GRÀCIES!!

BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dissabte, 19 d’octubre del 2013

Relats Conjunts (octubre - 2013)


Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "Nens menjant raïm i meló" (Bartolomé Esteban Murillo - 1650).


ELS PILLETS, LA FRUITA I EL QUADRE

Tota la culpa la té en Miquel. A mi ja m'estava bé anar de tant en tant a rapinyar una mica de fruita a l'hort del vell Martí. Si ens enxampaven, l'únic de dolent que en podíem treure era una correguda per fugir de l'ancià tot escoltant uns quants dels seus renecs perquè d'atrapar-nos, ni pensaments; que el pobre home ja no té edat per venir-nos al darrere.

Aquest era el pla per avui, i si l'haguéssim seguit ara no estaríem així. Però no, en Miquel havia de sortir a explorar pel seu compte i havia d'arribar a la petita caseta abandonada que hi ha al costat de l'era del mas Muret. I allí havia de trobar-se que algú hi havia parat una taula amb un bé de Déu de les fruites més exquisides que us podeu imaginar. El meu amic va venir de seguida a buscar-me i quan vam arribar a la caseta, vaig comprovar que no només tenia tota la raó sinó que fins i tot s'havia quedat curt. Les fruites que hi havia eren les mateixes que podíem trobar a l'hort d'en Martí però no eren iguals, tot allò havia sortit de la parada més selecta del mercat i a més estava posat a taula amb tot el luxe possible. Teníem davant una taula de rics, era una oportunitat que mai haguéssim pogut ni somniar i l'havíem d'aprofitar. Així que, sense pensar que no era gaire lògic trobar una taula com aquella a una petita caseta de l'era d'un mas, vam començar a endrapar aquells gustosos préssecs, aquelles peres tan sucoses, aquelles saboroses figues... Gairebé vam fer net de tot, en poca estona només quedava el cistell del raïm i un meló que jo m'havia guardat pel final perquè feia cara de ser dolç com la mel.

Va ser encetar el meló i sentir els crits. Havia arribat l'amo de tot allò i ens havia enxampat de ple. Tenia tota la raó d'enfadar-se, això s'ha de reconèixer, però aquell home es va posar com una fera. Vam intentar escapar, és clar, però havia tancat la porta i només podíem donar voltes per l'habitació mentre aquell energumen ens empaitava i ens estirava de la roba per intentar atrapar-nos mentre ens cridava com un boig. Al final, quan teníem les camises i els pantalons fets uns parracs i, fins i tot, ens havíem quedat sense sabates, ens va acorralar en un racó on jo em pensava que ens mataria. No ho va fer, però no sé si hi vam guanyar gaire. Tant de córrer darrere nostre s'havia calmat una mica i ens va explicar que era un pintor famós, parent dels amos del mas, i que li havíem destrossat la seva obra mestra. Que aquelles fruites, que havia tardat hores a aconseguir remenant per totes les parades del mercat fins trobar, per exemple, aquell meló amb el punt de maduració just perquè tingués el color groc torrat exacte que era imprescindible per acompanyar els verds, els daurats i els granats dels gotims de raïm, no eren simples fruites sinó una composició pictòrica que havia passat tot el matí preparant i que es disposava a pintar aprofitant l'extraordinària llum natural que només trobava en aquesta caseta mig abandonada. I nosaltres, sense cap consideració, ens ho havíem carregat tot.

Però no us en sortireu tan fàcilment, va afegir. Si no puc fer el bodegó que tenia al cap, pintaré una escena costumista i vosaltres em fareu de models. Agafeu les poques fruites que heu deixat i feu com si us les esteu menjant. No vull sentir ni una paraula més. Quiets i callats fins que jo acabi el quadre. Tots els fets tenen la seva conseqüència i ja és hora que aprengueu aquesta lliçó. I, com em dic Bartomeu, que l'aprendreu!!

