GRÀCIES!!

BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dilluns, 10 de gener del 2022

CALEMBOURS

El folklorista Joan Amades, al seu llibre JOCS DE PARAULES I JOCS DE MEMÒRIA (Edicions El Mèdol - 2003) que fou publicat per primera vegada l'any 1933 com a volum VI de la "Biblioteca de Tradicions Populars", defineix els CALEMBOURS (o CALEMBURS) de la següent manera:

El calembur cau plenament dintre el camp de l’enigma o endevinalla. Té per objecte dir la paraula o expressar la idea que hom fa objecte de l’enigma, de tal manera, que el qui escolta no la pugui veure o comprendre. En l’enunciat es fa una combinació de síl·labes, les darreres d’un terme amb les primeres d’un altre, combinades, per exemple, de tal manera que diguin la paraula o expressin la idea de l’enigma. També es fa una combinació de llenguatge que presenti un planteig de l’enigma, aparentment impossible, però no a causa del forçat significat que hom els hagi pogut trobar, fill d’una combinació de paraules, sinó degut al recte sentit de les idees.

De les endevinalles i enigmes clàssics que cita com a exemple, us en copio alguns:
  • Te la dic i no m’entens, te la repeteixo i no em comprens molt te la diré i no sabràs què é.
    [La tela]
  • És possible de menjar un pa, menjat avui i pastat demà.
    [És possible si el pa és pastat de mà, és a dir, amb la mà]
  • En Vives va anar a caçar, tres perdius va matar i vives a casa les va portar.
    [El caçador es deia Vives]
  • Dotze peres en un plat, dotze frares convidats. Cadaqual menja sa pera, i en van quedar onze al plat; com s’explica aquest passat?
    [Entre els dotze frares n’hi havia un que es deia Cadaqual]

Però no només trobem CALEMBOURS en les endevinalles, aquest joc lingüístic té un abast molt més ampli com ens explica Màrius Serra al seu MANUAL D’ENIGMÍSTICA (Columna – 1991):

El calembour es correspon als ‘puns’ anglesos i als ‘punticci’ italians i és una denominació que abasta gairebé tots els jocs de paraules. La seva indefinició, però, no impedeix que s’acostumi a aplicar a aquells paral·lelismes entre mots HOMÒFONS (que sonen igual) o PARÒNIMS (que divergeixen en molt pocs fonemes). Evidentment tot bon joc de paraules es basa en l’ambigüitat i suposadament en l’enginy, tot i que aquest darrer aspecte és variable.

Per tant, es podria afirmar que el CALEMBOUR és el joc de paraules per excel·lència en el sentit que es crea directament per una distorsió lingüística, sobretot fonètica. Aquesta «distorsió» es pot aconseguir amb l’ús de diversos recursos lingüístics com, entre d’altres: La POLISÈMIA [propietat per la qual una paraula té més d’un significat. Exemple: "Hi he anat dos cops i no m’han obert, tot i els forts cops que he donat a la porta"], l’ANTANÀCLASI [recurs literari consistent a crear un joc de paraules per la repetició d’un mot amb un sentit diferent aprofitant l'homonímia. Exemple: "El lladre roba roba a la botiga"], el PLEONASME [figura retòrica en la qual existeix una redundància produïda per l’ús de mots d’idèntic sentit en un mateix enunciat. Exemple: "Bromes humorístiques de persones humanes"] o la SIL·LEPSI [recurs literari consistent en agafar un mot alhora en el seu sentit literal i figurat. Exemple: "La seva dona és més dolça que la mel"].

