Aquest any, en Jan McPetit ja ens va presentar (al febrer i a l'abril) un parell dels seus posts amb fotos i ressenyes literàries participant en el joc "The Other Readers - 2019" de la JOMATEIXA.
De totes maneres, i com ja sabeu, el meu "click lector" té vida pròpia més enllà dels concursos blogaires així que ha decidit que aquest estiu tornarà a fer acte de presència al blog amb tres posts més que publicaré cada segon dimecres dels mesos de juliol, agost i setembre.
S'inicia avui, doncs, aquest cicle estiuenc de ressenyes i ho faig amb l'última novel·la de Salvador Macip que està molt bé aprofitar quan tens l'autor tant a l'abast per fer-li saber que t'ha semblat el seu llibre:
De totes maneres, i com ja sabeu, el meu "click lector" té vida pròpia més enllà dels concursos blogaires així que ha decidit que aquest estiu tornarà a fer acte de presència al blog amb tres posts més que publicaré cada segon dimecres dels mesos de juliol, agost i setembre.
S'inicia avui, doncs, aquest cicle estiuenc de ressenyes i ho faig amb l'última novel·la de Salvador Macip que està molt bé aprofitar quan tens l'autor tant a l'abast per fer-li saber que t'ha semblat el seu llibre:
 | | |  |  |
Segur que tots recordem on érem l'onze de setembre de 2001 quan ens vam assabentar de l'atemptat de les Torres Bessones a Nova York i del sotrac emocional que, malgrat la distància, allò ens va provocar. Doncs als protagonistes d'aquesta novel·la aquells fets els agafen vivint al mateix Manhattan, veient-ho en primera persona i patint-ho amb tota la seva intensitat.
L'autor aconsegueix que visquem en cada moment l'astorament, el dolor o el desconcert dels seus personatges que, trasbalsats pels fets que els ha tocat viure, es replantegen moltes coses de la seva pròpia vida. Al seu blog, als posts que va dedicar a la presentació d'aquesta novel·la, en Salvador ens "advertia" que aquest és un llibre reflexiu i jo trobo que aquest és el seu gran valor. Ens explica com es van viure en directe aquells tràgics esdeveniments però els atemptats només són un potent teló de fons per explicar com queden afectats els sentiments dels protagonistes i com aquests encaren, a partir d'aquell moment, la resta de les seves vides. És la història d'un canvi vital i, almenys a parer meu, molt ben explicada. Val la pena llegir-la.
La fotografia està feta a Tarragona, a l'entrada a la ciutat per la carretera N-340. Als edificis que es veuen al fons els hi falten almenys un centenar de pisos a cadascun per arribar a l'alçada que tenien els gratacels del World Trade Center de Nova York però trobo que també fan el fet. ;-)
L'autor aconsegueix que visquem en cada moment l'astorament, el dolor o el desconcert dels seus personatges que, trasbalsats pels fets que els ha tocat viure, es replantegen moltes coses de la seva pròpia vida. Al seu blog, als posts que va dedicar a la presentació d'aquesta novel·la, en Salvador ens "advertia" que aquest és un llibre reflexiu i jo trobo que aquest és el seu gran valor. Ens explica com es van viure en directe aquells tràgics esdeveniments però els atemptats només són un potent teló de fons per explicar com queden afectats els sentiments dels protagonistes i com aquests encaren, a partir d'aquell moment, la resta de les seves vides. És la història d'un canvi vital i, almenys a parer meu, molt ben explicada. Val la pena llegir-la.
La fotografia està feta a Tarragona, a l'entrada a la ciutat per la carretera N-340. Als edificis que es veuen al fons els hi falten almenys un centenar de pisos a cadascun per arribar a l'alçada que tenien els gratacels del World Trade Center de Nova York però trobo que també fan el fet. ;-)
Enguany, aquests posts no estarien complets sense fer representar al click un personatge literari. Avui li toca el torn a un clàssic de la literatura universal en una coneguda escena del capítol III del "Viatge a Lil·liput", primera part dels "VIATGES DE GULLIVER" (Jonathan Swift - 1726):
... l'Emperador, havent ordenat que es preparessin totes les tropes de la guarnició a la metròpoli i als seus encontorns, va prendre-li fantasia de divertir-se d'una manera molt singular.
Va manifestar-me el desig que em posés dret, com un colós, obertes les cames tant com bonament em fos possible. Després va comandar al seu general (vell i experimentat cabdill i gran protector meu) que disposés les tropes en ordre clos i les fes passar per sota meu, anant la infanteria de vint-i-quatre en rengle i els cavalls de setze, tambors batents, banderes a l'aire i llances endavant.
Aquell cos d'exèrcit consistia en tres mil infants i un miler de cavalls. Sa Majestat va ordenar, sota pena de mort, que durant aquella marxa cada soldat respectés estrictament la meva persona; això, però, no va poder evitar que alguns dels oficials més joves aixequessin els ulls en passar sota meu. I, a dir ver, els meus calçons eren ja en un estat tan lamentable, que no desaprofitaren l'oportunitat de riure's de mi.»
