ALLÒ QUE LA BARALLA HA SEPARAT, QUE LA MÀGIA HO UNEIXI
Una baralla de cartes de pòquer
Aquest joc no requereix cap preparació prèvia.
Aquest és un senzill truc de sobretaula, de fàcil execució, que pot ser improvisat en qualsevol moment si tenim una baralla francesa (les cartes de pòquer) a prop.
Per començar, el mag agafa el paquet de naips —que els espectadors poden examinar sense problemes per comprovar que es tracta de cartes ordinàries— i l’obre en ventall per mostrar que està complet. Un cop fet això, demanarà a un dels assistents que, sense tenir en compte el coll, triï un valor de la baralla. L’espectador, per tant, ha d’escollir una de les tretze possibilitats entre l’As i el Rei i és indiferent per quina d’elles es decanti. Per seguir amb l’explicació, suposem que opta per les cartes que porten el cinc.
A continuació, el mag informa que només es necessiten tres de les quatre cartes amb aquest valor i comença a buscar-les dins la baralla. Un cop ha trobat els tres «cincs», els mostra a tothom per deixar ben clar que només ha extret tres cartes i que són exactament del valor triat per l’espectador per a, seguidament, deixar-les sobre la taula, una sobre l’altra, amb els dorsos cap amunt. El següent pas és treure unes altres tres cartes qualssevol de la baralla (aquestes no cal ensenyar-les, però sí que cal treure-les també d’una en una per deixar ben clar que només n’hi ha tres) i fer-ne un altre munt (també amb els dorsos cap amunt) a la dreta i una mica separat del que s'ha deixat primer.
Ara és hora de dipositar la resta de la baralla entre els dos munts de tres cartes que ja hi ha sobre la taula i començar a fer la màgia. Així, el mag agafarà la primera carta del munt de la dreta i el posarà a sobre de la baralla que hi ha al mig. Després, repetirà la mateixa operació amb la primera carta (un cinc) del munt de l’esquerra. I seguirà fent el mateix, alternant entre els dos munts, fins que totes les cartes hagin tornat a la baralla central. En aquest punt, el mag ha de recalcar allò que tothom sap, que els tres «cincs» triats per l’espectador han quedat intercalats entre les altres tres cartes i, per tant, separats entre ells. Però ja sabem que, en el món de la màgia, els naips sovint van a la seva i que se’ls pot aplicar aquella dita que diu que «Déu (o Heraclio Fournier) els cria, i ells s’ajunten». Efectivament, només caldrà un simple petament de dits per part del mag per aconseguir que els tres «cincs» passin a dalt de tot de la baralla, com demostrarà girant les tres primeres cartes d’una en una per acabar el truc.
Per començar, el mag agafa el paquet de naips —que els espectadors poden examinar sense problemes per comprovar que es tracta de cartes ordinàries— i l’obre en ventall per mostrar que està complet. Un cop fet això, demanarà a un dels assistents que, sense tenir en compte el coll, triï un valor de la baralla. L’espectador, per tant, ha d’escollir una de les tretze possibilitats entre l’As i el Rei i és indiferent per quina d’elles es decanti. Per seguir amb l’explicació, suposem que opta per les cartes que porten el cinc.
A continuació, el mag informa que només es necessiten tres de les quatre cartes amb aquest valor i comença a buscar-les dins la baralla. Un cop ha trobat els tres «cincs», els mostra a tothom per deixar ben clar que només ha extret tres cartes i que són exactament del valor triat per l’espectador per a, seguidament, deixar-les sobre la taula, una sobre l’altra, amb els dorsos cap amunt. El següent pas és treure unes altres tres cartes qualssevol de la baralla (aquestes no cal ensenyar-les, però sí que cal treure-les també d’una en una per deixar ben clar que només n’hi ha tres) i fer-ne un altre munt (també amb els dorsos cap amunt) a la dreta i una mica separat del que s'ha deixat primer.
Ara és hora de dipositar la resta de la baralla entre els dos munts de tres cartes que ja hi ha sobre la taula i començar a fer la màgia. Així, el mag agafarà la primera carta del munt de la dreta i el posarà a sobre de la baralla que hi ha al mig. Després, repetirà la mateixa operació amb la primera carta (un cinc) del munt de l’esquerra. I seguirà fent el mateix, alternant entre els dos munts, fins que totes les cartes hagin tornat a la baralla central. En aquest punt, el mag ha de recalcar allò que tothom sap, que els tres «cincs» triats per l’espectador han quedat intercalats entre les altres tres cartes i, per tant, separats entre ells. Però ja sabem que, en el món de la màgia, els naips sovint van a la seva i que se’ls pot aplicar aquella dita que diu que «Déu (o Heraclio Fournier) els cria, i ells s’ajunten». Efectivament, només caldrà un simple petament de dits per part del mag per aconseguir que els tres «cincs» passin a dalt de tot de la baralla, com demostrarà girant les tres primeres cartes d’una en una per acabar el truc.
