Endevinalla 444

E444.- Faig anar el diner ençà i allà, / tinc quatre corones / i no sóc rei ni capellà.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Carme "

494.- Les dues germanes

494.- Som dues germanes molt diferents, l'una alta i l'altra baixa, però molt sovint ens confonen. No et confonguis tu i digues si ens reconeixes.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Lluna "

Endevinalla 443

E443.- Em posen a taula. / Ni se'm mengen / ni em beuen, / però em tallen / i em serveixen. / Què diantre sóc?.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " El Porquet "

493.- Boles blanques i negres

493.- A una bossa hi ha 2 boles blanques i 1 bola negra. Si en trèiem dues a l'atzar, la possibilitat que siguin iguals és més alta, més baixa o igual a la possibilitat de que siguin de diferent color?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Yáiza "

EL REI DEL MÓN (Un agraïment, una ressenya i un enigma)

Fa unes setmanes en Salvador Macip va fer un post al BLOGUEJAT amb l'expressiu títol: "Ajudeu-me a salvar la meva novel·la maleïda" on, en una espècie de bookcrossing virtual, ens oferia l'oportunitat d'aconseguir la seva primera novel·la en solitari publicada fa uns cinc anys. Segons les seves pròpies paraules, aquest llibre va ser un fracàs estrepitós de vendes i volia donar-li una última oportunitat, regalant-ne uns quants amb l'única condició de que li diguéssim desprès que ens havia semblat. He de dir que aquesta propaganda "negativa" em va fer venir ganes de llegir la novel·la i m'hi vaig apuntar. Fa uns dies que vaig rebre el llibre a casa, ja me l'he llegit i és hora de complir la meva part del tracte.
Així que et torno a donar les gràcies pel regal, Salvador, i a continuació et dic que m'ha semblat la teva novel·la "maleïda".

EL REI DEL MÓN

de

SALVADOR MACIP

Any: 2007
Editorial: COLUMNA
Planes: 304
Llengua: Català

Aquest no és el primer llibre d'en S. Macip que us comento, fa uns mesos us vaig parlar de la seva novel·la ULLALS que em va agradar força però que és ben diferent d'aquesta. Mentre aquella ens explica una història de por per adolescents amb força tocs de fantasia, aquesta vol explicar la vida real (o una part possible d'aquesta, almenys). Aquella és més senzilla, es pot llegir gairebé d'una tirada. Aquesta és més dura i descarnada, però una vegada hi has entrat també t'enganxa.

Dic això que "una vegada hi has entrat" perquè la novel·la explica la història d'un noi negre de barri que pertany a una banda de carrer i passa a ser una estrella mundial del hip-hop. I aquest "pas" el fa d'una manera que, en un primer moment, costa de creure que funcioni. Crec que d'això també n'és conscient l'autor que fins i tot fa dir al protagonista: "Hi ha moltes coses en aquesta història que no quadren" i, una mica abans, "Té una certa lògica, encara que una mica retorçada. Tant li fot m'ho empasso, vull fer-ho". Doncs bé, una vegada ens ho "empassem" i deixem que la història tiri endavant, aquesta t'atrapa fins arribar al final on veiem que aquesta lògica pot ser més o menys retorçada però existeix.

A la portada, el llibre es defineix a si mateix com "una pel·lícula d'acció en forma de novel·la" i realment ho és. Una pel·lícula que segurament seria classificada X perquè d'escenes de sexe, drogues i violència n'hi ha a dojo. Però jo diria que aquesta classificació seria injusta si ens quedéssim aquí. En el meu cas, almenys, aquestes escenes no m'han "molestat" ni m'han semblat posades perquè sí, sinó que les he trobat ben adients a la història que s'explica. Un exemple clar serien les sorprenents habilitats de la stripper Tatiana a l'escenari, que se'ns detallen ben explícitament però que jo no explicaré aquí, i que serveixen més tard per solucionar un altre punt de la trama.

