En l'àmbit de l'enigmística, s'anomenen PASSATEMPS o ENTRETENIMENTS als diversos jocs d'enginy publicats a les seccions amb aquest mateix títol dels diaris o a les revistes especialitzades que s'hi dediquen.
Hi ha diversos tipus d'aquests passatemps i, alguns d'ells, es mereixen que els dediqui un post en exclusiva per explicar-ne la història i les característiques. Per això, ara no m'estendré donant-ne detalls i en faig una simple enumeració, en cap cas exhaustiva, dels més populars:
Hi ha diversos tipus d'aquests passatemps i, alguns d'ells, es mereixen que els dediqui un post en exclusiva per explicar-ne la història i les característiques. Per això, ara no m'estendré donant-ne detalls i en faig una simple enumeració, en cap cas exhaustiva, dels més populars:
- Mots Encreuats i les seves diferents variants (Autodefinits, Sil·làbics, Blancs, Críptics...)
- Sopes de Lletres
- Paraules Entrecreuades
- Damerogrames i altres variants de jocs de graella com la Taula de Rellotger, les Columnes Bellugadisses, el Salt de Cavall, etc.
- Sudokus i altres jocs matemàtics (Quadrat Màgic, Kakuro, Nonograma...)
- Diferències
- Trencaclosques i Laberints
- Jeroglífics
- Problemes de Lògica o Suiri
- Problemes d’escacs
- Problemes d’Scrabble
- Anagrames i altres Jocs de Paraules
- Tests i Preguntes de cultura general
Pel que fa a la publicació d'aquests jocs en la nostra llengua, en Màrius Serra al seu llibre MANUAL D'ENIGMÍSTICA (Columna – 1991) ens diu el següent:
«En català, tret de l'efímera presencia als quioscs d'una revista infantil poc ambiciosa anomenada Kim, només podem constatar la presencia de la mensual ...Més, la revista d'encreuats i més (12 números, maig 89 - maig 90). Aquesta revista contenia tota mena de jocs de graella i parava especial esment a l'enigmística clàssica, en incloure anècdotes, descripció de jocs antics, crítica de llibres i una entrevista amb un enigmògraf català. Les seccions de passatemps dels diaris mantenen un nivell acceptable, sobretot en els seus suplements dominicals. Es recorda força la de la primera etapa del setmanari El Món, des d'on Jaume Fuster proposà els enigmes lògics (Les claus de vidre. La Magrana, 1990) que després han arribat a la petita pantalla i Tísner introduí els primers problemes d'Scrabble en català.»
Pocs anys després que Màrius Serra escrivís aquest text, ENIGMA CARD, una agència de passatemps creada l'any 1979 per oferir el servei de creació d'entreteniments per a mitjans de comunicació (premsa, ràdio i televisió), institucions, associacions i centres d'ensenyament, va treure als quioscos la revista PASSATEMPS.
El primer número d'aquesta nova revista d'entreteniments en català va aparèixer al gener de 1994 amb un preu de 200 ptes (1,20 €) i, a la portada, es presentava així:
El primer número d'aquesta nova revista d'entreteniments en català va aparèixer al gener de 1994 amb un preu de 200 ptes (1,20 €) i, a la portada, es presentava així:
«52 pàgines d'entreteniment amb autodefinits, mots encreuats, jeroglífics, diferències, sopes, bilingües anglès-català, lògica, lletramàtiques... i a més a més la possibilitat de guanyar jocs de taula, diccionaris, discs, etc.»
Us copio també l'editorial d'aquest primer número:
«Hola amics! Feia anys que esperàvem aquest moment, com a professionals i consumidors de passatemps i com a catalans. Som conscients que ens haurem de guanyar la vostra confiança i oferir-vos mes rera mes un producte amb el qual us trobeu còmodes, tingueu l'edat que tingueu.
La revista neix petita i modesta, però amb l'ambició de créixer i veure's envoltada de revistes dedicades a un sol tipus de joc, com una només d'autodefinits, una altra de paraules entrecreuades, etc. tan normals en altres cultures, i sinó doneu un cop d'ull a qualsevol quiosc.
L'esforç que ens suposa tirar endavant aquesta revista us el dediquem a tots vosaltres, encara que volem agrair (ara que disposem de mitjà propi) a tots els que, en un moment o altre, en quinze anys de dedicació a aquesta feina ens han ofert col·laboracions en premsa i televisió. Sense ells aquesta revista no hagués estat possible. Moltes gràcies!»
La revista neix petita i modesta, però amb l'ambició de créixer i veure's envoltada de revistes dedicades a un sol tipus de joc, com una només d'autodefinits, una altra de paraules entrecreuades, etc. tan normals en altres cultures, i sinó doneu un cop d'ull a qualsevol quiosc.
