No sé si feu anar molt els bitllets de 500 €, si acostumeu a portar-ne a la cartera o si els utilitzeu sovint (vostè no cal que respongui, Sr. Millet). De fet no m'interessa saber-ho, però com que s'ha publicat que la gran majoria dels bitllets de 500 € que circulen per tota la Unió Europea es troben al regne d'Espanya doncs no seria estrany que algú entre vosaltres contestés afirmativament. Algú els ha de tenir, no?.
Us asseguro que no és el meu cas, l'única vegada que he tingut a les mans bitllets de 500 € de la meva propietat va ser una vegada que vaig necessitar treure bastant efectiu del banc i entre els bitllets que em van donar n'hi havia dos “dels grossos”.
D'això ja fa alguns anys i no n'havia tornat a veure cap ni un “en directe” fins fa uns dies, i vull explicar-vos-ho. La història és completament certa, encara que n'he canviat alguns detalls accessoris per preservar la identitat dels protagonistes.
L'escena passa un diumenge al matí, jo em trobo a una pastisseria d'aquelles que tenen algunes taules i també serveixen cafès. Conec el propietari i, com no hi ha cap més client, fem petar la xerrada mentre esmorzo una mica. Aleshores entra un home amb una bossa de pa a la mà, això fa que el venedor em deixi i s'hi dirigeixi:
- Bon dia, que desitja?
- Bon dia, respon el client, voldria un parell de pans de mig quilo per fer torrades...
Quan el pastisser escolta això fa acció d'allargar la mà per agafar la bossa del client i així posar-li a dins el pa demanat, però aquest no li dóna i li diu:
- Però potser hi ha un problema.
- Quin problema?, contesta el botiguer estranyat
- Què teniu canvi de 500 €?
- No, ho sento. És un bitllet massa gros...
- Doncs aleshores, dóna'm el pa i ja vindré dilluns a pagar-t'ho.
- Ho sento, respon el pastisser, però això no ho puc fer. No ho fem amb ningú...
Al sentir això, el possible client que mentrestant s'havia tret de la butxaca un grapat de papers entre els quals hi havia un bitllet de 500 € que mig ensenya al venedor, s'indigna i replica:
- A mi em sembla molt bé que no ho feu amb ningú, però jo ja he vingut altres vegades a comprar i et dic que vindré demà...
- I jo ja li he dit que no ho puc fer, ho sento!
- Això és increïble...
- El que a mi em sembla increïble és que vingui a comprar menys de 3 € de pa amb un bitllet de 500 €
- Si no em dones el pa ja et dic ara que no tornaré mai més, però que t'has cregut...
- Ho sento però no.
He de dir que el propietari de la pastisseria no va perdre els nervis però no va baixar del burro, l'únic que cridava era el client que va marxar dient que no tornaria mai més. (I encara va afegir una frase que no us diré fins la setmana que ve perquè crec que es mereix un post apart i no influeix en la història que estic explicant).
Quan l'home va acabar de marxar li vaig preguntar dues coses al meu amic:
1.- El coneixies?
RESPOSTA: Potser si que havia vingut alguna altra vegada però ja et dic que ni el conec ni és un client habitual.
2.- Perquè no li has donat el pa, si total eren 3 €, vols dir que no hauria vingut a pagar?
RESPOSTA: No ho sé si hauria tornat o no, potser si. Però aquesta no és la qüestió, aquesta persona ha tingut temps d'agafar la bossa del pa abans de sortir de casa però no n'ha tingut per considerar que al venir a comprar dues barres de pa amb 500 € em perjudicava a mi, ja que encara que hagués pogut canviar-li el bitllet m'hauria deixat sense gens de canvi un diumenge al matí. No podia canviar-li i penso que una persona així tampoc es mereix que li deixi prendre la compra sense pagar. Potser penses que sóc massa dolent i malpensat però t'asseguro que m'han ensenyat a ser-ho!
No us diré, de moment, que penso jo perquè prefereixo que ho digueu vosaltres:
Qui penseu que té raó?
Què hauríeu fet en el lloc del botiguer?
I en el lloc del client?
18 comentaris:
Per mi hi ha tres factors:
1. La quantitat de canvi del botiguer. Si en té molt potser no li importarà, però no sembla el cas.
2. Que el botiguer pugui comprovar que el bitllet no és fals.
3. Però a banda de qüestions tècniques, a la vida importen més altres aspectes. Un d'ells, l'educació. Algú que et crida al teu negoci sense tenir raó ja se'n pot anar a pastar fang. Bon vent i barra nova (de mig).
Per cert, que comences amb dos pans de mig quilo per fer torrades i acabes amb dues barres. Quina barra!
Sóc del parer que anar a comprar pà amb un bitllet de 500€, i pretendre que te l'acceptin, només vol dir una cosa: estàs torrat.