La novel·la està dividida en tres grans apartats (HOME, DÉU i MÀRTIR). En els dos primers descobreixes com el protagonista va escalant posicions en el món de la fama mentre, al mateix temps, va descendint a un infern personal ple de drogues i sexe. Veiem també com aquesta fama d'àmbit mundial que assoleix no li ve donada per les seves més o menys grans aptituds artístiques sinó que tot és prefabricat i controlat per les industries discogràfica i publicitària que tenen el poder de crear un "producte", aconseguir que la gent el desitgi i fer que ens hi gastem els diners, en un gran joc de manipulació. A la tercera i última part, la pel·lícula que és el llibre passa a ser una "road movie" explicant la fugida dels protagonistes cap un desenllaç força ben trobat que va una mica més enllà del que el lector es pot esperar.

Resumint, m'ho he passat bé llegint el llibre i m'ha agradat força. M'ha tornat a enganxar l'estil directe d'en Salvador Macip i m'han quedat ganes de llegir-ne més. Per tant, no acabo d'entendre que la novel·la no funcionés en el seu moment. Potser és que li va faltar suport publicitari que, com el mateix llibre ens ensenya, és tan necessari avui en dia per tenir èxit?. Jo no ho sé, el que si sé és que la novel·la es mereix ser llegida i m'alegro d'haver-ne tingut l'oportunitat.

I, com ja esperàveu si heu llegit el títol del post, no puc acabar sense proposar-vos un enigma basat en el llibre. En aquest cas us demano que endevineu la pel·lícula de cine preferida del protagonista de la novel·la amb les pistes que ell mateix ens dóna en aquest text que us copio a continuació:

"...Flipo quan la gent diu que no entenen com els negres podem idolatrar un gàngster de pa sucat amb oli. El personatge d' -- ------  a -------- , vull dir. Quina pel·lícula! Que és un hispà de merda? Se'ns en fot! És com nosaltres: del no-res al cim del món. És cert que el cusen a trets al final, però estic segur que és perquè els van obligar a demostrar als ciutadans benpensants que el crim no paga, perquè no tinguin por. Sempre és així..."

Els guionets amaguen el nom de l'actor protagonista i el títol de la pel·lícula, i el text ens explica algunes coses sobre l'argument. M'agradarà comprovar si en teniu prou amb aquestes pistes per trobar-la, així que demanaria als que sabeu la solució per haver llegit la novel·la (o per haver-la escrit, em sap greu Salvador ;-D) que aquesta vegada deixeu jugar als altres. Jo diria que no és gaire difícil, però ja ho veurem. :-))

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Lluna "

Qui sóc? - 015

QUI SÓC?

Quan fa temps que no veiem una persona, i volem ser amables, sempre li diem: Ostres, si no has canviat gens!. Generalment es tracta d'una mentida pietosa, el pas del temps sol ser implacable i, en més o menys mesura, els anys fan irremeiablement la seva feina sobre el nostre aspecte.

Espero que, en el cas del personatge d'avui, aquesta feina del pas del temps no hagi estat feta molt a consciència i que això us impedeixi descobrir qui és. De totes maneres, si això passés sempre em podeu demanar alguna pista, no? ;-D

Editat el 26.01.13
PISTA: És llicenciada en periodisme.
Editat el 28.01.13
PISTA: Va començar treballant a la ràdio però és més coneguda per la televisió.
Editat el 29.01.13
PISTA: Els seus inicis professionals van ser a Barcelona i més tard va passar a treballar a Madrid.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Assumpta "
TAMBÉ PODEU VEURE LA RESPOSTA CORRECTA SI PREMEU AQUÍ

Endevinalla 442

E442.- Qui són aquells personatges que cada cop que juguen es maten?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Lluna "

492.- El rellotge digital

492.- Ens hem comprat un rellotge digital tan maco que no parem de mirar-lo. Quin és el digit que veiem més vegades al mateix lloc?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Sergi "

Endevinalla 441

E441.- Sóc una gran xafardera / que els secrets no sap guardar. / Però si vols que te'ls guardi, / ben tancada he d'estar.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Carme "

491.- La marató de quasi cent

491.- A la marató del poble hi han participat 99 corredors que llueixen un dorsal amb el seu número (de l'1 al 99) a l'esquena. Al final resulta que en tots els casos menys un, el número del dorsal és més petit que el número de la seva posició a l'arribar a la meta. En quin lloc ha acabat el corredor que porta el dorsal 3?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS.
FELICITATS A " Lluna i Allau "

Relats Conjunts (gener - 2013)

Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat per un fotograma de la pel·lícula "El viatge a la lluna" (George Méliès, 1902).

