012 - EL CAS DE LA XINESA DESAPAREGUDA
Avui us parlaré d’un cas amb ‘connexions internacionals’. Fa temps, un despatx de detectius xinesos es van posar en contacte amb mi per demanar-me que els ajudés en una investigació. Buscaven, per encàrrec dels seus pares, una noia nascuda a Wuhan (estic parlant d’abans que aquesta ciutat es fes famosa per ser l’epicentre de la COVID-19) que havia vingut a Catalunya feia uns anys i de la qual havien perdut el contacte. L’única pista era la seva última adreça on semblava que ja no hi vivia.
Vaig començar, doncs, per allí. Efectivament, la noia ja no vivia en aquella casa, però hi vaig trobar una veïna que la recordava. Em va explicar que havia tingut alguns problemes (que, segons ella, no venien al cas) que la van obligar a marxar i, fins i tot, a canviar-se el nom per intentar començar de nou en un altre lloc. La dona no sabia com es deia ara la seva antiga veïna i tampoc on havia anat exactament, malgrat que li sonava que en alguna ocasió li havia parlat d’una població concreta de la costa catalana.
El cas es complicava. Sense saber-ne el nom actual, l’opció de consultar el padró municipal quedava anul·lada i la recerca es tornava com buscar una agulla en un paller amb l’afegitó que tampoc estava segur que aquell poble que m’havien dit fos el correcte. Malgrat tot, no soc dels que llancen la tovallola abans de provar-ho i m’hi vaig dirigir per fer una mica de treball de camp. En aquella població, com en moltes altres de Catalunya, vaig trobar-hi diversos basars, restaurants, bars i perruqueries regentats per xinesos. Seria qüestió de passar per cadascun d’aquests establiments i preguntar si algú coneixia la dona que estava buscant. Si no descobria res, almenys els meus xinesos no em podrien dir que no ho havia intentat.
Com que em convenia una tallada de cabells, vaig aprofitar l’avinentesa i vaig començar per la perruqueria Yan-Yan...
- Bones tardes. Què desitja? -em va dir, molt amablement, la perruquera quan hi vaig entrar-
- Tallar-me els cabells i fer-li unes preguntes. -vaig contestar jo-
Després de fer-me seure, cobrir-me amb aquella capa que sembla un llençol i preguntar-me com volia el tallat, de seguida es va posar a la feina... i jo també.
- Estic buscant una dona anomenada Mei Ling, tot i que segurament ara utilitza un altre nom. -li vaig dir-. Sé que abans vivia a la capital, però que va decidir traslladar-se a causa d’alguns problemes i sembla que va venir a aquest poble...
- I per què la busca? -va interrompre’m ella, amb un to menys amable que abans-
- És un encàrrec dels seus pares que n’han perdut el contacte.
- Però també s’ha de respectar la intimitat de les persones, no? Vull dir que si aquesta dona no es comunica amb Wuhan potser és perquè no vol parlar amb la seva família. Cada casa és un món i no ens hi hauríem de ficar, no troba?... Ho sento, no soc ningú per dir-li com ha de fer la seva feina i, de totes maneres, no puc ajudar-lo perquè no conec de res aquesta dona que diu. Em sap greu, però haurà de continuar buscant.
- Em sembla que s’equivoca en això que em caldrà continuar buscant, però té raó en tota la resta. En el meu descàrrec, he de dir que ja tenia pensat demanar el consentiment de la interessada abans de facilitar les seves noves dades als meus clients. Així que no pateixi, no els diré que ara vostè fa de perruquera en aquest poble ni quin nou nom fa servir. Al meu informe només constarà que l’he trobada i que ja es posarà en contacte amb la seva família quan ho cregui convenient...
Sabeu com vaig descobrir que la perruquera era la dona que estava buscant?
Vaig començar, doncs, per allí. Efectivament, la noia ja no vivia en aquella casa, però hi vaig trobar una veïna que la recordava. Em va explicar que havia tingut alguns problemes (que, segons ella, no venien al cas) que la van obligar a marxar i, fins i tot, a canviar-se el nom per intentar començar de nou en un altre lloc. La dona no sabia com es deia ara la seva antiga veïna i tampoc on havia anat exactament, malgrat que li sonava que en alguna ocasió li havia parlat d’una població concreta de la costa catalana.