Des de l'altra banda, si tens un client que et crida perque li expliques que ni pots acceptar-li un bitllet de 500€, ni pots "fiar-lo", i tot plegat no fa que t'alteris en absolut, ets el meu heroi.
El botiguer va actuar amb sentit comú; el client, no.
1. Només veig efectiu un bitllet de 500 en el cas que s'hagi de pagar en efectiu una gran quantitat de diners (per exemple, 3.000 euros, que amb 6 bitllets n'hi ha prou; si s'hagués de pagar amb bitllets de 50, se'n necessitarien 60!). No és que m'hi hagi trobat, però és per posar un exemple. Potser legalment té raó el client (el client sempre té la raó!), però entenc perfectament la postura del pastisser.
2. Jo hauria fet el mateix, pas per pas.
3. En el lloc del client, primer de tot, no se m'hauria ocorregut anar amb un bitllet de 500 a comprar dos pans de mig quilo. Com a molt amb un bitllet de 50. I després, si no he de fer una gran despesa, no tindria un bitllet de 500 a casa; si m'arriba a les mans, cap al banc.
crec el botiguer té raó. jo que soc malpensada de mena, crec qeu el client anava de mala fe. però encara que d'entrada aquest no fos el cas, la reacció del client és fòra de lloc.
crec que el client està demanant un favor i ho fa malament.
És possible que aquest client, fent servir la tàctica de "és que només tinc un bitllet de 500" vagi de botiga en botiga fent compres petites i assegurant que ja passarà demà a pagar.
És habitual (i completament lògic) que a moltes botigues es negui a donar-te canvi, de 500, 200 i fins i tot 100€
Bitllets de 500 €?...
No sé pas de què parleu...
:-DDD
Jo crec que el botiguer no tenia màquina d'aquelles per comprovar els bitllets falsos i per això va tenir por que li fessin una estafa tan gran.
En tot cas, jo potser li hagués dit al principi que "NO", però si hagués insistit EDUCADAMENT potser hagués mirat si li podia canviar.
En veure que l'altre es posava "xulo", des d'aquell instant hagués decidit que NO li canviava ni li fiava ni res de res.
A molts llocs hi tenen un cartellet que posa que no s'accepten bitllets grans, cosa que entenc molt bé, perquè en aquests llocs les compres són de preu petit i la majoria d'efectiu que tenen són monedes i bitllets petits. Si han de donar canvi de tant es queden amb molt poc i no pot circular l'efectiu, perquè fins després de molta estona no podria acceptar donar canvi. Entenc que aquests bitllets no s'acceptin, sense mencionar la possibilitat de que siguin falsos, en especial si no es té la possibilitat de comprovar-ho.
Per altra banda, tampoc no és cap bestiesa demanar que es pagui al moment, la transacció funciona així, em dones diners i et dono pa, no em dones diners, no torraràs res. (Ostres, que maco que m'ha quedat!). Segur que amb persones de confiança si que els hauria permès marxar amb el pa i pagar en un altre moment, però ja no és pels tres euros sinó per la sensació de sentir-se enganyat.
Només perquè penso que el client hauria d'entendre la postura del forner i no posar-se fet una fera, crec que ja se li ha de donar la raó al teu amic.
Pos ja te dic que jo no els tinc tampoc jajaja.
Home jo ho he vist fer amb bitllets de 100€ i segons com no ho trobo bé. A mi m'ha passat de vegades que amb 50€ m'han fet mala cara, i a vegades me refot perquè penso jolin són diners! Però no monto un pollo evidentment...
Lo millor és posar un lletreret avisant o tenir un detector de bitllets falsos. A més pobre home igual és el que té tots els bitllets de 500€ i no pot menjar perquè ningú li canvia jajajaja
Jo hauria fet igual que el botiguer.
Punt.
Però també, ara que hi penso, li hagués pogut dir:
-En comptes de passar demà a pagar-me, passi demà a buscar el canvi, i el bitllet, mentres, me'l quedo jo!
En el millor del cas com que segurament no li agradaria aquest tracte, em deixaria el pa damunt el taulell i marxaria.
PUIGMALET: És bastant improbable que en una botiga hi hagi tant de canvi i comprovar si el bitllet és fals no seria gaire difícil (amb un bitllet tan gros ningú s'estranyaria de que li fessis un examen minuciós) però, en el cas que ens ocupa, la cosa va anar més pel tercer punt que dius. El botiguer estava cada vegada menys disposat a trobar cap solució a mesura que les "exigències" del client anaven pujant de to. Així que de si eren pans de mig o de si eren barres, potser no en traurem l'entrellat però de que el client tenia molta barra jo no en dubto. ;-)
FERRAN: Estem d'acord. Tu arribes a la conclusió que el client està torrat i jo a una altra semblant que ja explicaré al post de la setmana que ve (un spin-off d'aquest). En quant a la paciència del botiguer és una cosa que va amb la feina, perquè n'han d'aguantar a cada un que Déu n'hi do.
