Després de fer unes quantes operacions, he arribat a la conclusió que es millor que me'n vagi a dinar, perquè ni sumant, ni restant, ni multiplicant, ni dividint en puc treure res en clar. Tot i que he de dir que tinc la intuïció que és el 3221. Per què? Encara no ho sé. ;-) Aferradetes, Mac.
Els número i jo no hem fet mai bona parella. Ja a col·legi una altra nena feia les meves operacions matemàtiques i així vaig arribar al quadre d'honor... Salut sempre.
Jo penso que podria ser el 362. He trobat que el 34 i el 223, la suma dels dígits de cadascun d'ells és 7 El 126 i el 621 sumen 9 El 3221 i el 413 sumen 8
Li he donat un parell de voltes més, però em sembla que cap operació té sentit, o almenys no li veig. I segueixo pensant que sobra el 3221, perquè el trobo massa gran en relació amb els altres. Això no té cap lògica matemàtica, ho sé! ;-) Aferradetes de divendres, Mac.
SA LLUNA: Pel que fa al plantejament inicial no vas gens malament perquè efectivament el que cal fer per resoldre l'enigma és aplicar una (només una) d'aquestes quatre senzilles operacions matemàtiques que cites.
Però també cal encertar els càlculs que toquen per arribar a un resultat coherent i en això tu mateixa admets que no te n'has sortit. Confiar en la intuïció ens pot ajudar de vegades, però no ha estat el cas. El resultat que dones no és el que buscàvem (més avall, responent al comentari de la CARME, t'explico quin és el bo).
Així i tot, moltes gràcies per provar-ho. Abraçades!!
OLGA: A tothom ens agraden més uns temes que uns altres i està molt bé que sigui així. De fet, els que afirmen que saben de tot acostumen a ser els més ignorants.
Per altra banda, també diuen que no és tan important saber fer una cosa com conèixer qui la pot fer millor. La teva anècdota escolar demostra que això sempre ho has tingut ben clar. :-))
CARME: No és la primera vegada que encertes el resultat correcte... amb un mètode que no és el del LLIBRE. :-D
Efectivament, el número que sobra és el 362 i la teva deducció per arribar-hi és ben correcta. T'emportes el rètol vermell. Felicitats! :-)
Però, com t'he comentat, el LLIBRE ho fa d'una altra manera. No cal comparar els números per parelles sinó que és suficient multiplicar les xifres de cadascun d'ells per veure que el resultat sempre és 12 excepte en el cas del 362 que dona 36.
SA LLUNA (2): Com li acabo de comentar a la CARME, l'operació que ens portava al resultat correcte era multiplicar entre si les xifres de cada número per separat.
Un mètode que, efectivament, té una mica més de lògica matemàtica que triar un número perquè és massa gran. Tot i que no es pot negar que també té la seva lògica això. ;-)
No sabria dir-te per què, ja em pensava que aquest meu procediment no seria el bo. I ja em veia, buscant el raonament del llibre que paral·lel al meu, doni el mateix resultat. M'has estalviat la feina, però suposo que imagines que estava ben disposada a fer-la. Aquestes coincidències matemàtiques, no les acabo d’entendre bé, vull dir per què de dues maneres diferents s'arriba al mateix resultat, però segur que hi ha alguna raó.
Moltes gràcies per l'explicació i pel rètol vermell. Una abraçada, Mc!
CARME: El teu mètode no era el del LLIBRE, però ho podria haver estat sense cap problema. Per això, em va semblar que no calia fer-te treballar més. Malgrat que sí que suposava que hi hauries estat ben disposada, tampoc cal abusar tant. :-D
No t'ha d'estranyar que, matemàticament, hi hagi diferents camins per arribar a un mateix resultat. Tot i que les matemàtiques tenen fama de ser molt rígides, en realitat són més flexibles del que ens pensem i gairebé sempre admeten més d’una possibilitat de resolució, segons com enfoquem el problema. És com en una muntanya: pots pujar-hi per diferents senders (alguns més directes, altres més complicats), però tots et porten al cim.
També és cert que en problemes com el d'aquest enigma on s'ha de solucionar una seqüència lògica, hi ha la possibilitat d'aplicar un mètode que ens porti a una resposta que és correcta per a aquell mètode concret, però que no és la solució buscada. Per sort, aquesta vegada no ha sigut el cas.
Admiro, en aquest cas la Carme, les persones que són capaces de treure el desllorigador en problemes que, per a mi també, com a l'Olga, no se m'ha concedit aquest do. Ben trobat, Mc.
Jo hauria dit el 3221 perquè la pregunta que ens fan és quin número SOBRA, i vist els altres números al 3221 li sobren dígits. Però l'explicació de multiplicar els dígits també l'he trobat elegant.
14 comentaris:
Després de fer unes quantes operacions, he arribat a la conclusió que es millor que me'n vagi a dinar, perquè ni sumant, ni restant, ni multiplicant, ni dividint en puc treure res en clar. Tot i que he de dir que tinc la intuïció que és el 3221. Per què? Encara no ho sé. ;-)
Aferradetes, Mac.