L’ús d’aquests i altres recursos literaris facilita l’aparició d’EQUÍVOCS en el missatge emès creant un efecte de sorpresa en el receptor. Efecte que encara és més gran quan, aparentment, es fan servir de manera espontània. Per això, els CALEMBOURS són presentats generalment com una FACÈCIA, en forma de pregunta o integrats dins d’una conversa suposadament «real» per reforçar d’aquesta manera l’efecte xocant i divertit que, en aquest cas i a diferència d’altres acudits, es basa directament (i literalment) només en un joc de paraules.
Dels molts exemples que podríem trobar, en destaco quatre d’origen ben diferent. Els dos primers s’atribueixen a l’insigne poeta noucentista Josep Carner (1884 – 1970) i els últims són un parell dels acudits de l’humorista tarragoní Cast Sendra i Barrufet [Cassen] (1928 – 1991):
  • Quin és el lloc més poc apropiat per transitar-hi un delinqüent, un home que porta una malifeta a la consciència?
    [Un carrer asfaltat, perquè mentre hi transita no pot deixar de sentir una veu interior que li repeteix: Has faltat, has faltat!]
  • Quin és el sant que ha de beure per força a galet?
    [Sant Privat de Bas]
  • Quin és el cotxe que més agrada als valencians?
    [El Citroën, perquè diuen que s’hi ‘troen’ bé dintre]
  • Quin és el cotxe que més agrada als calbs?
    [L’Opel, perquè diuen: Oh, pèl! Oh, pèl!!]



És evident, per tant, que aquest recurs còmic dels jocs de paraules té una llarga tradició i s’ha fet servir arreu. En l’àmbit anglosaxó, un exemple clàssic serien els Germans Marx. Actors de cinema i teatre durant els primers anys del segle XX, aquests cinc germans novaiorquesos basaven el seu humor en la bateria constant de PUNS que disparaven en els seus guions. Una mostra podem gaudir-la en català gràcies al llibre GROUCHO I CHICO, ADVOCATS (Columna - 1989), un recull de vint-i-sis episodis radiofònics emesos l’any 1932 per l’emissora estatunidenca NBC (National Broadcasting Company) que van ser traduïts al nostre idioma per Màrius Serra procurant mantenir el to original més enllà de la literalitat, una tasca no gens fàcil com ell mateix explica en un interessant article periodístic on repassa alguns dels millors ‘puns marxistes’ junt amb la seva versió en català i que va publicar al número de novembre de 1989 de la revista Cultura editada per la Generalitat de Catalunya. És aquest:

CULTURA, núm. 6; novembre 1989, quarta època [en línia].
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1989.
[http://hdl.handle.net/20.500.12368/15081] / [Pàgines 59 i 60].
(Cliqueu AQUÍ per veure la imatge més gran)


Sense deixar l’idioma anglès ni l’humor, vull acabar el post parlant-vos d’uns calembours molt més recents. Em refereixo als que apareixen a la sèrie televisiva ELS SIMPSONS utilitzats també com un divertit recurs còmic. A les primeres temporades, era un gag habitual veure l’adolescent Bart Simpson fent bromes telefòniques a Moe Szyslak (propietari del Bar d’en Moe) preguntant-li per un nom fictici que amagava un d’aquests jocs de paraules (més o menys enginyós). En Bart li donava el nom en l’ordre "cognom-nom" i quan en Moe el repetia en veu alta en l’ordre correcte "nom-cognom" es produïa l’efecte xocant del calembour que feia riure als clients del bar i feia enfurismar el bàrman per no haver detectat a temps que li estaven fent una broma.
Com a exemple he triat el calembour que apareix a l’episodi «El flamejat d’en Moe» (capítol 10 de la tercera temporada), malgrat que aquesta vegada la broma no surt bé perquè l’individu en qüestió existeix, és al bar i es posa al telèfon fent que al bromista li surti el tret per la culata. Un fet que té força lògica perquè en aquest episodi en Bart demana per un suposat amic seu de cognom Jazz i de nom Hug, un tal "Hugh Jazz" que en anglès sona igual a "Huge ass" [cul enorme].

A continuació, us deixo el vídeo on he recopilat aquest fragment de l’episodi 03x10 dels Simpsons en versió original anglesa precedit per les versions doblades en català [Senyor Gros, de nom Cul = Sr. Culgròs], en espanyol d’Espanya [Señor Ogordo, Don Cul = Don culo gordo] i en espanyol de Llatinoamèrica [Señor Rosado, de primer nombre Modesto = Modesto Rosado (?)]. Una petita mostra que també serveix per deixar palès que traduir un joc de paraules és molt complicat si no directament impossible. Aquí el teniu:






GLOSSARI:
  • Antanàclasi
  • Calembour

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA:



8 comentaris:

Pons ha dit...

