Al recull "ENIGMAS Y JUEGOS DE INGENIO" (Grijalbo - 2011) hi trobem uns quants enigmes mentals que estan basats en algunes de les paradoxes clàssiques més conegudes.
Us els vaig oferint, traduïts al català, en una sèrie de posts dedicats a les PARADOXES. Avui és el torn de la Paradoxa del barber que ens arriba des del Regne Unit, al voltant de l'any 1900.
Us els vaig oferint, traduïts al català, en una sèrie de posts dedicats a les PARADOXES. Avui és el torn de la Paradoxa del barber que ens arriba des del Regne Unit, al voltant de l'any 1900.
Bertrand Russell (Tret d'AQUÍ)
Bertrand Russell va ser un filòsof, matemàtic i reformador social britànic que va exercir una gran influència. Defensor a ultrança de les causes humanitàries i ferm opositor a la guerra, va guanyar el Premi Nobel de literatura el 1950, amb setanta-vuit anys, per la seva obra filosòfica i humanista. Com a filòsof, Russell creia en l'aplicació de la lògica al pensament, i en la utilitat del sentit comú i el llenguatge planer en la formulació del discurs filosòfic.
Imaginem una petita població que té només un barber. S'exigeix a tots els homes que vagin ben afaitats. Alguns s'afaiten a casa; a altres se'ls demana que vagin al barber, que està obligat a afaitar a tots els homes que no s'afaitin per la seva pròpia mà i ningú més. Qui afaita al barber?
Imaginem una petita població que té només un barber. S'exigeix a tots els homes que vagin ben afaitats. Alguns s'afaiten a casa; a altres se'ls demana que vagin al barber, que està obligat a afaitar a tots els homes que no s'afaitin per la seva pròpia mà i ningú més. Qui afaita al barber?
Podeu dir-hi la vostra als comentaris, a veure si entre tots en traiem l'entrellat. De totes maneres si, com en qualsevol bona paradoxa, el plantejament us sembla massa enrevessat per arribar a alguna conclusió, a continuació podeu trobar el punt de vista de l'autor del llibre d'on he tret aquest enigma:
SOLUCIÓ
13 comentaris:
Crec que si és ell el que s'afaita a ell mateix, entrem en la paradoxa sense resolució lògica, però no li acabo de veure paradoxa en el fet que es faci afaitar per qualsevol altre home que vulgui i que ho sàpiga fer.
Bertrand Russell va ser un deks meus ídols de joventut, ell llegia amb devoció... m'agradava molt i encara m'agrada pensar tota mena de qüestions de la manera més lògica possible.
Com que diu:"que està obligat a afaitar a tots els homes que no s'afaitin per la seva pròpia mà"
i no diu res de les dones, al barber el pot afaitar la seva si és casat?
O qualsevol altra dona?
Jo anava pel mateix pensament que en Xavier, el pot afaitar una dona? Tot i que és complicat que una dona afaités en els anys 20, 30, 40 o 50...
Aferradetes, Mac.
CARME: Potser Mr. Russell al·legaria que aquest altre home que vol i sap afaitar al barber estaria fent també de barber i, aleshores, ja no es compliria la premissa del barber únic. Les paradoxes ja ho tenen això, tot depèn de per on les agafis. :-))
XAVIER / SA LLUNA: És una altra manera de mirar-s'ho. Certament de barber només pot haver-n'hi un, però de "barberes" la paradoxa no en parla. ;-)
Aquesta paradoxa ja la coneixia perquè es tot un clàssic de les paradoxes. Sempre he trobat normal que el barber s’afaiti a si mateix, perquè tot i que està obligat a afaitar a tothom que no s’afaiti per un mateix, també pot afaitar-se per plaer a ell mateix. És més, segur que ho ha fet i no ha explotat el continu-espai-temps per cap paradoxa.
PONS: El continu espai-temps aguanta molt, és més resistent del que ens han volgut fer creure. ^_^
Vaja, que en hores de feina no es pot afaitar, perquè actua com a professional, i té unes normes. Però en les seves hores de lleure, en les que és un ciutadà qualsevol, pot decidir ser dels que sí que s'afaiten per la seva pròpia mà. Això en àmbits de militància política i associativa s'anomena 'portar diferents barrets'. Una mateixa persona, en funció d'on es troba, assumeix un rol diferent o representa interessos diferents.
Jo diria que està obligat a afaitar als mancs, que no tenen mans , a no ser que estiguin casats ! :)
Sort !
XEXU: És cert que hi ha persones que són capaces de dividir la seva vida en compartiments estancs, actuant de manera diferent segons cada ocasió. Suposo que això és bo per a segons què i no tan bo per a altres coses. En el cas de la paradoxa, la qüestió seria decidir si el barber deixa (o no) de ser barber quan tanca la barberia i se'n va cap a casa.
ARTUR: Quan les normes són clares, la paradoxa se soluciona sola. :-DD
Jo crec que el barber s'hauria de deixar barba, seria un barber barbut
MANUEL: Benvingut al blog. La teva solució potser no s'adapta a l'enunciat de la paradoxa, però sens dubte evitaria molts problemes. Ben trobat!! :-))
M'he adonat que he llegit malament la pregunta .... ! No es pot llegir massa depresa ! :)
Salut !
ARTUR: La meva àvia em deia que fer les coses de pressa, era fer-les malament. ;-)
Publica un comentari a l'entrada