L'esforç que ens suposa tirar endavant aquesta revista us el dediquem a tots vosaltres, encara que volem agrair (ara que disposem de mitjà propi) a tots els que, en un moment o altre, en quinze anys de dedicació a aquesta feina ens han ofert col·laboracions en premsa i televisió. Sense ells aquesta revista no hagués estat possible. Moltes gràcies!»
Cal dir que l'ambició expressada en aquest editorial es va complir, almenys en part. Cinc mesos després, ENIGMA CARD presentava la primera revista catalana només de mots encreuats i d'autodefinits. Es deia KMOTS i, en el seu primer número de maig de 1994, contenia 21 crucigrames clàssics i els primers 21 fragments de «l'autodefinit més llarg del món». Aquest joc consistia en una sèrie de mots encreuats autodefinits que s'enllaçaven els uns amb els altres i que, per tant, continuaven en els números següents de la revista amb «una ambició infinita que d'entrada pretén batre un rècord mundial». Posteriorment, el juliol de 1997, també es publicava POTI-POTI, «la primera revista en català dedicada a les sopes de lletres, entrecreuades, passatemps visuals i alguna cosa més» igualment amb periodicitat mensual.
Segons dades de la revista del Col·legi de Periodistes de Catalunya (CAPÇALERA núm. 81 – XI/1997 – pàg. 16 i 23), l’any 1997 les revistes PASSATEMPS i KMOTS tenien una tirada de 10.000 exemplars mensuals, un 90% dels quals venuts directament als quioscos i el restant 10% per subscripció. L'any 1999, l'Associació de Publicacions Periòdiques Escrites en Català (APPEC) va atorgar a ENIGMA CARD el premi a la millor empresa editora. El jurat d’aquells premis va fer constar especialment els continguts per a "l'oci intel·ligent" que oferien les seves tres publicacions. (CAPÇALERA núm. 98 – XII/1999 – pàg. 46).
Finalment, però, aquestes revistes van deixar de publicar-se. En total, de PASSATEMPS en van sortir a la venda 60 números (1994-1999), de KMOTS se n'editaren 54 exemplars (1994-1999) i de POTI-POTI n'hi va haver 17 (1997-1999). Al desembre de 2003, va haver-hi un nou intent per part de la mateixa empresa editora de tornar a posar al mercat la revista PASSATEMPS. Aquesta segona etapa va començar amb una tirada de 6.000 exemplars que es venien a 1,80 € i oferien 44 pàgines amb més de mig centenar de jocs per a totes les edats amb l'afegit d'una agenda d'oci i cultural. Un intent que no va acabar de reeixir i, en total, només se'n van publicar 8 números durant l'any 2004.
Segons dades de la revista del Col·legi de Periodistes de Catalunya (CAPÇALERA núm. 81 – XI/1997 – pàg. 16 i 23), l’any 1997 les revistes PASSATEMPS i KMOTS tenien una tirada de 10.000 exemplars mensuals, un 90% dels quals venuts directament als quioscos i el restant 10% per subscripció. L'any 1999, l'Associació de Publicacions Periòdiques Escrites en Català (APPEC) va atorgar a ENIGMA CARD el premi a la millor empresa editora. El jurat d’aquells premis va fer constar especialment els continguts per a "l'oci intel·ligent" que oferien les seves tres publicacions. (CAPÇALERA núm. 98 – XII/1999 – pàg. 46).
Finalment, però, aquestes revistes van deixar de publicar-se. En total, de PASSATEMPS en van sortir a la venda 60 números (1994-1999), de KMOTS se n'editaren 54 exemplars (1994-1999) i de POTI-POTI n'hi va haver 17 (1997-1999). Al desembre de 2003, va haver-hi un nou intent per part de la mateixa empresa editora de tornar a posar al mercat la revista PASSATEMPS. Aquesta segona etapa va començar amb una tirada de 6.000 exemplars que es venien a 1,80 € i oferien 44 pàgines amb més de mig centenar de jocs per a totes les edats amb l'afegit d'una agenda d'oci i cultural. Un intent que no va acabar de reeixir i, en total, només se'n van publicar 8 números durant l'any 2004.
