CARA O CREU?
- Un grapat de monedes
Aquest joc no requereix cap preparació prèvia.
El mag llença un grapat de monedes sobre la taula i les escampa de manera que quedin una mica separades entre elles i en cap cas l’una sobre l’altra.
A continuació es gira d’esquena i demana a un espectador que procedeixi a donar la volta a algunes de les monedes triades a l’atzar. Per fer-ho, l’espectador escollirà una de les monedes, dirà en veu alta la paraula “volta” i girarà aquella moneda concreta. Aquest procediment el pot repetir les vegades que vulgui amb les monedes que vulgui (fins i tot, pot tornar a donar la volta a una moneda que ja havia girat anteriorment) però sempre d’una en una.
Quan se’n cansi de girar monedes, n’escull una darrera i, sense donar-li la volta, li posa la mà al damunt fent que quedi tapada sobre la taula. Aleshores el mag es tomba i, només amb la simple observació de la resta de les monedes que han quedat destapades, encertarà a la primera si la moneda oculta mostra la cara o la creu.
10 comentaris:
Si et ric pots fer el truc amb bitllets
PONS: I si no disposes ni de monedes ni de bitllets, pots fer-ho amb cartes de jugar, taps d'ampolles de cervesa o, fins i tot, paperets marcats amb una X per una de les cares. Els meus jocs de mans són aptes per a qualsevol estament social. :-D
Així, a primera llegida, sense veure el truc, sembla màgia de veritat :-DD
Jo sóc molt crèdula amb tot això... sempre em fan gràcia i mai veig el truc hehe
Aquest truc no l'endevina ni el Mago Pop.
A cada truc que ens expliques penso que els mags la saben molt llarga. A mi me les clavarien totes. Sumat a que tinc poca idea de matemàtiques, fins i tot com en aquest cas, que no són precisament avançades, amb la màgia ho tinc molt pelut.
ASSUMPTA: La conclusió a què hem d'arribar és que la màgia (fins i tot la "de veritat") sempre té truc... però això no la fa menys màgica perquè del que es tracta és que ens sorprengui tot i saber de sobres que ens "enganyen" . ;-)
XAVIER: No hauries de dubtar tan a la lleugera de les capacitats del Mago Pop. :-DD
XEXU: A mi m'agrada intentar esbrinar els trucs que fan possibles els jocs de mans però, de fet, no cal saber-los per gaudir-ne igual. Els mags ens enganyen, és cert, però és un "engany" que forma part del joc i, per tant, assumit per ambdues parts.
En realitat trobo molt màgic qua amb trucs tan senzills es pugui fer aquests jocs de màgia... he, he, he... perdoneu la redundància, però jo tampoc els endevinaria mai per més que m'hi esforcés...
CARME: És el que té la màgia, qualsevol truc (per senzill que sigui) ens pot arribar a sorprendre en un primer moment. Potser després descobrirem que no anava més enllà d'aplicar una simple regla matemàtica però aquell primer "moment màgic" no ens el treu ningú. :-)
Em nego a creure això. Odio les matemàtiques :-) Gràcies!!!
MERIKE: Les matemàtiques també poden ser màgiques. ;-)
Publica un comentari a l'entrada