GRÀCIES!!

BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dilluns, 21 de juny del 2021

Relats Conjunts (juny - 2021)


Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "La torre de Babel" (Jenő Benedek - 2000).


BABEL

Tots coneixeu la història bíblica de la Torre de Babel que explica com Déu va crear els diferents idiomes per confondre els homes i evitar que, amb l’única llengua que tenien abans, s’entenguessin massa i fossin capaços d’assolir qualsevol fita que es proposessin.
També sabeu que quan la humanitat va inventar el motor de curvatura i es va fer possible el salt a l’hiperespai es va decidir que calia aprendre d’aquesta prevenció divina i actuar en conseqüència. Per tant, si volíem reeixir en la conquesta de l’univers, era imprescindible adoptar un únic idioma amb el qual viatjar a l’espai exterior. Així va néixer la panllengua que tots coneixem i que fem servir tant a la Terra com a qualsevol altre planeta d’aquesta i de les altres galàxies on hem arribat.
El que segur que no sabeu és que aquesta panllengua universal... hauria pogut ser el català.

Com recordareu, el català és la llengua dels Països Catalans. Un petit regne del Mediterrani que anys enrere formava part de la República d’Espanya quan Espanya era encara una monarquia... Per la cara que poseu, veig que no esteu entenent res. Suposo que heu oblidat les classes d’història del col·legi i caldrà que us refresqui una mica la memòria.
Temps era temps, al començament del segle XXI, Espanya tenia un rei i Catalunya volia independitzar-se d’aquesta monarquia creant una república pròpia. El que passa és que aquest afany democràtic no tenia gaire suport exterior perquè el tauler geopolític sempre ha estat una cosa molt complicada i ningú volia que es moguessin gaire les peces. En conseqüència, mentre els catalans demanaven diàleg constructiu i confrontació intel·ligent, els espanyols contestaven amb diàleg inexistent i confrontació judicial i la resta del món feia com si sentís ploure. Aquesta situació hauria pogut durar anys i panys, però va passar una cosa que ho va capgirar tot. Resulta que a Catalunya van trobar l’únic descendent directe viu de Jaume I el Conqueridor i, de cop i volta, els catalans es van tornar monàrquics. Evidentment, ningú fora d’ells en va fer gaire cas... excepte els espanyols. Primer el govern d’Espanya va intentar desacreditar aquest «rei català» però, com sempre, l’únic que van aconseguir és fer-lo encara més conegut i estimat. Al final, no van poder suportar la idea que a la península Ibèrica hi hagués més d’un rei i, per evitar-ho, no se’ls va ocórrer res millor que fer abdicar el seu proclamant la tercera república espanyola. Els altres governs mundials van quedar astorats per aquesta jugada que feia trontollar el delicat mapa geopolític global. Si no volien que es destarotés tot, havien de trobar una nova monarquia que omplís el lloc que Espanya havia deixat lliure i, és clar, Catalunya s’hi va apuntar de seguida. Al mateix temps que sorgia la nova República Espanyola també es creava el flamant Regne Independent de Catalunya. No cal dir que quan Espanya se’n va adonar va voler tirar enrere però ja no va poder ser, els van deixar ben clar que per tornar a ser una monarquia els calia esperar un nou lloc vacant al tauler geopolític mundial i així va quedar la cosa.

Bé, com us deia, els catalans parlen català. Si hem de ser sincers, cal dir que no el parlen gaire perquè és un idioma absent al cinema i als videojocs, molt escàs als mitjans de comunicació i que només treu una mica el cap a la literatura. No se sap perquè, però encara hi ha escriptors que escriuen en català tot i les potents raons per no fer-ho. Raons tan fonamentades com «escriu en espanyol, home, no veus que així t’entendrà tothom» o la més concloent de «que pone en tu DNI?». Faig un incís pels que no sabeu que volen dir les lletres DNI d’aquesta entranyable frase feta i us explico que es refereixen a un carnet que assenyalava la identitat nacional del portador. Convindreu amb mi que quan necessites portar un carnet obligatori per demostrar la teva identitat nacional vol dir que la nació que t’obliga a dur el carnet no et representa tant com vol fer veure...
En fi, deixem l’incís i tornem al català que, resumint, podríem afirmar que s’ha perdut força al carrer i que si es manté més o menys viu, és a causa del seu ús a les xarxes socials on els catalans el fan servir per barallar-se entre ells, un verdader esport nacional. Doncs a pesar de tot això i per motius que se’ns escapen als éssers humans, la Intel·ligència Artificial que es va encarregar de buscar una panllengua que servís per colonitzar l’espai va triar, com a primera opció, el català. Es veu que era l’idioma perfecte només que s’hi apliquessin uns mínims retocs destinats a facilitar la comunicació entre els humans i els robots destinats a la conquesta espacial.