El cas es complicava. Sense saber-ne el nom actual, l’opció de consultar el padró municipal quedava anul·lada i la recerca es tornava com buscar una agulla en un paller amb l’afegitó que tampoc estava segur que aquell poble que m’havien dit fos el correcte. Malgrat tot, no soc dels que llancen la tovallola abans de provar-ho i m’hi vaig dirigir per fer una mica de treball de camp. En aquella població, com en moltes altres de Catalunya, vaig trobar-hi diversos basars, restaurants, bars i perruqueries regentats per xinesos. Seria qüestió de passar per cadascun d’aquests establiments i preguntar si algú coneixia la dona que estava buscant. Si no descobria res, almenys els meus xinesos no em podrien dir que no ho havia intentat.
Com que em convenia una tallada de cabells, vaig aprofitar l’avinentesa i vaig començar per la perruqueria Yan-Yan...
- Bones tardes. Què desitja? -em va dir, molt amablement, la perruquera quan hi vaig entrar-
- Tallar-me els cabells i fer-li unes preguntes. -vaig contestar jo-
Després de fer-me seure, cobrir-me amb aquella capa que sembla un llençol i preguntar-me com volia el tallat, de seguida es va posar a la feina... i jo també.
- Estic buscant una dona anomenada Mei Ling, tot i que segurament ara utilitza un altre nom. -li vaig dir-. Sé que abans vivia a la capital, però que va decidir traslladar-se a causa d’alguns problemes i sembla que va venir a aquest poble...
- I per què la busca? -va interrompre’m ella, amb un to menys amable que abans-
- És un encàrrec dels seus pares que n’han perdut el contacte.
- Però també s’ha de respectar la intimitat de les persones, no? Vull dir que si aquesta dona no es comunica amb Wuhan potser és perquè no vol parlar amb la seva família. Cada casa és un món i no ens hi hauríem de ficar, no troba?... Ho sento, no soc ningú per dir-li com ha de fer la seva feina i, de totes maneres, no puc ajudar-lo perquè no conec de res aquesta dona que diu. Em sap greu, però haurà de continuar buscant.
- Em sembla que s’equivoca en això que em caldrà continuar buscant, però té raó en tota la resta. En el meu descàrrec, he de dir que ja tenia pensat demanar el consentiment de la interessada abans de facilitar les seves noves dades als meus clients. Així que no pateixi, no els diré que ara vostè fa de perruquera en aquest poble ni quin nou nom fa servir. Al meu informe només constarà que l’he trobada i que ja es posarà en contacte amb la seva família quan ho cregui convenient...
Sabeu com vaig descobrir que la perruquera era la dona que estava buscant?
TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. L'ENHORABONA A " Artur "
7 comentaris:
Sí el diàleg és literal, llavors sí que ho sé. L'explicació ja la donaré més tard, de moment només diré, de Wuhan marxaran i no en tornaran.
En la conversa amb la perruquera, aquesta li diu que no parla amb Wuhan , sense que l'investigador li hagi dit del poble que n'era natal.
Penso que aquesta és la pista i ha tingut molta sort de trobar-la a la primera !! . Salut ;)
Doncs l'Artur se m'ha avençat i en Pons a la seva manera també. L'única pista l'ha trobada quan la noia li ha parlat de Wuhan sense que ell ho esmentés.
Aferradetes, Mac.
Avui ens ho has posat més fàcil que altres cops, ja que veig que tots hem pensat el mateix.
Segur que ha estat un cas ben resolt i molt ràpidament, avui.
Efectivament, la perruquera es descobreix quan anomena la ciutat de Wuhan, una dada que no havia aparegut en la conversa fins a aquell moment.
Aquest detall és el que permet al detectiu resoldre el cas com PONS comença a insinuar al seu comentari, ARTUR fa explícit tot seguit i SA LLUNA i CARME també confirmen. Enhorabona a tots quatre i rètol vermell per a l'ARTUR. ;-)
Moltes gràcies !!, encara que tots hem arribat a la mateixa conclusió. Aquest cas ha estat més facilet.... o serà que ja ens tens ben "entrenats" ! heheheh
Salut i felicitats a tots !!
Arribo quan llegeixo que l'Artur i pel que sembla, també alguns altres han trobat la solució.
Seré honrat: abans de llegir els comentaris jo no l'havia trobada.
Publica un comentari a l'entrada