Al seu llibre NUMEROMANÍA: NÚMEROS, MÍSTICA Y SUPERSTICIÓN (Debate - 2009), Lamberto García del Cid defineix la GUEMATRIA com una forma de la numerologia que consisteix a donar valor numèric a les lletres d’un alfabet i després cercar connexions entre paraules, o conjunts de lletres, que tinguin el mateix valor.
Una de les facetes que ofereix aquest procés és assumir que els nombres adquireixen el valor simbòlic de la paraula que representen. Per exemple, el 888 es considera el número de Jesús i és per aquest motiu que se li atribueixen connotacions favorables. Aquest resultat s’obté atorgant un valor determinat a cada lletra i sumant-los. Així JESÚS en grec s’escriu ΙΗΣΟΥΣ i, segons la taula generalment acceptada per a la guematria clàssica (veure imatge que encapçala aquest post), aquestes lletres gregues tenen, respectivament, els valors següents: (10 + 8 + 200 + 70 + 400 + 200). El total ens dona, efectivament, 888. Això atorga, dins el món cristià, unes qualitats positives a aquest número associat a Jesucrist que, d’alguna estranya manera, també es farien extensives a qualsevol altra paraula que tingui el mateix valor numèric.
Un altre aspecte diferent de les possibilitats que ofereix aquest càlcul numèric el veiem en l’exemple següent. En hebreu, el mot ISRAEL (ישראל) té un valor de 541 i aquest és exactament el mateix valor que sumen les lletres de la frase «El Senyor és present en aquest lloc» pronunciada, segons la Bíblia [Gènesi 28,16], per Jacob després de somiar amb la Terra Promesa. En conseqüència, la guematria ens donaria la resposta geogràfica a l’enigma bíblic.
La pràctica de la guematria és molt antiga i era utilitzada com un mètode endevinatori o per a pràctiques supersticioses i religioses tant a la Grècia o la Roma clàssiques com al món àrab i també entre els primers cristians que la feien servir a l’hora de predicar. El seu origen, però, és jueu (en hebreu, «Guematria» significa, literalment, «Càlcul alfabètic» o «Càlcul numèric dels mots») i és una pràctica estretament relacionada amb la Càbala.
La CÀBALA és el conjunt de teories metafísiques, místiques i exegètiques, de caràcter esotèric, que van sorgir entre els rabins jueus medievals que buscaven una interpretació teosòfica de certs elements de la tradició religiosa jueva. Per algunes d’aquestes interpretacions feien servir també la guematria com a mètode de numerologia cabalística.
Per exemple, un dels seus reptes era la recerca del número de Déu. Segons el gnòstic Basílides, el Déu Suprem de la Gnosi reunia dins d’Ell els 365 déus secundaris que regeixen sobre els dies de l’any i, per altra banda, d’Ell procedeix el poder màgic de les 7 vocals, les 7 notes de la gamma, els 7 planetes, els 7 metalls (or, plata, estany, coure, ferro, plom i mercuri) per això el nom de Déu havia de sortir d’aquests dos números màgics. D’aquesta manera, va arribar a la conclusió que ABRAXAS (o ABRASAX) era la solució buscada doncs és un mot de 7 lletres amb un valor de 365 (ΑΒΡΑΞΑΣ = 1 + 2 + 100 + 1 + 60 + 1 + 200 = 365). Partint d’aquest valor de referència, els gnòstics van dedicar-se a la recerca de Déu estudiant altres noms o frases que també valguessin 365. Per altra banda, sembla que d’aquest ABRAXAS és d’on prové el mot cabalístic ABRACADABRA, al qual se li suposen poders màgics i guaridors.
Una de les facetes que ofereix aquest procés és assumir que els nombres adquireixen el valor simbòlic de la paraula que representen. Per exemple, el 888 es considera el número de Jesús i és per aquest motiu que se li atribueixen connotacions favorables. Aquest resultat s’obté atorgant un valor determinat a cada lletra i sumant-los. Així JESÚS en grec s’escriu ΙΗΣΟΥΣ i, segons la taula generalment acceptada per a la guematria clàssica (veure imatge que encapçala aquest post), aquestes lletres gregues tenen, respectivament, els valors següents: (10 + 8 + 200 + 70 + 400 + 200). El total ens dona, efectivament, 888. Això atorga, dins el món cristià, unes qualitats positives a aquest número associat a Jesucrist que, d’alguna estranya manera, també es farien extensives a qualsevol altra paraula que tingui el mateix valor numèric.
