032 - EL CAS DE LA DESAPARICIÓ DEL PRODUCTOR AUDIOVISUAL
Una de les més grans plataformes audiovisuals del moment, que no puc anomenar per qüestions de confidencialitat, té la intenció de rodar alguns capítols de la nova temporada de la seva sèrie més coneguda a les muntanyes de Prades i hi han enviat un grup de treball compost pel director dels episodis, el cap de filmació i el productor audiovisual que, amb diversos ajudants, s’han d’encarregar de trobar les localitzacions precises on gravar les diferents escenes.
Si sé tot això, és perquè han contractat els meus serveis d’investigador privat per mirar de resoldre una desaparició. Fa un parell de dies que al productor no se’l troba per enlloc i ningú sap que se n’ha fet. M’he presentat, doncs, al «lloc dels fets» per mirar de treure’n l’entrellat parlant-ne amb els protagonistes, demanant-los que em posessin en antecedents i em detallessin els seus moviments.
M’han explicat que tots plegats havien arribat a la zona a començaments de setmana. El primer dia, no van treballar perquè van dedicar-lo a instal·lar-se a l’hotel. L’endemà, tota la colla van anar a la vila vermella de Prades on mentre els equips tècnics visitaven i fotografiaven a bastament la plaça Major amb la seva coneguda font renaixentista i l’església parroquial de santa Maria, el productor tenia una cita amb els responsables de l’ajuntament per parlar de les condicions econòmiques del rodatge. Sembla, però, que aquesta reunió no va anar massa bé i el productor en va sortir força amoïnat, es veu que les pretensions del consistori superaven el pressupost que tenia assignat. L'endemà, just el dia de la desaparició, tocava fer el mateix al poble de Vilaplana, però en aquest cas l’equip es va separar perquè les localitzacions que els interessaven eren a les muntanyes del terme i no al mateix nucli municipal. De totes maneres, per si de cas i aprofitant que ja hi eren, primer van prendre algunes imatges del poble i dels seus edificis més remarcables i després sí que el productor va quedar-se a parlar amb l’alcalde mentre els altres marxaven a fotografiar els magnífics paratges naturals de la zona. Havien quedat que es retrobarien a la plaça de la Vila abans de tornar a l’hotel, però quan van arribar-hi el productor no hi era i ja no l’han tornat a veure.
Quedava clar que la meva feina d’investigació havia de començar a Vilaplana. El meu primer objectiu havia de ser parlar amb l’alcalde per confirmar la seva trobada amb el productor i demanar-li que m’expliqués com havia anat la reunió perquè si havia resultat un fracàs, com la del dia anterior a Prades, potser això explicaria la desaparició sobtada. A continuació, tocava resseguir els passos del desaparegut per intentar descobrir cap on havia anat després, i per això necessitaria una fotografia prou recent del productor. En aquest punt val a dir que vaig tenir sort perquè un dels fotògrafs de l’equip va recordar que, repassant les fotografies del mateix dia de la desaparició, n’hi havia una on se'l veia de trascantó. Me la va passar al mòbil i, efectivament, en una de les imatges que van prendre de l'església de Sant Salvador a Vilaplana s’hi havia colat el productor, però se’l reconeixia perfectament i, en conseqüència, la fotografia em faria un bon servei per poder preguntar als possibles testimonis si l’havien vist o no, acotant així els seus moviments d’aquell dia.
Tocava, doncs, agafar el cotxe i començar la feina de camp... però no ho vaig fer. Alguna cosa em deia que calia insistir més en l’interrogatori a l’equip perquè les seves explicacions no acabaven de quadrar del tot.
I vosaltres, sabeu què falla en aquesta història?
Si sé tot això, és perquè han contractat els meus serveis d’investigador privat per mirar de resoldre una desaparició. Fa un parell de dies que al productor no se’l troba per enlloc i ningú sap que se n’ha fet. M’he presentat, doncs, al «lloc dels fets» per mirar de treure’n l’entrellat parlant-ne amb els protagonistes, demanant-los que em posessin en antecedents i em detallessin els seus moviments.
M’han explicat que tots plegats havien arribat a la zona a començaments de setmana. El primer dia, no van treballar perquè van dedicar-lo a instal·lar-se a l’hotel. L’endemà, tota la colla van anar a la vila vermella de Prades on mentre els equips tècnics visitaven i fotografiaven a bastament la plaça Major amb la seva coneguda font renaixentista i l’església parroquial de santa Maria, el productor tenia una cita amb els responsables de l’ajuntament per parlar de les condicions econòmiques del rodatge. Sembla, però, que aquesta reunió no va anar massa bé i el productor en va sortir força amoïnat, es veu que les pretensions del consistori superaven el pressupost que tenia assignat. L'endemà, just el dia de la desaparició, tocava fer el mateix al poble de Vilaplana, però en aquest cas l’equip es va separar perquè les localitzacions que els interessaven eren a les muntanyes del terme i no al mateix nucli municipal. De totes maneres, per si de cas i aprofitant que ja hi eren, primer van prendre algunes imatges del poble i dels seus edificis més remarcables i després sí que el productor va quedar-se a parlar amb l’alcalde mentre els altres marxaven a fotografiar els magnífics paratges naturals de la zona. Havien quedat que es retrobarien a la plaça de la Vila abans de tornar a l’hotel, però quan van arribar-hi el productor no hi era i ja no l’han tornat a veure.
