Joc de Ment - 047

SINCRONIA MENTAL

Una baralla de cartes
Una moneda (o qualsevol altre petit objecte)

Abans de presentar el truc, escolliu deu cartes de la baralla. Cadascuna d'un valor diferent (de l'1 al 10) sense importar de quin pal siguin. Aquestes cartes les heu de posar damunt de la baralla, cara avall com la resta de naips però ordenades segons el seu valor.

El mag agafarà la baralla que ha preparat anteriorment amb les deu cartes ordenades de l’1 al 10 al capdamunt i, mentre simula barrejar-la mantenint sempre aquestes deu cartes a dalt de tot, explicarà que es disposa a fer un truc que demostrarà sense cap dubte la capacitat del cervell humà de sincronitzar-se telepàticament amb els del seu voltant.

Amb aquest objectiu, començarà dipositant sobre la taula un nombre qualsevol de cartes que serà escollit pel públic amb l’única limitació que no sigui ni massa alt ni massa baix. Així que, simplement per a facilitar el joc, el mag proposarà que en triïn més de 10, però menys de 15, per exemple.

Després, el mag formarà un ample cercle damunt la taula traient, per ordre, tantes cartes de la baralla com hagin escollit els espectadors. Ho farà seguint la direcció de les agulles del rellotge i pot posar la primera carta en qualsevol lloc del cercle, però és molt important que recordi on l’ha deixat perquè aquest naip és l’as (detall que els espectadors ignoren) i ens marca també el valor de les nou que li van al darrere.

A continuació, el mag entregarà una moneda (o un objecte similar) a un dels espectadors i li demanarà que el posi sobre una qualsevol de les cartes del cercle, no importa quina. Una vegada fet això, el mag es girarà d’esquena i li dirà a la seva ‘víctima’ que pensi, sense dir-lo, un número entre l’1 i el 10 i avanci la moneda pel cercle de cartes en la direcció de les agulles del rellotge tantes posicions com indiqui la xifra que ha pensat. Després serà el torn del mag que, encara sense girar-se, farà gala de la seva capacitat de sincronia mental amb el cervell de l’espectador triant un altre número amb el qual l’espectador ha de tornar a fer avançar la moneda igual que abans.

Amb això, el truc està llest. El mag ja pot girar-se i remarcar que malgrat que l’espectador no ha dit en cap moment quin número havia triat ni ell ha pogut veure quantes cartes avançava la moneda primer, la sincronia mental telepàtica sí que ha funcionat i la moneda assenyala exactament quin és aquest número. I, efectivament, només cal girar la carta on és la moneda per comprovar que el seu valor equival al número triat per l’espectador.

Com que el mag sap on ha deixat l’as, li és fàcil saber quin és el valor de la carta on l’espectador ha deixat la moneda a l’inici del joc (a les cartes més enllà del 10 els atorgarem el valor del lloc que ocupen). Amb aquesta dada, només cal que resti aquest valor del nombre total de cartes del cercle i el resultat serà el número que ell ha d’escollir per portar al final la moneda sobre la carta desitjada que tindrà el valor que ha triat l’espectador malgrat desconèixer-lo.
Vegem-ho amb un exemple. Imaginem que el públic ha decidit que el cercle el formin 13 cartes i que, per facilitar ara l’explicació, el mag posa l’as a dalt de tot (la primera). Suposem que la ‘víctima’ deixa primer la moneda sobre la sisena carta i pensa en el número 4. Per tant, després del primer moviment la moneda anirà a la desena carta (6+4) i com que el mag ha de triar el número que surt de restar 13-6 = 7, amb el segon moviment la moneda seguint el cercle haurà anat a parar sobre la carta número 4 que és la xifra de l’espectador. Nota: Si l’espectador deixa la moneda en una de les primeres cartes, el número pensat pel mag haurà de ser major de 10, però això no és cap problema perquè l’enunciat no indica en cap moment que ell s’hagi de limitar entre 1 i 10 com ha de fer l’espectador. Per altra banda, si l’espectador tria l’última carta,  la moneda ja haurà arribat al lloc indicat només amb el primer moviment i aleshores el mag pot optar per dir el zero, el 13 o no dir-ne cap i acabar el truc directament.