Un altre aspecte diferent de les possibilitats que ofereix aquest càlcul numèric el veiem en l’exemple següent. En hebreu, el mot ISRAEL (ישראל) té un valor de 541 i aquest és exactament el mateix valor que sumen les lletres de la frase «El Senyor és present en aquest lloc» pronunciada, segons la Bíblia [Gènesi 28,16], per Jacob després de somiar amb la Terra Promesa. En conseqüència, la guematria ens donaria la resposta geogràfica a l’enigma bíblic.
La pràctica de la guematria és molt antiga i era utilitzada com un mètode endevinatori o per a pràctiques supersticioses i religioses tant a la Grècia o la Roma clàssiques com al món àrab i també entre els primers cristians que la feien servir a l’hora de predicar. El seu origen, però, és jueu (en hebreu, «Guematria» significa, literalment, «Càlcul alfabètic» o «Càlcul numèric dels mots») i és una pràctica estretament relacionada amb la Càbala.
La CÀBALA és el conjunt de teories metafísiques, místiques i exegètiques, de caràcter esotèric, que van sorgir entre els rabins jueus medievals que buscaven una interpretació teosòfica de certs elements de la tradició religiosa jueva. Per algunes d’aquestes interpretacions feien servir també la guematria com a mètode de numerologia cabalística.
Per exemple, un dels seus reptes era la recerca del número de Déu. Segons el gnòstic Basílides, el Déu Suprem de la Gnosi reunia dins d’Ell els 365 déus secundaris que regeixen sobre els dies de l’any i, per altra banda, d’Ell procedeix el poder màgic de les 7 vocals, les 7 notes de la gamma, els 7 planetes, els 7 metalls (or, plata, estany, coure, ferro, plom i mercuri) per això el nom de Déu havia de sortir d’aquests dos números màgics. D’aquesta manera, va arribar a la conclusió que ABRAXAS (o ABRASAX) era la solució buscada doncs és un mot de 7 lletres amb un valor de 365 (ΑΒΡΑΞΑΣ = 1 + 2 + 100 + 1 + 60 + 1 + 200 = 365). Partint d’aquest valor de referència, els gnòstics van dedicar-se a la recerca de Déu estudiant altres noms o frases que també valguessin 365. Per altra banda, sembla que d’aquest ABRAXAS és d’on prové el mot cabalístic ABRACADABRA, al qual se li suposen poders màgics i guaridors.
A l’època contemporània, la numerologia s’ha modernitzat. S’han substituït els idiomes arcaics com el grec o l’hebreu per altres de més propers i s’hi han adaptat les regles. En aquest sentit, cal citar el nord-americà d’origen hebreu Joshua S. Persky que l’any 1988, amb el pseudònim Peter K. Peterson, va publicar «ENGLISH IS GEMATRIA», una obra on aplica el sistema de donar a cada lletra de l’alfabet anglès un valor consecutiu (A = 1, B = 2, ..., Z = 26) i fer els càlculs corresponents per obtenir resultats tan notables com que Christ, Power i Glory sumen les tres 77 o que Israel i Zion estan relacionats perquè els dos mots sumen 64. També troba coincidències fora de l’àmbit religiós: Lock (pany) i Key (clau) [41 punts]; Mathematical i Arithmetic [106]; Energy i Nuclear [74]; Genius (geni) i Madness (bogeria) [75]. Fins i tot, arriba a afirmar que la circumferència d’un cercle de radi 1 ha de valer 2Pi perquè Circle [50] = 2 x Pi [25].
Una forma diferent de jugar amb la guematria la proposa Dmitri Borgmann amb la seva recerca de les «paraules equilibrades». Seguint els valors proposats per Peterson, podem calcular que el valor mitjà de les lletres de l’alfabet és 13’5 i una paraula serà més equilibrada com més s’aproximi a aquest valor. Així, el mot LOVE és perfectament equilibrat perquè les seves quatre lletres sumen 54 i 54 / 4 = 13,5.