12 comentaris:
Per aquest motiu aquest truc tampoc s'ha de fer amb cartes de l'Uno.
M'agraden més els trucs on la màgia la fan les matemàtiques en comptes de la manipulació del mag
PONS: Sí, exactament pel mateix motiu. Amb un joc de cartes amb quatre colls ben diferenciats, com és el cas de la baralla espanyola o d'aquesta que cites, no passaria tan desapercebut el canvi que es produeix d'un d'ells.
He d'admetre que a mi també, i per això la majoria de trucs que publico ho són, de matemàtics. En aquest cas, però, la manipulació que ha de fer el mag és tan mínima que també m'ha semblat ben adient incloure'l al meu recull.
Tot i ser trucs, matemàtics o no, s'ha de tenir una destresa impressionant per fer màgia i que grans i petits ens la creguem, fins i tot sabent el truc. ;-)
Aferradetes, Mac.
Sigui com sigui el truc, s'ha de ser molt enginyós per empescar-se'l.
Sempre em deixen bocabadada.
Una abraçada, Mc!
SA LLUNA: És ben cert que, més enllà del truc, el realment important és aquesta destresa del mag que comentes. Aconseguir que un joc de mans ens sorprengui (malgrat saber que, per força, hi ha un truc al darrere) és la verdadera màgia de la màgia.
Abraçades!
CARME: A mi em passa el mateix i encara més quan el truc és una "bestiesa" com aquest d'avui (i gairebé de tots els que publico). Vull dir que un gran truc de màgia que necessita grans aparells per realitzar-lo és molt espectacular i, evidentment, em deixa amb la boca oberta, però en comparació em sorprèn molt més que amb tan poca cosa com pot ser un canvi d'una carta o una simple operació matemàtica s'aconsegueixi també aquesta sorpresa amb un "efecte màgic" que no t'esperaves pas. Com dius, s'ha de ser molt enginyós per empescar-se aquestes coses.
Abraçades!
Em costen de fer els trucs de màgia, i les matemàtiques, encara em costen més.
Però m'ha agradat llegir el mecanisme d'aquest joc de mans i números.
Com a curiositat, tinc un amic que durant uns mesos (cap a finals dels 70) va treballar al País Basc, a un taller de fotomecànica que estava associat amb "Heraclio Fournier".
XAVIER: Aquests jocs de mans no són per fer-los (tot i que si algú els vol provar doncs cap problema, és clar), sinó més aviat per mostrar que amb una simple manipulació o un senzill càlcul matemàtic es pot aconseguir un resultat prou sorprenent. A mi també m'agrada saber l'entrellat d'aquests "mecanismes" que tenen al darrere que, per poca cosa que siguin, sempre trobo prou enginyosos.
Això que expliques del teu amic podria servir com a demostració d'aquella teoria dels "sis graus de separació" que defensa que cada persona d'aquest planeta està connectada amb qualsevol altra amb una cadena de, com a màxim, cinc coneguts mutus. Una cosa que el refranyer ja ens havia deixat clara afirmant que "aquest món és un mocador". ;-)
Salut!
Escolta, escolta, Mc! I tu, a més a més de tots els enigmes que proposes, també el saps fer aquest joc de màgia??? Perquè una cosa és fer anar el cervell i l'altra les mans, no? Si és que sí, que també fas màgia, ja em trec no només el barret, sinó també la perruca.
I, mira, dius això dels grans trucs de màgia comparats amb aquest més "senzillet", però pensa que els grans trucs, segons explica el Mago Pop, els fan en equip i aquí l'engany l'ha de fer una sola persona en la qual tothom està concentrat. No sembla tan fàcil, tampoc. Ho dic jo, a qui encara suen les mans quan estic nerviosa i encara seria capaç de trencar-me altre cop el canell.
Tot de broma, ja ho veus!
Una abraçada i bona castanyada!
TERESA: Segons el que entenguem per "saber-lo fer". :-))
Aquest truc d'avui i tots els altres que vaig publicant al blog els provo abans per veure si funcionen i per entendre'ls jo mateix. En aquest sentit, doncs, sí que els sé fer. Però si el que vols dir és si seria capaç de fer-los amb públic davant, doncs aleshores la resposta és que no. Soc tímid de mena i no serveixo per al món de l'espectacle. ;-)
Els meus "trucs" són d'estar per casa, res a veure amb els dels mags de veritat. Siguin de gran format, com els d'aquest mag que cites, o els que fa un mag sol manipulant només una baralla de cartes, els jocs de mans professionals necessiten molta destresa i moltes hores de feina prèvia fins a aconseguir que surtin com han de sortir.
Molt bona castanyada també per a tu i els teus. Abraçades!!
Beautiful blog
Please read my post
Publica un comentari a l'entrada