Fa uns dies, en XEXU ens va animar a fer un post seguint un joc que, encara fa més dies, va córrer per Twitter. El repte consisteix a proposar cinc afirmacions de caràcter personal, quatre de verdaderes i una de falsa, per veure si els lectors endevinen en quina hem mentit.
Som en plena Setmana Santa, però enguany aquesta època de vacances ens agafa tancats a casa i sense possibilitats de marxar-ne per culpa del confinament a què ens obliga la pandèmia causada pel coronavirus. Per això m'ha semblat bona idea aprofitar aquest joc blogaire per viatjar amb el pensament, tot recordant situacions més o menys curioses que em va tocar viure en algun dels meus viatges turístics per aquests mons de Déu.
N'he recordat quatre d'aquestes "anècdotes" reals i me n'he inventat una cinquena.
A veure si la trobeu!!
Som en plena Setmana Santa, però enguany aquesta època de vacances ens agafa tancats a casa i sense possibilitats de marxar-ne per culpa del confinament a què ens obliga la pandèmia causada pel coronavirus. Per això m'ha semblat bona idea aprofitar aquest joc blogaire per viatjar amb el pensament, tot recordant situacions més o menys curioses que em va tocar viure en algun dels meus viatges turístics per aquests mons de Déu.
N'he recordat quatre d'aquestes "anècdotes" reals i me n'he inventat una cinquena.
A veure si la trobeu!!
 |
| Quatre veritats, Una mentida |
CINC AFIRMACIONS VIATGERES
1.- A París. Vam estar a punt de perdre el tren de tornada a casa perquè, a última hora, vam decidir que calia visitar la Torre Eiffel.
2.- A Benidorm. Ens vam allotjar en un col·legi (que a l'estiu feia funcions d'hotel) i en el primer dinar ens van servir macarrons amb tonyina, un plat que no havíem tastat mai abans.
3.- A Florència. Vam passar pel «Corridoio Vasariano», un passadís ‘secret’ situat per sobre de les cases del «Ponte Vecchio» i construït al segle XVI, on s'exhibeixen retrats de la família Mèdici.
4.- A Tunísia. Vam visitar el Museu del Bardo un dia de força calor i quan el guia es va adonar que, qui més qui menys, tots els del grup esbufegàvem ens va dir: «La cultura cansa, no?»
5.- A la Vall de Núria. Ens va atrapar un enorme xàfec imprevist mentre recorríem el Via Crucis monumental i vam arribar al Santuari completament xops.
2.- A Benidorm. Ens vam allotjar en un col·legi (que a l'estiu feia funcions d'hotel) i en el primer dinar ens van servir macarrons amb tonyina, un plat que no havíem tastat mai abans.
3.- A Florència. Vam passar pel «Corridoio Vasariano», un passadís ‘secret’ situat per sobre de les cases del «Ponte Vecchio» i construït al segle XVI, on s'exhibeixen retrats de la família Mèdici.
4.- A Tunísia. Vam visitar el Museu del Bardo un dia de força calor i quan el guia es va adonar que, qui més qui menys, tots els del grup esbufegàvem ens va dir: «La cultura cansa, no?»
5.- A la Vall de Núria. Ens va atrapar un enorme xàfec imprevist mentre recorríem el Via Crucis monumental i vam arribar al Santuari completament xops.
10 comentaris:
Caram, totes em semblen perfectament possibles. M'estranya que recordis el primer cop que vas menjar macarrons amb tonyina, encara que potser d'això que comentes fa moltíssim temps i abans no era tan habitual menjar pasta sovint... Però bé, com que les altres em semblen molt possibles, cosa que et converteix en un gran mentider, diré la 2, va.
Sí, és difícil! Jo em decanto per la 3.
Jo diria que la primera és la falsa.
Tot i que la veig possible,trobo que no fa per tu, ni deixar-te la torre Eiffel per última hora, ni perdre el tren. Clar que la joventut... ves a saber quants anys pot fer d'això. En fi no canviaré d'opció.
1) Ho entenc perfectament, et fa pal pagar una pasta per pujar sobre quatre ferros, però després de visitar la ciutat i no parar de veure-la des de tot arreu al final canvies d'idea i acabes anant-hi.
2) Ets molt tradicional, i això de la pasta amb tonyina es un plat massa nou, tota la vida s'ha fet la pasta amb un bon sofregit amb carn, això de la tonyina es el recurs ràpid.
3) No es tan secret aquest corredor, fins hi tot a Àngels i Dimonis hi passen, i si en Robert Langdon el coneix, el coneix tothom. Ara bé, com que tothom el coneix, i de fet en fan visites guiades, es molt normal que hi hagis passat, massa normal, per tant aquesta es la falsa.
4) La frase sembla massa exacte com perquè sigui falsa.
5) A Núria plou tot sovint, tota aquella gespa es cuida sola, res menys estrany que t'enganxi un xàfec.
Sense mirar els altres diré que la falsa és la número 1.
No em puc imaginar que una persona del planeta Numèric no pogués calcular bé els horaris del tren (i no anar a visitar la Torre fins al darrer diaaaaa!!) mmmmm... la 1, la 1 és falsa :-DD
Hahahaha penso exactament igual que la CARME!! :-DD
Ei, TOTS, què té de dolent la pasta amb tonyina?? Jo la faig, i amb gambetes i musclos i queda per "sucar-hi pa"... Boníssima!!
Estic entre el que diu l'Assumpta (he pensat el mateix abans de llegir el seu comentari) i la 3
Com que ningú l'ha dita, diré la 4
XEXU, SALVADOR, CARME, PONS, ASSUMPTA i XAVIER: Gràcies per comentar.
A continuació dono la solució del joc i les explicacions pertinents:
1.- CERT. Aquell va ser un viatge destinat a visitar el parc EuroDisney i, en principi, no teníem previst fer turisme per la ciutat. Però l'última tarda, després de deixar l'hotel del parc i abans d'agafar el tren de tornada a casa, ens van quedar unes poques hores lliures a París que vam voler aprofitar per pujar a la Torre Eiffel. Una decisió fora de programa que va acabar havent de córrer (literalment) per no perdre el tren.
2.- CERT. A casa, els macarrons ens els menjàvem amb carn (i a casa de la mare, sovint gratinats) i aquesta "bolonyesa de tonyina" (que és, efectivament, un plat típic i tòpic) va ser tota una novetat per a nosaltres.
3.- FALS. Vaig estar a Florència i vaig passar pel «Ponte Vecchio» però no ho vaig fer per aquell famós passadís que Robert Langdon utilitza per fugir a la novel·la "Inferno".
4.- CERT. La frase és textual. El guia, sens dubte més acostumat al clima de la zona, va pensar que el cansament ens l'havien causat les seves explicacions en comptes de la calor.
5.- CERT. Sort que va passar a principis de setembre i no feia gaire fred perquè la mullena va ser de campionat.
Per tant, ho encerten SALVADOR i PONS. Felicitats! :-))
M'he confós de llibre de Dan Brown però es que tots son iguals, l'important era encertar. Trobo a faltar el rètol vermell.
PONS: Pobre Dan Brown, quina mala fama que té. :-D
Des que el LLIBRE es va jubilar, els rètols vermells són un bé escàs que cal racionar. Com diu el refrany: "Un rètol vermell a l'any, no fa dany", així que me'ls guardo només pel post d'aniversari del XAREL-10.
Publica un comentari a l'entrada