Relats Conjunts (novembre - 2023)

Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "Vista de l'Acròpolis d'Atenes" (Jean Auguste Dominique Ingres – 1841/49).

APUNTS D’UN VIATGE A GRÈCIA

Situada al sud-est d'Europa, Grècia és un destí turístic fonamental per a la comprensió del món occidental perquè n’és part intrínseca de les seves arrels culturals, polítiques i intel·lectuals. Considerada el bressol de la democràcia, fou en aquest país on, per allà al segle V aC, es posaren les bases d’aquest sistema polític que es fonamenta en donar veu al poble permetent la participació ciutadana en l’elecció directa dels seus representants polítics basant-se en les propostes electorals de cadascun d’ells. Aquestes ‘propostes electorals’ són una sèrie de promeses que fan els polítics i que, generalment, no es molesten a complir. Aquest fet, que a primer cop d’ull ens podria semblar molt greu, en realitat no representa cap problema per a la majoria de votants i els va molt bé als polítics perquè així poden repetir les mateixes promeses en successives eleccions i s’estalvien feina. Tot són avantatges.

Com acabem de dir, Grècia és reconeguda per la seva rica història i d’aquest fet en trobem mostres per tot el país. Un dels exemples de visita obligada és l’Acròpolis d’Atenes on destaca el magnífic Partenó. Cal dir, però, que aquest temple construït com un homenatge a la deessa Atena, no presenta actualment l’esplendor d’anys enrere sinó que m’atreviria a afirmar que el tenen força descuidat i, sense voler ofendre ningú, a mi em va semblar gairebé en ruïnes. Tanmateix, aquest detall sembla importar poc als grecs que no els fa res ensenyar-lo amb orgull als turistes i, fins i tot, fan pagar entrada per visitar-lo. No va ser el meu cas, jo no em deixo enredar tan fàcilment i ja li vaig dir al guia que abans de pagar per entrar-hi esperaré que s’hagin acabat les reformes. Ara bé, em sembla que les obres van per llarg perquè no vaig veure ni grues ni paletes treballant-hi. En fi, ells s’ho perden.

Més enllà de les ruïnes i els monuments, Grècia també destaca per la seva espectacular bellesa natural i pel seu clima mediterrani amb estius càlids, hiverns suaus i una pluviometria relativament escassa. Hi ha un antic proverbi atenenc que resumeix perfectament aquest últim aspecte i que fa així: «Προu quε πλοu, περò πλοu ποc». Si en fem una transcripció fonètica, aquesta parèmia popular grega es pronuncia «Prou que plou, però plou poc» i malgrat que, com totes les frases fetes, no té una traducció directa al català en podem fer una interpretació grosso modo per trobar-ne el significat que vindria a indicar que és ben cert que plou, però que no ho fa en quantitat suficient.

Aprofito aquest darrer apunt lingüístic per parlar de l’idioma grec, una llengua de gran importància històrica i considerada de les més antigues i influents de tot món occidental. És un idioma força incomprensible i que a mi em va semblar molt complicat d’aprendre, però potser estic equivocat i realment no és tan difícil com prova el fet que vaig trobar-me molts nens que, ja de ben petits, el parlaven perfectament. La seva característica principal, com heu vist al paràgraf anterior, és que no fan servir el nostre abecedari (a, be, ce, etc.) sinó que els grecs utilitzen unes lletres diferents, amb noms tan curiosos com alfa o beta, que no tenen res a veure amb l’alfabet.

No podem afirmar que coneixem un indret si no esmentem, ni que sigui breument, la seva gastronomia. El menjar grec destaca per l’ús dels ingredients frescos regats amb oli d'oliva i assaonats amb herbes aromàtiques. Una cuina típicament mediterrània que ens ofereix plats molt apetitosos amb una pinta estupenda, però que no us puc dir quin gust tenen perquè no en vaig tastar cap que a mi no m’agraden els menjars estranys. No patiu que no vaig passar gana, per sort a Atenes també hi han arribat els McDonald’s.

Per acabar i posant el punt final a aquest text dedicat al meu últim viatge, us parlaré dels habitants d’aquest pintoresc país. Els grecs són apassionats, acollidors i amb un fort sentit de la comunitat. Saben gaudir de la vida i es mostren orgullosos de les seves tradicions, alhora que demostren una gran hospitalitat cap als forasters. No obstant això, jo vaig trobar que els manca una mica de sentit de l’humor. Com que a mi em costa una mica trencar el gel quan conec gent nova, vaig preparar-me especialment per a aquest viatge un acudit molt bo que fa així: «Així que això és Grècia? Doncs quina gràcia!». És boníssim i no dubto que, tal com jo, tots vosaltres us esteu petant de riure ara mateix amb aquest genial joc de paraules. Doncs voleu creure que cap ni un dels molts grecs a qui els hi vaig explicar ho va trobar graciós? Ho trobo incomprensible i estic segur que vosaltres tampoc ho enteneu. Però ho hem de respectar, deu ser la seva cultura...