318.- Dos comerciants anaven de poble en poble venent cadascun un únic article que carregaven en un parell de rucs. A simple vista l'embalum de la càrrega és idèntic però mentre un ase trota alegrement l'altre sembla que no pugui donar ni un pas més. Aquella nit amenaçava pluja per tant els comerciants passen la nit a la posada deixant els rucs lligats a la porta de l'establiment. L'endemà, quan marxen, l'ase que trotava feliç no pot amb la seva ànima i l'altre va lleuger com un ploma. Quins articles venen els comerciants?
TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS.
FELICITATS A " Jpmerch i Assumpta "
10 comentaris:
Doncs alguna cosa que absorbeix l'aigua!!! Clar!!! Esponges?
Clar que...
O sigui... ho deixo ni que sigui com a pista pels següents, per si no són esponges... Està clar que l'aigua hi té a veure... però no pot ser no, que siguin esponges perquè al dia següent tots dos estrien iguals d'empapats i tots dos anirien cansats...
Ostreees... i ara no tinc temps!!
Suposem que fos sal, o sucre... alguna cosa que l'aigua fon... llavors, el que anava súper carregat, se li hauria fos la càrrega i al dia següent anava lleuger...
Però... què passa amb el que anava lleuger?
Sé que ha d'anar per aquí... bé... això crec... però... algun detall se m'escapa... :-))
M'encanta aquest enigma!
Seguint el raonament de l'Assumpta, potser el que anava lleuger portara cotó que em mullar-se pesa més per l'aigua absorbida i l'altre portés sucre o sal que l'aigua ha dissolt i se n'ha perdut una part. Si l'embalum de la carrega era idèntic abans de la pluja, la sal o el sucre pesa molt més que el cotó.
On dic em mullar-se, volia dir en mullar-se.
Clar!! Què burra que sóc!! He llegit malament!! Posa "venent CADASCUN un únic article... simple vista l'embalum de la càrrega és idèntic"
Per anar ràpid he llegit que tots dos duien el mateix article, que duien idèntica càrrega, per això no em sortia :-)
Ara he llegit millor i ja veig que no, que la càrrega pot ser diferent... Així doncs diré com en JPMERCH, que
1.- El que primer anava lleuger i després no pot, duia cotó (el cotó, sec, no pesa gairebé res, però després xop, amarat d'aigua, pesa moltíssim)
2.- El que primer no podia i ara va lleuger duia sal... i la sal s'ha desfet amb l'aigua i ara no porta pes :-)
Alguna cosa similar a la que diu l'Assumpta pensava jo. Curiosament, el primer que m'ha passat pel cap ha estat 'un porta esponges!'. En obrir la finestra veig que ja estava a la primera resposta, diantre! Jo que pensava que havia estat astut...
m'he fet ben be un bon embolic amb els rucs...sucre? sal?
La solució del LLIBRE és: 318.- Un ven esponges i l'altre sal. Després de la pluja les esponges xopes d'aigua pesen molt més i la sal s'ha desfet alliberant del pes a l'animal..
Com veieu coincideix amb la resposta de JPMERCH que s'emporta el rètol vermell. Espero però que no li sàpiga greu compartir-lo amb l'ASSUMPTA que a mi em sembla que també se'n mereix un trosset perquè fa el raonament correcte que porta a la solució malgrat que, en un primer moment, no hi acaba d'arribar. ;-))
Per cert, aquest enigma està basat en una de les faules de La Fontaine. N'he trobat una versió en espanyol en AQUESTA WEB.
Iupiiiiiiii :-))
Publica un comentari a l'entrada