LA LLUNA I EL PRUNA

Fa uns mesos, vaig trobar als encants un disc antic que em va cridar l'atenció. A primer cop d'ull em va semblar un disc de cançons populars catalanes, es titulava “La Lluna i el Pruna”, però a la portada hi sortien uns astronautes i això últim em va estranyar molt tenint en compte que era un disc de pedra, de 78 rpm, de la primera dècada del segle XX. Evidentment vaig comprar-lo de seguida.

Una vegada a casa em vaig trobar que el disc estava molt malmès i gairebé no s'entenia res de la gravació. L'únic que vaig poder esbrinar era que no contenia cançons sinó discursos polítics que celebraven la inauguració a Barcelona d'un centre dedicat a la investigació dels viatges espacials anomenat "Projecte de Recerca a l'Univers: Nem Allà" (notis l'ortografia prefabriana) i més conegut per les seves sigles com "el PRUNA". Repeteixo que estem parlant d'un disc que té més de cent anys, així que podeu imaginar la meva sorpresa davant aquella increïble troballa. Sorpresa que va augmentar quan dins de la carpeta del disc, em van aparèixer una foto (la que encapçala aquest article) i una carta manuscrita. Aquesta carta parla també del PRUNA però està escrita uns 70 anys més tard ja que s'hi esmenten les missions Apollo que van portar els americans a la Lluna.

Jo no sé que pensar del que hi diu a la carta, de fet les seves primeres línies em semblen un plagi d'una novel·la que vaig llegir fa temps i de la que ara no recordo el títol, però per altra banda tenim el disc i la foto que semblen proves concloents. Així que he decidit que el millor és que la llegiu i opineu vosaltres mateixos. Aquí la teniu:

“Cap a la darreria de la meva vida, mentre, blancs els cabells, m'envelleixo com el món, tot esperant de perdre'm en l'avenc sense fons de la divinitat silenciosa, retingut encara al meu cos feixugós i malalt en aquesta cambra d'una oblidada residència, em disposo a deixar testimoniatge, sobre aquest blanc paper, de la veritat.

I la veritat és aquesta: Els americans no han estat els primers en arribar a la Lluna. De fet, no hi han pogut arribar ni hi arribaran mai. Ni a ells, ni a cap altra nació d'aquest planeta on vivim ens és permès tornar-hi després del que va passar.

Més de 600 milions de persones, la cinquena part de la població mundial, van veure per televisió com Neil Armstrong, el 20 de juliol de 1969, es convertia suposadament en el primer home que trepitjava la Lluna. Potser encara més gent ha vist després les diferents fotografies de la superfície lunar fetes per les successives missions Apollo. Però només uns pocs saben que tot va ser un muntatge. La NASA havia gastat molts milions de dòlars preparant el viatge a la Lluna i quan van veure que era impossible fer-lo de veritat van decidir fer-lo de mentida en un gran plató de cinema. Com expliqueu sinó que la petjada del comandant Armstrong quedés tan ben marcada com si estigués feta sobre terra humida si a la Lluna no hi ha gens d'humitat?. O que la bandera dels USA onegi d'aquella manera si a la Lluna no hi ha atmosfera i per tant no hi bufa el vent?. O que no es vegi ni una estrella al fons si, justament per no haver-hi atmosfera, se n'haurien de veure moltes més que des de la Terra?. Moltes preguntes i una sola resposta: Perquè tot és una enganyifa!!. I com ho sé?. Doncs perquè jo si que vaig anar a la Lluna i per aquest motiu sé del cert que no s'hi pot tornar... per culpa nostra.