El panorama actual continua sent ben desolador. És cert que les revistes de passatemps, com moltes altres publicacions en paper, han anat de baixa en general i ara no podem trobar l'oferta que omplia els quioscos als anys 80 i 90 del segle passat quan eren molt populars, però així i tot continuen mantenint un espai a les lleixes d'aquests establiments. El problema, però, segueix apareixent quan les busquem en el nostre idioma. Sense cap voluntat estadística he visitat un parell de quioscos/llibreries, en una d'elles no tenien cap revista de passatemps en català i a l'altra només me n'han pogut oferir una de sola. Es titula «SOPES DE LLETRES», està dedicada exclusivament a aquest tipus de passatemps i, amb periodicitat mensual, l'edita l'empresa madrilenya SERGRAPH S.L. Puc afegir que en el moment d'escriure aquest post (gener-2019), estava a la venda el número 21 a un preu de 3,20 €. Ja he dit que això no és cap estudi amb valor estadístic, així que us agrairia que si coneixeu alguna altra revista de passatemps en català que actualment es pugui comprar als quioscos de Catalunya, ho compartíssiu als comentaris del post.
A la xarxa hi ha alguna cosa més. Buscant per internet, he trobat l’ASSOCIACIÓ CATALANA DE PASSATEMPS amb seu a Porqueres (Pla de l’Estany – Girona) que té a la venda online "un ventall de revistes de diversos graus de dificultat amb tot un munt de passatemps de creació pròpia".
També tenim la web SOPES DE LLETRES que ens permet solucionar aquesta classe d'entreteniments de manera individual o col·lectivament amb altres jugadors.
Per altra banda, la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya posa al nostre abast, en format PDF i amb descàrrega gratuïta, les tres revistes de passatemps en català editades en el marc del programa del Voluntariat per la Llengua i també els tres quaderns publicats en ocasió de la celebració de l’Any Pompeu Fabra (2018) amb passatemps que tenen com a tema la vida i obra del Mestre. Els podeu descarregar tots junts clicant sobre la següent imatge.
També tenim la web SOPES DE LLETRES que ens permet solucionar aquesta classe d'entreteniments de manera individual o col·lectivament amb altres jugadors.
Per altra banda, la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya posa al nostre abast, en format PDF i amb descàrrega gratuïta, les tres revistes de passatemps en català editades en el marc del programa del Voluntariat per la Llengua i també els tres quaderns publicats en ocasió de la celebració de l’Any Pompeu Fabra (2018) amb passatemps que tenen com a tema la vida i obra del Mestre. Els podeu descarregar tots junts clicant sobre la següent imatge.
I, evidentment, les seccions de passatemps dels diaris catalans continuen oferint bones estones d’entreteniment als afeccionats a aquests jocs en la nostra llengua. Per acabar, us en deixo alguns exemples que ens permeten jugar-hi en línia:
- Mots Encreuats (Diari ARA)
- Mots Encreuats (EL PUNT – AVUI)
- Sudoku (EL PUNT – AVUI)
- Tic-Tac [Joc de Memòria] (EL PUNT – AVUI)
- Jeroglífics (LA VANGUARDIA.cat / DISSENYiRAUXA.com)
 |  |
13 comentaris:
L'únic "passatemps" que practico és el sudoku. En paper.
XAVIER: M'agraden força els Sudokus però he de reconèixer que han de ser de nivell fàcil o mitjà perquè m'hi atreveixi amb algunes possibilitats d'èxit. A mi em van més els passatemps que ens fan jugar amb les paraules com els encreuats o les sopes de lletres.
Jo em vaig passar tota la meva època universitària fent els mots encreuats del diari Metro, tenien quelcom que m'agradava. Res a veure amb els avorrits mots de la Vanguardia.
A mi sí que m'agraden els passatemps en general i sobretot, sobretot, els Mots encreuats i els Sudokus en particular.
Justament per la dificultat de trobar revistes d'entreteniments en català, he fet majoritàriament els Mots encreuats en català dels diaris. I els sudokus també.
Ara tinc un joc de sudoku a la tablet, que proposa un sudoku per cada dia de l'any. Potser ja fa trea anys que el tinc (o més) i encara no els he acabat tots. N'hi ha alguns que els he intentat més d'un cop i no a pcaben de sortir. Però ja en tinc un munt de fets. Darrerament, que no compro gaires diaris en paper, algun cop (no gaires perquè no hi penso) he buscat els mots encreuats en línia dels diaris.
Però els mots encreuats és el que més trobo a faltar dels diaris en paper.
PONS: És molt important això que dius. Els mots encreuats que no són "avorrits", els que tenen unes definicions enginyoses que van més enllà del diccionari, són també els meus preferits amb diferència. M'ha sobtat però que parlis de La Vanguardia com exemple del contrari perquè, pel que jo sé, els confecciona Màrius Serra i destaquen sobretot per aquest enginy que et deia.