Evidentment, aquesta decisió no es podia implementar sense consultar abans als catalans i per això es va promoure un referèndum amb la següent pregunta: «Com a parlant català, acceptaries que el teu idioma passi a ser el nou idioma universal convertint-se en la llengua parlada a tots els nous planetes descoberts i per descobrir de la nostra i de les altres galàxies amb la condició d’eliminar de la seva gramàtica els accents diacrítics que encara queden?».
Donats els incomptables avantatges que comportava tota l'operació, els pronòstics de més seny apuntaven a la victòria del sí... però no saps mai per on pot sortir la rauxa catalana. Per a sorpresa de tothom, la majoria dels votants van fer seva una campanya de boicot que, amb el lema «El català sense diacrítics, no és català», havia sorgit a Twitter uns dies abans de la votació i, en conseqüència, va guanyar el no. A Catalunya això va ser un daltabaix que els va donar motius per discutir-se a les xarxes socials una bona temporada, però la resta del món no hi vam patir gaire. No cal dir que la I. A. havia previst qualsevol possibilitat i, immediatament, va habilitar la segona opció que es va convertir en la panllengua que tots coneixem, parlada per tothom des d’aquí fins als últims confins de l’univers.

Per cert, que després es va saber que la campanya aquella de Twitter l’havia muntat un bot rus aprofitant-ne una altra que, més o menys amb els mateixos termes, havia corregut molts anys abans... però ja diuen que «Déu nos en guard d’un ja està fet».

16 comentaris:

Pons ha dit...

El bonic de ser el català és que pots voler exactament el mateix que un altre català, però amb un matís ínfim i això ja és motiu més que suficient per no posar-te d'acord i engegar-ho tot a rodar.

PS: El descendent del Jaume el Conqueridor no seria per casualitat Pons I el modest?

McAbeu ha dit...

PONS: Penso el mateix. Hi ha ocasions que me'n faig creus de com ens agrada embrancar-nos en discussions pels detalls mentre la feina de veritat queda per fer.

PS: Ara no em consta, però no tinc cap dubte que en Pons I el modest tindria les qualitats necessàries per esdevenir rei... i més i tot (afegiria l'Ahse) :-D

sa lluna ha dit...

Tu ja saps que els dilluns estic una mica espesa i amb la benaurada panllengua encara tinc problemes, però he anat llegint poc a poc i crec haver-ho entès tot... per a quan la República, has dit? 😉
Tu si que tens les piles carregades els dilluns, bon relat.

Aferradetes, Mac.

McAbeu ha dit...

SA LLUNA: Pel que sembla, arribarà just uns anys abans que l'invent del motor de curvatura... :-DD

No t'ho pensis, els dilluns també em costen a mi. Els posts estan tots programats per avançat. ;-)

xavier pujol ha dit...

No estaria malament trobar un descendent de Jaume I. Segurament que en algunes monarquies europees, fins i tot l'espanyola, hi resta alguna gota de sang residual, ja que els reis i reines sempre casen els seus descendents entre ells.
Jo apostaria per buscar un descendent d'Otger Cataló, del comte Tallaferro o del Comte Arnau. Ens cal més rauxa que seny!

McAbeu ha dit...

XAVIER: Personalment, no me'n refio gaire dels que l'únic mèrit que poden aportar és el de ser descendents d'algú altre.  I si a més hi afegim aquest tema de l'endogàmia entre les famílies reials que expliques, encara menys. És sabut que els experts opinen que l'endogàmia fa degenerar l'espècie...

Pel que fa a la rauxa, és cert que és ben necessària, però també hauríem de saber aplicar-la quan cal i, sobretot, contra qui cal. De vegades, penso que massa sovint la fem servir només per barallar-nos entre nosaltres. 

Carme Rosanas ha dit...

Molt bo, Mc!
Mira que encara que de monàrquica no en tinc res de res, preferiria una monarquia catalana que una república espanyola, més que res, perquè aquesta darrera ja l'hem tastat no fa tants anys. De les monarquies catalanes ja fa més segles i podríem tornar-ho a intentar. Jo tampoc em fio gens d'aquest únic mèrit genètic, més aviat acostuma a ser desmèrit, però que sap si entre baralla i baralla, un cop independizats, podríem trobar un moment, sí això, un cop independents, per muntar la república i arraconar el rei en algun palauet discret i tranquil. He, he, he...

De les baralles ja no sé què dir. Tanta repressió aclapara molt i tothom va a empentes i rodolons. Però fa molta pena i molta tristesa tot plegat.