Els número i jo no hem fet mai bona parella. Ja a col·legi una altra nena feia les meves operacions matemàtiques i així vaig arribar al quadre d'honor...
Salut sempre.
Jo penso que podria ser el 362.
He trobat que el 34 i el 223, la suma dels dígits de cadascun d'ells és 7
El 126 i el 621 sumen 9
El 3221 i el 413 sumen 8
I el 362 suma 11 i no té parella
A veure...
Una abraçada Mc!
Li he donat un parell de voltes més, però em sembla que cap operació té sentit, o almenys no li veig. I segueixo pensant que sobra el 3221, perquè el trobo massa gran en relació amb els altres. Això no té cap lògica matemàtica, ho sé! ;-)
Aferradetes de divendres, Mac.
SA LLUNA: Pel que fa al plantejament inicial no vas gens malament perquè efectivament el que cal fer per resoldre l'enigma és aplicar una (només una) d'aquestes quatre senzilles operacions matemàtiques que cites.
Però també cal encertar els càlculs que toquen per arribar a un resultat coherent i en això tu mateixa admets que no te n'has sortit. Confiar en la intuïció ens pot ajudar de vegades, però no ha estat el cas. El resultat que dones no és el que buscàvem (més avall, responent al comentari de la CARME, t'explico quin és el bo).
Així i tot, moltes gràcies per provar-ho. Abraçades!!
OLGA: A tothom ens agraden més uns temes que uns altres i està molt bé que sigui així. De fet, els que afirmen que saben de tot acostumen a ser els més ignorants.
Per altra banda, també diuen que no és tan important saber fer una cosa com conèixer qui la pot fer millor. La teva anècdota escolar demostra que això sempre ho has tingut ben clar. :-))
Gràcies pel comentari. Salut!
CARME: No és la primera vegada que encertes el resultat correcte... amb un mètode que no és el del LLIBRE. :-D
Efectivament, el número que sobra és el 362 i la teva deducció per arribar-hi és ben correcta. T'emportes el rètol vermell. Felicitats! :-)
Però, com t'he comentat, el LLIBRE ho fa d'una altra manera. No cal comparar els números per parelles sinó que és suficient multiplicar les xifres de cadascun d'ells per veure que el resultat sempre és 12 excepte en el cas del 362 que dona 36.
Abraçades!
SA LLUNA (2): Com li acabo de comentar a la CARME, l'operació que ens portava al resultat correcte era multiplicar entre si les xifres de cada número per separat.
Un mètode que, efectivament, té una mica més de lògica matemàtica que triar un número perquè és massa gran. Tot i que no es pot negar que també té la seva lògica això. ;-)
Abraçades de dissabte!!
No sabria dir-te per què, ja em pensava que aquest meu procediment no seria el bo.
I ja em veia, buscant el raonament del llibre que paral·lel al meu, doni el mateix resultat. M'has estalviat la feina, però suposo que imagines que estava ben disposada a fer-la. Aquestes coincidències matemàtiques, no les acabo d’entendre bé, vull dir per què de dues maneres diferents s'arriba al mateix resultat, però segur que hi ha alguna raó.
Moltes gràcies per l'explicació i pel rètol vermell.
Una abraçada, Mc!
CARME: El teu mètode no era el del LLIBRE, però ho podria haver estat sense cap problema. Per això, em va semblar que no calia fer-te treballar més. Malgrat que sí que suposava que hi hauries estat ben disposada, tampoc cal abusar tant. :-D
No t'ha d'estranyar que, matemàticament, hi hagi diferents camins per arribar a un mateix resultat. Tot i que les matemàtiques tenen fama de ser molt rígides, en realitat són més flexibles del que ens pensem i gairebé sempre admeten més d’una possibilitat de resolució, segons com enfoquem el problema. És com en una muntanya: pots pujar-hi per diferents senders (alguns més directes, altres més complicats), però tots et porten al cim.
També és cert que en problemes com el d'aquest enigma on s'ha de solucionar una seqüència lògica, hi ha la possibilitat d'aplicar un mètode que ens porti a una resposta que és correcta per a aquell mètode concret, però que no és la solució buscada. Per sort, aquesta vegada no ha sigut el cas.
Gràcies a tu. Abraçades!!
Admiro, en aquest cas la Carme, les persones que són capaces de treure el desllorigador en problemes que, per a mi també, com a l'Olga, no se m'ha concedit aquest do.
Ben trobat, Mc.
XAVIER: Un per un, tots tenim les nostres mancances en un àmbit o altre; però entre tots, ho sabem tot. ;-)
Moltes gràcies. Abraçades!!
Jo hauria dit el 3221 perquè la pregunta que ens fan és quin número SOBRA, i vist els altres números al 3221 li sobren dígits. Però l'explicació de multiplicar els dígits també l'he trobat elegant.
PONS: En aquest blog sempre hem estat molt a favor de les solucions elegants. ;-)
Publica un comentari a l'entrada