Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat per aquesta fotografia de la "The King and Carter Jazzing Orchestra" (Texas - 1921)
LA BANDA DE MÚSICA
Aquesta fotografia d'una banda de jazz americana de principis de segle XX sempre m'ha acompanyat. No sé qui són, ni si van ser molt famosos a l'època però això no té gaire importància. Sempre me'ls he imaginat anant de poble en poble, tocant en tuguris plens de fum, patint per cobrar al final de cada actuació però alhora passant-ho molt bé fent el que més els agradava: la seva música.
La primera vegada que vaig veure la foto alguna cosa va canviar dins meu i, de cop, vaig traslladar-me mentalment a una de les seves actuacions. Vaig reviure el moment en que s'apaguen els llums de la sala i es fa un silenci total mentre un focus il·lumina directament el primer trompetista que, inflant les galtes, es prepara per deixar sonar el seu instrument en un solo introductori que fa posar la pell de gallina a tot l'auditori. Un instant de música en estat pur al que s'afegeixen la resta dels seus companys atrapant els espectadors amb el so dels seus respectius instruments. Un so que t'embolcalla i et fa moure, obligant-te a seguir el ritme gairebé sense adonar-te perquè ja no manes tu, manen les teves emocions. Aquesta és la màgia de la bona música.
Així va ser com va començar tot, en aquell instant vaig saber que deixaria penjada la carrera d'advocat per muntar una banda musical, en aquell moment vaig començar a fer el que de veritat m'agrada...
I per això sóc tan feliç de poder estar aquesta nit en aquest envelat a punt de començar el "Concert Extraordinari de Festa Major" de Vila-molla del Secà. Deixeu-me donar les gràcies al consistori per haver-nos contractat (un aplaudiment pel senyor alcalde, aquí present) i a tots vostès per haver vingut. No m'enrotllo més que aquí es ve a passar-ho bé i no a escoltar-me a mi. Que comenci doncs la bona música, la música que a tots ens agrada, la música que ens fa feliços... amb tots vostès “Paquito, el chocolatero” (versió King Àfrica)!!!
La primera vegada que vaig veure la foto alguna cosa va canviar dins meu i, de cop, vaig traslladar-me mentalment a una de les seves actuacions. Vaig reviure el moment en que s'apaguen els llums de la sala i es fa un silenci total mentre un focus il·lumina directament el primer trompetista que, inflant les galtes, es prepara per deixar sonar el seu instrument en un solo introductori que fa posar la pell de gallina a tot l'auditori. Un instant de música en estat pur al que s'afegeixen la resta dels seus companys atrapant els espectadors amb el so dels seus respectius instruments. Un so que t'embolcalla i et fa moure, obligant-te a seguir el ritme gairebé sense adonar-te perquè ja no manes tu, manen les teves emocions. Aquesta és la màgia de la bona música.
Així va ser com va començar tot, en aquell instant vaig saber que deixaria penjada la carrera d'advocat per muntar una banda musical, en aquell moment vaig començar a fer el que de veritat m'agrada...
I per això sóc tan feliç de poder estar aquesta nit en aquest envelat a punt de començar el "Concert Extraordinari de Festa Major" de Vila-molla del Secà. Deixeu-me donar les gràcies al consistori per haver-nos contractat (un aplaudiment pel senyor alcalde, aquí present) i a tots vostès per haver vingut. No m'enrotllo més que aquí es ve a passar-ho bé i no a escoltar-me a mi. Que comenci doncs la bona música, la música que a tots ens agrada, la música que ens fa feliços... amb tots vostès “Paquito, el chocolatero” (versió King Àfrica)!!!
N. de l'A.: L'autor informa que el text precedent és una ficció literària i que els gustos i opinions musicals del protagonista del mateix no han de coincidir necessàriament amb els seus. En els mateixos termes, avisa que el vídeo adjuntat pot ser perjudicial per la salut i que el seu visionat és responsabilitat exclusiva de l'usuari.
30 comentaris:
he, he, he... em sembla un relat fantàstic, tot i que he de dir que el teu protagonista s'ha excedit en les seves competències i t'ha colat un golàs, posant aquí el seu vídeo... Digueu-me bocamolla, però t'ho havia de dir.
Mc, espero que no s'ho prengui malament, però entre tu i jo i en confiança, passo del seu vídeo i em dedico a aplaudir el teu text. PLAS PLAS PLAS PLAS PLAS PLAS!
Aquest ajuntament de Vilamolla del Secà és fantàstic!! Quina gran idea portar aquesta... ehem... eee... magnífica... actuació!! :-DD
Entre això, els premis als cartells i els torneig de tennis, aquest poble segur que aviat figurarà a tots els mapes de municipis més culturalment actius de tot el món!!
Un relat boníssim!! Ben buscat, imaginatiu i molt divertit :-DDD
(Jo sí que he començat a escoltar-mirar el vídeo, he aguantat 1:40!!) ;-))
La retòrica i la música excelsa del Paquito m'han deixat corprès. Me'n vaig a veure una corrida, a ballar un passodoble i a sucar el melindro en xocolata tot alhora per recuperar-me.
Sort de la nota final... abans de llegir res he vist un tros del vídeo pel reader i m'he esgarrifat. Ara que, això de que els gustos del protagonista i l'autor no han de coincidir necessàriament... Necessàriament? Però pot ser que sí??
