Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "La novena onada" (Ivan Aivazovski - 1850).
ESCOLTA UNA COSA...
No et vaig comentar res aleshores perquè sabia que a tu et feia il·lusió; però ara que acabem de naufragar, que estem al mig d'aquest mar tempestuós aferrats precàriament a quatre fustes, que cada onada d'aigua gelada que ens cau al damunt ens minva progressivament la nostra capacitat de surar, que sabem del cert que no tenim cap possibilitat de ser rescatats i que cada minut que passa tenim més coll avall que no ens en sortirem, trobo que ha arribat el moment de dir-t'ho: Quan vas decidir que en comptes d'anar altra vegada a l'apartament de la Vall d'Aran enguany passaríem les vacances en un creuer, a mi em va semblar una mala idea.
7 comentaris:
ha ha ha i tant que li va semblar una mala idea ! molt bo !
Ha, ha, ha... Morir ofegat, però morir tenint raó, que coi!
Hahaha! Hi falta un 'veus, ja t'ho deia'. Bé, no hi falta, perquè en el seu moment no va dir res, però és la frase que ve al cap en aquests casos. Molt bo Mac, quina gràcia.
És boníssim, MAC!!... És genial!!
El fons és bo... però el millor és la forma en que has redactat aquest fons, tan educadament, sense tirar res en cara... tan sols deixar constància d'una opinió...
MATRÍCULA!!
Va morir tenint. Un savi malaguanyat.
Molt bo.
Abans de morir s'ha de dir tot, no pot quedar res sense aclarir. ;)
Molt bé, Mac!
Aferradetes.
Gràcies a tots pels vostres comentaris. M'alegro que us hagi agradat. :-)
Publica un comentari a l'entrada