Relats Conjunts (abril - 2010)

Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat per aquesta imatge del Drac del Parc Güell (Antoni Gaudí - 1922).

EL MEU DRAC

Em dic Takanashi Ryunosuke, tinc 11 anys. Visc a la ciutat de Gotemba a la prefectura de Shizuoka al Japó, vaig al col·legi "Mount Fuji" i sóc del Barça.

Els meus amics em diuen Ryu i m'agrada jugar a futbol amb ells al pati de l'escola encara que allí no em deixin posar la samarreta d'en Messi que el meu avi em va portar de les seves vacances a Catalunya perquè no s'adiu amb l'uniforme del col·legi, ja sé que la disciplina ho mana però ho trobo molt injust.

El meu avi també em va regalar la guia turística que havia comprat a Barcelona i allí hi vaig descobrir la foto d'un drac màgic. Quan li vaig ensenyar a la mare em va dir que és una escultura feta per un arquitecte molt famós que es diu Gaudí, però per mi és alguna cosa més perquè aquest drac em somriu quan el miro. Per això he penjat la foto a la meva habitació i cada nit li dic que un dia aniré a veure'l.

I aquest dia ja ha arribat, el pare ha fet cas a la mare (i a mi) i hem vingut uns dies a Barcelona. Vam arribar ahir a la nit i avui he passat un dia fabulós. Primer perquè, com que estem de vacances, he pogut portar posada TOT el dia la meva samarreta del Barça i segon perquè m'he fet una foto amb el meu drac.

Després d'esmorzar a l'hotel, hem baixat al Port i hem vist una estàtua d'un home que assenyala amb el dit cap el mar. Allí mateix hem pujat a un autobús de dos pisos de color blau i vermell. A l'entrar un senyor m'ha somrigut, m'ha dit: "Messi!, Messi!" i m'ha donat uns auriculars i un plànol que jo li he deixat a la mare per poder anar corrent a agafar el millor lloc als seients del pis de dalt. Des d'allí he vist com l'autobús ens portava pel costat del mar fins arribar a dos gratacels, que estan bé però a Tokyo n'hi ha de més alts. Continuant la ruta per Barcelona després d'una estona vam baixar davant d'un edifici molt estrany, amb les balconades en forma d'ona que la mare m'ha dit que també l'havia fet en Gaudí. Igual que l'església que hem vist després, que de fora sembla un castell de sorra com els que jo faig amb el pare a la platja però que per dins no m'ha agradat gens perquè encara no està acabada.

Allí mateix hem dinat i en acabar, i ja era hora, hem tornat a pujar al bus blau i vermell per anar al Parc Güell. Quan el pare em va dir que des de la parada del bus per arribar fins el drac havíem de caminar un bon tros per un carrer que fa pujada no em va fer gens de gràcia però en tenia tantes ganes que vaig fer el cor fort i només vaig preguntar tres vegades si faltava molt.

Estava una mica cansat però molt content quan, per fi, vaig tenir al davant el meu drac. Vaig pujar les últimes escales mentre li deia a la mare que em fes una foto però un senyor panxut amb pantalons curts se'm va avançar, em vaig esperar que l'home es fes la seva foto i em vaig posar al costat del drac però quan la mare anava a fotografiar-me una nena petita es va posar al mig, i després uns nuvis, i després un guia d'autocar amb una colla de turistes, i després una senyora que portava sandàlies amb mitjons, i després...

La mare somreia, ensenyant la càmera, però ningú li feia cas i jo, que ja començava a enfadar-me, vaig girar-me cap el drac a veure que fèiem. Primer semblava que ni em veia, s'ha d'entendre que ell ja està acostumat a aquest tràfec de tanta gent, però de seguida ell també em va mirar, em va fer l'ullet perquè no m'espantés i va fer un rugit monstruós que va provocar que tots aquells turistes fugissin esperitats. Així la mare m'ha pogut fer la foto al costat del meu drac, els dos ben somrients.

Ah!, que ja m'ho deixava, i després hem anat al camp del Barça. Ha estat un dia perfecte!.