P-CFACSBC2V: Exacte, el quid de la qüestió no és voler fer servir un bitllet de 500€, és voler fer-lo servir per comprar una cosa de 3€.
KIKA: No sabem si anava de mala fe o no, però tens raó que fa sospitar que si. Almenys la seva reacció no va ser gaire normal.
CAPTAIRE: Home, és una idea que no m'havia passat pel cap. En aquest cas la cosa no li va anar bé :-D
ASSUMPTA: Si dona, aquells de la foto de dalt :-DD. Com li he dit a en PUIGMALET no crec que a la botiga hi hagués tant canvi però en el que si que tens raó és que quan el client va començar a cridar, el botiguer va deixar d'intentar trobar cap ni una solució.
XEXU: És això mateix que dius, suposant que escurant la caixa hagués pogut trobar el canvi per aquest client aleshores s'hauria trobat tot el matí sense poder atendre a tots els altres clients que van amb bitllets "normals". I en quant això de fiar o no fiar, ja deus saber allò de que: "Qui deixa diners a un amic, perd els diners i l'amic" doncs substitueix "amic" per "client" i segur que encara és més cert.
BAJOQUETA: Suposo que tot depen de que intentis comprar amb segons quin bitllet, vull dir que si gastes 10 o 12€ no és estrany pagar amb un de 50€ (o fins i tot de 100€) i en canvi no veig normal anar a comprar un xiclet amb un bitllet de 20€. És cosa de fer servir el sentit comú i pensar també en els altres. En quant a això dels bitllets falsos, estic segur que en corren més de 20 i de 50 que de 200 i 500 (aquests últims tothom se'ls mira amb lupa abans d'acceptar-los). D'això que dius al final em podríem fer un conte pel teu blog titulat "El milionari que passava gana perquè ningú li canviava els bitllets" :-DD
ÀGNES S.: Estic segur que el client no hauria acceptat el tracte que proposes, però de totes maneres el botiguer no va tenir temps de proposar-ne cap abans de que el client comencés a exaltar-se.
Jo crec que ho va fer perfecte. L'any ha de tenir una mica de sentit comú, igual que no vas a comprar un ordinador amb monedes de 50 centims, no vas a comprar pa amb un billet de 500.
Si és un client habitual ( vull dir que et veuen 2 o 3 cops per setmana per exemple) segurament ja hagués estat el propi forner que li hagués proposat de pagar-ho un altre dia, però amb algú que quasi no coneixes, doncs no.
I a més borde, el client.
Jo crec que va fer bé. Imagina que és un d'aquests de l'Operació Totxo (Millet a cas que és el meu heroi i un cas apart) que el Garzón o un altre engarjola... aquest no ve dilluns perquè ja no pot!
Amb gent que passeja amb un bitllet de 500 no et pots fiar... tenen una vida molt dissoluta!
No sóc botiguer ni tinc billets d'aquests així que no crec que em trobi mai en aquesta situació. Ara es una de les formes m'es usuals de introduir billets falsos que hi ha. Normalment ho solen fer amb billets de 100 i 50, peró saben que una gran quantitat de billets de 500 € que circulen són falsos jo no em fiaria pas.
punyeta! no puc pas estar més d'acord amb el botiguer!
Si a mi ja em fot mitja vergonya quan he de pagar un cafè i resulta que només tinc un bitllet de 50 neurus!
Tinc una amiga que té un bar, amb alguna clienta que pretenia pagar-li una infusió amb un bitllet de 200. Si volen canvi que vagin al banc.
Salut!
ah... una servidora els de 500 només els veu passar.
Jajajaja em moro de riure amb la frase d'en Galderich!!! "Amb gent que passeja amb un bitllet de 500 no et pots fiar... tenen una vida molt dissoluta!" :-)))
MIREIA: No podem estar més d'acord és cosa de sentit comú, la llàstima és que aquí es confirma allò que diu que el sentit comú és el menys comú dels sentits. :-)
GALDERICH: Tens raó que en els temps que corren salta el corrupte on menys t'esperes, potser l'home estava blanquejant diners a base de comprar pans de mig. :-DD
ISMAEL: No sé si el bitllet era fals perquè el botiguer ni el va voler tocar però has de reconèixer que és més fàcil passar un bitllet fals "petit" que un de 500€ que segur que te l'examinen ben examinat abans d'acceptar-lo.
ELUR: És tan lògic això que dius que sembla estrany que algú no ho apliqui. Pagar una infusió amb un bitllet de 200€ és un altre cas clar d'egoisme.
ASSUMPTA: :-D
Publica un comentari a l'entrada