XAREL·10: de gener 2026

divendres, 30 de gener del 2026

Test d'intel·ligència - 028 [E10]

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. L'ENHORABONA A " Carme Rosanas "

divendres, 23 de gener del 2026

Relats Conjunts (gener - 2026)

Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre «La mort i l'infant [Døden og barnet]» (Edvard Munch – 1899).

LA MARE ESTÀ DORMINT

Tot i que aquests dies a casa hi ha més gent del compte perquè han vingut els avis i la tieta, ell no necessita ningú que l’ajudi a vestir-se. Ja és un nen prou gran per fer-ho sol i després, com cada dia, surt de la seva cambra per anar cap a la de la seva mare. Perquè, des que la mare està malalta al llit i no pot venir a la seva habitació, és ell qui va a donar-li el bon dia cada matí.

Avui s’estranya de no sentir l’habitual xivarri de la tieta preparant l’esmorzar a la cuina. De fet, a tota la casa hi regna un silenci estrany. Massa tranquil·litat. On és la gent? Quan passa davant la porta del menjador, els veu tots reunits allí dins, sense parlar i tan capficats que ni s’adonen de la seva presència. Els adults són difícils d’entendre, de vegades. Bé, és igual. Després ja els preguntarà què estan fent, primer ha de saludar la mare.

Quan entra al seu quarto, però, hi nota alguna cosa diferent. Allà també hi ha massa silenci. Avui no sent aquella respiració característica, dificultosa i cada cop més entrebancada, de la mare...

—Mare? —diu en veu baixa.

No ha rebut cap resposta. Empeny la porta amb la mà, una mica tímid, com si no estigués segur d’estar fent el que toca. A dins, veu la mare al llit, tapada fins al coll amb la flassada i amb les mans creuades sobre el pit. S’hi apropa amb cautela, mirant-la fixament. El seu rostre, molt blanc, sembla tranquil, però alguna cosa no acaba de rutllar. Quan li toca les mans, les troba gelades. Ella no s’ha mogut ni una mica.

—Mare? —insisteix, més preocupat.

Aleshores, sent el so d’unes passes que s’apropen. La porta, que ell havia deixat a mig obrir, s’obre del tot per deixar pas a la tieta, que l’agafa del braç i se l’emporta.

—Tu no hauries de veure-ho, això —li diu mentre es dirigeixen cap al menjador.

Quan hi arriben, la pregunta que fa és força diferent de la que havia previst abans:

—Què li passa a la mare?

—Està adormida —respon l’avi.

—Ha marxat de viatge —afegeix l’àvia.

—És al cel —rebla la tieta.

El nen els mira, cada cop més desconcertat. No és veritat que la mare sigui de viatge i, encara menys, al cel. Ell l’acaba de veure al llit. I, si està dormint, com és que no s’ha despertat quan l’ha cridat? Veu que no li diuen la veritat i això encara el confon més. No para de fer preguntes per aclarir què està passant, però no se’n surt. Li repeteixen que ja ho entendrà quan sigui gran, però ell ho vol saber ara, què li ha passat a la mare. Finalment, el seu pare, que continuava callat, decideix intervenir:

—Prou! —protesta—. No veieu que només l’esteu atabalant? Que sigui un nen no vol dir que sigui estúpid.

Ara el pare el mira només a ell. Té els ulls molt vermells, com si hagués plorat, però li somriu mentre li demana que s’acosti.

—Escolta’m bé —li diu, amb un to suau però ferm—. Ja saps que la mare estava molt malalta. Doncs el seu cor no ha pogut aguantar més i el seu cos ha deixat de funcionar. És morta, fill meu, i ja no pot estar amb nosaltres com abans.

—Vols dir que no la veurem més?

El pare somriu tristament. Li costa contestar aquesta pregunta, la més difícil de totes.

—No, fill. La mare ha marxat per sempre. Però continua sent part de nosaltres. Sempre la recordarem i l’estimarem. I això mai canviarà.

—Puc fer-li un petó de comiat?

