Relats Conjunts de la Carme - JULIOL (COL·LECCIÓ DE MOMENTS)

Com cada estiu, la CARME torna a encarregar-se de fer la substitució dels Relats Conjunts en vacances i aquest juliol ens proposa que escrivim un relat inspirat per aquesta fotografia d'una finestra gòtica amb arc conopial en un vell casalot envoltat de bardisses.
En aquesta ocasió, m'ha vingut de gust jugar amb les paraules:

HOMEOTELÈUTONS DEL DUC XARUC

Al duc caduc, vell xaruc i poruc, li fa mal el maluc on reposa el feixuc trabuc i fa un crit, que és un lladruc, per fer venir el seu mameluc. El servent ho sent i acudeix amatent:

- No cal que crideu, senyor meu. Si parleu per l’altaveu, us puc sentir en qualsevol racó d’aquest museu. Però... Valga'm Déu!! Què feu amb l’arma que porteu? Encara us disparareu al peu, que no ho veieu? Enretireu el fusell, no foteu!

- Plebeu galifardeu! Garleu com un pigmeu. No mereixeu que us faci hereu. Calleu i escolteu.

- Hereu d’aquest mausoleu? Quin trist trofeu! No hi toqueu. Acabeu, què voleu?

- Vull més afecte, subjecte abjecte. Soc el teu prefecte i, tot i no ser perfecte, exigeixo un tracte correcte. No soc un objecte ni un insecte... parla’m amb respecte.

- Us heu confós, no us poseu rabiós. No he volgut semblar irrespectuós, però no puc restar silenciós perquè és molt perillós per a vós. Esteu glaucomatós, emfisematós i, sovint, migranyós. Resumint, que no sou cap atleta i si us peta l’escopeta, serà una bona galeta i us hauré de recollir amb la baieta. No sigueu ruc, deixeu el trabuc!

- Ja pots dir missa. Aquesta arma no es farà fonedissa perquè he sentit fregadissa i dringadissa a la bardissa enfiladissa. La fina cortina és una ruïna i m’amoïna que entri dins aquesta cabina una gavina marina o una fagina sarraïna.

- No us deixeu la sardina felina, la tonyina alpina o la gallina assassina...

- No facis el paperina que això no és cap joguina, ni la meva por és anodina.

- Seieu al vostre setial del vell casal ducal, patint perquè pel finestral amb arc conopial penetri un animal que us faci mal? No recordeu que tot el rodal ja no és rural? Quan us vau quedar sense ni un ral, us van prendre fins a l’últim bancal i només conserveu la casa pairal. L’inspector fiscal us expropià tot el terreny feudal que passà a ser parcel·la cadastral, després se'l quedà un industrial que l’edificà fins al final. Tot molt legal, però també letal. Tret d’algun pardal, ja no queda cap animal per aquest veral.
S’ha acabat el passat daurat, tot s’ha esfumat i només jo he restat al vostre costat. Un vell xaró i jo que no soc cap minyó, compartim aquesta decrèpita mansió. No hauríeu de tenir por de cap animaló, que ens treguin la pensió o que ens tanquin en una institució és molt pitjor. Així que deixeu el mosquetó en aquell racó i ara us portaré un cafetó... o millor una infusió.