia un lloc més segur. A partir d'avui, ha de ser més caut i dedicar uns segons a reflexionar que li cal fer en cada moment. És sabut que ser previngut ajuda a estar més tranquil, per tant ha de procurar anar sobre segur a cada pas que faci. Recordi, ha insistit, vagi sempre amb peus de plom.
- Doncs a mi em sembla un bon consell. No entenc la teva reacció en contra.
- Un bon consell? Que no hi toques, tu tampoc?? Li dic que em sento com si caminés sobre l'aigua i ell em recomana que vagi amb peus de plom!! Aquest paio no vol curar-me, el que vol és veure'm enfonsat!!!
10 comentaris:
Si el metge li aconsella caminar amb peus de plom sobre l'aigua, qualsevol nen li aconsellaria que es comprés uns suros per posar-se al voltant de la cintura. O dues carbasses o un pneumàtic, allò que ara en diuen flotadors.
Els psicoanalistes es queden sense pacients si els arreglen, els informàtics fem el mateix deixant bugs.
😂😂😂 No, no és una poca-sobtada. Fa riure i això cada dia és més important.
Té tota la raó, de deixar aquest psicoanalista. Qui millor coneix les metàfores inconscients que ells? Qui millor utilitza el llenguatge simbòlic i interpreta somnis, idees i sentiments? Està clar que no és cap lapsus, ni cap Consell ben intencionat. Aquest home porta molt mala intenció!!! Els psicoanalistes eternitzen els tractaments dels seus pacients, com suggereix en Pons, però al menys que no ho facin d'una manera tan evident... he, he, he... has notat que m’encanta ficar-me amb els psicoanalistes? 😜
Ai, ai, ai... m’oblidarà les gràcies per participar, per fer-nos riure i per les teves idees de "bomber" divertit.
No m'hagues imaginat mai que la meva imatge donés tan de sí!!... Quia imaginació la teva al crear aquest simpàtic relat...
Aquest metge es genial ! hehehe si li fa cas, amb els peus de plom, segur segur que se li acaba el problema !!hehehe....però li anirà millor si aconsegueix una barqueta i a mes farà "braços" remant !! ;)
Salut !!
Sempre convé saber quan es poden fer servir les metàfores i quan no, especialment si ets un facultatiu que ha de donar consells de salut!
Hehehehe jo, que sóc una cagada en temes d'aigua tampoc t tornaria a anar a aquest Doctor... amb la por que em faria anar entrant a l'aigua, fer-ho amb peus de plom!! Nooooo, nooo!
Està comprovat que, si et dediques a analitzar els somnis dels altres (i si no també), és molt important saber mesurar les paraules que calen en cada moment. ;-)
Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris
Sabeu allò que diuen que n'hi ha més a fora que a dins? Doncs això. Ja no pots ni refiar-te dels psicoanalistes. Potser a algún se li enganxa algun "mal" dels seus pacients! He, he, he!
Publica un comentari a l'entrada