Jo en conec un de clàssic en castellà: Oro parece, plata no és ¿qué és?
Com cuides als teus lectors més fidels posant exemples amb temes que els interessen!

PS: Ets familiar de Joan Amades o Màrius Serra? Sempre parles d'alguns d'aquests senyors.
PS2: Jo tampoc entenc lo del Modesto Rosado.
PS3: El capítol del Flameado de Moe és segons les votacions de l'imdb 22é millor capítol de la sèrie, mentre que jo el tinc en la posició número 10.

sa lluna ha dit...

Molt divertit el teu post d'avui.
Llegint en Pons, me n'ha vingut una al cap, també en castellà:
-Dicen que son de dos, pero sólo son de una.

Aferradetes, Mac.

McAbeu ha dit...

PONS: Tot un clàssic aquest del plàtan. :-D

Sabia que t'agradaria especialment el vídeo i és que els lectors més fidels us ho mereixeu, això i més. ;-)

PS: No, ni són familiars meus ni m'esponsoritzen la secció. El que passa és que gairebé totes les dades que faig servir per als meus posts del "Glossari" les trec d'algun dels seus llibres i crec que és de justícia deixar-ne constància.

PS2: Vaig buscar si aquest nom té alguna connotació especial que se'ns escapa, però més enllà que potser vol indicar un figaflor o un marieta (cosa que tindria poc a veure amb l'Hugh Jazz / Huge ass original) no vaig trobar res.

PS3: Jo, que no tinc una llista dels meus episodis preferits de la sèrie, també el recordo com un dels millors. De totes maneres i per ser del tot sincer, no el vaig triar per aquest motiu sinó perquè disposava del doblatge en català. Si no n'hagués aconseguit la versió catalana, no hauria fet el vídeo dels calembours dels Simpsons.

McAbeu ha dit...

SA LLUNA: M'ha agradat això d'uns "dedos" que només són "de una". :-))

Abraçades!!

artur ha dit...

Entretingut post aquest, como ens tens acostumats !.
El de les endevinalles, em sé el de la tela i dels acudits, m'agrada molt el de Sant privat de Bas ! :D
I el del "platano" d'en Pons , tot un clàssic de la "antigua escuela" .... hehhe
Bona setmana !!

McAbeu ha dit...

ARTUR: Gràcies. Jo m'hi entretinc molt fent aquests posts de glossari (tant en el sentit que hi passo temps com que m'ho passo molt bé fent-los) i m'agrada que us agradin. :-)

L'acudit del Sant Privat de Bas també és el meu preferit, em sembla molt ben trobat. Pel que fa  a les endevinalles és cert que tant la del plàtan com la de la tela són ben conegudes, uns clàssics en tota regla que no poden deixar d'aparèixer quan parlem d'aquests temes.

Bona setmana!!

Sergi ha dit...

La veritat és que sempre havia consideat això jocs de paraules, com altres conceptes que ens has anat presentant. Per mi tot eren jocs de paraules. No sabia que en el món de l'enigmística eren tan específics!

McAbeu ha dit...

XEXU: Si em vaig proposar començar a fer aquests apunts del "Glossari" va ser perquè bona part d'aquesta àmplia terminologia del món dels enigmes també m'era desconeguda. Jo n'aprenc de cadascun d'aquests posts i m'agrada compartir-ho amb vosaltres.

Pel que fa a l'especificitat de l'enigmística, suposo que és més o menys com en qualsevol altre camp. Si entres per primera vegada a un laboratori, hi veuràs només un munt de flascons de vidre. Quan faci un temps que hi siguis, serà quan reconeixeràs els Erlenmeyer, les provetes o els vasos de precipitats. (PD: He posat aquests tres perquè són els únics que recordo de quan estudiava :-D)

Publica un comentari a l'entrada