BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dissabte, 21 de setembre de 2013

Relats Conjunts (setembre - 2013)


Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat per aquesta fotografia de "La Ruta 66" (Estats Units d'Amèrica).


REALITAT O FICCIÓ

El meu terapeuta em diu que el meu problema és que massa sovint confonc la realitat amb la ficció. Que el meu cervell interpreta el que veig a les pel·lícules de cinema o les sèries de televisió com si fossin fets reals i que per això me'ls crec de veritat sense entendre que només són fruit de la imaginació d'uns guionistes.
El meu terapeuta no té raó. Jo sé de sobres quan una pel·lícula és ficció o no, el que passa és que hi ha pel·lícules que ens han venut com de ficció, quan de fet expliquen la veritat que els que manen ens volen amagar. No sóc jo, el que visc enganyat. Sou tots vosaltres!!

Heu vist "Close Encounters of the Third Kind" ("Encontres a la tercera fase") dirigida per Steven Spielberg?. Doncs és un exemple clar del que us dic. El que s'explica a la pel·lícula és la pura realitat, jo mateix ho vaig viure no fa gaire. Els extraterrestres van contactar amb mi, fent-me venir al cap imatges d'una muntanya on ens havíem de trobar. Vaig esbrinar que aquesta muntanya era als Estats Units, en un lloc concret del desert per on transcorre la famosa Ruta 66 i hi vaig anar. El punt de la cita era un lloc solitari però no em va fer res, vaig aparcar mirant cap a la muntanya que tantes vegades havia vist en somnis i vaig començar a fer el senyal convingut amb els llums i el clàxon. Ja sabeu, aquelles cinc notes (RE - MI - DO - do - SOL) que formen el famós "ni no ni no na" que serveix per contactar amb els essers de l'espai i que jo vaig estar repetint gairebé tota la nit dins d'un cotxe de lloguer en aquella perduda carretera al mig del no res fins que, pocs minuts abans de fer-se de dia, una lluminària enlluernadora va sorgir de darrere la muntanya i s'acostà cap a mi. Era una nau extraterrestre que gairebé immediatament va aterrar just al meu davant. Jo estava nerviós però no tenia por, per això vaig sortir del cotxe al mateix temps que una rampa lliscava des de la part frontal de l'ovni i un ésser gris, petit i amb un enorme cap desproporcionat hi baixava dirigint-se cap on era jo. Vam parlar molta estona, telepàticament és clar, i em va dir que venia en so de pau per avisar-nos del perill que corre la humanitat si no parem de fer les bestieses que fem.

Ja sé que en aquest moment tots esteu donant la raó al meu terapeuta. És més fàcil pensar que m'ho invento tot que no reconèixer que els que esteu equivocats sou vosaltres, no?. Potser els més amables em diríeu que no m'ho prengui malament, que una cosa així és difícil de creure, que no n'hi ha prou amb explicar-ho i que seria millor si hagués fet una foto de la trobada. Doncs, també hi vaig pensar!. Quan vam acabar de parlar, i sospitant que la majoria no em creuríeu, vaig demanar a l'ET si el podia fotografiar. Em va donar permís i vaig preparar la càmera. Però just quan anava a disparar, va passar una cosa que va espantar el nostre visitant i el va fer desaparèixer immediatament. Per això a la fotografia no s'hi veu res més que la carretera i les muntanyes al fons. Però m'heu de creure, mig segon abans allí hi havia una nau extraterrestre. Us ho juro!

Que què va passar que va fer espantar aquell ésser de l'espai fins el punt de fer-lo fugir?. No sé si dir-vos-ho perquè sé que tampoc em creureu. Però us dono la meva paraula d'honor que el què va passar va ser un correcamins a tota velocitat perseguit de ben a prop per un coiot que anava damunt d'un míssil marca ACME. En el mateix moment que va escoltar el "mic, mic", l'extraterrestre va fugir cames ajudeu-me.


15 comentaris:

Lluna ha dit...

Hahahahaha Mc el teu prota està com un llum!!!!
Molt ben lligat tot plegat.

Petonets

joan gasull ha dit...

no servirà de massa, però jo et crec és tot tant cert com el correcaminos i el coyote.

Jpmerch ha dit...

Jo també m'haguera espantat en veure el correcamins.

Molt aconseguit!

Consol ha dit...

Un relat excel·lent. Encara hi ha sort que li explica al terapeuta, llàstima que ha altres amb raonaments més perillosos ni tant sols consulten.

XeXu ha dit...

Sí que et creiem, és clar. No pateixis que sabem que ets de confiança, si dius que va passar, doncs va passar. I no és que confonguis realitat i ficció, no ho crec. Ara espera que venen uns senyors amb unes bates blanques que diuen que són periodistes i que et volen publicar la història...

Elfreelang ha dit...

en realitat la realitat no existeix ....cadascú té la seva ....gran relat!

Assumpta ha dit...

Boníssim, impressionant, genial!!

A part de la història, fantàsticament delirant, és que està molt, molt ben escrit! ;-))

Rafel ha dit...

Què desconfiada és la gent, jo encara veig a l'esquerra de la carretera dos puntets blancs del rastre de la nau marxant.

Assumpta ha dit...

Ostres, i tant!! Jo també els veig, RAFEL, tens tota la raó!! Hi són!!

montse ha dit...

Plas,plas una bona història, visca els sonats.

Carme ha dit...

Molt bona història!!!

Mira que el primer que vaig pensar en veure la imatge va ser en el ni no ni no na... i se'm va acudir utilitzar-ho per al relat però mira no ho vaig fer! ;)

El teu és genial i aquest protagonista fa molta gràcia. Uns extraterrestres que s'espanten dels bip bips... I en canvi el correcamins sent els ninoninona... i tant panxo!!!

El que em passa pel cap ha dit...

I perquè no pot ser veritat?
Altres coses més inversemblants en volen fer creure!

Loreto Giralt Turón ha dit...

No sé perquè s'esforça tant a fer-nos creure que no està sonat. Si està claríssim que diu la veritat! Boníssim relat

McAbeu ha dit...

Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris. És un relat força delirant, el protagonista ja ho porta això, que em va divertir molt mentre l'escrivia. M'alegro que us hagi agradat.

Per cert, el protagonista del relat hauria volgut passar per aquí per agrair-vos la comprensió que molts de vosaltres li manifesteu però els dos periodistes amb bata blanca amics d'en Xexu l'han tancat a una còmoda habitació amb les parets encoixinades i li han dit que ben aviat li faran una entrevista, per via telepàtica és clar. :-D

Assumpta ha dit...

Hahahahaha m'encanten aquestes "coses" tan... tan... súperimaginatives :-DDD

Publica un comentari a l'entrada