A principis de segle, gràcies als ben preparats enginyers i als magnífics equips tècnics del PRUNA, Catalunya estava en condicions d'enviar el primer coet tripulat al nostre satèl·lit i, naturalment, l'hi vam enviar. Uns càlculs precisos del punt d'intersecció hiperbòlic de l'eclíptica amb les òrbites lunar i terrestre (càlculs que ara no venen al cas i que, a més, probablement no entendríeu) van situar l'allunatge a una de les Valls Ocularis i des d'allí vam escalar el Mont Nasalis per plantar-hi la senyera. Quan vam arribar al cim, ens adonàrem del desastre. La cara oculta de la Lluna és això, una cara. I li havíem ficat el coet a l'ull. No ho havíem fet expressament però el mal ja estava fet. Vam haver de marxar a corre-cuita mentre de l'Avenc Oralis sortien uns improperis que no m'atreveixo a reproduir aquí, amb l'afegit de la prohibició in aeternum de tornar-hi per part de qualsevol altre ésser humà.

Quina diferència entre el nostre retorn a la Terra i la nostra partida només uns dies abans. Aquella va ser apoteòsica, amb cançons creades per a l'ocasió (El Pruna a la Lluna i al Sol Mariner), amb discursos entusiàstics dels polítics i, fins i tot, un francès va venir a gravar un documental per cinema, aleshores un invent recent d'aquell país. En canvi, la tornada va ser considerada un fracàs que va comportar la desaparició immediata del PRUNA, de tota la documentació que en fes esment i de qualsevol informació periodística que recordés aquell projecte. La vergonya era tal que ningú en va parlar més i, en pocs mesos, tot es va oblidar com si no hagués passat mai. Fins i tot monsieur George, el francès aquell del cine, va estrenar el seu documental com si fos una pel·lícula de ficció. Sort que, mentre ens enlairàvem amb el mòdul lunar, jo vaig tenir temps de fer una fotografia amb la meva càmera personal, que sinó ara ningú em creuria.”

Anagrama Lletraferit 027

QUIN LLIBRE ÉS?

No negaré que els llibres digitals tenen alguns avantatges respecte als de paper però també presenten inconvenients. Estic segur que en un llibre tradicional no m'hauria passat mai el que m'ha passat en aquest e-book on, encara no sé quin botó he premut, però les lletres que formen el títol i el nom de l'autor s'han barrejat completament.
Podeu ajudar-me a desxifrar aquests anagrames per tornar a trobar els títols i els autors originals?

Com a pista us diré que el llibre en paper que estem buscant forma part del catàleg de llibres d'ocasió de la BOTIGA ONLINE EL MAGATZEM (http://elmagatzem.netne.net/). Així que si hi aneu a fer una ullada ho tindreu més fàcil i si de cas hi trobeu alguna cosa que us interessi adquirir podeu aprofitar l'oferta que, durant un temps limitat, fan per a tots els amics del XAREL-10. Només cal que escriviu el codi 10XAREL dins l'apartat corresponent de la vostra comanda abans de confirmar-la i obtindreu automàticament un descompte del 10% en la vostra compra de llibres.

BOTIGA ONLINE (http://elmagatzem.netne.net/) LLIBRES D'OCASIÓ, ARTICLES DE PAPERERIA, ACCESSORIS DE TELEFONIA, PRODUCTES DE GEOCATXING I MOLTES ALTRES COSES.

Llibres d'ocasió a partir d'1 €!!

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Assumpta "
TAMBÉ PODEU VEURE LA RESPOSTA CORRECTA SI PREMEU AQUÍ

Endevinalla 440

E440.- Passa la mar i no es mulla, / no té boca i tot ho explica.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Lluïsa "

490.- L'edat de l'avi i el nét

490.- Un avi i el seu nét fan anys el mateix dia. Avui han celebrat els dos aniversaris i han comptat que fa sis anys consecutius que l'edat de l'avi és, cada any, un múltiple exacte de l'edat del nen. Quants anys han complert avui, l'avi i el nét?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Xexu "

Endevinalla 439

E439.- El camp és blanc, / la llavor és negra, / cinc són els bous / que menen la rella.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Lluna "

489.- Dues esferes iguals però diferents (2)