La tieta inicia una temptativa de protesta, repetint que els nens no haurien de veure aquestes coses. El pare la fa callar:

—La seva mare no és una cosa —exclama tallant-la i, dirigint-se al nen, afegeix—. És clar que sí. Anem-hi junts, jo també vull fer-li un últim petó.

divendres, 16 de gener del 2026

Els misteris d'en Mac – Cas 036

036 - EL CAS DEL TE DE LES CINC

Estic investigant el cas del suïcidi d’un conegut empresari. És un cas estrany perquè ningú entén quin motiu podia tenir per llevar-se la vida. En el terreny personal, feia pocs mesos que s’havia casat amb una jove anglesa d’alta societat i, pel que m’ha explicat ella i pel que es veia a les revistes del cor, eren ben feliços. Pel que fa a la seva empresa, també sembla que rutllava prou bé. Tot i que recentment havia tingut un problema amb el seu assessor financer, es veu que l’havia pogut solucionar fàcilment contractant-ne un de nou més jove i més eficient. És a dir, en la seva vida tot eren flors i violes... o això ens pensàvem, perquè avui la viuda m’ha citat a casa seva perquè resulta que els comptables de l’empresa han descobert un possible desfalc que potser ens donarà finalment l’explicació del suïcidi del seu marit.

Així que he agafat el cotxe i m’he dirigit cap al xalet de la part alta on viu la meva clienta. Estava aparcant just davant la porta d’entrada quan, una mica més endavant, també s’ha aturat un altre automòbil. He reconegut de seguida el conductor perquè l’havia interrogat feia uns dies, era el nou assessor financer del difunt. Ell també m’ha vist i, pel posat que ha fet primer, em sembla que no li ha fet gaire gràcia trobar-me allí. Però potser només ha estat una impressió meva, perquè així que ha sortit del cotxe m’ha somrigut i ha vingut a saludar-me. Jo he aprofitat per a preguntar-li per aquesta coincidència:

- Bona tarda. Quina casualitat trobar-nos aquí, oi? També l’ha citat la viuda del seu cap?
- Hola, bona tarda -ha respost, donant-me la mà-. No, vinc per iniciativa pròpia. De fet, serà la primera vegada que vegi la senyora. Com que fa poc que treballo a l’empresa no hi hem coincidit mai i jo tampoc he vingut a aquesta casa abans. Tenia la intenció de presentar-me durant l’enterrament, però finalment no em va semblar bona idea i vaig decidir deixar passar uns dies abans de posar-me a la seva disposició. Per això he vingut avui. Però potser no seria el millor moment...
- Per mi, no cal que marxi. La viuda m’ha citat per parlar-me d’un problema a l’empresa que explicaria el suïcidi del seu marit i com que vostè és assessor financer encara em farà un favor si es queda. De totes maneres, qui ho ha de decidir és ella, és clar.

Vam dirigir-nos, doncs, cap a la porta del xalet i vaig trucar al timbre. Pocs segons després, ens va obrir la jove viuda i, per la cara de sorpresa que va posar, vaig tenir clar que no esperava veure’m acompanyat:

- Bona tarda, detectiu. Veig que no ve sol. El senyor és... el seu ajudant?
- No. Malgrat haver arribat plegats, no hem vingut junts. De fet, el senyor és un empleat seu. Ell mateix es pot presentar...

Els vaig observar mentre es donaven la mà i se saludaven. L’home va tornar a explicar el que ja m’havia dit a mi, mentre ella anava assentint amb interès i un somriure als llavis. Acabades les presentacions, la dona no va posar cap problema per la presència de l’assessor financer acceptant que ens podria ajudar a entendre el possible desfalc i ens va fer passar a la sala d’estar mentre ella anava a la cuina a buscar una safata amb la tetera, les tasses i les pastes. Eren gairebé les cinc i, com en qualsevol altra casa on visqui un anglès, era l’hora del te.

