Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel grafit "Home nu penjant d'una finestra" (Banksy, Park Street, Bristol. Naked Man).
INFIDELS, MENTIDERS I TRAÏDORS
L’Elisenda és a la cuina quan sent que el seu marit la crida des del menjador:
- Corre, vine!. No et perdis l'espectacle.
- Què vols?. Estic fent suquet de peix i no vull que se'm cremi.
- Deixa estar el peix. Això si que té suc!
Com que sap que acabarà abans si li fa cas, la dona aparta la cassola del foc i, fregant-se les mans al davantal, es dirigeix al menjador estranyada de tanta urgència. Quan hi arriba es troba en Miquel observant, des de darrere les cortines, alguna cosa que està passant fora al carrer, amb cara de divertir-se molt i fent-li senyals perquè ella també miri per la finestra. L'Elisenda ho fa i el que hi veu, la deixa amb la boca oberta. L'escena, que sembla treta del típic «acudit de banyes», no deixa lloc a gaires interpretacions. Està ben clar que en Francesc, el veí de davant, ha arribat d'improvís a casa i ha sorprès la seva dona amb un altre home al llit. Per evitar de ser atrapat in fraganti, l'amant ha sortit per la finestra sense tenir temps ni de posar-se els calçotets i allí s'ha quedat, penjat com un pernil i amb tota la carn d'olla a la fresca, esperant no ser descobert pel marit cornut. De seguida, l'Elisenda passa de la sorpresa inicial a la indignació contra la seva veïna:
- Serà mala pècora!. Com pot mentir d'aquesta manera?. És una traïdora...
Ara el sorprès és en Miquel:
- Estimada, me n'alegro que pensis així sobre la infidelitat però no n'hi ha per tant, no creus?. És veritat que la Sònia està traint el seu marit però ja saps que en Francesc tampoc és precisament una bellíssima persona. Va aconseguir pujar de categoria al banc perquè va ser el que més participacions preferents va endossar als clients que hi confiaven. Ja li està bé que ara l'enganyat sigui ell.
- Tu no parlis massa de mentiders que traeixen la confiança dels altres perquè encara hi ha gent que m'atura pel carrer per tirar-me en cara que vau guanyar les eleccions prometent disminuir la despesa pública i que, en canvi, la vostra primera decisió com a regidors va ser augmentar-vos el sou i les dietes. Però no va per aquí la cosa. Jo ja sabia que la Sònia tenia un amant. Som bones amigues i m'ho havia explicat fa temps. M'havia dit que es trobava d'amagat amb un noi més jove que el seu marit però que la satisfeia molt més perquè era, i cito textualment, «més home». Que estava molt més ben armat, vaja.
- Així encara ho entenc menys. Si us teniu tanta confiança, a què ve aquesta indignació?
- Doncs perquè em va enredar. No és veritat que aquest noi estigui més ben dotat que en Francesc... ni de bon tros!!.
- Corre, vine!. No et perdis l'espectacle.
- Què vols?. Estic fent suquet de peix i no vull que se'm cremi.
- Deixa estar el peix. Això si que té suc!
Com que sap que acabarà abans si li fa cas, la dona aparta la cassola del foc i, fregant-se les mans al davantal, es dirigeix al menjador estranyada de tanta urgència. Quan hi arriba es troba en Miquel observant, des de darrere les cortines, alguna cosa que està passant fora al carrer, amb cara de divertir-se molt i fent-li senyals perquè ella també miri per la finestra. L'Elisenda ho fa i el que hi veu, la deixa amb la boca oberta. L'escena, que sembla treta del típic «acudit de banyes», no deixa lloc a gaires interpretacions. Està ben clar que en Francesc, el veí de davant, ha arribat d'improvís a casa i ha sorprès la seva dona amb un altre home al llit. Per evitar de ser atrapat in fraganti, l'amant ha sortit per la finestra sense tenir temps ni de posar-se els calçotets i allí s'ha quedat, penjat com un pernil i amb tota la carn d'olla a la fresca, esperant no ser descobert pel marit cornut. De seguida, l'Elisenda passa de la sorpresa inicial a la indignació contra la seva veïna:
- Serà mala pècora!. Com pot mentir d'aquesta manera?. És una traïdora...
Ara el sorprès és en Miquel:
- Estimada, me n'alegro que pensis així sobre la infidelitat però no n'hi ha per tant, no creus?. És veritat que la Sònia està traint el seu marit però ja saps que en Francesc tampoc és precisament una bellíssima persona. Va aconseguir pujar de categoria al banc perquè va ser el que més participacions preferents va endossar als clients que hi confiaven. Ja li està bé que ara l'enganyat sigui ell.
- Tu no parlis massa de mentiders que traeixen la confiança dels altres perquè encara hi ha gent que m'atura pel carrer per tirar-me en cara que vau guanyar les eleccions prometent disminuir la despesa pública i que, en canvi, la vostra primera decisió com a regidors va ser augmentar-vos el sou i les dietes. Però no va per aquí la cosa. Jo ja sabia que la Sònia tenia un amant. Som bones amigues i m'ho havia explicat fa temps. M'havia dit que es trobava d'amagat amb un noi més jove que el seu marit però que la satisfeia molt més perquè era, i cito textualment, «més home». Que estava molt més ben armat, vaja.
- Així encara ho entenc menys. Si us teniu tanta confiança, a què ve aquesta indignació?
- Doncs perquè em va enredar. No és veritat que aquest noi estigui més ben dotat que en Francesc... ni de bon tros!!.
13 comentaris:
Ha, ha, ha... m'has fet riure de gust.
Fa poca estona, a l'instagram, he llegit una frase que ha penjat en Joanfer, que deia més o menys això:
En un món on tothom discuteix i s'enfada, les persones que ens fan riure, valen doble. Doncs això: doble o triple.
Ben trenat el relat i amb final ben sorprenent!
Molt divertit, a la dona la perd xerrar massa. M'ha agradat molt això de "tota la carn d'olla a la fresca", feia temps que no ho sentia.
I és ben certa la dita: tal faràs, tal trobaràs.
Doncs tampoc hi havia tanta carn d'olla segons explica la qui sembla que ho ha tastat tot.....
Jajajaaaa, l'he trobat molt divertit! De fet, en el tema de les banyes, tota semblança amb la realitat no és pura coincidència!
Entretingut i bonic relat McAbeu. A veure, com sabia tant de carn d'olla l'Elisenda, es veu que era bona cuinera,el tastava tot...
Hahaha, que punyetero que ets. l'Elisenda és la més espavilada de per aquí, ja es veu. Molt ben trobat, com sempre buscant aquesta última volta de cargol que potser no ho capgira tot, però que no ens esperem en absolut.
molt divertit ! ja veig que l'Elisenda té molt bona vista !!!!
Molt bon final !! Qui estigui lliure de culpes.... hehehe
:-)))
Ostres amb l'Elisenda! Entre suquet i suquet...
Gràcies a tots pels vostres comentaris. Malgrat que realment els enganys (polítics, financers i/o conjugals) no fan gaire gràcia, jo em vaig divertir molt imaginant aquest veïnat on no hi ha un pam de net. M'alegro que, llegint-ho, vosaltres també. :-)
Per la boca mor el peix.
Plassplas quin riure...
Publica un comentari a l'entrada