489.- Ens presenten dues esferes idèntiques, en mida, color i aspecte extern, però ens diuen que una pesa 10 vegades més que l'altra. Pots descobrir quina és, si només et deixen tocar una de les esferes?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Alba "

Personatges al tren (COL·LECCIÓ DE MOMENTS)

Na CARME del blog COL·LECCIÓ DE MOMENTS ens proposa escriure un text inspirat per uns dibuixos que ella va fer al mòbil, retratant uns personatges amb els que va coincidir en un viatge en tren. A mi m'ha sortit un sonet:

UN VAGÓ DE TREN

Com si estiguessin dins d'una peixera,
veiem els passatgers dins del vagó.
Des de fora, i amb la imaginació,
podem decidir quin destí els espera.

Si aquell dorm millor que en una llitera,
és que de nit haurà fet el pendó.
I la dona no té res al fogó,
per això el seu posat trist que desespera.

Amb auriculars?. Un noi desvagat.
I la nena dels ulls grossos que ens mira...
Un moment!. Això no consta al contracte!.

Ens diverteix criticar d'amagat
però si ens poden veure, tot es capgira.
No estem disposats a rebre igual tracte!!.

Refranyer Jeroglífic 039

QUIN REFRANY ÉS?

Sabem que els refranys són molt antics i que provenen de la nostra tradició oral que es perd en el temps...

Però potser encara venen de més lluny. Una troballa recent ha permès descobrir uns jeroglífics perduts on sembla que els catalans d'antigues civilitzacions ja ens van deixar les seves sentències més o menys enigmàtiques.

Avui us demano que m'ajudeu a desxifrar una d'aquestes imatges i, per si de cas necessiteu ajuda, us enllaço el blog d'en V. Pàmies que és tot un expert en això de les parèmies. ;-)

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Sa Lluna "
TAMBÉ PODEU VEURE LA RESPOSTA CORRECTA SI PREMEU AQUÍ

Endevinalla 438

E438.- Quin és el carrer més decent de Barcelona?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Xexu "

488.- La pàgina del llibre

488.- Ara mateix estic llegint un llibre de menys de 150 pàgines. Si us dic que la suma de les xifres de la pàgina que tinc davant dels ulls és el doble de la suma de les xifres que formen el número de la pàgina següent, podeu dir quina pàgina estic llegint?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Jo rai! "

Endevinalla 437

E437.- Què va de Barcelona / a Lleida i a Tarragona / i fins i tot a Girona / sense moure's ni una estona?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Lluna "

487.- Els cadellets abandonats

487.- Han avisat a un veterinari per recollir unes cries de gos que s'han trobat en una cabana abandonada. Quan acaba la feina torna a casa i la seva dona li pregunta per com ha anat el dia, el veterinari respon: “Doncs mira totes les que he pogut agafar, les he deixat anar i les que no he pogut atrapar me les he hagut de quedar”. La seva dona troba lògica la resposta, i vosaltres?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Zel "

Enigma Visual 051

HO VEIEU BÉ?

És que es tracta d'això, de veure-ho bé...

Només cal fixar-se en la imatge i contestar la pregunta que hi surt.

Així que feu treballar la vista però sense oblidar-vos de l'enginy, eh?. ;-)

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Lluna "
TAMBÉ PODEU VEURE LA RESPOSTA CORRECTA SI PREMEU AQUÍ

Endevinalla 436

E436.- No és bou / i porta banyes, / no és paraigua / i surt quan plou

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Xexu "

486.- La biografia del polític

486.- Els biògrafs d'un famós polític estan repassant les moltes fitxes amb dades que els permetran elaborar una completa biografia i tenen un problema: En una de les fitxes posa que el 20 de novembre, exactament a les 12:30, el polític era a Paris en visita oficial i en una altra fitxa hi diu ben clar que el 20 de novembre, exactament a les 12:35, l'home era de vacances a Salou. El polític ho explicaria de seguida, i vosaltres?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Alba "

Endevinalla 435

E435.- Casa amunt i casa avall, / arrossega que arrossega / sense que la perdi mai.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Xexu "