Un altre repte d’aquesta guematria lúdica és el d’aconseguir un sistema de valors (diferents segons cada idioma) que permetin equiparar el màxim número de xifres amb el seu nom. Màrius Serra al seu llibre VERBÀLIA (Empúries – 2000) ens diu que en català, les equivalències (A = 0, N = 7, T = 1, C = 12, O = 8, U = -6, D = 2, Q = -1, V = -9, E = 14, R = -4, Z = -18, I = 22, S = -8) permeten arribar fins al número 11. De manera que zero = 0, un = una = 1, dos = dues = 2, tres = 3, quatre = 4, cinc = 5, sis = 6, set = 7, vuit = 8, nou = 9, deu = 10 i onze = 11.
En definitiva, als nostres dies la guematria ha esdevingut un entreteniment numèric que ha deixat enrere l’esoterisme i les capacitats endevinatòries. Tot i així, encara podem trobar resultats sorprenents com quan comprovem, aplicant els valors de la guematria simple d’en Peterson, que l’expressió «Llibertat Catalunya» [197 punts] no és compatible amb «Regió espanyola» [162 punts] ni tampoc amb «Comunitat autònoma» [216 punts] però, en canvi, quadra perfectament amb «República independent» que també suma 197 punts. Una coincidència?. Potser sí, però no em negareu que hi ha coincidències que semblen fetes expressament.
Una forma diferent de jugar amb la guematria la proposa Dmitri Borgmann amb la seva recerca de les «paraules equilibrades». Seguint els valors proposats per Peterson, podem calcular que el valor mitjà de les lletres de l’alfabet és 13’5 i una paraula serà més equilibrada com més s’aproximi a aquest valor. Així, el mot LOVE és perfectament equilibrat perquè les seves quatre lletres sumen 54 i 54 / 4 = 13,5.
Un altre repte d’aquesta guematria lúdica és el d’aconseguir un sistema de valors (diferents segons cada idioma) que permetin equiparar el màxim número de xifres amb el seu nom. Màrius Serra al seu llibre VERBÀLIA (Empúries – 2000) ens diu que en català, les equivalències (A = 0, N = 7, T = 1, C = 12, O = 8, U = -6, D = 2, Q = -1, V = -9, E = 14, R = -4, Z = -18, I = 22, S = -8) permeten arribar fins al número 11. De manera que zero = 0, un = una = 1, dos = dues = 2, tres = 3, quatre = 4, cinc = 5, sis = 6, set = 7, vuit = 8, nou = 9, deu = 10 i onze = 11.
En definitiva, als nostres dies la guematria ha esdevingut un entreteniment numèric que ha deixat enrere l’esoterisme i les capacitats endevinatòries. Tot i així, encara podem trobar resultats sorprenents com quan comprovem, aplicant els valors de la guematria simple d’en Peterson, que l’expressió «Llibertat Catalunya» [197 punts] no és compatible amb «Regió espanyola» [162 punts] ni tampoc amb «Comunitat autònoma» [216 punts] però, en canvi, quadra perfectament amb «República independent» que també suma 197 punts. Una coincidència?. Potser sí, però no em negareu que hi ha coincidències que semblen fetes expressament.
 |  |
7 comentaris:
PONS dona 64 punts que son els mateixos que Israel i Zion casualitat? Segur.
17+21+9+14=61 5+13+2+15+12+9+3=59!
Uf, són ganes! Tot i que em sembla molt curiós.
Aferradetes, Mac.😉
PONS: Segur que és casualitat, però hi ha teories conspiranoiques que han començat per molt menys que això. :-DD
SA LLUNA: Una mica embolicat sí que ho és, t'ho reconec, però jo també ho trobo força curiós. :-))
Però a veure, com si no fos prou complicat controlar els números i les lletres per separat, és que ho hem de barrejar tot?? No m'estranya que es fes servir amb finalitats endevinatòries, si sembla cosa de màgia...
XEXU: L'esoterisme en general, ja ho té això. Com més complicat i màgic sembla tot, més "fiable" és.
Encara no ho he llegit tot.
Només he vist les primeres taules, he començat a llegir i he vist la paraula "números" repetida i he pensat "Ai, que patirem"... :-DD
Vaig a donar una volta per altres posts i després m'ho miro amb calma (potser em preparo una til·la hehehe)
ASSUMPTA: Com que el que fa la guematria és donar valor numèric a les lletres, al post hi ha molts números, tens raó. Però, per la mateixa raó, també hi trobaràs moltes lletres. Quan el llegeixis complet, ja em diràs si et sembla que una cosa compensa l'altra... o no. ;-)
Publica un comentari a l'entrada