Ben trobat el relat, els somnis s'acaben complint de maneres inesperades. Però si ell està content amb el que fa, felicitats per ell. Probablement en King Africa també està content amb el que fa...
Genial !...talment m'he sentit com si estiguéssim a la plaça del poble, davant l'entarimat i a punt de la ballaruca....amb una introducció molt entusiasta !!
I com en els paquets de tabac, gràcies per l'advertència !!
marededeusenyor!, que no és una paraula alemanya sinó fruït de la desbocada emoció, que no es pot expressar d'altre manera.
(minut 1:56. Prou, no puc més!)
L'impacte final de Paquito el xocolater no té preu! molt bon relat!
si aquesta banda sabés que ha caigut tant baix....es trencarien les banyes per fer el que fos per no sembrar-se a king africa
T'he fet cas i no he vist el vídeo, ja és rad i no voldria despertar amb mals humors als que dormen. Bona i increïble ficció, si tu ho dius... Bona feina!
MAC, que sàpigues que ara mateix, sense ser-ne massa conscient, m'he posat a cantar això!!! :-DDDD
CARME: Fas bé de passar del vídeo i moltes gràcies pels aplaudiments. :-))
ASSUMPTA: T'anava a dir que superar el minut i mig de visionat pot tenir conseqüències molt greus però llegint el teu últim comentari m'adono que he fet tard. :-DD
Per cert, és normal la confusió perquè són dos pobles agermanats però no són el mateix poble el que surt als enigmes (Vila-seca) que el que surt als relats (Vilamolla del secà). Els dos són inventats, això si. ;-))
EL FEM FATAL: Però que no has llegit la recomanació de no veure el vídeo? :-DD
XEXU: En aquest cas els gustos no coincideixen gens. De fet, després de parlar tant de la "bona música" necessitava un exemple de tot el contrari i, sense voler ofendre a ningú, m'ha semblat que aquest "paquito, el xocolateeeeeeeeero" anava molt bé per aquesta feina.
ARTUR: Moltes gràcies. En quant a l'advertència m'he vist obligat a fer-la, tinc molt de respecte pels meus lectors. :-))
FERRAN (In Varietate Concordia): Gairebé 2 minuts?? I estàs bé? :-DD
ELFREELANG: Aquest impacte era justament el que buscava. Gràcies!
JOAN GASULL: Com diu en XEXU, potser ells s'ho passen bé, no? ;-D
FERRAN (Setze Petges): Has fet bé, sens dubte. Gràcies pels elogis. :-)
Doncs els efectes secundaris continuen... i, el que és pitjor, és que la cançoneta em comença a agradar i tot!!!! Què em passarà?? :-DDDD
ASSUMPTA: Bé jo de moment no em preocuparia, però ho has d'anar vigilant. Generalment la cosa remet per si sola però, si al contrari, a més d'aquesta també comences a cantar La Barbacoa... aleshores ja no tindries "arreglu" :-DDD
Aquest relat ens transporta a l'estiu i als envelats de festa major.
Aaaaaaaaaah!!! Per què ho has fet això!!?? Hahahaha només he escoltat 4 segons... espero que no em faci efecte!! :-DDD
MONTSE: Tens raó, en aquests envelats de festa major la música potser no és de qualitat però per fer gresca si que val. :-)
ASSUMPTA: 4 segons són més que suficients, aquests virus s'estenen ràpidament. Així que som-hi tots: "la barbacoa, la barbacoa..., la barbequiu" :-DDDD
MAC, et porto uns regalets :-)))))
Regal.- 1
Regal.- 2
Regal.- 3
Regal.- 4
Regal.- 5
Espero que t'agradin mooooolt!!! :-DDD
ASSUMPTA: Em rendeixo, em rendeixo!!. He de dir que anava aguantant bé, (fins i tot, n'hi ha alguna que no està del tot malament) però els "pajaritos" del final han pogut amb mi. Estic totalment K.O.!!! :-DDDD
Segur que t'has emocionat amb un regal tan maco...
Hahahahaha no pateixis... demà segur que estaràs millor!! :-DDDDDD
(Per cert, he de confessar que a mi l'All my loving dels Manolos... m'agrada hehehe)
ASSUMPTA: Demà en tornem a parlar, espero poder recuperar-me. :-DD
Pobre... ara em sap greu, a veure si et quedaran seqüeles... descansa, descansa ;-))))
ASSUMPTA: No pateixis que ja estic recuperat del tot. Això si val més que deixem de jugar amb aquestes coses, ja vas veure la tempesta que va caure ahir a la nit... sens dubte per culpa dels "pajaritus". :-DDD
Hahahaha ja he vist el teu comentari al Petit Blog! Quin riure!! :-DDD
Escolta, calla, calla... no podríem aconseguir que els pagesos ens contractessin en temps de sequera per anar a cantar a les seves contrades? ;-)))
ASSUMPTA: :-))))
Boníssim relat!
M'ho he passat genial llegint el teu relat, m'has fetvenir ganes d'anar a ballar i recordar la festa major!
KWEILAN i MARTA: Moltes gràcies, m'alegra que us hagi agradat el relat. :-))
La música fa un gran pont del Mississipi al Túria.
RAFEL: En aquest cas un pont ben tortuós, no és pot negar. :-))
Trobo que el lletrat va fer bé a triar el que veritablement l agradava. Mola música!
Publica un comentari a l'entrada