TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Lluïsa "
GRÀCIES!!
BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 € |
dimarts, 20 de desembre del 2016
Endevinalla 854
854.- Mira'm com vulguis, que semblo / una dona a l'antiga: / prima de dalt, abaix ocupo / molt lloc amb mes faldilles. / Com dona duc davantal, / com ella tinc negre el cor / i com ella les entranyes / tinc més negres que el carbó.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
12 comentaris:
Una muntanya nevada
no tinc tan clar que sigui una muntanya
Doncs una muntanya podria quadrar, però ni idea...
Una estufa-cuina d'aquelles molt antigues, com les que feia servir Van Gogh quan vivia amb la seva companya, que ara no recordo el nom, que li va pintar un quadre anomenat Sorrow...
Doncs jo havia pensat en una llar de foc.
S'avindria bastant amb l'estufa que diu l'Assumpta si no fós que les estufes no tenen davantal pròpiament dit. Ha de ser per força l'escalfapanxes o llar de foc de la Lluïsa.
Té pinta de ser algun objecte que es feia servir a principis del segle passat i que avui en dia amb prou feines sabem el què és...
PS: Veig que el LLIBRE no té precisament estima a les dones, sembla ben bé que al LLIBRE ha tingut algun desengany amorós amb alguna dona, si es que això es possible.
XAVIER: Doncs, segons com t'ho miris, la teva resposta s'hi escau força... però no és la del LLIBRE. :-)
ELFREELANG: És que no ho és. :-))
XEXU: Certament quadra però busquem una altra cosa.
ASSUMPTA: Tu t'hi apropes molt més, tant que gairebé et cremes amb aquesta estufa de Van Gogh però no ho és ben bé. :-)
LLUÏSA: Tu sí que encertes exactament la solució del LLIBRE. Felicitats! :-))
JO RAI!. La teva explicació és ben correcta, sí que és la llar de foc.
PONS: Aquesta vegada has de reconèixer que, malgrat ser un objecte antic, també és ben actual, no?.
PS: No t'ho sabria dir, malgrat que fa molt de temps que estem junts encara no li tinc prou confiança al LLIBRE per preguntar-li sobre temes personals. :-DD
El LLIBRE es va enamorar d'una preciosa LLIBRETA... Era encisadora, tenia uns estampats preciosos a les cobertes, el llom folrat de pell i les cantonades anaven protegides amb unes peces de plata...
Durant molt de temps, el LLIBRE es mirava la llibreta embadalit... Finalment, un dia es va decidir a parlar amb ella i declarar-li el seu amor...
Però ella mai li va respondre...
Era una llibreta buida!!
No era culpa seva, en ser tan bonica, ningú s'atrevia a escriure a les seves pàgines i, per tant, sense contingut, no tenia paraules, ni dibuixos, ni res per a comunicar-se amb el pobre LLIBRE, que va quedar molt decebut.
ASSUMPTA: Que trist, pobre LLIBRE!!. :-DDD
Té solució... Si algú agafés la LLIBRETA i l'omplís de pensaments, dibuixos, retalls... Així es podria expressar i donar-li el SÍ al LLIBRE :-DDD
ASSUMPTA: El LLIBRE s'ha animat una mica, gràcies de part seva. :-DD
Publica un comentari a l'entrada