(Traducció: J. Farran i Mayoral)
Va manifestar-me el desig que em posés dret, com un colós, obertes les cames tant com bonament em fos possible. Després va comandar al seu general (vell i experimentat cabdill i gran protector meu) que disposés les tropes en ordre clos i les fes passar per sota meu, anant la infanteria de vint-i-quatre en rengle i els cavalls de setze, tambors batents, banderes a l'aire i llances endavant.
Aquell cos d'exèrcit consistia en tres mil infants i un miler de cavalls. Sa Majestat va ordenar, sota pena de mort, que durant aquella marxa cada soldat respectés estrictament la meva persona; això, però, no va poder evitar que alguns dels oficials més joves aixequessin els ulls en passar sota meu. I, a dir ver, els meus calçons eren ja en un estat tan lamentable, que no desaprofitaren l'oportunitat de riure's de mi.»
(Traducció: J. Farran i Mayoral)
14 comentaris:
He trobat a faltar la foto amb les coordenades del segon llibre, però bé, bon post.
PONS: La foto del segon llibre no és de cap lloc concret, està feta en un estudi fotogràfic utilitzant l'última tecnologia disponible en imatge i efectes especials (bé, això últim potser és un pèl exagerat) ;-D
Gràcies pel comentari, Mac! M'alegro que t'hagi agradat. I la foto, molt ben trobada. Aquests gratacels li queden molt bé!
SALVADOR: Sí que em va agradar, la considero una novel·la molt madura que explica molt bé allò que vol explicar. I m'alegro que a tu t'agradi la foto dels gratacels. :-)
L'estiu és la millor època per llegir.
XAVIER: Generalment a l'estiu acostumem a tenir més temps lliure i llegir és una bona manera d'ocupar-lo, sens dubte.
Moltes gràcies per les recomanacions...
M'agraden molt les fotos i en Jan McPetit. Queda genial de Gulliver i la foto també fantàstica! Encara que sembli estrany, no he llegit mai Els viatges de Gulliver. S'hi haurà de posar remei!
CARME: No tenen res a veure el llibre d'en Salvador i el clàssic de Swift però estic gairebé segur que t'agradarien tant l'un com l'altre.
Pel que fa a aquest últim, deixa'm dir-te que jo no havia llegit complets els "Viatges de Gulliver" fins fa només tres anys. Fins aleshores tenia la idea que hi trobaria un conte infantil del qual ja en coneixia la història adaptada una munió de vegades. Res d'això, és un gran llibre que va molt més enllà, que em va sorprendre molt gratament i que et recomano de totes totes.
Et copio un fragment de la introducció de l'edició en català que vaig llegir jo, a càrrec de Marta Pessarrodona que ho explica molt bé: ...Aquest llibre és una peça mestra de la misantropia i s'ha vist com una venjança de la humanitat el fet que els Viatges de Gulliver es consideri sovint un llibre per a infants, així com les mutilacions que ha sofert l'obra. No obstant això, mentre l'Alícia al país de les meravelles (1865), d'un misantrop posterior a Swift, Lewis Carroll, és un llibre per a infants perquè sempre que el llegim tornem a la infància (com observà tan encertadament Virginia Wolf), els Viatges de Gulliver és un bon llibre per a adults perquè és un magistral conte infantil. El repte que ens proposa és el d'oferir-nos una fantasia que ens mena a una espècie de malson, del qual només despertem per a trobar-hi veritats inqüestionables. Podem llegir les aventures de Gulliver com una al·legoria política de l'època, com una burla dels llibres de viatges o com les reflexions d'un home conscient i preocupat pels abusos de la raó humana. En la seva multiplicitat, sens dubte, rau la seva grandesa, la qualitat d'obra mestra de tots els temps...
Uau! Moltíssimes gràcies per l'informació afegida. M'encanta i fa venir ganes de llegir-lo!
CARME: Si el llegeixes, ja m'ho diràs. :-)
Em va costar força entrar en l'estil més madur i reflexiu de l'autor, estic acostumat a altres registres seus i aquest a estones se'm feia poc creïble, però va millorant a mesura que t'hi acostumes.
XEXU: Doncs en el meu cas no va ser així i se'm va fer interessant ja de bon començament. Al principi pel tema dels atemptats i, a mesura que avança la lectura, són les reaccions i sentiments dels personatges el que et provoca prou interès per continuar llegint. Potser sí que és diferent a altres registres d'en Salvador, però també està bé que un autor provi coses noves i et sorprengui.
gràcies per les ressenyes ...jo enguany fins i tot vaig amb retard lector tinc una pila llibres per encetar
ELFREELANG: De vegades, sembla que la pila de lectures pendents tingui vida pròpia per tal com va creixent. Arribem allà on arribem, no hi ha més. ;-)
Publica un comentari a l'entrada