BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dissabte, 17 de gener de 2015

Relats Conjunts (Gener 2015)


Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "Hip, hip, hurra!" (Peder Severin Krøyer - 1888).



VELLS TEMPS, NO SEMPRE MILLORS

Quan fèiem les celebracions familiars al xalet de l'avi i arribava l'hora del brindis, a taula només quedaven els grans... i jo. En aquella època, era l'única nena de la família i mentre a tots els meus germans i cosins els deixaven anar a jugar a pilota pel jardí just després de les postres, a mi no m'ho permetien de cap de les maneres. La mare m'obligava a seure amb ells, negant-se en rodó a que anés a jugar a futbol amb els nens.

- Ja t'he dit que no, així que seu bé i no m'ho facis repetir més. I no cal que em prometis que aniràs amb compte, que si tingués por de que prenguéssiu mal tampoc hi hauria deixat anar al teu germà petit. Simplement és que les nenes no poden jugar amb els nens. No veus que és un disbarat i que no pot ser bo per elles. Va, prou!, quieta aquí!, comporta't com una senyoreta que ja tens sis anys i acaba't tot el xampany sense fer morros. Mira, si et portes bé, te'n posaré una altra copa...


14 comentaris:

XeXu ha dit...

Incongruències d'aquelles èpoques. Probablement després d'acabar-se el xampany es van fumar una cigarreta per segellar la pau.

Elfreelang ha dit...

ben escrit i ben trobat copa si i jugar i viure amb igualtat de drets no ....que no tronin els vells temps!

Elfreelang ha dit...

volia dir tornin encara que tronin també fa el fet

Assumpta ha dit...

Ai, mira!!! La veritable història de la rebesàvia de la Laia Sanz!! :-DDD

Consol ha dit...

Cada època, i cada cultura, té una manera d'educar diferent perquè la seva organització social, els seus coneixements i els seus valors són també diferents.
Avui es difícil que es repetís aquesta escena però se'n repeteixen moltes que d'aquí un temps es veuran igualment equivocades.

Carme Rosanas ha dit...

A mi també me'n deixaven beure de xampay quan era petita... Quines coses, el vaig avorrir perquè de gran no m'ha agradat mai. Clar que el futbol tampoc m'agrada...

Una història d'època molt ben trobada. I estic d'acord amb la Consol... Cada època té les seves coses i els seus propis errors...

joan gasull ha dit...

així de llibertina va sortir quan va fer els 18.....

Rafel ha dit...

Ja la van entrenar per l'aigua del Carme.

jomateixa ha dit...

Molt de l'època. Si continua subornant-la amb xampany, segur que no es podrà aixecar ni que ho vulgui ;D

Bruixeta ha dit...

Cada època té els seus encerts i els seus errors... encara que vist des de la distancia els encerts costen de trobar

ignasi ha dit...

Em pregunto si es va quedar adormida amb la copeta de més o al final va aconseguir escapolir-se de la mare per anar a xutar la pilota. Les nenes -i els nens- poden arribar a ser molt persistents...

McAbeu ha dit...

És ben cert que cada època té les seves coses. Algunes, com aquestes que cito al relat, han millorat amb el pas dels anys, altres potser no. Gràcies a tots pels vostres comentaris.

montse ha dit...

Això de ser nena marca, avui dia per sort moltes d'aquestes etiquetes ja s'han superat, però encara ens queda un llarg recorregut per aconseguir l'igualat.

M'ha agradat.

Ada ha dit...

Pobreta, el que haurà de patir a la vida... Són massa coses les que estaven prohibides!

Publica un comentari a l'entrada