CARME: Fer, diàriament, l'encreuat del diari és un "vici" que em va contagiar el meu pare i que l'he seguit durant molts anys. Actualment ja no compro cada matí el diari en paper i aquesta afició també l'he reduït molt perquè, com tu, no acostumo gairebé gens a fer encreuats en línia a l'ordinador. Els sudokus, com li he dit a en XAVIER, m'agraden però no he arribat mai a afeccionar-m'hi tant com als mots encreuats.
Pel que fa a les revistes d'entreteniments, en la seva època vaig ser subscriptor de la primera etapa de "Passatemps" però he de reconèixer que no sé si actualment m'hi tornaria a apuntar, ara tenim formes molt més multimèdia de passar el temps. ;-)
Em sembla que els passatemps estan una mica en desús, és clar que als diaris encara n'hi posen, senyal que la gent els deu fer, però com que es llegeixen pocs diaris en paper, doncs tot és causa conseqüència. Ara sembla que tothom va amb molta més pressa a fer les coses, per tant dedicar estona a resoldre un trencaclosques no és tan comú. Molt avorrits hem d'estar, i no tenir cobertura, per posar-nos a fer encreuats. Gairebé normal que no hi hagi massa publicacions específiques al respecte. Quan era petit la meva mare sempre comprava el Quiz, que era en castellà, és clar. Però penso que fa molt temps que el va deixar de comprar, potser el compra de tant en tant, no ho sé. En català no recordo haver-ne tingut mai cap a les mans.
XEXU: Segur que els passatemps encara tenen el seu públic fidel però també és veritat que ara és més fàcil trobar altres maneres d'entretenir-nos (sempre que no ens falli la cobertura :-D).
Recordo la revista "Quiz", a casa també l'havíem comprat més d'una vegada i ara me n'has fet venir al cap una altra del mateix estil que es deia "Cábala". Aquestes dues diria que encara es venen i són un bon exemple de la gran varietat de revistes d'entreteniments en espanyol que hi havia fa uns anys al mercat. En català, com explico al post, no teníem tant per triar.
A casa meva la que tenia el vici dels mots encreuats i ens el va transmetre era la mare. El meu pare participava d'un tros lluny, quan la meva mare lllegia en veu alta la definició del mot que no li acabava de sortir. Aleshores ens hi implicàvem tots. Una vegada em van regalar un llibre de Mots encreuats d'En Màrius Serra i en Pau Vidal. Eren bastant difícils, però m'ho vaig passar molt i molt bé amb les definicions de doble sentit. En Màrius Serra és únic, ningú com ell.
CARME: És el que li comentava a en PONS, les definicions fetes amb enginy, les que utilitzen aquest doble sentit que dius són les que, al meu parer, donen un plus als mots encreuats. Són aquests els que més m'agraden, tot i que (en això et dono tota la raó) n'augmenti la dificultat. Sovint et pots quedar encallat amb una definició de la que no en pots treure l'entrellat però si al final aconseguim trobar la solució buscada descobrint el joc de paraules amagat, el gaudi és més gran (i més divertit) que si la definició que no coneixes és simplement copiada del diccionari. Com dius, Màrius Serra n'és tot un expert en això.
Tot el que queda de més de cinc anys de publicacions, i la que en el seu moment va ser galardonada com millor editorial per part de l'Associació de Prensa Periòdica Escrita en Català. Jo els vaig introduir al Crossword Compiler que va permetre fer-ho realitat, editor de la pàgina web de l'APPEC mateixa i la primera versió de jocs interactius del Periódico Online. Tot plegat del 1994 al 1999, dels meus 14 als 19 anys: https://web.archive.org/web/20051028173304/http://www.revista-passatemps.com/ Vaig ser també editor de la segona època, el meu pare era l'editor de la primera.
Dies sencers retractilant aquestes revistes. Portant-les a distribuir, visitant imprentes. Creant bases de dades de definicions i maquetant la cosa. Va ser tota una experiència crear-les, això sí: un negoci horrible. Un passatemps en si. Podria haver-se fet molt millor, i encara tindriem aquesta revista als kioskos.
ENRIC: Jo encara la recordo amb estimació la revista "Passatemps". A casa en vam ser subscriptors un temps durant la primera època i després també la continuàvem comprant cada mes al quiosc.
Em va saber greu quan va deixar de publicar-se. No sé si s'hauria pogut fer millor (segurament sí, com tot en aquest món), però t'asseguro que era un producte ben digne que complia perfectament les expectatives i que valia molt la pena. Que no fos un bon negoci, per desgràcia no m'estranya. Vivim en un país on ens omplim la boca exigint productes en català, però que quan els tenim a l'abast no sabem ni aprofitar-los ni donar-los el suport que els cal. En fi, no segueixo que m'enredaria.
Moltes gràcies pel teu comentari. Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada