Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "Madonna del Magníficat [detall]" (Sandro Botticelli - 1481).
L’ESCOLA DEL FUTUR?
Vinga, nois i noies, apagueu els mòbils que hem de començar la classe d’història a través de l’art. Sense remugar, si us plau. Ja esteu totis? Perfecte, gràcies.
Avui estudiarem un altre detall del quadre al que estem dedicant tot el trimestre en aquesta assignatura i parlarem d’aquest fragment de la pintura que ja esteu veient a la pissarra. No us atabaleu si us sembla massa carregat, en aquest cas no tindrem en compte les diverses mans i braços que hi apareixen (que ja hauríeu de conèixer perquè corresponen als personatges del quadre i d’ells ja n’hem anat parlant en les classes anteriors) sinó que ens centrarem només en els dos objectes que s’hi veuen, és a dir la ploma i el llibre.
Aquests estris actualment ja obsolets, ens recorden dues activitats humanes que també han quedat en desús com són l’escriptura i la lectura. Perquè ho entengueu, l’escriptura vindria a ser el precursor de teclejar text damunt la pantalla del mòbil i la lectura seria com llegir aquest text, però més llarg i durant més temps. Amb això vull dir que abans la gent era capaç de llegir llibres que tenien centenars de pàgines escrites sense cap il·lustració o sense cap altre contingut audiovisual afegit i no ho feien per obligació sinó que, en alguns casos, ho gaudien i tot. Encara que us sembli estrany, anys enrere la lectura no era considerada un càstig com ara i la gent llegia llibres per entretenir-se i passar una bona estona. No cal que poseu aquesta cara de sorpresa, us asseguro que no estic exagerant gens.
Bé, en podríem parlar més a bastament, però ja han passat els cinc minuts i la classe s’ha d’acabar. Ara podeu tornar a engegar els mòbils i jugar-hi durant mitja hora, després farem cinc minuts de matemàtiques. No protesteu que tampoc n’hi ha per a tant, com sabeu en aquest curs ja toca que us impartim un mínim de contingut docent i que anem deixant enrere els jocs amb gomets de colors. S’ha de notar una mica que ja heu fet els setze anys, no trobeu?
Avui estudiarem un altre detall del quadre al que estem dedicant tot el trimestre en aquesta assignatura i parlarem d’aquest fragment de la pintura que ja esteu veient a la pissarra. No us atabaleu si us sembla massa carregat, en aquest cas no tindrem en compte les diverses mans i braços que hi apareixen (que ja hauríeu de conèixer perquè corresponen als personatges del quadre i d’ells ja n’hem anat parlant en les classes anteriors) sinó que ens centrarem només en els dos objectes que s’hi veuen, és a dir la ploma i el llibre.
Aquests estris actualment ja obsolets, ens recorden dues activitats humanes que també han quedat en desús com són l’escriptura i la lectura. Perquè ho entengueu, l’escriptura vindria a ser el precursor de teclejar text damunt la pantalla del mòbil i la lectura seria com llegir aquest text, però més llarg i durant més temps. Amb això vull dir que abans la gent era capaç de llegir llibres que tenien centenars de pàgines escrites sense cap il·lustració o sense cap altre contingut audiovisual afegit i no ho feien per obligació sinó que, en alguns casos, ho gaudien i tot. Encara que us sembli estrany, anys enrere la lectura no era considerada un càstig com ara i la gent llegia llibres per entretenir-se i passar una bona estona. No cal que poseu aquesta cara de sorpresa, us asseguro que no estic exagerant gens.
Bé, en podríem parlar més a bastament, però ja han passat els cinc minuts i la classe s’ha d’acabar. Ara podeu tornar a engegar els mòbils i jugar-hi durant mitja hora, després farem cinc minuts de matemàtiques. No protesteu que tampoc n’hi ha per a tant, com sabeu en aquest curs ja toca que us impartim un mínim de contingut docent i que anem deixant enrere els jocs amb gomets de colors. S’ha de notar una mica que ja heu fet els setze anys, no trobeu?
13 comentaris:
Hi ha tres maneres de passar els alumnes de curs:
1) Aconseguir que els alumnes assoleixin els continguts educatius.
2) Passar-los encara que no els hagin assolit.
3) Reduir els continguts a la mínima expressió.
L'opció 1 es molt complicada, ja que requereix esforç per part de l'administració, els mestres, els pares i sobretot els propis alumnes.
Si s'aplica solament la 2 fa molt lleix de cara l'expedient acadèmic, per això es recomana combinar-la amb la 3.
Les faltes d'ortografia del meu comentari anterior serveixen d'exemple del sistema educatiu.
PONS: Fa molt de temps que no vaig a l'escola i no dic que quan hi anava tot era perfecte perquè, sens dubte, hi havia moltes mancances, però almenys la cultura de l'esforç sí que la teníem. Avui en dia, tinc la sensació que això s'ha perdut i amb tant baixar el llistó per intentar que els resultats no siguin massa penosos només s'aconsegueix que sigui l'educació en general la que faci pena.
Gràcies per comentar!
Has tret conya d'un fet què malauradament passa sovint. Fins i tot hi ha nens (i no tan nens) que no han tingut mai cap llibre a les seves mans. Trist, molt trist.
Ben vist, Mac!.
Aferradetes.
Com que els mòbils tenen calculadora, profe, podríem reduir la classe de mates?
D'aquí quatre dies ja serà ben bé així... classes de cinc minuts i ocis de mitja hora a base de mòbil sempre.
Hem de vigilar que els lectors que quedem, no ens tanquin en alguna vitrina de museu...
Molt bon relat, Mc, que desgraciadament té més de realitat del que tots voldríem.
Abraçades lectores... "no serem moguts"
Un panorama desolador....amb les noves tecnologies i les poques ganes, ja ens ho faran tot les intel·ligències artificials...i nosaltres , els futurs humans acabarem a sota la figuera mirant el mòbil, perquè no sabrem fer gaire més, ni tant sols pujar al arbre ! :)
Confio en que no arribarem a tant i que acabarem salvant-nos d'aquesta tragèdia !.
Salut ;)
SA LLUNA: És ben cert. Si per alguns joves la lectura és només és una 'obligació de l'escola', de grans ja ni se'ls acudeix agafar un llibre. I, estic d'acord amb tu, això és ben trist.
Moltes gràcies. Abraçades!!
XAVIER: És així mateix. Per què hem de saber matemàtiques, si ja tenim calculadores? Per què hem de perdre el temps aprenent nous coneixements, si a Google ho podem trobar tot?... Per què hem de pensar, si és més fàcil que algú altre pensi per nosaltres?
Gràcies!
CARME: És que com ja se sap que els joves, pobrets, no poden mantenir l'atenció gaire estona, val més que no els posem massa obligacions que no volem que s'estressin.
En fi, potser sí que els que gaudim amb una bona estona de lectura i no considerem que llegir sigui una pèrdua de tems, ben aviat serem peces de museu. Així i tot, jo també signo aquest 'no serem moguts' perquè no deixarem de fer-ho mentre puguem.
Moltes gràcies. Abraçades!!
ARTUR: El camí que sembla portar la nostra societat no és gaire esperançador en aquest sentit. Com que tot ha de ser al moment i no ha de costar gens d'aconseguir, anem deixant que tot se'ns doni mastegat sense que ens importi que això vol dir que algú ho ha 'mastegat' abans a la seva manera i, per tant, només veiem el que aquest algú vol ensenyar-nos. I si deixem que els altres pensin per nosaltres, tenim molt mala peça al teler.
Gràcies. Salut!!
Mothers with prams who stare at their smartphones without giving their babies a glance, revellers in a pub, almost all of whom stare at their smartphones instead of talking to each other. Adult smombies (smartphone zombies), mind you!
The following saying comes from Rückert: "If the younger one leans towards the evil way / It is the fault of the older one who sees it and remains silent." [Wisdom of the Brahmins]
Enough complaining. As a bookworm with a bookseller for a daughter and grandfather of a nine-year-old bookworm, I enjoy wonderful exceptions to the rule.
But yes: in general, the level of education is plummeting.
End of the rant!
Thank you for the opportunity to let off steam, sir. ;-)
SEAN JEATING: És un relat exagerat per fer riure, però sens dubte està 'basat en fets reals'. Tot i que encara podem trobar moltes excepcions com aquesta que expliques, també és veritat que la plaga dels "smombies" sembla expandir-se sense aturador. No estic en contra de les noves tecnologies, al contrari, però les hauríem de fer servir com una eina que ens ajudi a desenvolupar-nos i no per alienar-nos encara més. Hem de ser capaços de pensar per nosaltres mateixos, i per això és necessari que rebem una educació de qualitat; en canvi, el que estem veient és que el nivell escolar és cada vegada menor com molt bé expliques.
En fi, aquest relat no servirà per arreglar-ho, però és ben cert que almenys ha servit perquè ens desfoguem una mica que tampoc està malament. :-D Gràcies per comentar!!
PS: M'ha agradat molt el terme "smombies". No el coneixia i m'ha semblat un gran exemple dels Mots Maleta (Portmanteau Word) dels que vaig parlar fa uns dies. :-)
Publica un comentari a l'entrada