Quedava clar que la meva feina d’investigació havia de començar a Vilaplana. El meu primer objectiu havia de ser parlar amb l’alcalde per confirmar la seva trobada amb el productor i demanar-li que m’expliqués com havia anat la reunió perquè si havia resultat un fracàs, com la del dia anterior a Prades, potser això explicaria la desaparició sobtada. A continuació, tocava resseguir els passos del desaparegut per intentar descobrir cap on havia anat després, i per això necessitaria una fotografia prou recent del productor. En aquest punt val a dir que vaig tenir sort perquè un dels fotògrafs de l’equip va recordar que, repassant les fotografies del mateix dia de la desaparició, n’hi havia una on se'l veia de trascantó. Me la va passar al mòbil i, efectivament, en una de les imatges que van prendre de l'església de Sant Salvador a Vilaplana s’hi havia colat el productor, però se’l reconeixia perfectament i, en conseqüència, la fotografia em faria un bon servei per poder preguntar als possibles testimonis si l’havien vist o no, acotant així els seus moviments d’aquell dia.
Tocava, doncs, agafar el cotxe i començar la feina de camp... però no ho vaig fer. Alguna cosa em deia que calia insistir més en l’interrogatori a l’equip perquè les seves explicacions no acabaven de quadrar del tot.
I vosaltres, sabeu què falla en aquesta història?
TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. L'ENHORABONA A " Artur "
14 comentaris:
Més enllà que no em consta cap Sant Salvador a Vilaplana no hi veig res de dolent. Llevat que a la foto es veiés algú atacant al productor.
Penso que la qüestió rau en la fotografia en que surt el productor a la església de Sant Salvador, ja que si primer van quedar tots al poble (Vilaplana) i desprès es van separar, el productor per quedar amb l'alcalde i els altres per anar als voltants, no quadra que el productor surti en una imatge que està feta fora del nucli de Vilaplana, ja que la església de San Salvador diria que pertany a La Musara , que és un antic poble despoblat agregat al de Vilaplana. Al productor sembla que li han fet una mala passada !.
Bona setmana i salut !.
Si Sant Salvador es tracta de l'església de la Mussara, no és estrany la desaparició del productor. A la Mussara hi han desaparegut moltes persones inesperadament i sense explicació.
No conec aquests indrets, per tant no sé si parleu del mateix lloc o no.
Aferradetes, Mac.
No li acabo de trobar el desllorigador. Per una part sembla que productor havia de ser al poble parlant amb l'alcalde i en canvi surt en una foto de l'ermita de la muntanya. Això no lliga i potser incrimina a l'alcalde, però no ho avcabo de veure clar.
Abraçades, Mc!
PONS: Sant Salvador és l'antiga església parroquial del nucli de la Mussara que pertany al municipi de Vilaplana. Per tant, que l'enunciat parli de "l'església de Sant Salvador a Vilaplana" no és cap incorrecció. Vas bé, és cert, però calia especificar una mica més per trobar la solució correcta que buscàvem.
ARTUR: Tu sí que rebles el clau tal com toca. T'emportes el rètol vermell. Felicitats!! :-)
El LLIBRE ho explica així: L’església de Sant Salvador és al terme municipal de Vilaplana, però no és dins del poble sinó que pertany al nucli abandonat de la Mussara, situat en plena muntanya on representa que el productor no hi havia anat perquè s’havia quedat al municipi parlant amb l’alcalde.
Salut!
XAVIER: Millor que no et sentin els de Vilaplana. Sembla que ja n'estan una mica farts d'aquestes llegendes associades a la Mussara i del "turisme esotèric" que comporten. La Mussara no està maleïda, ni té cap porta a una altra dimensió, ni hi ha desaparegut tanta gent com alguns volen fer creure. T'ho asseguro.
SA LLUNA: Per treure l'entrellat d'aquest enigma, calia tenir (o buscar) certs coneixements geogràfics de la zona de les muntanyes de Prades, tens raó.
Abraçades!
CARME: Si per trobar-li el desllorigador et refereixes a resoldre el cas trobant els motius de la desaparició, és lògic que no ho acabis de veure clar perquè l'enunciat no ens dona cap pista en aquest sentit. Però és que la nostra feina no és aquesta, fixa't que el que ens demanen no és resoldre el cas (que no podem), sinó buscar quina és la possible incongruència en el relat dels fets que ha fet que el detectiu pensi que la història no acaba de quadrar.
I aquesta incongruència és just la que comentes, que el productor desaparegut surt en una foto feta a la muntanya malgrat que ens han explicat que no havia sortit del poble. Això, més que incriminar a l'alcalde, incrimina a l'equip de rodatge que ha mentit a l'investigador... però a partir d'aquí ja és cosa del detectiu treure'n l'entrellat, nosaltres ja hem fet allò que ens tocava.
Abraçades!
Feia una mica de literatura, Mc. Jo tampoc no crec en aquestes falòrnies ni amb les portes a d'altres dimensions. Ni a la Mussara, ni a MOntserrat ni a l'estació del metro de Rocafort...
XAVIER: Estem ben d'acord, doncs. Ja hi ha prou gent que fa bullir l'olla amb aquestes, com molt bé dius, falòrnies. No cal donar-los més peixet.
Moltes gràcies ! : )
No conozco el lugar, aunque lo conozco algo más. Gracias por compartirlo. Un abrazo
Publica un comentari a l'entrada