BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dissabte, 27 de juny de 2009

Relats Curts de Terror (Hespèria.cat)

Segur que molts de vosaltres recordareu que fa uns mesos els companys de HESPÈRIA.cat van posar en marxa un Concurs de Relats Curts de Terror, on havíem d'escriure un petit conte terrorífic en format Twitter (màxim 140 caràcters).
Doncs el concurs ja es va acabar i no fa gaires dies n'han tret el llibre. En aquest apunt del seu blog trobareu els relats guanyadors i les indicacions per obtenir el llibre (que podeu comprar en paper o descarregar de franc en format .pdf).
XAREL-10 hi va participar amb 7 mini-relats que podreu trobar a les pàgines 22, 23 i 24 però, pels qui no podeu esperar ni un minut més per llegir-los, també us els poso aquí:

Destí fatal
Catalèptic, veia i escoltava als metges que certificaven la seva defunció.
Desesperat, va fer un crit inaudible per tothom menys per a la Mort.

Destí macabre
Enterrat viu, intentava sortir de la tomba excavant amb ungles i dents.
No sabia que l’havien posat dins del taüt, cara cap avall.

Aracnofòbia
- Una aranya!
- On?
- ...
- On és?
- ...
- ON ÉS?
- Damunt teu...

El segrest
La noia, escapant de l’habitació, fugia cap a la llibertat.
No sabia que si no la perseguia ningú era perquè la sortida també era tancada.

Esperitisme
Va contestar el telèfon que sonava insistentment, però no sentí res ni ningú.
Aquella casa abandonada no havia tingut mai línia telefònica.

Destí final
No entenia què feia aquella tomba al mig del seu camí,
fins que va veure el seu nom escrit a la làpida.

Destí feliç
L’home s’havia quedat sol, sense família, sense amics, sense ningú.
Esperava una última visita i, feliç, obrí la porta a la Mort


EDITAT EL 05.08.2009:
Aquest llibre és el nº 3 de la col·lecció Hespèria
i el podeu obtenir a la web de l'editorial PETRÒPOLIS.

11 comentaris:

captaire ha dit...

Quina coincidència! També tinc programat per avui un post amb els meus 3 micro-relats.

El que més m'agrada és el "Destí macabre", però són molt bons els set.

Un honor compartir llibre amb tu.

Salut!!

McAbeu ha dit...

Gràcies, l'honor és mutu.
També m'han agradat molt els teus i si n'he de triar un em quedo amb el del monstre de l'armari que és real com la vida mateixa.

Jesús M. Tibau ha dit...

fer relats hiperbreus és un vici; compte!

McAbeu ha dit...

Jesús, és veritat que hi ha vicis que s'encomanen però si no deixem els dolents encara amb menys raó hem de deixar els bons.

Assumpta ha dit...

Ostres, Mac!!! A veure si ara t'agafaré por!!

Tots són molt bons, però els dos primers són veritablement ANGOIXANTS!!

Eva Ventura ha dit...

Sincerament els he trobat brillants!!!
Bonissims!!!!

zel ha dit...

Caram, quina inspiració...jo en vaig fer un de sol i em va costar molt!

meta ha dit...

Felicitats McAbeu, mai havia llegit relats tan curts però la veritat és que impressiona veure com tan`poques paraules et deixen pensatiu i esfareït. Realment i sense voler fer-te la pilota els teus relats son del milloret del llibre.

McAbeu ha dit...

ASSUMPTA: UUHH! :-D.
L'ordre de publicació que vaig triar també indica quins em semblava que eren més terrorífics, i el primer i el segon (que de fet són dues parts de la mateixa història) són els de que n'estic més satisfet, me n'alegro que coincidim.

EVA: Moltes gràcies, també estic content de que t'hagin agradat.

ZEL: Els vaig fer tots entre un matí i una tarda. Primer vaig pensar en les coses típiques que fan por a la gent (les aranyes, un segrest, els fantasmes, la mort, el ser enterrat viu...) i vaig inventar-me un micro-relat sobre cada un d'aquests temes. La idea era presentar a concurs el millor però, com no hi havia límit, al final els vaig enviar tots set.

META: Moltes gràcies, de fet potser si s'haguessin hagut de fer més llargs no me n'hauria sortit tan fàcilment. I encara que jo penso que és exagerat dir que aquests són els millors relats del llibre també et dic que, modèstia apart, m'ha agradat que m'ho diguessis.

Kudifamily ha dit...

Brutals tots set!!!
(el de l'aracnofòbia... brbrbrbrbrrrr, jo en tinc i la veritat és que amb poc m'has fet angoixar molt)
Petons

McAbeu ha dit...

KUDI: Els de les aranyes me'l va inspirar la meva neboda de 16 anys, que també li fan pànic aquestes bestioles. Petons per a tu, també!

Publica un comentari a l'entrada