Vam seure en un còmode sofà de pell i la nostra amfitriona va començar a servir-nos aquell típic i tòpic berenar mentre ens explicava el que havien trobat els comptables:

- L'auditoria ha descobert que el mateix dia que va morir, el meu marit va treure una gran quantitat en efectiu dels fons de l’empresa. Llet o llimona, senyor detectiu?
- Un núvol de llet, si us plau -vaig contestar.

No us penseu que en prenc gaire de te, soc més de cafè jo. Però, no me’n vaig poder estar de dir això del «núvol de llet»... com si fos un personatge d'una novel·la de l’Agatha Christie. És tan britànic, això del te de les cinc. Però, en fi, no estàvem allí pel te, sinó per treure l’entrellat del cas. I fins i tot la viuda se’n devia adonar perquè, sense dir res més, va afanyar-se a abocar un raig de llet a la meva tassa i una rodanxa de llimona a les altres dues. Fou després de repartir-nos el te i deixar un plat amb galetes damunt la taula, que va continuar l’explicació del desfalc i com això semblava aclarir el motiu del suïcidi. Ella ho veia clar i l’assessor financer li donava la raó, però a mi se m’havia encès una llum vermella dins el cervell. Alguna cosa no quadrava allí...

I vosaltres, trobeu algun detall estrany en aquest relat?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. L'ENHORABONA A " Sa Lluna "

divendres, 9 de gener del 2026

MOTS PENTAVOCÀLICS

En l’àmbit de la ludolingüística, el terme PENTAVOCALISME (o PANVOCALISME) fa referència a la presència simultània de totes les vocals en una paraula o frase, amb la restricció que aquestes no es repeteixin.

Val a dir que, en aquest cas, al parlar de «vocals» ens referim als cinc grafemes vocàlics de l’alfabet: [A – E – I – O – U] i no als fonemes vocàlics que en català són set (o vuit, si afegim la vocal neutra): [/a/ – /e/ – /ɛ/ – /i/ – /o/ – /ɔ/ – /u/ – /ə/]. En aquest sentit, doncs, malgrat que ambdues denominacions s’acostumen a utilitzar indistintament, potser el nom "panvocàlic" (totes les vocals) no resulta tan explícit com "pentavocàlic" (cinc vocals) que sembla indicar més clarament que els MOTS PENTAVOCÀLICS són aquells que contenen totes les cinc vocals una única vegada.

Fa temps, en vaig 'amagar' fins a vuit exemples en un dels enigmes del XAREL-10:

590.- Què tenen en comú unes agricultores caòtiques, uns ouaires bellugadissos i unes burocràcies insuportables. Sabeu que si ho encerteu a velocitat supersònica em fareu augmentar l'eufòria?

Més enllà de la recerca dels Mots Pentavocàlics pròpiament dits, el PANVOCALISME també ens ofereix altres possibilitats de joc. Com, per exemple:

Formar frases o expressions amb diverses paraules que, entre totes, continguin totes les vocals: «El codi blau», «Licor de pruna», «Un dolç gat petit», «L’amic beu rom», «Pau és borni»...
Escriure textos, més o menys llargs, on s’exigeix l’aparició ordenada de les vocals: «La pressió d’Urà és innòcua pel risc comú. Anem-hi, porucs?»
Buscar noms pentavocàlics de gent coneguda. Com l’actor Béla Lugosi, les actrius Lucia Bosé, Ornella Muti o Julia Roberts, els escriptors Rubén Darío o Charles Bukowski, l’arquitecte Walter Gropius, el cineasta Louis Malle, el polític català J. Coscubiela, el president de Bielorússia Lukaixenko o l'ex-primera ministra pakistanesa Benazir Bhutto i, és clar, l’amic i company bloguer Xavier Pujol.

I això només són algunes de les opcions possibles. També podríem buscar Mots Pentavocàlics dins l'àmbit dels noms propis, dels topònims, de les marques, etc.
Si us ve de gust provar-ho, us ho deixo per a vosaltres. Jo ara m'estimo més convidar dues amigues mallorquines, l'Eulògia provinent de Port-au-Prince i l'Eufrosina nascuda a Fuengirola, a veure un partit de l'Eurolliga de bàsquet mentre compartim una ampolla de Cointreau que he comprat al mercat de la Boqueria. Abans, però, els recitaré el següent poema pentavocàlic (vers a vers):

VOCALISME NU

Jo t’escric un fals
clam en púdic tros
de fi full d’arròs.
Copsant l’univers,
sargint tot un vers,
ús les cinc vocals.