Una boníssima idea aquesta del català, el referèndum i els diacrítics per explicar com som en aquest coi de país. Ben bé així, pastats!

Un bon aplaudiment, Mc!

McAbeu ha dit...

CARME: Coincideixo amb tu. Primer a pensar que cap govern d'Espanya (ni monàrquic, ni republicà) pot ser part de la solució a les injustícies polítiques i socials que patim a Catalunya, més que res perquè difícilment pot ser part de la solució qui ha creat el problema. I després en el sentiment de tristesa que em provoquen les baralles entre independentistes. Entenc que la repressió provoqui frustració i aquest aclaparament que dius, però continuo pensant que ens fa més mal que bé aquesta lluita interna en què si jo tinc raó (com la vull tenir tota), tu no en pots tenir gens. 

Sí, jo també penso que som així. Per desgràcia nostra, en sabem massa d'ocupar el temps i els esforços intentant no perdre batalles petites mentre deixem massa fàcilment que ens guanyin les més importants. 

Moltes gràcies per l'aplaudiment. :-)

artur ha dit...

Tant real com la vida mateixa.... :)

McAbeu ha dit...

ARTUR: La part del motor de curvatura i el salt hiperespacial encara no... però tot arribarà. :-DD

artur ha dit...

:D :D

Sergi ha dit...

Història ficció! Ostres, que bé retrates els catalans! M'estava agradant molt el relat, ho estaves explicant genial, però quan he arribat a això dels accents diacrítics em pixava. M'he dut la mà a la cara i tot. Que real! De vegades ens perd tant l'estètica que no sabem veure ni els avantatges ni les coses bones que podem tenir si no som tan tossuts. Ja és ben bé que som el nostre pitjor enemic. Mira que va ser fàcil entabanar Espanya amb la jugada de fer-nos monàrquics, però després l'havíem de cagar segur...

McAbeu ha dit...

XEXU: Resumeixes perfectament la intenció que li he volgut donar al relat, és ben bé això que "ens perd l'estètica". De vegades, sembla que alguns no s'adonen que per voler "aconseguir-ho tot" hauríem de començar intentant no perdre el que ja tenim i sumar a partir d'aquí.

Assumpta ha dit...

A veure, a veure... anem a pams... És que potser vosaltres voldríeu un "català devaluat"? Jo encara poso tots els diacrítics que puc, sobre tot el "dona/dóna" i el "net/nét" no els penso treure mai. Així doncs, entenc perfectament que aquella bona gent votés que NO en el referèndum.
Si volen utilitzar la nostra llengua, que la respectin tal com és, que nosaltres no ens venem per una miqueta de fama...

:-DDD

Un relat fantàstic, MAC!! Genial, súper bo!!
És ben veritat que ens agrada la polèmica, la discussió, la baralla... som incorregibles, però som entranyables també. Potser algun dia n'aprendrem!!

I, per si Catalunya volgués ser monàrquica (jo com la Carme, mil vegades abans una monarquia catalana que una república espanyola), presento la meva candidatura a Reina... Assumpta de Catalunya, ostres, queda molt bé!!

D'aquí uns anys els historiadors es barallarien discutint si havia nascut a Barcelona o a Reus... segur.

McAbeu ha dit...

ASSUMPTA: Primer que tot, moltes gràcies pels elogis. M'agrada que t'hagi agradat el relat. :-)

D'acord, anem a pams. :-))
DIACRÍTICS: Jo soc més de fer cas del que diu l'IEC. No em fa res acceptar que n'entenen més que jo en el tema de la normativització lingüística.
CATALÀ DEVALUAT: Depèn del que entenguem per "devaluat". Estic completament a favor d'erradicar els barbarismes, però també estic molt a favor d'evitar una "puresa de la llengua" que la fa menys viva. A parer meu, el més important és que es parli en català i per això cal que el nostre idioma evolucioni com ho fa qualsevol altra llengua. Sens dubte, paraules com "vaccí" o expressions com "seny del lladre" són molt genuïnes i correctes, però no hem d'oblidar que també són igualment correctes "vacuna" o "toc de queda" i que no passa res per fer-les servir.
POLÈMICA: És ben sana. La llàstima és que sovint esmercem esforços inútils barallant-nos per minúcies i perdent de vista els objectius importants.
MONARQUIA: Em sembla que la institució monàrquica no accepta candidats i que els successors es designen d'una altra manera. Ara com ara, monarquia i democràcia no són gaire compatibles, però si es donés el cas que comentes no dubtis que et votaria. :-DDD

Assumpta ha dit...

Hehehehehe si em votes et faré membre de la noblesa... Què et sembla Marquès de Vila-Seca? :-DD

Publica un comentari a l'entrada