Massa que l'estem aprenent. Ja fa més de quatre hores que estic aguantant aquest maleït meló sense poder bellugar-me ni una mica. Els braços em fan un mal espantós. I tot per culpa d'en Miquel i les seves idees. Clar que, pobre, em sembla que s'ha emportat la pitjor part. Si s'ha de passar massa més estona amb el braç enlaire aguantat el raïm, li agafaran unes rampes que li duraran tota una setmana.


16 comentaris:

Consol ha dit...

La història té un rumb encantador. Felicitats.

Garbí24 ha dit...

menys mal que ni va haver d'aguantar el meló enlaire.....esperem que el pintor sigui llarg de feina.

Assumpta ha dit...

Hahahahaha caram amb en Bartomeu!!

Clar que, pobre home, té part de raó! Buscar la composició perfecte, esperar a que la llum sigui la millor i que un parell de noiets t'ho desmuntin tot... Encara prou bon home! Gairebé diria que es mereix tenir molt d'èxit amb aquest quadre el Sr. Bartomeu... clar que jo no sóc ningú, eh? No hi entenc pas... però sí, sí, crec que li ha quedat una pintura que pot agradar...

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

Al cap i a la fi el pintor va eixir guanyant, perquè què haguera estat d'un bodegó corrent?
Molt bo el conte i em fa la sensació que amb poca cosa vostè i el pintor han fet una gran tasca.

Vicent

Elfreelang ha dit...

a canvi d'un bon tiberi de fruita trobo que el pintor no va ser pas tant cruel....molt bon relat!

Carme Rosanas ha dit...

Un conte preciós... Encara que m'ha xafat la meva idea d'un diàleg dels models a,b el pintor no em sap pas greu perquè tu n'hi has tret molt més suc.

Finalment crec que tothom hi va sortir guanyant.

Ah! No camviaré el meu relat, no..

rits ha dit...

Doncs no han sortit tan malament, el que no saben és que passaran a la història! i amb la panxa ben plena.

Molt bon relat!!

Sergi ha dit...

Molt ben trobat! I no m'ho veia a venir, no sé si és que estic despistat, però m'anava preguntant com acabaria. Ja veus, les barrabassades s'han de pagar d'alguna manera. Almenys aquests han passat a la posteritat.

montse ha dit...

Quan tot va malament, cal ser agosarat i emprendre nous camins.

Lluna ha dit...

Hehehehe M'ha recordat un cop que varem anar a "robar" maduixes, no ens van pillar pels pèls, però varem fer els 100 horts llisos en temps record, això si després les maduixes ens van semblar nectar dels Deus ;)
Molt bona història Mc!!

home fosc ha dit...

Tanmateix, el meu diàleg és un afegitó al teu relat, paraula que no l'he llegit fins ara, el teu.
Una bona proposta la teva!

Relatus ha dit...

Home, així el senyor Murillo va poder canviar una mica de registre i sortir del típic bodegó, que tant li agradava. Gràcies per fer-nos la història de l'art més aclaridora :)

McAbeu ha dit...

Moltes gràcies a tots pels comentaris. Vaig voler imaginar una història diferent a la real per explicar l'origen del quadre i em va sortir aquest conte força influenciat per la lectura, que he fet fa poc, de "Les aventures de Tom Sawyer" de Mark Twain. M'alegro que us hagi agradat. :-))

sa lluna ha dit...

Excel·lent conte, Mac!

Crec que tot i els dolors, se n' han sortit millor del que esperaven i el pintor ha sabut improvisar sobre la marxa. ;)

Aferradetes!!

Assumpta ha dit...

Aaaaaaaaaah!!! T'ho volia dir, t'ho volia dir, t'ho volia dir!!... Aquests xiquets m'han fet pensar en en Tom i en Huck!! T'ho prometoooooo!! Paraula d'honor!! :-))

McAbeu ha dit...

SA LLUNA: Gràcies. Jo també penso que, malgrat les queixes d'ara, al final s'adonaran que se n'han sortit prou bé. :-)

ASSUMPTA: Et crec, et crec. :-D. T'he de dir que no va ser premeditat però mentre l'anava escrivint, cada vegada m'ho imaginava més com una nova aventura dels protagonistes de Twain. :-))

Publica un comentari a l'entrada