(Jaume Cabré – 2003)
[Font: VERBÀLIA (Màrius Serra)]

Com que es dona el cas que les cinc vocals poden ser ordenades de 120 maneres diferents (permutacions de cinc elements: P[5] = 5! = 120), això permet l’elaboració de col·leccions de mots pentavocàlics classificats segons la seva disposició vocàlica amb l’objectiu de trobar-ne exemplars de tantes categories com sigui possible.

Jo he fet la meva, de col·lecció, a partir de les llistes de mots del projecte «catalan-dict-tools» de Softcatalà. Aquest projecte té com a objectiu generar diccionaris i correctors informàtics en català i, al seu repositori de GitHub i en format de text pla, posa a la nostra disposició les llistes de paraules (sense definicions i separades segons la seva categoria gramatical) a partir de les quals es construeixen els altres diccionaris i que s’han obtingut de diverses fonts com el Gran Diccionari de la llengua catalana (GDLC), el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC), el Diccionari català-valencià-balear (DCVB), el Diccionari normatiu valencià (DNV-AVL) o el TERMCAT, entre d'altres.

He descarregat, doncs, aquestes llistes, les he unit en una de sola (agafant els noms i adjectius en masculí i femení, però no en plural i els verbs sense conjugar) i això m’ha permès comptar amb un total d'aproximadament 170.000 paraules on poder garbellar.
Aquest n’ha estat el resultat:

He recollit un total de 958 Mots Pentavocàlics.
D’aquests, el més llarg és l’adverbi CONSTRUCTIVAMENT [16 lletres] i els mots pentavocàlics més curts en el nostre idioma [6 lletres] són tres: OUAIRE (l’únic que apareix al DIEC2), OUERIA i EUNOIA.
He trobat exemples per a 94 de les 120 disposicions vocàliques possibles (78%).
Als diccionaris catalans no apareix cap paraula que presenti les vocals en ordre alfabètic convencional [AEIOU] i, en canvi, en podem trobar 9 que les contenen en ordre alfabètic invers [UOIEA] (Mucronífera, Plutonígena, Quodlibetal, Russo-xinesa, Sud-occidental, Sud-oriental, Sudorífera, Tumorígena i Ugrofinesa).
Les disposicions vocàliques amb més exemplars trobats són: [EUOIA] (69 mots), [EOUIA] (53) i [EUAIO] (51). Aquestes són les tres primeres de les 30 categories (25%) que contenen més de deu paraules, les 51 següents (42,5%) en tenen entre dues i deu, a continuació n’hi ha 13 més (10,8%) amb una única paraula i acabem amb les 26 categories (21,7%) que no en tenen cap.

Us deixo a continuació el full de càlcul on he recopilat i classificat tots aquests 958 Mots Pentavocàlics, per si voleu fer-hi una ullada.

L'any 1994, Màrius Serra va demanar als lectors de la secció "Enigmística" del diari AVUI que l’ajudessin a trobar-ne com més millor. En aquell cas, s’acceptaven paraules i derivats que no apareixen als diccionaris (com els plurals, els verbs conjugats i, fins i tot, alguns neologismes inventats) i així van aconseguir fins a 113 de les 120 seqüències pentavocàliques possibles. Serra va dividir aquestes variants en cinc grups de 24, un per cadascuna de les inicials, i les va presentar en cinc articles farcits de mots pentavocàlics: A - La quinta del pandemònium (20/10/1994), E - La ventríloqua clandestina (17/11/1994), I - Sinagogues miraculoses (22/12/1994), O - Progenitura noucentista (26/01/1995) i U - Sublevació d'ucraïnesos (23/02/1995).

Els trobareu tots junts a continuació: